Deliri en què les idees delirants expressen la convicció de l'individu de ser objecte de dany per part d'altri.
Conjunt de mitjans que es posen en prà ctica per a guarir o alleujar un trastorn mental.
Nota: En un tractament psiquià tric poden tenir cabuda mitjans farmacològics, psicoterapèutics, quirúrgics o relacionats amb aspectes de l'estil de vida, la conducta i l'entorn del pacient. En el context de la psiquiatria les denominacions terà pia i tractament s'utilitzen sovint com a sinònimes.
Teoria segons la qual l'estudi cientÃfic dels fenòmens psicològics i del funcionament psÃquic humà només pot basar-se en les dades observables del comportament exterior.
Reducció o absència de la capacitat fÃsica o mental d'un individu per a dur a terme una activitat dins dels lÃmits que es consideren normals, a causa d'una deficiència.
Sensació d'opressió precordial i epigà strica amb desassossec, en resposta a la impressió subjectiva d'una amenaça imminent.
Despreocupació aparent que presenten determinats malalts, especialment els qui pateixen trastorns de conversió o trastorns dissociatius, davant els sÃmptomes de la seva malaltia.
Estat de claredat de consciència disminuïda, amb capacitats reduïdes en l'atenció, el pensament i el comportament.
Substà ncia que disminueix l'excitació del sistema nerviós central.
Terà pia basada en la planificació de les activitats fÃsiques i mentals per a utilitzar-les amb finalitat terapèutica.
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estÃmul aversiu a aquesta resposta.