• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3233160   lactona  <Química orgànica> lactona
     
       
    • lactona, n f
    • es lactona, n f
    • en lactone, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels èsters cíclics que es formen per reacció intramolecular d'un hidroxiàcid amb eliminació d'aigua.

    Nota: Generalment, les lactones són de cinc o sis membres i es formen a partir d'un γ-hidroxiàcid (HOCH2CH2CH2COOH), si són de cinc membres, o d'un δ-hidroxiàcid (HOCH2CH2CH2CH2COOH), si són de sis membres. Els àcids γ-halo i δ-halo també en poden formar.

    Es troben àmpliament en la natura, especialment entre els vegetals, com a components base de les olors.

    Les lactones s'anomenen a partir de l'àcid del qual deriven, anteposant al nom la lletra grega corresponent a la posició del grup hidroxil respecte del grup carboxil, però també es poden obtenir sintèticament.

       
  • 3232648   lantà  <Química inorgànica> lantà
     
       
    • lantani, n m
    • lantà, n m sin. compl.
    • es lantano, n m
    • en lanthanum, n
    • sbl La

    <Química inorgànica>

    Element primer de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 57 i massa atòmica 136,9055.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-nou isòtops del lantani, dels quals dos són estables (138La i 139La).

    El lantani es presenta com un metall blanc, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 920 ºC i un punt d'ebullició de 3.420 ºC.

    Presenta l'estat d'oxidació +3.

    L'elevat preu i la poca importància tecnològica n'han reduït les aplicacions. Es fa servir principalment en la fabricació de lents i en aliatges.

       
  • 3232648   lantani  <Química inorgànica> lantani
     
       
    • lantani, n m
    • lantà, n m sin. compl.
    • es lantano, n m
    • en lanthanum, n
    • sbl La

    <Química inorgànica>

    Element primer de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 57 i massa atòmica 136,9055.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-nou isòtops del lantani, dels quals dos són estables (138La i 139La).

    El lantani es presenta com un metall blanc, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 920 ºC i un punt d'ebullició de 3.420 ºC.

    Presenta l'estat d'oxidació +3.

    L'elevat preu i la poca importància tecnològica n'han reduït les aplicacions. Es fa servir principalment en la fabricació de lents i en aliatges.

       
  • 3232649   lantànid  <Química inorgànica> lantànid
     
       
    • lantànid, n m
    • lantanoide, n m sin. compl.
    • es lantánido, n m
    • es lantanoide, n m
    • en lanthanide, n
    • en lanthanoid, n

    <Química inorgànica>

    Cadascun dels elements del període 6 de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic entre 57 i 71.

    Nota: Els lantànids pertanyen al bloc f.

       
  • 3232649   lantanoide  <Química inorgànica> lantanoide
     
       
    • lantànid, n m
    • lantanoide, n m sin. compl.
    • es lantánido, n m
    • es lantanoide, n m
    • en lanthanide, n
    • en lanthanoid, n

    <Química inorgànica>

    Cadascun dels elements del període 6 de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic entre 57 i 71.

    Nota: Els lantànids pertanyen al bloc f.

       
  • 3232650   lawrenci  <Química inorgànica> lawrenci
     
       
    • lawrenci, n m
    • es laurencio, n m
    • es lawrencio, n m
    • en lawrencium, n
    • sbl Lr

    <Química inorgànica>

    Element quinzè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 103 i massa atòmica 262.

    Nota: Es coneixen fins a quinze isòtops del lawrenci, tots ells inestables i artificials.

    Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

       
  • 3233161   levogir -a  <Química orgànica> levogir -a
     
       
    • levogir -a, adj
    • levorotatori -òria, adj sin. compl.
    • es levógiro -ra, adj
    • es levorrotatorio -ria, adj
    • en laevorotatory, adj
    • en levorotatory, adj

    <Química orgànica>

    Dit d'un compost que fa girar la llum polaritzada plana cap a l'esquerra.

    Nota: En la nomenclatura, un compost levogir es representa amb els prefixos ()- o L- (vegeu la imatge).

    Vegeu també dextrogir -a.

       
  • 3233161   levorotatori -òria  <Química orgànica> levorotatori -òria
     
       
    • levogir -a, adj
    • levorotatori -òria, adj sin. compl.
    • es levógiro -ra, adj
    • es levorrotatorio -ria, adj
    • en laevorotatory, adj
    • en levorotatory, adj

    <Química orgànica>

    Dit d'un compost que fa girar la llum polaritzada plana cap a l'esquerra.

    Nota: En la nomenclatura, un compost levogir es representa amb els prefixos ()- o L- (vegeu la imatge).

    Vegeu també dextrogir -a.

       
  • 3232651   liti  <Química inorgànica> liti
     
       
    • liti, n m
    • es litio, n m
    • en lithium, n
    • sbl Li

    <Química inorgànica>

    Element del grup 1, del període 2 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 3 i massa atòmica 6,94.

    Nota: Es coneixen fins a nou isòtops del liti, dels quals dos són estables, 6Li i 7Li.

    El liti es presenta com un metall blanc argentat i tou, amb un punt de fusió de 181 ºC i un punt d'ebullició de 1.347 ºC. És el més lleuger dels metalls coneguts.

    És moderadament abundant en la natura, on es troba sobretot en forma de silicats i fosfats, com ara la lepidolita, l'ambligonita i la petalita.

    A partir dels diferents minerals del liti s'obté el clorur de liti, mitjançant diversos tractaments químics. El metall pur s'obté de l'electròlisi d'aquest clorur, que es fon a 410 ºC.

    És un agent reductor fort, si bé no ho és tant com la resta d'elements del seu grup. Moltes de les seves propietats físiques i químiques són més semblants a les dels elements del grup 2 que a les dels altres elements del seu grup. Reacciona amb la majori de no-metalls, amb l'aigua i amb els àcids. És l'únic metall alcalí que reacciona amb el nitrogen a temperatura ambient per a donar el nitrur de liti (Li3N). També reacciona directament amb el carboni per a donar el carbur de liti (Li2C2). Les sals de liti donen a la flama una coloració vermella carmí molt característica en l'anàlisi quantitativa clàssica.

    Presenta l'estat d'oxidació +1.

    Es fa servir en aliatges lleugers, en la fabricació de vidres especials i en ceràmiques. Els seus compostos són bàsics en la fabricació de piles i acumuladors.

       
  • 3232652   livermori  <Química inorgànica> livermori
     
       
    • livermori, n m
    • es livermorio, n m
    • en livermorium, n
    • sbl Lv

    <Química inorgànica>

    Element del grup 16, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 116 i massa atòmica 293.

    Nota: Tots els isòtops coneguts del livermori són artificials i inestables.