<Malalties metabòliques>
Concreció sòlida que es produeix en la pelvis i els calzes renals, on pot romandre durant un temps o desplaçar-se al llarg del tracte urinari fins a ser expulsat, o no, per la uretra.
El càlcul pot ser primari, quan es forma tot i una aparent normalitat del tracte urinari, o secundari, quan la seva formació va associada a infecció o obstrucció del tracte urinari.
<Malalties metabòliques>
Cardiopatia que es produeix per una descompensació entre l'aportació d'oxigen per les coronàries i les necessitats del miocardi.
La simptomatologia va des de l'angina d'esforç fins a l'infart de miocardi, la insuficiència cardíaca, l'aneurisma ventricular, les arrítmies fins la mort. Actualment és una de les principals causes de mort als països desenvolupats
<Malalties metabòliques>
Cèl·lula secretora d'insulina, de morfologia poligonal i amb orgànuls secretors molt desenvolupats, que constitueix la població cel·lular predominant en els illots de Langerhans del pàncrees.
<Malalties metabòliques>
Cèl·lula secretora d'insulina, de morfologia poligonal i amb orgànuls secretors molt desenvolupats, que constitueix la població cel·lular predominant en els illots de Langerhans del pàncrees.
<Malalties metabòliques>
Presència de cossos cetònics en la sang.
En contextos no especialitzats sovint s'utilitza la denominació cetonèmia per referir-se a la concentració de cossos cetònics en la sang. El valor de la concentració oscil·la normalment entre 0,2 i 0,8 mg/100 ml i augmenta amb la mobilització i el consum exagerat dels greixos de l'organisme, així com amb la manca absoluta o relativa d'hidrats de carboni.
<Malalties metabòliques>
Estat caracteritzat per l'acumulació de cossos cetònics que és manifesta amb cetonèmia elevada i cetonúria, originat per un desequilibri en el metabolisme hepàtic dels àcids grassos.
La cetosi es presenta en pacients diabètics, en la inanició i en dietes abundants en greixos i pobres en hidrats de carboni. Sovint es manifesta com a cetoacidosi.
<Malalties metabòliques>
Sal de l'àcid ciclàmic que s'ha utilitzat com a edulcorant artificial no nutritiu.
El ciclamat de sodi i el de calci han estat els més emprats. L'any 1969 se'n va prohibir l'ús perquè a dosis molt elevades produïa tumors de la bufeta urinària en animals d'experimentació. Tanmateix, en no poder-se demostrar l'acció tòxica del ciclamat sobre l'organisme humà, se'n va tornar a autoritzar l'ús a condició que en els diversos preparats s'indiqués clarament a quina concentració s'utilitzava.