• http://www.audir.org/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • |
  • Català
  • 918219   rabí  <Judaisme> rabí
     
       
    • rabí, n m

    <Judaisme>

    Ministre del culte judaic que s'ocupa d'oficiar en els serveis religiosos i conduir els ritus i les cerimònies religioses.

    Nota: El títol de rabí s'obté després d'anys d'estudi en institucions de formació rabínica. El rabí no té cap prerrogativa cerimonial que el diferenciï d'un altre jueu i la seva autoritat està en funció del seu coneixement i de la voluntat de la comunitat d'acceptar-ne el lideratge.

       
  • 918220   racionalisme  <Termes seculars> racionalisme
     
       
    • racionalisme, n m

    <Termes seculars>

    Doctrina filosòfica que considera que la raó és la font més vàlida, si no l'única, per al coneixement i la interpretació de la realitat.

    Nota: El racionalisme s'oposa a l'empirisme, a l'irracionalisme i al misticisme. Els representants del racionalisme són, entre d'altres: René Descartes al segle XVII, per a qui el dubte és el fonament del pensament, que només es pot sotmetre a l'evidència racional; Emmanuel Kant al segle XVIII, que considera que l'esperit està constituït per categories que s'omplen de contingut, que és l'experiència, i Gaston Bachelard, autor del racionalisme aplicat (1949), que considera la raó com el que permet entendre la matèria. L'ideal del racionalisme actual és suprimir els prejudicis religiosos i crear una humanitat unida per la raó universal: són valors semblants als del materialisme, el lliure pensament i la moral laica.

       
  • 918221   raelià | raeliana  <Noves religions> raelià | raeliana
     
       
    • raelià | raeliana, n m, f

    <Noves religions>

    Membre d'una comunitat fundada pel periodista francès Claude Vorilhon, el qual va adoptar el nom de Raël.

    Nota: Els raelians, que pretenen comunicar-se telepàticament amb els extraterrestres i preparen la seva vinguda a la Terra, prediquen l'eugenisme i el clonatge humà, qüestió que els va fer mediàtics. També han estat molt criticats per la tècnica de "meditació sensual" i l'amor lliure preconitzat pel fundador. Hi ha unes desenes de milers de fidels per tot el món, sobretot a França, Suïssa, Alemanya, el Canadà i els Estats Units; a l'Estat espanyol són pocs.

    Nota: La denominació raelià | raeliana prové de Raël, el missatger dels Elohim, és a dir, 'dels que venen del cel'.

       
  • 918222   Rahit Maryada  <Sikhisme> Rahit Maryada
     
       
    • Rahit Maryada, n m

    <Sikhisme>

    Codi de disciplina sikh, acceptat el 1945 com una sèrie de regulacions globals per a la comunitat sikh i que proporciona un referent unificador de bons costums.

       
  • 918223   rakaa  <Islam> rakaa
     
       
    • rakaa, n f

    <Islam>

    Conjunt de gestos i paraules que componen un cicle complet dintre de l'oració islàmica.

    Nota: Cada rakaa es compon de diversos elements: 1) la posició dempeus, en la qual el fidel orientat cap a la Meca alça les mans a l'alçadal de les orelles i, després d'haver dit "Allah akbar" ('Déu és el més gran'), les ajunta sobre el pit; 2) la recitació de la primera sura de l'Alcorà (fatiha) i altres versicles; 3) la inclinació del cos, amb les mans als genolls, mentre es diu una fórmula piadosa; 4) la posició vertical amb els palmells endavant, a l'alçada de les orelles; 5) la prostració, tocant a terra amb el front, mentre es pronuncia "Allah akbar"; 6) l'acte de quedar-se assegut sobre els talons mentre es pronuncia la mateixa fórmula i es fa alguna rememoració; i 7) la segona prostració, amb la qual es completa la rakaa. Per tant, l'oració no és només mental i verbal, sinó també física, implica tot l'ésser. Les diverses posicions del cos representen els graus de reconeixement de la presència divina. Cadascuna de les cinc pregàries rituals consta d'un nombre concret de rakaas: la de la matinada en té dues; la del migdia i la de la mitja tarda en tenen quatre; la de la posta de sol (Magrib) en té tres, i la de la nit, quatre.

       
  • 918224   Rama  <Hinduisme> Rama
     
       
    • Rama

    <Hinduisme>

    Setè avatar del déu Vixnu, com a príncep fill del rei Dasaratha.

    Nota: Rama desenvolupa les qualitats d'equilibri, rectitud, serenor i esperit de pau en l'home. Ell i la seva esposa Sita són venerats pels hindús com a ideals de l'home i la dona, respectivament. A Rama se'l coneix sobretot perquè és el protagonista del Ramayana, l'epopeia que narra la seva història èpica.

       
  • 918225   ramadà  <Islam> ramadà
     
       
    • ramadà, n m

    <Islam>

    Novè mes del calendari islàmic, en el qual es realitza el dejuni ritual, que és el quart pilar de l'islam.

    Nota: El ramadà és el mes més important i tota la comunitat musulmana practica l'abstinència (sawm) des de la sortida del sol fins que es fa fosc, per recordar que fou durant aquest mes que es va revelar l'Alcorà. Tothom s'absté de menjar, beure, fumar i tenir relacions sexuals per accedir a la dimensió espiritual de la vida. No hi ha una norma exacta per trencar el dejuni: hi ha qui ho fa a casa i qui ho fa a la mesquita, qui fa un gran àpat i qui únicament pren dàtils; a més a més, el ritual depèn dels costums culturals dels països. El dejuni és obligatori només per a les persones que s'ho puguin permetre físicament i mentalment: els nens, els qui són de viatge, els malalts, les dones quan tenen la menstruació i les embarassades no han de practicar-lo o bé ho poden fer més tard, durant l'any. Com que el calendari islàmic és lunar, el mes del ramadà canvia cada any. El ramadà és un mes de perdó, de pietat, de reflexió personal i de celebració col·lectiva. Durant el ramadà es dona molta importància a la caritat, ja que tothom, pobres i rics, ha de poder gaudir de la festa sense mancances.

       
  • 918226   Ramakrishna Mission  <Noves religions> Ramakrishna Mission
     
       
    • Ramakrishna Mission

    <Noves religions>

    Comunitat fundada el 1897 a Belur, a prop de Calcuta, l'Índia, per Vivekananda.

    Nota: Vivekananda va ser deixeble del místic hindú Gadadhar Chatterji Ramakrixna, del qual va tenir una enorme influència. La Ramakrishna Mission proclama la unicitat de Déu, la igualtat entre les religions i la presència de la divinitat en totes. Actualment està escampada per tots els països del món.

       
  • 918227   Ramakrixna, Gadadhar Chatterji  <Hinduisme> Ramakrixna, Gadadhar Chatterji
     
       
    • Ramakrixna, Gadadhar Chatterji

    <Hinduisme>

    Sant asceta bengalí renovador de l'hinduisme, a qui actualment molts hindús veneren com un avatar que donà testimoni que totes les religions poden conduir a la realització del diví.

    Nota: Durant dotze anys, Gadadhar Chatterji Ramakrixna (1834/36-1886) va practicar exercicis espirituals sota el guiatge de mestres de les més diverses formes i orientacions religioses, inclosos el cristianisme i l'islam. Per cadascuna d'aquestes vies va assolir la il·luminació i així va mostrar, per experiència pròpia, que els seguidors de totes les religions poden assolir l'experiència de la realitat última. Els seus deixebles més importants van ser Vivekananda i Brahmananda.

       
  • 918228   Ramayana  <Hinduisme> Ramayana
     
       
    • Ramayana, n m

    <Hinduisme>

    Poema èpic de la literatura hindú, que narra les gestes de Rama.

    Nota: El Ramayana, juntament amb el Mahabharata, és un dels dos grans poemes èpics de la literatura hindú, i el més antic. S'ha atribuït al sant llegendari Valmiki i forma part dels textos que constitueix l'Escriptura sagrada de l'hinduisme (smrti). La seva forma més antiga i pura prové del nord de l'Índia (segle IV aC) però va tenir importants modificacions al llarg dels segles. El Ramayana consta de 24.000 versos dobles dividits en set llibres que descriuen la vida de Rama i de la seva dona Sita, la captura de Sita per Ravana -el rei dels dimonis-, la guerra contra els dimonis, el retorn a Ayodhya i, al final, la mort de Rama i la seva ascensió al cel. Les nombroses aventures i els caràcters excepcionals que s'hi manifesten fan del Ramayana una de les principals fonts d'inspiració per a tots els gèneres de la literatura índia.