• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3233123    <Química orgànica>
     
       
    • -í, sfx
    • es -ino, sfx
    • en -yne, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que es fa servir per a indicar la presència d'un enllaç triple carboni-carboni en un hidrocarbur insaturat.

    Nota: Si hi ha més d'un enllaç triple carboni-carboni, es fan servir les terminacions -dií, -trií, etc., i s'indica per a cada enllaç triple el número de l'àtom de carboni enllaçat triplement que té la posició més baixa (2-pentí, CH3CH2C≡CCH3).

    Quan en un compost hi ha enllaços dobles i enllaços triples, s'han d'enumerar de manera que en conjunt tinguin els números més baixos possibles (3-penten-1-í, CH3CH=CHC≡CH) (vegeu la imatge). En el cas de més d'una opció, s'atribueix la posició més baixa a l'enllaç doble (1-penten-4-í, CH≡CCH2CH=CH2).

    Quan el sufix -í no apareix en última posició en el nom d'un compost, s'hi afegeix una n etimològica (-in-).

    Vegeu també alquí.

       
  • 3233124   -il  <Química orgànica> -il
     
       
    • -il, sfx
    • es -ilo, sfx
    • en -yl, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que es fa servir per a anomenar els substituents univalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua d'un àtom d'hidrogen.

    Nota: L'àtom de carboni amb la valència lliure rep el número 1 (vegeu la imatge -il 1).

    Si en un mateix substituent hi ha diferents tipus de valència lliure, se citen en l'ordre -il, -ilidè, -ilidí; com a 1-propanil-3-ilidè (=CHCH2CH2−), 1-butaniliden-4-ilidí (≡CCH2CH2CH=) i 1-propanil-3-ilidí (≡CCH2CH2−).

    La terminació -il es dona al radical i a la ramificació (vegeu la imatge -il 2).

       
  • 3233006   -ilè  <Química orgànica> -ilè
     
       
    • -ilè, sfx
    • es -ileno, sfx
    • en -ylene, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que es fa servir per a designar els substituents divalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen.

    Nota: Si es tracta d'alcans lineals, s'anomenen etilè, trimetilè, tetrametilè, etc. Si són derivats d'alquens o alquins, es reemplacen les terminacions , -diè, , etc. del nom de l'hidrocarbur per -enilè, -dienilè, -inilè, etc., i s'indiquen les posicions dels enllaços dobles i els enllaços triples (vegeu la imatge).

       
  • 3233125   -ilidè  <Química orgànica> -ilidè
     
       
    • -ilidè, sfx
    • es -ilideno, sfx
    • en -ylidene, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que es fa servir per a anomenar els substituents divalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen situats sobre un mateix àtom de carboni que participarà en un enllaç doble.

    Nota: Per exemple, etilidè (CH3CH:), 2-propanilidè ((CH3)2C:) i 2-buten-1,4-diilidè (:CHCH=CHCH:) (vegeu la imatge).

    Vegeu també -il i -ilidè.

       
  • 3233126   -ilidí  <Química orgànica> -ilidí
     
       
    • -ilidí, sfx
    • es -ilidino, sfx
    • en -ylidyne, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que es fa servir per a anomenar els substituents trivalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de tres àtoms d'hidrogen situats sobre un mateix àtom de carboni que participarà en un enllaç triple.

    Nota: Aquest àtom de carboni sempre estarà situat a l'extrem de la cadena (vegeu la imatge -ilidí 1). Per exemple, etilidí (CH3C≡), propanilidí (CH3CH2C≡) i butandiilidí (≡CCH2CH2C≡).

    Si en un mateix substituent hi ha diferents tipus de valència lliure, se citen en l'ordre -il, -ilidè, -ilidí (vegeu la imatge -ilidí 2).

       
  • 3233127   imida  <Química orgànica> imida
     
       
    • imida, n f
    • es imida, n f
    • en imide, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup imido.

    Nota: Les imides són derivats diacílics de l'amoni o d'amines primàries.

    Les més importants són les imides cícliques, com la succinimida i la ftalimida (vegeu la imatge). La ftalimida es fa servir per a obtenir amines primàries a partir d'halurs d'alquil sense que es formin amines secundàries o terciàries com a subproductes, a través de la síntesi de Gabriel. Per la seva banda, la succinimida es pot transformar en N-bromosuccinimida i es fa servir com a reactiu per a introduir àtoms de brom en posicions al·líliques.

    Les imides que tenen un substituent a l'àtom de nitrogen són imides N-substituïdes (vegeu la imatge).

    L'hidrogen del grup imida és dèbilment àcid, aproximadament com el d'un fenol.

       
  • 3233128   imido  <Química orgànica> imido
     
       
    • grup imido, n m
    • imido, n m sin. compl.
    • es grupo imido, n m
    • en imido group, n
    • for -CONHCO-

    <Química orgànica>

    Grup funcional derivat formalment de l'amoníac que presenta dos grups carbonil units al nitrogen.

       
  • 3233129   imido-  <Química orgànica> imido-
     
       
    • imido-, pfx
    • es imido-, pfx
    • en imido-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup imido quan no és el grup funcional principal d'un compost.

    Nota: Per exemple, àcid 3-ftalimido-1-benzoic (vegeu la imatge).

       
  • 3233130   imina  <Química orgànica> imina
     
       
    • imina, n f
    • es imina, n f
    • en imine, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup imino unit a un àtom de carboni.

    Nota: Les imines s'obtenen a través de la reacció de condensació entre un aldehid o una cetona i l'amoníac (en aquest cas, reben els noms generals de aldimines i cetimines, respectivament) o una amina primària (en aquest cas, són imines N-substituïdes i reben el nom de bases de Schiff) (vegeu la imatge imina 1).

    Si els substituents units a l'àtom de carboni són diferents, poden existir isòmers cis-trans (vegeu la imatge imina 2). Quan el carboni va unit a dos substituents acil, es consideren imides.

    Són compostos molt reactius.

    S'anomenen com a derivats del compost corresponent seguit del sufix -imina, és a dir, posant el nom del substituent divalent R1R2C= com a prefix de amina. Si hi ha present un grup funcional amb preferència per a la citació com a grup principal, s'anomenen amb el prefix imino- (vegeu la imatge imina 3).

       
  • 3233131   imino  <Química orgànica> imino
     
       
    • grup imino, n m
    • imino, n m sin. compl.
    • es grupo funcional imino, n m
    • es grupo imino, n m
    • es imino, n m
    • en imino group, n
    • for =NH

    <Química orgànica>

    Grup funcional que deriva formalment de la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen de l'amoníac.

    Nota: Generalment, un grup imino va unit a un àtom de carboni, >C=NH.