• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3233305   p-aminobenzensulfonamida  <Química orgànica> p-aminobenzensulfonamida
     
       
    • sulfanilamida, n f
    • 4-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
    • p-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
    • es 4-aminobencenosulfonamida, n f
    • es p-aminobencenosulfonamida, n f
    • es sulfanilamida, n f
    • en 4-aminobenzenesulfonamide, n
    • en p-aminobenzenesulfonamide, n
    • en sulfanilamide, n
    • for H2NC6H4SO2NH2

    <Química orgànica>

    Sulfonamida que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor i té un punt de fusió de 165 ºC.

    Nota: La sulfanilamida és soluble en aigua, acetona, àcid clorhídric i hidròxid de sodi, i poc soluble en alcohol i èter.

    Es fa servir en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfonamides i en veterinària com a antimicrobià (vegeu la imatge sulfanilamida 2).

    El prontosil, descobert per Ehrlich el 1932, va ser el primer agent antibacterià eficaç, però més tard es va saber que només la part dreta del prontosil, que és la sulfanilamida, té activitat antibacteriana.

    Tenint en compte l'alta toxicitat i els efectes secundaris d'aquesta substància, se n'ha limitat l'ús en tractaments de malalties, especialment des que els antibiòtics són més fàcils d'aconseguir i, alhora, menys tòxics.

       
  • 3233113   p-dihidroxibenzè  <Química orgànica> p-dihidroxibenzè
     
       
    • hidroquinona, n f
    • benzen-1,4-diol, n m sin. compl.
    • 1,4-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
    • p-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
    • es benceno-1,4-diol, n m
    • es 1,4-dihidroxibenceno, n m
    • es hidroquinona, n f
    • es p-dihidroxibenceno, n m
    • en benzene-1,4-diol, n
    • en 1,4-dihydroxybenzene, n
    • en hydroquinone, n
    • en p-dihydroxybenzene, n
    • for C6H4(OH)2

    <Química orgànica>

    Diol fenòlic que es presenta com un sòlid cristal·lí de color blanc i té un punt de fusió de 170 ºC.

    Nota: La hidroquinona és soluble en aigua, alcohol i èter.

    S'oxida fàcilment a quinona en contacte amb l'aire, sobretot si està en solució, per tant, s'ha de guardar ben tancat i protegit de la llum.

    És un producte irritant per ingestió i inhalació, i cal evitar-ne el contacte amb la pell i els ulls.

    Es fa servir com a revelador fotogràfic, com a producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants i com a antioxidant per a greixos i olis.

       
  • 3232695   pal·ladi  <Química inorgànica> pal·ladi
     
       
    • pal·ladi, n m
    • es paladio, n m
    • en palladium, n
    • sbl Pd

    <Química inorgànica>

    Element del grup 10, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 46 i massa atòmica 106,42.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del pal·ladi, dels quals sis són estables (102Pd, 104Pd, 105Pd, 106Pd, 108Pd i 110Pd).

    El pal·ladi es presenta com un metall blanc grisenc amb llustre metàl·lic, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.552 ºC i un punt d'ebullició de 2.940 ºC.

    És poc abundant en l'escorça terrestre i es troba en estat natiu formant aliatges amb altres metalls del grup del platí.

    Encara que és poc reactiu, és el més reactiu dels elements del grup del platí.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4.

    Té la propietat d'ocloure grans volums d'hidrogen a temperatura baixa i, en calent, permet la difusió d'hidrogen a través seu, un fenomen en el qual es basa un mètode per a l'obtenció d'hidrogen de gran puresa.

    Es fa servir principalment com a catalitzador, i també en aliatges de propietats especials.

       
  • 3233228   para-  <Química orgànica> para-
     
       
    • para-, pfx
    • es para-, pfx
    • en para-, pfx
    • sbl p-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que es fa servir per a indicar que dos substituents en un anell de benzè es troben en les posicions relatives 1,4.

    Nota: Per exemple, el p-metilfenol té un metil en la posició 4 respecte del grup hidroxil, el qual es considera el grup funcional principal, de manera que se li atribueix la posició 1. Un altre exemple és el p-xilè, l'isòmer para del xilè, en què els metils es troben en les posicions 1 i 4 (vegeu la imatge).

    Quan para- no funciona com un prefix d'un compost sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu sense guionet i amb cursiva.

    La IUPAC recomana l'ús de la forma prefixada numèrica 1,4- en lloc de para- i p-.

    Vegeu també orto- i meta-.

       
  • 3232817   parafina  <Química orgànica> parafina
     
       
    • alcà, n m
    • parafina, n f sin. compl.
    • es alcano, n m
    • es parafina, n f
    • en alkane, n
    • en paraffin, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels hidrocarburs alifàtics saturats de cadena oberta, amb cadenes laterals o sense, de fórmula general CnH2n + 2.

    Nota: Els alcans constitueixen la sèrie homòloga més simple, ja que no contenen cap grup funcional.

    La fórmula general CnH2n + 2 implica que tots els àtoms de carboni presenten hibridació sp3, la qual cosa significa que tant els enllaços carboni-carboni com els enllaços carboni-hidrogen són enllaços σ. Un alcà es considera un hidrocarbur saturat per l'escassa activitat, que és deguda al fet que tots els enllaços són σ i, a més, no estan polaritzats.

    Normalment, no reaccionen ni amb àcids, ni amb bases fortes ni amb agents oxidants. Només produeixen aquelles reaccions que comporten la ruptura homolítica d'enllaços carboni-carboni o carboni-hidrogen, a través de la formació de radicals lliures (vegeu la imatge alcà 1).

    L'alcà més simple és el metà. Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens (-CH2-) (vegeu la imatge alcà 2). A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria, com a conseqüència de la ramificació de la cadena de carbonis. El nombre d'isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta. Els de menys de 5 carbonis són gasosos a temperatura ambient. Els següents són líquids, i el primer sòlid, amb una fusió per damunt de 25 ºC, és l'alcà lineal octadecà (C18).

    L'estructura espacial dels alcans està determinada per la disposició tetraèdrica dels quatre enllaços simples a l'entorn del carboni. Aquesta disposició és deguda a la hibridació sp3 dels orbitals atòmics (2s1, 2px1, 2py1 i 2pz1) de cadascun dels àtoms que componen la cadena saturada dels alcans (vegeu la imatge alcà 3). En els alcans lineals, els carbonis es troben en forma escalada.

    Els alcans són més lleugers que l'aigua i no s'hi dissolen perquè són apolars. Només són solubles en compostos de naturalesa semblant (similia similibus solvuntur).

    Les propietats físiques dels alcans amb cadenes ramificades difereixen de les dels alcans de cadena lineal: tant més baix és el punt d'ebullició com més gran és la substitució d'hidrògens per substituents alquil (vegeu la imatge alcà 4).

    Sempre han estat considerats compostos poc reactius, però això només és cert en comparació dels reactius clàssics i a temperatura ambient. Ara bé, en presència de llum o de catalitzadors o a temperatures elevades, poden arribar a reaccionar de manera violenta. Així, la seva combustió allibera una gran quantitat d'energia, la qual és molt emprada en la vida quotidiana, en la calefacció i els carburants. La combustió del butà (C4H10 + 13/2 O2 → 4 CO2 + 5 H2O) té una calor de combustió ∆H° = -634,82 kcal/mol. D'altra banda, la majoria de les nombroses reaccions industrials en què intervenen els alcans tenen la finalitat d'obtenir compostos, majoritàriament hidrocarburs, destinats a la combustió.

    Els alcans se separen per destil·lació fraccionada. Actualment, els alcans s'obtenen bàsicament del petroli per destil·lació fraccionada, per bé que el metà és el producte majoritari del gas natural.

    La denominació parafina es deu a la seva escassa reactivitat. La denominació parafina prové, per formació culta analògica, del llatí parum ('poc') i affinis ('afí'), per la seva naturalesa poc afí amb altres substàncies i l'escassa reactivitat que presenta.

       
  • 3233229   parafina  <Química orgànica> parafina
     
       
    • parafina, n f
    • es parafina, n f
    • en paraffin, n

    <Química orgànica>

    Fracció sòlida d'alcans, ceres i olis, obtinguts de la destil·lació del petroli o d'altres combustibles fòssils.

    Nota: La denominació parafina prové del llatí parum i affinis (que significa 'poca afinitat'), amb referència a la poca reactivitat d'aquesta substància.

       
  • 3233230   pentà  <Química orgànica> pentà
     
       
    • pentà, n m
    • es pentano, n m
    • en pentane, n
    • for CH3(CH2)3CH3

    <Química orgànica>

    Alcà de cadena lineal de 5 àtoms de carboni, que es presenta com un líquid incolor, inflamable i d'olor agradable i té un punt de fusió de −130 ºC i un punt d'ebullició de 36 ºC.

    Nota: El pentà té una densitat de 0,6262 g/cm3 (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en alcohol i en la majoria de dissolvents orgànics, com ara l'èter, l'acetona, el benzè i el cloroform.

    Es troba en la ligroïna, que s'obté per destil·lació fraccionada del petroli i es purifica per rectificació.

    És un narcòtic a grans concentracions i es fa servir en la fabricació de gel artificial, en termòmetres per a indicar baixes temperatures i, sobretot, com a dissolvent.

    Presenta tres isòmers de cadena: el pentà mateix, l'isopentà ((CH3)2CHCH2CH2) i el neopentà ((CH3)4C).

       
  • 3233231   pentadiè  <Química orgànica> pentadiè
     
       
    • pentadiè, n m
    • es pentadieno, n m
    • en pentadiene, n
    • for C5H8

    <Química orgànica>

    Cadascun dels alcadiens de cadena lineal de 5 àtoms de carboni.

    Nota: Existeixen els isòmers de posició 1,4-pentadiè, 1,3-pentadiè i 1,2-pentadiè.

    El més important és l'1,3-pentadiè, que pot existir com a isòmer cis i isòmer trans (vegeu la imatge). L'1,3-pentadiè es presenta com un líquid incolor, molt inflamable, amb un punt d'ebullició de 42 ºC per a l'isòmer trans i 44 ºC per a l'isòmer cis, i un punt de fusió de −87,5 ºC per a l'isòmer trans i de −141 ºC per a l'isòmer cis. És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics en general, com l'alcohol, l'èter, l'acetona i el benzè. S'obté per deshidrogenació de la nafta i és un producte intermediari de síntesi, sobretot per a l'obtenció de polímers.

    Pel que fa a l'1,2-pentadiè, en tenir els enllaços consecutius, es tracta d'un etilal·lè.

       
  • 3233232   pentan-  <Química orgànica> pentan-
     
       
    • pentan-, pfx
    • es pentan-, pfx
    • en pentan-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que es fa servir, en la nomenclatura substitutiva, per a designar els compostos derivats del pentà en què un o més hidrògens s'han substituït per un grup funcional.

    Nota: Per a completar el nom del compost, cal afegir-hi el sufix propi de cada família de compostos. Per exemple, pentanal (CH3(CH2)3CHO) i àcid pentanoic (CH3(CH2)3COOH).

       
  • 3233233   pentè  <Química orgànica> pentè
     
       
    • pentè, n m
    • es penteno, n m
    • en pentene, n
    • for C5H10

    <Química orgànica>

    Cadascun dels alquens de cadena lineal de 5 àtoms de carboni.

    Nota: Existeixen els isòmers de posició 1-pentè i 2-pentè.

    L'1-pentè es presenta com un líquid incolor i inflamable, amb un punt d'ebullició de 30 ºC, un punt de fusió de −138 ºC i una densitat de 0,6405 g/cm3 (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics en general, com l'alcohol, l'èter i el benzè. És tòxic per ingestió, inhalació i absorció cutània. S'obté per deshidrogenació de la nafta i es fa servir en síntesi orgànica com a agent de mescla en benzines d'alt octanatge i en formulacions de pesticides.

    Pel que fa al 2-pentè, comercialment se'n poden trobar mescles dels isòmers cis i trans (vegeu la imatge). Té un punt d'ebullició de 36,4 ºC per a l'isòmer trans i de 37 ºC per a l'isòmer cis, i un punt de fusió de −139 ºC per a l'isòmer trans i de −180 ºC per a l'isòmer cis. És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics en general, com l'alcohol, l'èter, l'acetona i el benzè. S'obté a partir de la benzina i es fa servir en síntesi orgànica i com a inhibidor de polimerització.