• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3233163   macromolècula  <Química orgànica> macromolècula
     
       
    • macromolècula, n f
    • es macromolécula, n f
    • en macromolecule, n

    <Química orgànica>

    Molècula de massa molar entre deu mil i desenes de milions d'unitats de massa atòmica, que s'estructura a partir d'enllaços covalents, majoritàriament entre àtoms de carboni, per bé que també pot contenir enllaços entre àtoms de carboni i heteroàtoms o entre heteroàtoms, tot i que aquests hi acostumen a ser en menor proporció.

    Nota: La formació d'un gran nombre d'enllaços carboni-carboni s'explica perquè l'energia d'enllaç és relativament alta, la qual cosa implica que la formació de macromolècules és un procés exotèrmic i, per tant, molt favorable. El silici, tot i que també pot formar múltiples enllaços silici-silici, no forma molècules tan grans.

    Habitualment, la macromolècula és un polímer que es forma per repeticions d'un monòmer.

    En la natura es troben diversos exemples d'elements formats per macromolècules: la cel·lulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats.

    A través de processos de síntesi és possible obtenir polímers de manera industrial, com el polietilè, el poliestirè i el neoprè.

       
  • 3232658   magnesi  <Química inorgànica> magnesi
     
       
    • magnesi, n m
    • es magnesio, n m
    • en magnesium, n
    • sbl Mg

    <Química inorgànica>

    Element del grup 2, del període 3 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 12 i massa atòmica 24,305.

    Nota: Es coneixen fins a dinou isòtops del magnesi, dels quals tres són estables (24Mg, 25Mg i 26Mg).

    El magnesi es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 649 ºC i un punt d'ebullició de 1.105 ºC.

    És molt abundant en l'escorça terrestre i es troba en materials rocosos, com la dolomita, la magnesita, l'olivina i la serpentina. També n'hi ha en l'aigua del mar, en aigües salines subterrànies i en lleres salines. És el vuitè element més abundant de l'escorça terrestre.

    S'obté per l'electròlisi del clorur de magnesi o de l'òxid de magnesi, o bé per la descomposició del carbonat de magnesi i la posterior reducció de l'òxid.

    És un agent reductor fort i reacciona amb els àcids i l'aigua bullent amb alliberament d'hidrogen. Crema en l'aire quan s'escalfa i fa una llum blanca molt intensa. En contacte amb l'aire humit, es forma una capa oxidada i, amb el temps, el metall es corroeix del tot.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Es fa servir en construccions metàl·liques lleugeres. Forma aliatges amb l'alumini i el zinc. Es fa servir per a la protecció catòdica d'altres metalls contra la corrosió; com a agent reductor per a obtenir titani, zirconi, beril·li, urani i hafni; en les piles seques; en pirotècnia i en bombes incendiàries, i en la fabricació d'instruments òptics de precisió i d'aparells fotogràfics.

       
  • 3232659   manganès  <Química inorgànica> manganès
     
       
    • manganès, n m
    • es manganeso, n m
    • en manganese, n
    • sbl Mn

    <Química inorgànica>

    Element del grup 7, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 25 i massa atòmica 54,9380.

    Nota: Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del manganès, dels quals només un és estable (55Mn).

    El manganès es presenta com un metall de color gris, feblement rogenc, trencadís i més dur que el ferro, amb un punt de fusió de 1.244 ºC i un punt d'ebullició de 2.060 ºC.

    Es troba principalment en la natura en forma d'òxids, com la braunita, la hausmannita, la manganita i la pirolusita; de sulfurs, com la blenda de manganès, i de carbonats, com la rodocrosita. També es troba en grans quantitats als fons oceànics en forma de nòduls polimetàl·lics manganífers.

    S'obté a partir dels seus minerals, amb els quals s'obté l'òxid doble de manganès (Mn3O4), que, tractat a alta temperatura amb un metall fortament reductor, es transforma en manganès metàl·lic. En el mètode Goldschmidt, el metall emprat és l'alumini, segons 3 Mn3O4 + 8 Al → 9 Mn + 4 Al2O3. Un altre procediment és el de la reducció electrolítica, que s'efectua a partir d'una solució de sulfat de manganès(II), i amb la qual s'obté un manganès del 99,9 % de puresa.

    Té un comportament semblant al ferro, si bé és menys reactiu a temperatures normals, i descompon l'aigua lentament en fred. És atacat per àcids diluïts amb formació de sals manganoses i despreniment d'hidrogen. Alguns metalls, com l'alumini, el magnesi i el zinc, el desplacen de les seves sals.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5, +6 i +7.

    Es fa servir en la fabricació d'acer. Els acers amb elevat contingut en manganès són austenítics a temperatura ambient, es caracteritzen per l'elevada duresa i són usats en la fabricació de caixes de seguretat i màquines trituradores. Els seus compostos s'utilitzen en la indústria del vidre i la porcellana per a l'obtenció de color. Els compostos de manganès(VII) tenen força ús com a agents oxidants.

       
  • 3232894   marcador biològic  <Química orgànica> marcador biològic
     
       
    • biomarcador, n m
    • marcador biològic, n m sin. compl.
    • es biomarcador, n m
    • es marcador biológico, n m
    • en biomarker, n

    <Química orgànica>

    Compost d'origen natural, propi d'algunes espècies vegetals o animals, soluble en dissolvents orgànics i que roman químicament inalterable durant el procés de degradació de la matèria originària.

    Nota: Els organismes d'origen d'un biomarcador poden correspondre a plantes superiors, fitoplàncton i zooplàncton, animales o bacteris. És possible que l'estructura química d'un biomarcador es modifiqui parcialment en el transcurs dels processos biològics i geològics que se succeeixen en la maduració de la matèria orgànica, però aquests canvis són poc significatius i no afecten l'estudi d'aquest procés. Per exemple, els alcans de 23 a 33 àtoms de carboni, predominantment de nombre de carbonis senar, són biomarcadors que indiquen la contribució de plantes ceroses (vegeu la imatge). Aquestes ceres són èsters d'àcids grassos i alcohols de cadena saturada que, per reducció enzimàtica, originen els àcids grassos i alcohols respectius.

    Té un interès especial la utilització de biomarcadors per a l'estudi del petroli, del carbó i del gas natural.

       
  • 3232660   meitneri  <Química inorgànica> meitneri
     
       
    • meitneri, n m
    • es meitnerio, n m
    • en meitnerium, n
    • sbl Mt

    <Química inorgànica>

    Element del grup 9, del període 7 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 109 i massa atòmica 278.

    Nota: Es coneixen fins a set isòtops del meitneri, tots ells artificials i inestables.

       
  • 3233164   melamina  <Química orgànica> melamina
     
       
    • melamina, n f
    • 1,3,5-triazina-2,4,6-triamina, n f sin. compl.
    • 2,4,6-triamino-1,3,5-triazina, n f sin. compl.
    • es 1,3,5-triacina-2,4,6-triamina, n f
    • es 2,4,6-triamino-1,3,5-triacina, n f
    • es melamina, n f
    • en 1,3,5-triazine-2,4,6-triamine, n
    • en 2,4,6-triamino-1,3,5-triazine, n
    • en melamine, n
    • for C3H6N6

    <Química orgànica>

    Amina cristal·lina incolora que cristal·litza de la seva dilució en aigua en el sistema monoclínic i té un punt de fusió de 354 ºC, per bé que sublima per sota del seu punt de fusió.

    Nota: La melamina és poc soluble en dissolvents orgànics i en aigua, en què es dissol a 100 ºC. Té una densitat d'1,573 g/cm3 (14 ºC).

    Pot reaccionar amb alcohols, fenols, cetones i aldehids, però la reacció amb el formaldehid és la que té més interès.

    Es fa servir principalment per a obtenir resina de melamina, un polímer termoestable resultant de la condensació de la melamina amb el formaldehid.

    Actualment, en la majoria de plantes la melamina s'obté per trimerització de la urea en presència d'un catalitzador d'alumini-silicat amb alliberament d'amoníac (vegeu la imatge melamina 2). És un procés d'un únic pas.

       
  • 3232661   mendelevi  <Química inorgànica> mendelevi
     
       
    • mendelevi, n m
    • es mendelevio, n m
    • en mendelevium, n
    • sbl Md

    <Química inorgànica>

    Element tretzè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 101 i massa atòmica 258.

    Nota: Es coneixen fins a disset isòtops del mendelevi, tots ells inestables i artificials.

    Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

    El seu ús es limita a la recerca científica.

       
  • 3233323   mercaptà  <Química orgànica> mercaptà
     
       
    • tiol, n m
    • mercaptà, n m sin. compl.
    • es mercaptano, n m
    • es tiol, n m
    • en mercaptan, n
    • en thiol, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup tiol, el qual està enllaçat directament a un àtom de carboni de la cadena hidrocarbonada.

    Nota: En nomenclatura substitutiva, el nom del compost es forma afegint el sufix -tiol al nom del compost fonamental quan n'és el grup funcional principal. Per exemple, etantiol (CH3CH2SH) i benzentiol (C6H5SH).

    En casos simples es pot mantenir el nom trivial del compost indicant el reemplaçament de l'oxigen per sofre mitjançant el prefix tio-. Per exemple, tiofenol (C6H5SH).

    Si el grup tiol no és el grup funcional principal, s'utilitza el prefix mercapto-. Per exemple, àcid mercaptoacètic (HSCH2COOH).

    Els tiols fan una olor molt desagradable i tenen punts d'ebullició més baixos que no els dels alcohols corresponents, la qual cosa indica que estan menys associats, a causa de la menor polarització de l'enllaç sofre-hidrogen. D'altra banda, són més àcids que els alcohols i no tan miscibles amb l'aigua. Els tiols tenen un comportament semblant al dels alcohols, perquè són objecte de reaccions d'oxidació molt variades i, amb oxidants suaus com el peròxid d'hidrogen o l'aire, originen disulfurs (RSSR), alguns dels quals, com la cistina i l'àcid lipoic, tenen una gran importància biològica. D'altra banda, amb oxidants enèrgics com l'àcid nítric, originen àcids sulfònics (RSO3H).

    Els tiols són un dels constituents del petroli. Es fan servir com a notificadors d'escapament de gasos en canonades de gas combustible, com a estabilitzadors de polímers i, en síntesi orgànica, com a productes intermediaris en la preparació d'herbicides, insecticides i fungicides. També s'utilitzen en la indústria farmacèutica.

       
  • 3233165   mercapto-  <Química orgànica> mercapto-
     
       
    • mercapto-, pfx
    • es mercapto-, pfx
    • en mercapto-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup tiol quan no és el grup funcional principal d'un compost.

    Nota: Per exemple, àcid mercaptobenzoic (HSC6H6COOH).

       
  • 3232662   mercuri  <Química inorgànica> mercuri
     
       
    • mercuri, n m
    • es mercurio, n m
    • en mercury, n
    • sbl Hg

    <Química inorgànica>

    Element del grup 12, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 80 i massa atòmica 200,592.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops del mercuri, dels quals set són estables (196Hg, 198Hg, 199Hg, 200Hg, 201Hg, 202Hg i 204Hg).

    El mercuri es coneix des de l'antiguitat. Es presenta com un líquid de color blanc argentat, brillant, amb un punt de fusió de -39 ºC i un punt d'ebullició de 357 ºC. A temperatura ambient es presenta en forma de gotes que no mullen. De lluïssor metàl·lica, té una densitat molt alta, de 13,6 g/cm3 i una exfoliació i una fractura nul·les. Cristal·litza en el sistema romboèdric.

    No és un element gaire abundant i està molt disseminat. Es troba en estat natiu, si bé això és rar. El seu mineral més comú és el cinabri, que és el sulfur de mercuri. Els jaciments més importants de mercuri es troben a Idrija (Eslovènia), Almadén (Espanya) i Monte Amiata (Itàlia).

    S'obté per torrefacció del sulfur amb aire, la qual cosa dona directament mercuri metàl·lic.

    Químicament és un agent reductor potent; per exemple, redueix l'àcid sulfúric concentrat i calent. La característica més important del mercuri elemental és que pot dissoldre altres metalls i formar amalgames, de les quals les més importants són l'amalgama de sodi i l'amalgama de potassi, que són molt reductores.

    S'utilitza en la preparació d'explosius, en electrotècnia, per al funcionament de rectificadors de corrent elèctric i en l'elaboració de pintures per a vaixells. El seu consum principal és en les cel·les de mercuri per a l'electròlisi de la salmorra. A petita escala té molt ús en termòmetres, baròmetres i diferents tipus de mesuradors. Els seus compostos tenen una àmplia utilització com a germicides i fungicides.

    Presenta els estats d'oxidació +1 i +2.

    Tant el mercuri com els seus compostos són, en general, altament tòxics.