• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3233205   -oat  <Química orgànica> -oat
     
       
    • -oat, sfx
    • es -oato, sfx
    • en -oate, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que serveix per a designar la part aniònica d'un èster o d'una sal d'àcid carboxílic, la qual va precedida del prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

    Nota: Per exemple, és el cas del butanoat de metil (CH3CH2CH2COOCH3), un èster, o del butanoat de sodi (CH3CH2CH2COONa), una sal.

    Respecte a l'àcid carboxílic corresponent, l'àtom d'hidrogen del grup carboxil està substituït per un substituent alquil o un metall.

       
  • 3233206   octà  <Química orgànica> octà
     
       
    • octà, n m
    • es octano, n m
    • en octane, n
    • for CH3(CH2)6CH3

    <Química orgànica>

    Alcà de cadena lineal de 8 àtoms de carboni, que es presenta com un líquid incolor que té un punt d'ebullició de 126 ºC i un punt de fusió de −57 ºC.

    Nota: L'octà té una densitat de 0,7025 g/cm3 (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en alcohol, èter, acetona, benzè, cloroform i qualsevol dissolvent apolar.

    Té 18 isòmers de cadena.

    S'obté bàsicament per destil·lació del petroli.

    Es fa servir com a dissolvent, en síntesi orgànica i en calibratges.

       
  • 3233207   octan-  <Química orgànica> octan-
     
       
    • octan-, pfx
    • es octan-, pfx
    • en octan-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que es fa servir, en la nomenclatura substitutiva, per a designar els compostos derivats de l'octà en què un o més hidrògens s'han substituït per un grup funcional.

    Nota: Per a completar el nom del compost, cal afegir-hi el sufix propi de cada família de compostos. Per exemple, octanal (CH3(CH2)6CHO) i àcid octanoic (CH3(CH2)6COOH).

       
  • 3232750   oganessó  <Química inorgànica> oganessó
     
       
    • oganessó, n m
    • es oganesón, n m
    • en oganesson, n
    • sbl Og

    <Química inorgànica>

    Element del grup 18, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 118 i massa atòmica 294.

    Nota: Tots els isòtops coneguts de l'oganessó són artificials i inestables.

       
  • 3233208   -oic  <Química orgànica> -oic
     
       
    • -oic, sfx
    • es -oico, sfx
    • en -oic, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que es fa servir per a designar un àcid carboxílic en què el grup carboxil és el grup principal, la qual va precedida pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

    Nota: El compost orgànic anomenat és un àcid carboxílic. Per exemple, és el cas de l'àcid butanoic (CH3CH2CH2COOH).

       
  • 3233209   -oïl  <Química orgànica> -oïl
     
       
    • -oïl, sfx
    • es -oilo, sfx
    • en -oyl, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que serveix per a anomenar un grup acil, la qual va precedida pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

    Nota: Per exemple, és el cas del clorur de butanoïl (CH3CH2CH2COCl).

    El grup acil també s'anomena amb aquest sufix quan actua com a intermedi de reacció, com en l'acilació del benzè.

       
  • 3233210   -ol  <Química orgànica> -ol
     
       
    • -ol, sfx
    • es -ol, sfx
    • en -ol, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que es fa servir per a designar un alcohol en què el grup hidroxil és el grup funcional principal, la qual va precedida pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

    Nota: El compost orgànic anomenat és un alcohol o fenol. Per exemple, és el cas del 2-butanol (CH3CH2CHOHCH3).

       
  • 3233211   olefina  <Química orgànica> olefina
     
       
    • olefina, n f
    • es olefina, n f
    • en olefin, n
    • en olefine, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels hidrocarburs amb un o més enllaços dobles carboni-carboni.

    Nota: Les olefines acícliques són els alquens, les olefines monocícliques són els cicloalquens.

    S'obtenen per craqueig al vapor de naftes, gas natural o gasoil. Els mecanismes de les reaccions de craqueig són radicalaris i no necessiten catalitzador. A partir de qualsevol aliment hidrocarbonat es poden formar olefines de totes les longituds de cadena, generalment etilè a partir d'età o propilè a partir de propà. Els productes del craqueig al vapor se separen per destil·lació, amb la qual cosa s'obté per separat etilè, propilè i la fracció C4.

       
  • 3233031   oli essencial  <Química orgànica> oli essencial
     
       
    • essència, n f
    • oli essencial, n m sin. compl.
    • es aceite esencial, n m
    • es esencia, n m
    • en essence, n
    • en essential oil, n

    <Química orgànica>

    Substància altament volàtil d'origen vegetal aïllada per processos fisicoquímics.

    Nota: En general, una essència s'anomena a partir de la planta de la qual s'aïlla, com l'essència de rosa; però, més que d'un compost simple, es tracta d'un conjunt de compostos volàtils que s'obtenen majoritàriament per la destil·lació en corrent de vapor generalment de les flors o les fulles de plantes, o bé pel premsat en fred de les seves pells.

    Els components que formen una essència són substàncies olioses, lipòfiles i amb olors molt característiques. Els principals constituents de les essències són terpens; hidrocarburs alifàtics i derivats oxigenats, com alcohols, aldehids, cetones, èsters i àcids carboxílics; hidrocarburs aromàtics, com fenols i derivats; compostos heterocíclics, i, en alguns casos, compostos sulfurats i nitrogenats en algunes de les essències (vegeu la imatge).

    Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l'essència de gerani, que conté del 84 al 90 % de geraniol, i el citronel·lal, que és el principal constituent de l'oli essencial de llimona. Hi ha essències el constituent principal de les quals no és un terpè, com l'oli de bedoll, que és constituït per un 98 % de salicilat de metil; el d'anís, constituït per un 90 % d'anetol, i el de la flor del violer, constituït per un 95 % d'eugenol.

    Les essències componen generalment perfums i condiments, i s'utilitzen sobretot en tres vies primàries: com a substàncies oloroses en cosmètica, perfums, sopes, detergents, insecticides, etc.; com a saboritzants en l'alimentació, i en nombrosos productes farmacèutics, bàsicament en medicaments.

    La denominació essència es fa servir des de l'antiguitat, ja que els alquimistes creien que la mescla resultant de compostos orgànics era l'essència de la planta.

       
  • 3233212   -ona  <Química orgànica> -ona
     
       
    • -ona, sfx
    • es -ona, sfx
    • en -one, sfx

    <Química orgànica>

    Forma sufixada que es fa servir per designar un compost carbonílic en què el grup carbonil és el grup principal, la qual va precedida pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

    Nota: El compost orgànic anomenat és una cetona. Per exemple, és el cas de la 2-butanona (CH3CH2COCH3).