• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
 
  • 3429404   quelat  <Química inorgànica> , <Química orgànica> quelat
     
       
    • quelat, n m
    • complex quelat, n m sin. compl.
    • es complejo quelato, n m
    • es quelato, n m
    • en chelate, n
    • en chelate complex, n

    <Química inorgànica> , <Química orgànica>

    Complex cíclic que resulta de la unió d'un lligand multidentat per dos o més punts amb l'àtom central, de manera que l'ió metàl·lic està unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no-metàl·lics d'una mateixa molècula.

    Nota: En general, com més gran és el nombre d'anells més estable és el quelat que en resulta. Així, per exemple, l'àcid etilendiaminotetracètic és un lligand hexadentat que, amb els cations divalents, forma complexos metàl·lics amb cinc anells que són extraordinàriament estables en medi bàsic o lleugerament àcid (vegeu la imatge).

       
  • 3232709   química inorgànica  <Química inorgànica> química inorgànica
     
       
    • química inorgànica, n f
    • es química inorgánica, n f
    • en inorganic chemistry, n

    <Química inorgànica>

    Branca de la química que s'ocupa de la investigació experimental i la interpretació teòrica de les propietats i reaccions de tots els elements i els seus compostos, amb l'excepció dels hidrocarburs i la majoria dels seus derivats.

    Nota: Tradicionalment, la química inorgànica es considerava la química de tots els elements, excepte del carboni, principalment per oposició a la química orgànica, considerada la química del carboni. A causa de la seva creixent complexitat i interdisciplinarietat, aquesta definició va deixar de ser vàlida; en calia una altra que reflectís, no només la gran complexitat de l'àrea, sinó també el fet que la química inorgànica s'ocupa, a banda dels elements i els compostos, de l'estudi de les propietats i els principis físics. De tota manera, sempre hi ha àrees més ben definides que d'altres i punts de contacte amb altres disciplines (vegeu la imatge). Si cal buscar un denominador comú a tots els vessants de la química inorgànica, aquest és sens dubte la taula periòdica dels elements, que permet organitzar i comprendre les substàncies, les reaccions i les propietats.

       
  • 3233257   química orgànica  <Química orgànica> química orgànica
     
       
    • química orgànica, n f
    • es química orgánica, n f
    • en organic chemistry, n

    <Química orgànica>

    Branca de la química que estudia l'estructura, les propietats i el comportament dels compostos del carboni.

    Nota: L'origen de la química orgànica es remunta a l'any 1828, quan Friedrich Wholer va sintetitzar fortuïtament la urea, obtinguda fins aleshores a partir de l'orina dels mamífers. Aquest fet va portar a pensar que els compostos orgànics també es podien sintetitzar.

    A principis del segle XIX es preparaven nous colorants i, sobretot, s'aïllaven i es purificaven compostos d'origen vegetal amb finalitats medicinals, tot i la carència d'informació estructural.

    Hi ha una gran diversitat de compostos orgànics útils, des dels polímers naturals i sintètics que constitueixen la base de molts materials per a vestir, transportar o allotjar les persones fins als fàrmacs que permeten guarir múltiples malalties.

    Actualment s'està treballant de forma especial en la sostenibilitat, de manera que es dissenyen processos que generen menys residus o es reutilitzen els que es produeixen.

    Els compostos orgànics estan formats majoritàriament per àtoms de carboni i hidrogen, i excepcionalment contenen heteroàtoms. Els més comuns són l'oxigen, el nitrogen, el sofre, el fòsfor i el ferro, el clor, el brom i el iode.

    L'estructura dels compostos orgànics és constituïda bàsicament per enllaços entre els carbonis i entre el carboni i l'hidrogen. És per això que l'esquelet bàsic d'aquests compostos s'anomena cadena hidrocarbonada.

    La química orgànica exclou els compostos binaris, com ara els òxids de carboni, els carburs metàl·lics i el sulfur de carbonil, i els compostos ternaris, com els carbonils metàl·lics i els carbonats.

    La majoria dels compostos coneguts són compostos orgànics. El seu nombre és indeterminat, però se n'han identificat i anomenat al voltant de sis milions. Aquests compostos es classifiquen en diferents grups segons l'àtom o el grup funcional que els caracteritzen, els quals els donen les propietats físiques característiques.

    L'ús de l'adjectiu orgànica prové del fet que els compostos que es coneixien en un principi eren d'origen natural i constituïen els organismes vius.

       
  • 3434927   quiralitat  <Química orgànica> quiralitat
     
       
    • quiralitat, n f
    • es quiralidad, n f
    • en chirality, n

    <Química orgànica>

    Propietat geomètrica d'una molècula per la qual no és superposable amb la seva imatge especular, la qual cosa li confereix activitat òptica.