• http://www.audir.org/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • |
  • Català
  • 918479   vairagya  <Hinduisme> vairagya
     
       
    • vairagya, n m

    <Hinduisme>

    Indiferència davant les activitats mundanes que implica un desinterès total per les coses del món i el que és transitori, i la dedicació de la ment a l'espiritualitat.

       
  • 918428   Vajrayana  <Budisme> , <Hinduisme> Vajrayana
     
       
    • tantrisme, n m
    • Vajrayana, n m sin. compl.
    • xaktisme, n m sin. compl.

    <Budisme> , <Hinduisme>

    Forma esotèrica d'espiritualitat desenvolupada al nord de l'Índia, des d'on es va estendre a l'Àsia central, al Tibet, a la Xina i al Japó.

    Nota: El tantrisme es caracteritza per l'assimilació de pràctiques màgiques, l'evocació de diverses divinitats i l'ús de símbols i rituals complexos per a aconseguir les experiències espirituals desitjades, sempre amb la imprescindible guia d'un mestre.

    Nota: En l'hinduisme modern, el tantrisme és una de les tres grans orientacions del culte diví, juntament amb el vixnuisme i el xivaisme. Els seus seguidors s'anomenen xacta o 'devots de la xakti', denominació d'on prové la forma xaktisme. Es tracta d'una forma esotèrica d'espiritualitat basada en un concepte del diví entès com la unió conjugal entre Déu i la seva pròpia energia femenina o xakti. Els xakta reten culte a la xakti, l'energia femenina de la divinitat que fa possible la vida i que sosté l'univers. Personificada com Devi, la Deessa, correspon a la forma femenina d'un aspecte de Déu, principalment com a esposa de Xiva. L'experiència religiosa s'aconsegueix mitjançant pràctiques sexuals, com les descrites en els Kama Sutres, i per la pràctica dels exercicis del Kundalini-ioga. Tanmateix, en diverses formes del tantrisme les expressions de contingut sexual són només un símbol dels processos interns de meditació; en aquest cas, la unió amb la divinitat es realitza en el pla espiritual i no en el corporal.

    Nota: La denominació Vajrayana significa, literalment, 'vehicle del diamant' i és pròpia del budisme.

    Nota: La denominació xaktisme és pròpia de l'hinduisme.

       
  • 918480   vanaprastha  <Hinduisme> vanaprastha
     
       
    • vanaprastha, n m

    <Hinduisme>

    Ermità o habitant del bosc, un dels quatre asram en què s'organitza la vida humana.

       
  • 917830   Vardhamana  <Jainisme> Vardhamana
     
       
    • Vardhamana

    <Jainisme>

    Asceta i mestre espiritual, veritable fundador del jainisme actual.

    Nota: Vardhamana (599-527 o 539-467 aC), anomenat pels seus deixebles Jina o Mahavira, va ser contemporani de Buda.

       
  • 918481   varna  <Hinduisme> varna
     
       
    • varna, n m

    <Hinduisme>

    Classe en què està dividida la societat hindú.

    Nota: La denominació varna designa alhora una funció social i un estatus. Els quatre varnes són l'intel·lectual, el guerrer, el dels agricultors i comerciants i el dels operaris i servidors. Cadascuna d'aquestes classes socials se subdivideix en castes.

    Nota: La denominació varna significa, literalment, 'color'.

       
  • 918482   Vaticà  <Catolicisme> Vaticà
     
       
    • Ciutat del Vaticà
    • Vaticà

    <Catolicisme>

    Estat sobirà, situat dins de la ciutat de Roma, governat pel papa.

    Nota: Antigament els papes tenien més poder polític i eren sobirans de més territoris, que van quedar reduïts als límits actuals després de la unificació d'Itàlia el 1870. Tot i la seva petita extensió, l'Estat del Vaticà és present als organismes internacionals i té una intensa activitat diplomàtica, gràcies a la influència de l'Església catòlica arreu del món. El seu nom sovint es fa servir com a sinònim de la Santa Seu.

       
  • 918483   Veda  <Hinduisme> Veda
     
       
    • Veda, n m

    <Hinduisme>

    El saber per excel·lència, el contingut de la revelació divina.

    Nota: Els textos sagrats que l'articulen es divideixen en quatre grans grups que conformen els quatre Veda: Rigveda, Yajurveda, Samaveda i Atharvaveda. Aquests textos es divideixen en quatre categories o gèneres literaris: Samhita, Brahmana, Aranyaka i Upanisad.

       
  • 918484   vedanta  <Hinduisme> vedanta
     
       
    • vedanta, n m

    <Hinduisme>

    Cos doctrinal format pel conjunt de conclusions que es desprenen del Veda, contingut a les Upanisad, en forma de revelacions i intuïcions sobre l'absolut, l'ésser humà i les seves relacions.

    Nota: El vedanta és l'expressió més completa de la doctrina vèdica.

    Nota: La denominació vedanta significa, literalment, 'final del Veda'.

       
  • 918485   vedanta  <Hinduisme> vedanta
     
       
    • vedanta, n m

    <Hinduisme>

    Un dels sis darsana o sistemes filosòfics hindús, que inclou les escoles advaita o no dualisme, visistadvaita o no dualisme qualificat, i dvaita o dualisme.

       
  • 918486   vèdic -a  <Hinduisme> vèdic -a
     
       
    • vèdic -a, adj

    <Hinduisme>

    Relatiu o pertanyent als Veda o al vedisme.