dàtum
dàtum
- ca dàtum, n m
- es datum
- fr datum
- it datum
- en datum
- de Datum
Cartografia > Geodèsia
Definició
Punt bàsic del terreny, determinat per observació astronòmica, en què la normal del geoide coincideix amb la normal de l'el·lipsoide terrestre i amb el qual s'uneixen els extrems de la base del primer triangle d'una cadena de triangulació, i que serveix d'origen de totes les coordenades geogràfiques de la xarxa.
Nota
- El dàtum constitueix un sistema de referència emprat per a determinar la posició geodèsica d'un punt sobre el territori. Cada dàtum és definit en funció d'un el·lipsoide i per un punt, el dàtum pròpiament dit, en el qual l'el·lipsoide i el geoide són tangents; l'Estat espanyol usa l'el·lipsoide Internacional de Hayford de 1924 i el dàtum de Potsdam, d'Alemanya.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
