• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3232538   bari  <Química inorgànica> bari
     
       
    • bari, n m
    • es bario, n m
    • en barium, n
    • sbl Ba

    <Química inorgànica>

    Element del grup 2, del període 6 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 56 i massa atòmica 137,327.

    Nota: Es coneixen fins a quaranta isòtops del bari, dels quals set són estables (130Ba, 132Ba, 134Ba, 135Ba, 136Ba, 137Ba i 138Ba).

    El bari es presenta com un metall mitjanament dur i mal·leable, de color blanc d'argent, amb un punt de fusió de 727 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.870 ºC.

    És present principalment en l'escorça terrestre com a witherita, que és un carbonat de bari, i com a baritina, que és un sulfat de bari.

    La seva elevada reactivitat, ja que és el més electropositiu i, per tant, el més reactiu dels metalls alcalinoterris estables, fa que sigui un metall car i difícil d'obtenir.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Es fa servir fonamentalment en aliatges.

       
  • 3232877   base de Schiff  <Química orgànica> base de Schiff
     
       
    • base de Schiff, n f
    • es base de Schiff, n f
    • en Schiff base, n
    • en Schiff's base, n

    <Química orgànica>

    Cadascuna de les imines obtingudes mitjançant la condensació d'un aldehid o d'una cetona amb un amina primària.

    Nota: Les bases de Schiff són compostos especialment inestables, ja que en presència d'aigua l'equilibri químic es desplaça cap a la forma carbonílica inicial, ja sigui una cetona o un aldehid.

    Les bases de Schiff es fan servir com a grups protectors del grup carbonil, però també com a acceleradors del cautxú, com a colorants i com a bases de perfum.

       
  • 3232885   benz-  <Química orgànica> benz-
     
       
    • benzo-, pfx
    • benz-, pfx sin. compl.
    • es benz-, pfx
    • es benzo-, pfx
    • en benz-, pfx
    • en benzo-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen un o més anells benzènics.

    Nota: Per exemple, benzofenona, benzofuran, benzotiofè.

       
  • 3232879   benzaldehid  <Química orgànica> benzaldehid
     
       
    • benzaldehid, n m
    • es benzaldehído, n m
    • en benzaldehyde, n
    • for C6H5CHO

    <Química orgànica>

    Aldehid derivat del benzè que a temperatura ambient es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 179 ºC.

    Nota: El benzaldehid és poc soluble en aigua i miscible completament amb alcohol i amb èter, i s'oxida fàcilment. Presenta les propietats i les reaccions generals dels aldehids i les del grup carbonil unit a un anell aromàtic, com la condensació benzoínica i la reacció de Cannizzaro.

    Es fa servir com a producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants i d'altres productes orgànics, alguns dels quals tenen aplicació farmacèutica (analgèsics, antiespasmòdics i antireumàtics). També s'utilitza en perfumeria, en cosmètica i en alimentació com a aromatitzant.

       
  • 3232880   benzè  <Química orgànica> benzè
     
       
    • benzè, n m
    • es benceno, n m
    • en benzene, n
    • for C6H6

    <Química orgànica>

    Hidrocarbur cíclic aromàtic de sis carbonis que a temperatura ambient es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 80,1 ºC.

    Nota: El benzè és poc soluble en aigua.

    La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb els orbitals hibridats en forma sp2 i disposats en forma d'anell. Cada àtom de carboni s'uneix a un d'hidrogen per un enllaç d'orbital molecular de tipus σ. A cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i disposades en forma d'hexàgon regular, contribueixen, d'una banda, un parell d'electrons que formen un enllaç de tipus σ i, de l'altra, una sisena part d'un sistema conjugat de sis electrons corresponents als orbitals 2p dels 6 carbonis, deslocalitzats. La deslocalització d'un sextet d'electrons és una característica dels arens i n'explica l'aromaticitat.

    Una representació del benzè en què s'indiquin les classes d'enllaços entre els àtoms constituents resulta molt complicada, per la qual cosa es representa habitualment d'una manera esquemàtica, per una de les dues formes equivalents mesòmeres de les estructures de Kekulé (vegeu la imatge).

    El benzè no és gaire reactiu, però en catàlisi presenta les reaccions de substitució electròfila aromàtica més abundants i característiques de l'anell benzènic, com l'halogenació, la nitració, la sulfonació i la reacció de Friedel i Crafts per a obtenir derivats benzènics alquilats o acilats.

    El benzè és obtingut per destil·lació fraccionada dels olis lleugers procedents de la destil·lació del quitrà d'hulla i a partir de productes del petroli.

    És una de les matèries primeres fonamentals de la gran indústria química orgànica. Es fa servir en la manufactura de substàncies intermediàries per a la síntesi de medicaments, colorants i altres compostos orgànics (cuir artificial, linòleum, vernís i laca), i com a dissolvent d'ús molt generalitzat.

       
  • 3233113   benzen-1,4-diol  <Química orgànica> benzen-1,4-diol
     
       
    • hidroquinona, n f
    • benzen-1,4-diol, n m sin. compl.
    • 1,4-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
    • p-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
    • es benceno-1,4-diol, n m
    • es 1,4-dihidroxibenceno, n m
    • es hidroquinona, n f
    • es p-dihidroxibenceno, n m
    • en benzene-1,4-diol, n
    • en 1,4-dihydroxybenzene, n
    • en hydroquinone, n
    • en p-dihydroxybenzene, n
    • for C6H4(OH)2

    <Química orgànica>

    Diol fenòlic que es presenta com un sòlid cristal·lí de color blanc i té un punt de fusió de 170 ºC.

    Nota: La hidroquinona és soluble en aigua, alcohol i èter.

    S'oxida fàcilment a quinona en contacte amb l'aire, sobretot si està en solució, per tant, s'ha de guardar ben tancat i protegit de la llum.

    És un producte irritant per ingestió i inhalació, i cal evitar-ne el contacte amb la pell i els ulls.

    Es fa servir com a revelador fotogràfic, com a producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants i com a antioxidant per a greixos i olis.

       
  • 3232881   benzènic -a  <Química orgànica> benzènic -a
     
       
    • benzènic -a, adj
    • es bencénico -ca, adj
    • en benzene, adj

    <Química orgànica>

    Relatiu o pertanyent al benzè.

    Nota: L'adjectiu benzènic -a s'aplica als compostos que contenen un anell o un nucli de benzè.

       
  • 3232882   benzenoide  <Química orgànica> benzenoide
     
       
    • benzenoide, adj
    • es benzenoide, adj
    • en benzenoid, adj

    <Química orgànica>

    Dit d'un compost que té semblança amb el benzè.

    Nota: L'adjectiu benzenoide s'aplica a compostos que contenen un anell de benzè. Per exemple, el fenol i l'anilina.

       
  • 3232883   benzí  <Química orgànica> benzí
     
       
    • benzí, n m
    • 1,2-dideshidrobenzè, n m sin. compl.
    • es bencino, n m
    • es 1,2-dideshidrobenceno, n m
    • en benzyne, n
    • en 1,2-didehydrobenzene, n
    • for C6H4

    <Química orgànica>

    Arí del benzè.

    Nota: És coneguda l'existència del benzí en solució, que és important perquè, en ser un intermedi de reacció de certes reaccions orgàniques, en facilita la descripció pas a pas i, a la vegada, que en pot precedir de noves.

       
  • 3232884   benzil  <Química orgànica> benzil
     
       
    • benzil, n m
    • es bencilo, n m
    • en benzyl, n
    • for C6H5CH2

    <Química orgànica>

    Substituent aril-alquídic format per un anell de benzè unit a un metilè.

    Nota: Per exemple, el clorur de benzil (C6H5CH2Cl).