• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3232552   cadmi  <Química inorgànica> cadmi
     
       
    • cadmi, n m
    • es cadmio, n m
    • en cadmium, n
    • sbl Cd

    <Química inorgànica>

    Element del grup 12, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 48 i massa atòmica 112,414.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops del cadmi, dels quals vuit són estables (106Cd, 108Cd, 110Cd, 111Cd, 112Cd, 113Cd, 114Cd i 1160Cd).

    El cadmi es presenta com un metall de color blavós argentat, tou, molt dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 321 ºC i un punt d'ebullició de 765 ºC.

    És poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment com a impuresa en els minerals de zinc, i s'obté com a subproducte en el tractament d'aquests minerals.

    Químicament és similar al zinc, si bé és menys reactiu.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Es fa servir principalment en recobriments anticorrosius i en aliatges, entre els quals destaca el que forma amb el coure, que es caracteritza per un augment considerable de la tenacitat i de la resistència a la fatiga i perquè manté quasi intacta la resistivitat.

       
  • 3232910   cafeïna  <Química orgànica> cafeïna
     
       
    • cafeïna, n f
    • 1,3,7-trimetilxantina, n f sin. compl.
    • es 1,3,7-trimetilxantina, n f
    • es cafeína, n f
    • en 1,3,7-trimethylxanthine, n
    • en caffeine, n
    • for C8H10N4O2

    <Química orgànica>

    Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina, inodor i de sabor amarg, que cristal·litza en forma de prismes hexagonals que se sublimen a 178 ºC i fonen a 238 ºC.

    Nota: La cafeïna s'oxida ràpidament i perd aigua a 80 ºC. És soluble en cloroform, lleugerament soluble en aigua i alcohol i molt poc soluble en èter.

    Es troba en el cafè, que en conté un 1,5 % del seu pes en sec. També s'obté de les fulles de te, en un 5 %, i en el mate i la cola, dels quals es pot extreure.

    L'obtenció sintètica de la cafeïna té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil. S'obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats.

    La cafeïna estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central i actua com a tònic cardíac i com a diürètic. A petites dosis produeix sensació de benestar i de vigor corporal. Augmenta la fluïdesa d'idees i la resistència a la fatiga intel·lectual, i incrementa la irritabilitat i la contractilitat dels músculs voluntaris. Una dosi de 200 micrograms per mil·lilitre inhibeix l'activitat de la polimerasa.

    Es fa servir en begudes, en les quals no ha de superar el 0,02 %, i en medicaments.

       
  • 3232553   calci  <Química inorgànica> calci
     
       
    • calci, n m
    • es calcio, n m
    • en calcium, n
    • sbl Ca

    <Química inorgànica>

    Element del grup 2, del període 4 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 20 i massa atòmica 40,078.

    Nota: Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del calci, dels quals sis són estables (40Ca, 42Ca, 43Ca, 44Ca, 46Ca i 48Ca).

    El calci es presenta com un metall cristal·lí, dúctil, mal·leable, de color blanc d'argent, amb un punt de fusió de 839 ºC i un punt d'ebullició de 1.494 ºC.

    És present principalment com a carbonat de calci en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els feldespats d'origen eruptiu. Moltes aigües subterrànies en porten en dissolució com a hidrogencarbonat de calci. Els seus minerals més importants són l'anhidrita, l'apatita, la dolomita, l'espat fluor, el guix i la fosforita. És el cinquè element més abundant de l'escorça terrestre.

    S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur de calci fos o mitjançant el tractament tèrmic en buit alt de l'òxid de calci reduït amb alumini.

    És un agent reductor fort i reacciona amb els àcids i l'aigua freda amb alliberament d'hidrogen. S'oxida a l'aire i forma una pel·lícula protectora adherent. A temperatures elevades reacciona amb tots els elements electronegatius. A causa de la seva capacitat d'oxidar-se, actua com a reductor davant de nombrosos òxids d'elements no-metàl·lics, com el bor, el carboni, el silici, el nitrogen o el fòsfor.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Es fa servir en la preparació d'aliatges per a metalls antifricció, com a absorbent metàl·lic en tubs de buit i com a ingredient de fertilitzants. També és molt important la seva utilització com a reductor per a l'obtenció de diversos metalls, com urani, tori, zirconi, ceri, vanadi, niobi i tàntal.

       
  • 3232554   calcogen  <Química inorgànica> calcogen
     
       
    • calcogen, n m
    • es calcógeno, n m
    • en chalcogen, n

    <Química inorgànica>

    Cadascun dels elements del grup 16 de la taula periòdica dels elements.

    Nota: Són calcògens l'oxigen, el sofre, el seleni, el tel·luri, el poloni i el livermori.

       
  • 3232555   californi  <Química inorgànica> californi
     
       
    • californi, n m
    • es californio, n m
    • en californium, n
    • sbl Cf

    <Química inorgànica>

    Element desè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 98 i massa atòmica 251.

    Nota: Es coneixen fins a vint isòtops del californi, tots ells inestables i artificials.

    Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

    Els seus usos es limiten a la recerca científica.

       
  • 3232911   caprolactama  <Química orgànica> caprolactama
     
       
    • caprolactama, n f
    • es caprolactama, n f
    • en caprolactam, n
    • for C6H11NO

    <Química orgànica>

    Lactama cíclica de l'àcid hexanoic, que es presenta com un sòlid cristal·lí en forma de flocs i té un punt de fusió de 69 ºC i un punt d'ebullició de 180 ºC a 50 mmHg de pressió.

    Nota: La caprolactama és soluble en aigua i en dissolvents clorats.

    La caprolactama s'obté a partir de la ciclohexanona que es transforma en oxima i, mitjançant la transposició de Beckmann, passa a caprolactama. També es pot obtenir pel procés Toray, a partir de ciclohexà per via fotoquímica.

    És la primera matèria per a la fabricació de fibres sintètiques, especialment el niló-6 i el perló, plàstics, plastificants i cuir sintètic. Es fa servir com a agent d'enduriment de poliuretans i en pintures de vehicle.

       
  • 3232912   carba-  <Química orgànica> carba-
     
       
    • carba-, pfx
    • es carba-, pfx
    • en carba-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen un àtom de carboni que és present com a heteroàtom en una cadena o reticle d'àtoms d'un altre element.

    Nota: Per exemple, carbamat.

       
  • 3232913   carbalcoxi  <Química orgànica> carbalcoxi
     
       
    • carbalcoxi, n m
    • es grupo carbalcoxi, n m
    • en carbalcoxy group, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels grups de fórmula general −COOR, característics dels èsters, en què −OR és un alcoxi.

    Nota: Per exemple, el carbometoxi (−COOCH3) i el carbetoxi (−COOC2H5).

       
  • 3232914   carbamat  <Química orgànica> carbamat
     
       
    • carbamat, n m
    • es carbamato, n m
    • en carbamate, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels èsters o les sals de l'àcid carbàmic, de fórmula general RR'NCOOR'', en què R'' pot ser un grup hidrocarbonat o un catió.

    Nota: Vegeu també uretà.

       
  • 3232915   carbàmic -a  <Química orgànica> carbàmic -a
     
       
    • carbàmic -a, adj
    • es carbámico -ca, adj
    • en carbamic, adj

    <Química orgànica>

    Relatiu o pertanyent a l'àcid carbàmic.