• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3232628   hafni  <Química inorgànica> hafni
     
       
    • hafni, n m
    • es hafnio, n m
    • en hafnium, n
    • sbl Hf

    <Química inorgànica>

    Element del grup 4, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 72 i massa atòmica 178,49.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-tres isòtops de l'hafni, dels quals sis són estables (174Hf, 176Hf, 177Hf, 178Hf, 179Hf i 180Hf).

    L'hafni es presenta com un metall blanc brillant, amb un punt de fusió de 2.233 ºC i un punt d'ebullició de 4.450 ºC.

    Es troba com a subproducte en els minerals de zirconi.

    Químicament és molt similar al zirconi.

    Presenta els estats d'oxidació +2, +3 i +4.

    La seva gran capacitat per a absorbir neutrons fa que es faci servir en barres de control de reactors nuclears.

       
  • 3233082   haloform  <Química orgànica> haloform
     
       
    • haloform, n m
    • trihalometà, n m sin. compl.
    • es haloformo, n m
    • es trihalometano, n m
    • en haloform, n
    • en trihalomethane, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels compostos que deriven formalment de la substitució de tres àtoms d'hidrogen per tres d'un halogen en una molècula de metà, de fórmula general CHX3.

    Nota: Són haloforms el cloroform (CHCl3), el bromoform (CHBr3) i el iodoform (CHI3).

       
  • 3232629   halogen  <Química inorgànica> halogen
     
       
    • halogen, n m
    • es halógeno, n m
    • en halogen, n

    <Química inorgànica>

    Cadascun dels elements del grup 17 de la taula periòdica dels elements.

    Nota: Són halògens el fluor, el clor, el brom, el iode, l'àstat i el tennessi.

       
  • 3233083   halogenació  <Química orgànica> halogenació
     
       
    • halogenació, n f
    • es halogenación, n f
    • en halogenation, n

    <Química orgànica>

    Reacció en què un o més àtoms d'un halogen s'introdueixen en un compost.

    Nota: Els halògens presenten reactivitats molt diferents.

    El més reactiu és el fluor, que reacciona amb els compostos orgànics molt fàcilment i amb un despreniment d'energia molt considerable. Cal controlar molt bé les condicions experimentals per a evitar el risc d'explosió. Per això, habitualment la fluoració no es fa directament, sinó que la introducció del fluor es fa de manera indirecta. Aquesta reacció pot ser d'addició sobre un enllaç múltiple carboni-carboni (enllaços dobles i enllaços triples en alquens i alquins) o bé de substitució (generalment es desplaça un àtom d'hidrogen o un grup funcional).

    Així, en els alcans es produeix la substitució d'un o més hidrògens per un halogen a través d'un mecanisme radicalari; en canvi, els alquens i els alquins donen addicions (vegeu la imatge halogenació 1). Ambdós substrats addicionen un mol d'un halogen a cadascun dels enllaços múltiples, la qual cosa fa que l'estequiometria de la reacció sigui d'1:1 en el cas dels alquens, i d'1:2 en el cas dels alquins, si l'addició és total, o bé d'1:1, si l'addició és parcial.

    D'altra banda, en els compostos aromàtics té lloc una substitució electròfila aromàtica amb substitució d'un hidrogen per un halogen sense pèrdua de l'estructura aromàtica (vegeu la imatge halogenació 2). Tenint en compte la gran estabilitat dels compostos aromàtics, cal emprar un catalitzador, habitualment un àcid de Lewis, per a generar l'electròfil in situ. El triclorur d'alumini, el triclorur de ferro i el tribromur de ferro són els més utilitzats.

    Quan el substrat atacat és un alcohol, té lloc una substitució nucleòfila, amb substitució del grup hidroxil de l'alcohol per un halogen, la qual pot evolucionar a través d'una cinètica de primer ordre (SN1) o bé a través d'una cinètica de segon ordre (SN2), segons que l'alcohol sigui primari, secundari o terciari (vegeu la imatge halogenació 3).

    Quan es duu a terme l'halogenació d'un compost carbonílic amb hidrògens en posició α, es produeix la substitució d'un d'aquests hidrògens per un àtom d'un halogen. En el cas d'una cetona metílica, l'halogenació en medi bàsic seguida de la hidròlisi en medi àcid produeix l'àcid carboxílic corresponent i haloform per la reacció de l'haloform.

    Segons el tipus de reacció, es fan servir halògens o derivats halogenats.

    L'halogenació és d'ús habitual en la indústria.

       
  • 3232630   halogenur  <Química inorgànica> halogenur
     
       
    • halur, n m
    • halogenur, n m sin. compl.
    • es halogenuro, n m
    • es haluro, n m
    • en halide, n

    <Química inorgànica>

    Cadascun dels compostos de fórmula general MXn, en què X és un halogen.

    Nota: Els halurs dels diversos elements comprenen una varietat tan gran de compostos, estequiometries, estructures i propietats que desafia qualsevol intent de fer-ne una classificació global. L'única classificació que se'n pot fer és una de molt simplificada, que mai no reflectirà la seva enorme diversitat. Tanmateix, aquesta gran varietat és precisament la font de l'interès dels halurs.

    En ser una categoria tan gran de compostos, hi ha nombrosos exemples de gradacions ben desenvolupades entre els casos límits. Així, per exemple, els fluorurs inclouen el fluorur d'oxigen, que és un dels compostos moleculars més volàtil coneguts i té un punt d'ebullició de -145 ºC, i el fluorur de calci, que és un dels compostos iònics menys volàtils coneguts i té un punt d'ebullició de 2.513 ºC. Entre aquests extrems de molècules discretes per una banda i xarxes tridimensionals per l'altra, hi ha una seqüència contínua d'oligòmers, polímers i estructures en capes que poden ser predominantment covalents, predominantment iònics o intermedis.

    Des del punt de vista industrial, l'halur més important és el clorur de sodi, utilitzat per a obtenir clor, sodi i hidròxid de sodi.

       
  • 3233084   halohidrina  <Química orgànica> halohidrina
     
       
    • halohidrina, n f
    • es halohidrina, n f
    • en halohydrin, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels compostos orgànics que contenen un àtom d'un halogen i un grup hidroxil units a àtoms de carboni, sovint adjacents, d'una mateixa cadena alifàtica.

    Nota: Les halohidrines es presenten com líquids solubles en dissolvents orgànics i s'obtenen per l'addició de l'àcid hipoclorós o l'àcid hipobromós a l'enllaç doble dels alquens. Per exemple, l'obtenció del 2-bromoetanol: CH2=CH2 + HOBr → BrCH2CH2OH.

       
  • 3232630   halur  <Química inorgànica> halur
     
       
    • halur, n m
    • halogenur, n m sin. compl.
    • es halogenuro, n m
    • es haluro, n m
    • en halide, n

    <Química inorgànica>

    Cadascun dels compostos de fórmula general MXn, en què X és un halogen.

    Nota: Els halurs dels diversos elements comprenen una varietat tan gran de compostos, estequiometries, estructures i propietats que desafia qualsevol intent de fer-ne una classificació global. L'única classificació que se'n pot fer és una de molt simplificada, que mai no reflectirà la seva enorme diversitat. Tanmateix, aquesta gran varietat és precisament la font de l'interès dels halurs.

    En ser una categoria tan gran de compostos, hi ha nombrosos exemples de gradacions ben desenvolupades entre els casos límits. Així, per exemple, els fluorurs inclouen el fluorur d'oxigen, que és un dels compostos moleculars més volàtil coneguts i té un punt d'ebullició de -145 ºC, i el fluorur de calci, que és un dels compostos iònics menys volàtils coneguts i té un punt d'ebullició de 2.513 ºC. Entre aquests extrems de molècules discretes per una banda i xarxes tridimensionals per l'altra, hi ha una seqüència contínua d'oligòmers, polímers i estructures en capes que poden ser predominantment covalents, predominantment iònics o intermedis.

    Des del punt de vista industrial, l'halur més important és el clorur de sodi, utilitzat per a obtenir clor, sodi i hidròxid de sodi.

       
  • 3232631   hapticitat  <Química inorgànica> hapticitat
     
       
    • hapticitat, n f
    • es hapticidad, n f
    • en hapticity, n
    • sbl η

    <Química inorgànica>

    Nombre d'àtoms donadors d'un lligand d'un complex que estan enllaçats a l'àtom central mitjançant un enllaç covalent en un complex quan els àtoms donadors són contigus.

    Nota: En la fórmula del complex, el símbol η s'utilitza com a prefix del lligand amb el nombre pertinent com a superíndex, el qual indica el nombre d'àtoms del lligand units a l'àtom central.

    Vegeu també compost organometàl·lic.

       
  • 3232632   hassi  <Química inorgànica> hassi
     
       
    • hassi, n m
    • es hasio, n m
    • es hassio, n m
    • en hassium, n
    • sbl Hs

    <Química inorgànica>

    Element del grup 8, del període 7 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 108 i massa atòmica 270.

    Nota: Es coneixen fins a set isòtops de l'hassi, tots ells artificials i inestables.

       
  • 3232633   heli  <Química inorgànica> heli
     
       
    • heli, n m
    • es helio, n m
    • en helium, n
    • sbl He

    <Química inorgànica>

    Element del grup 18, del període 1 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 2 i massa atòmica 4,0026.

    Nota: Es coneixen fins a vuit isòtops de l'heli, dels quals dos són estables (3He i 4He).

    L'heli es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt d'ebullició de -269 ºC. L'heli és l'únic de tots els elements que no se solidifica mai a pressió ambiental, sinó que per a obtenir heli sòlid cal augmentar la pressió, a més de disminuir la temperatura.

    És el segon element més abundant de l'univers després de l'hidrogen. Com que és massa lleuger per a ser retingut pel camp gravitacional de la Terra, tot l'heli original s'ha perdut cap a l'espai i l'únic heli que es troba a la Terra és el resultant de la descomposició radioactiva d'elements pesants.

    L'heli s'obté a partir de dipòsits naturals de gasos on ha quedat retingut, o bé a partir de la destil·lació fraccionada de l'aire líquid.

    Es presenta en forma de molècules monoatòmiques. La seva reactivitat és nul·la i no se'n coneixen compostos.

    Es fa servir com a substitut del nitrogen en atmosferes artificials, a causa de la seva baixa solubilitat en la sang. Com a fluid criogènic, té el punt d'ebullició més baix que es coneix, cosa que el fa únic per a fenòmens que tenen lloc a baixa temperatura, com ara la superconductivitat.