• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3232603   gadolini  <Química inorgànica> gadolini
     
       
    • gadolini, n m
    • es gadolinio, n m
    • en gadolinium, n
    • sbl Gd

    <Química inorgànica>

    Element vuitè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 64 i massa atòmica 157,25.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops del gadolini, set dels quals són estables (152Gd, 154Gd, 155Gd, 156Gd, 157Gd, 158Gd i 160Gd).

    El gadolini es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.312 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.000 ºC. És bastant reactiu en condicions ambientals.

    És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.

    La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    El seu ús principal és la captura de neutrons en barres de control per a reactors nuclears.

       
  • 3232604   gal·li  <Química inorgànica> gal·li
     
       
    • gal·li, n m
    • es galio, n m
    • en gallium, n
    • sbl Ga

    <Química inorgànica>

    Element del grup 13, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 31 i massa atòmica 69,723.

    Nota: Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del gal·li, dels quals només dos són estables (69Ga i 71Ga).

    El gal·li es presenta com un metall de color gris blavós, que en estat líquid s'assembla al mercuri en presentar una superfície especular, amb un punt de fusió de 30 ºC i un punt d'ebullició de 2.403 ºC.

    És molt menys abundant que l'alumini en l'escorça terrestre, on es troba en forma de traces en minerals d'alumini.

    S'obté com a subproducte del tractament de la bauxita.

    Químicament és similar a l'alumini i el seu comportament àcid-base és amfòter.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    S'utilitza principalment en la indústria dels semiconductors.

       
  • 3232605   gas d'aigua  <Química inorgànica> gas d'aigua
     
       
    • gas d'aigua, n m
    • es gas de agua, n m
    • en water gas, n

    <Química inorgànica>

    Mescla d'hidrogen i monòxid de carboni que s'obté a partir de la descomposició tèrmica que es produeix quan es fa passar vapor d'aigua a través de carbó a una temperatura d'uns 1.000 ºC, segons la reacció C + H2O → CO + H2.

    Nota: A una temperatura més baixa, de 500 ºC, i mitjançant el mateix gas d'aigua i l'ús d'òxids metàl·lics, que actuen com a catalitzadors, es pot augmentar el rendiment de la reacció anterior tot afegint-hi vapor d'aigua i augmentant la pressió, segons la reacció CO + H2O → H2 + CO2. En aquestes condicions, el diòxid de carboni es dissol en l'aigua i, en canvi, l'hidrogen hi és molt poc soluble.

       
  • 3233071   gas dels aiguamolls  <Química orgànica> gas dels aiguamolls
     
       
    • gas dels pantans, n m
    • gas dels aiguamolls, n m sin. compl.
    • es gas de los pantanos, n m
    • en marsh gas, n
    • en swamp gas, n

    <Química orgànica>

    Gas generat per la degradació anaeròbica bacteriana de la matèria orgànica que té un gran contingut de metà.

    Nota: El gas dels pantans es troba en pantans i en el grisú de les mines de carbó. És un dels components principals del gas natural i del gas generat per la destil·lació del petroli o d'altres combustibles fòssils.

    La denominació gas dels pantans prové del fet que es va aïllar per primera vegada en un pantà.

       
  • 3233071   gas dels pantans  <Química orgànica> gas dels pantans
     
       
    • gas dels pantans, n m
    • gas dels aiguamolls, n m sin. compl.
    • es gas de los pantanos, n m
    • en marsh gas, n
    • en swamp gas, n

    <Química orgànica>

    Gas generat per la degradació anaeròbica bacteriana de la matèria orgànica que té un gran contingut de metà.

    Nota: El gas dels pantans es troba en pantans i en el grisú de les mines de carbó. És un dels components principals del gas natural i del gas generat per la destil·lació del petroli o d'altres combustibles fòssils.

    La denominació gas dels pantans prové del fet que es va aïllar per primera vegada en un pantà.

       
  • 3232606   gas inert  <Química inorgànica> gas inert
     
       
    • gas noble, n m
    • gas rar, n m
    • gas inert, n m sin. compl.
    • es gas inerte, n m
    • es gas noble, n m
    • es gas raro, n m
    • en inert gas, n
    • en noble gas, n
    • en rare gas, n

    <Química inorgànica>

    Cadascun dels elements del grup 18 de la taula periòdica dels elements.

    Nota: Són gasos nobles l'heli, el neó, l'argó, el criptó, el xenó, el radó i l'oganessó.

       
  • 3232606   gas noble  <Química inorgànica> gas noble
     
       
    • gas noble, n m
    • gas rar, n m
    • gas inert, n m sin. compl.
    • es gas inerte, n m
    • es gas noble, n m
    • es gas raro, n m
    • en inert gas, n
    • en noble gas, n
    • en rare gas, n

    <Química inorgànica>

    Cadascun dels elements del grup 18 de la taula periòdica dels elements.

    Nota: Són gasos nobles l'heli, el neó, l'argó, el criptó, el xenó, el radó i l'oganessó.

       
  • 3232606   gas rar  <Química inorgànica> gas rar
     
       
    • gas noble, n m
    • gas rar, n m
    • gas inert, n m sin. compl.
    • es gas inerte, n m
    • es gas noble, n m
    • es gas raro, n m
    • en inert gas, n
    • en noble gas, n
    • en rare gas, n

    <Química inorgànica>

    Cadascun dels elements del grup 18 de la taula periòdica dels elements.

    Nota: Són gasos nobles l'heli, el neó, l'argó, el criptó, el xenó, el radó i l'oganessó.

       
  • 3233072   gem-  <Química orgànica> gem-
     
       
    • gem-, pfx
    • es gem-, pfx
    • en gem-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que es fa servir per a indicar que dos grups funcionals iguals estan units al mateix àtom de carboni.

    Nota: Per exemple, el gem-diclorociclohexà, que és un ciclohexà amb dos àtoms de clor units al mateix àtom de carboni (vegeu la imatge).

       
  • 3232607   geometria de coordinació  <Química inorgànica> geometria de coordinació
     
       
    • geometria de coordinació, n f
    • es geometría de coordinación, n f
    • en coordination geometry, n

    <Química inorgànica>

    Disposició dels lligands al voltant de l'àtom central en un complex, per a la descripció de la qual s'utilitzen els arranjaments polièdrics ideals.

    Nota: Per a un nombre de coordinació concret hi pot haver més d'una geometria de coordinació possible, que dependrà de quina sigui energèticament més estable (vegeu les imatges geometria de coordinació 1 i geometria de coordinació 2). En cas de geometries de coordinació alternatives amb energies similars, es pot observar un continu de diferents estructures per a un mateix nombre de coordinació. En cas de geometries de coordinació alternatives amb energies molt similars, aquestes es poden interconvertir l'una en l'altra espontàniament, i aleshores es consideren fluxionals o estereoquímicament no rígides.