• càlcul renal, n m
• nefròlit, n m sin. compl.
• pedra de ronyó, n f sin. compl.
• es nefrolito, n m
• fr néphrolite, n m
• en nephrolith, n

<Malalties metabòliques>

Concreció sòlida que es produeix en la pelvis i els calzes renals, on pot romandre durant un temps o desplaçar-se al llarg del tracte urinari fins a ser expulsat, o no, per la uretra.

El càlcul pot ser primari, quan es forma tot i una aparent normalitat del tracte urinari, o secundari, quan la seva formació va associada a infecció o obstrucció del tracte urinari.

• cardiopatia isquèmica, n f
• es cardiopatía isquémica, n f
• fr cardiopathie ischémique, n f
• en ischemic heart disease, n

<Malalties metabòliques>

Cardiopatia que es produeix per una descompensació entre l'aportació d'oxigen per les coronàries i les necessitats del miocardi.

La simptomatologia va des de l'angina d'esforç fins a l'infart de miocardi, la insuficiència cardíaca, l'aneurisma ventricular, les arrítmies fins la mort. Actualment és una de les principals causes de mort als països desenvolupats

• cèl·lula beta, n f
• cèl·lula ß, n f sin. compl.
• es célula ß, n m
• es célula insulínica, n m
• fr cellule bêta, n f
• en beta cell, n

<Malalties metabòliques>

Cèl·lula secretora d'insulina, de morfologia poligonal i amb orgànuls secretors molt desenvolupats, que constitueix la població cel·lular predominant en els illots de Langerhans del pàncrees.

• cèl·lula adiposa, n f
• adipòcit, n m sin. compl.
• es adipocito, n m
• fr adipocyte, n m
• en adipocyte, n

<Malalties metabòliques>

Cèl·lula del teixit connectiu especialitzada en la síntesi i l'emmagatzematge de greix que, quan s'acumula en gran nombre, constitueix el teixit adipós.

• cèl·lula beta, n f
• cèl·lula ß, n f sin. compl.
• es célula ß, n m
• es célula insulínica, n m
• fr cellule bêta, n f
• en beta cell, n

<Malalties metabòliques>

Cèl·lula secretora d'insulina, de morfologia poligonal i amb orgànuls secretors molt desenvolupats, que constitueix la població cel·lular predominant en els illots de Langerhans del pàncrees.

• cetoacidosi, n f
• es cetoacidosis, n f
• fr acidocétose, n f
• en ketoacidosis, n

<Malalties metabòliques>

Acidosi secundària a l'acumulació de cossos cetònics a l'organisme.

• cetonèmia, n f
• es cetonemia, n f
• fr cétonémie, n f
• en ketonemia, n

<Malalties metabòliques>

Presència de cossos cetònics en la sang.

En contextos no especialitzats sovint s'utilitza la denominació cetonèmia per referir-se a la concentració de cossos cetònics en la sang. El valor de la concentració oscil·la normalment entre 0,2 i 0,8 mg/100 ml i augmenta amb la mobilització i el consum exagerat dels greixos de l'organisme, així com amb la manca absoluta o relativa d'hidrats de carboni.

• cetonúria, n f
• es cetonuria, n f
• fr cétonurie, n f
• en ketonuria, n

<Malalties metabòliques>

Presència de cossos cetònics a l'orina.

• cetosi, n f
• acidocetosi, n f sin. compl.
• es cetosis, n f
• fr cétose, n f
• en ketosis, n

<Malalties metabòliques>

Estat caracteritzat per l'acumulació de cossos cetònics que és manifesta amb cetonèmia elevada i cetonúria, originat per un desequilibri en el metabolisme hepàtic dels àcids grassos.

La cetosi es presenta en pacients diabètics, en la inanició i en dietes abundants en greixos i pobres en hidrats de carboni. Sovint es manifesta com a cetoacidosi.

• ciclamat, n m
• es ciclamato, n m
• fr cyclamate, n m
• en cyclamate, n
• cod E 952

<Malalties metabòliques>

Sal de l'àcid ciclàmic que s'ha utilitzat com a edulcorant artificial no nutritiu.

El ciclamat de sodi i el de calci han estat els més emprats. L'any 1969 se'n va prohibir l'ús perquè a dosis molt elevades produïa tumors de la bufeta urinària en animals d'experimentació. Tanmateix, en no poder-se demostrar l'acció tòxica del ciclamat sobre l'organisme humà, se'n va tornar a autoritzar l'ús a condició que en els diversos preparats s'indiqués clarament a quina concentració s'utilitzava.