• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3233258   (R)-  <Química orgànica> (R)-
     
       
    • (R)-, pfx
    • es (R)-, pfx
    • en (R)-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que indica la configuració d'un centre quiral quan en aplicar les regles de la seqüència els substituents es mostren en sentit horari segons la seva prioritat.

    Nota: Quan (R)- no funciona com a prefix sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu amb cursiva, sense guionet i sense parèntesis.

       
  • 3233259   racemat  <Química orgànica> racemat
     
       
    • racemat, n m
    • mescla racèmica, n f sin. compl.
    • es mezcla racémica, n f
    • es racemato, n m
    • en racemate, n
    • en racemic mixture, n

    <Química orgànica>

    Mescla de dos enantiòmers en quantitats iguals.

    Nota: El fet que el nombre de molècules dextrogires sigui el mateix que el nombre de molècules levogires fa que la mescla sigui òpticament inactiva.

    Per a designar un racemat se sol anteposar al nom del compost els prefixos (±)-, rac- (o racem-) o (RS)- o (SR)-. Per exemple, (±)-2-clorobutà, rac-2-clorbutà (o racem-2-clorbutà) i (RS)-2-clorbutà (o (SR)-2-clorbutà).

       
  • 3233260   racemització  <Química orgànica> racemització
     
       
    • racemització, n f
    • es racemización, n f
    • en racemisation, n
    • en racemization, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels processos mitjançant els quals una forma òpticament activa d'un compost quiral es transforma en un racemat.

    Nota: La racemització es pot donar quan la reacció d'un compost quiral condueix a un racemat com a producte (vegeu la imatge racemització 1). En aquest cas la reacció passa per un intermedi de reacció aquiral que acaba formant dos enantiòmers, generalment amb la mateixa probabilitat, de manera que la mescla racèmica no desvia la llum polaritzada, però els enantiòmers per separat sí que la desvien en el mateix grau però en sentit contrari.

    N'és un exemple el procés que experimenta l'(S)-(+)-2-butanol quan s'escalfa en una solució aquosa d'un àcid fort. La seva activitat òptica minva de manera gradual fins que arriba a desaparèixer, com a conseqüència d'haver-se transformat en el (±)-2-butanol.

    La racemització també es dona en una reacció d'inversió de configuració en la qual una part de les molècules inverteixen la seva configuració fins a arribar a un equilibri (vegeu la imatge racemització 2). La racemització serà completa si en l'equilibri el 50 % de les molècules han invertit la configuració.

       
  • 3232710   radi  <Química inorgànica> radi
     
       
    • radi, n m
    • es radio, n m
    • en radium, n
    • sbl Ra

    <Química inorgànica>

    Element del grup 2, del període 7 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 88 i massa atòmica 226.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-dos isòtops del radi, tots ells inestables i procedents de la desintegració d'altres elements més pesants.

    El radi es presenta com un metall de color blanc argentat, amb un punt de fusió d'aproximadament 700 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.737 ºC.

    Es troba en la natura en equilibri radioactiu en els minerals d'urani.

    La seva reactivitat és la general dels metalls alcalinoterris, si bé accentuada pel seu caràcter electropositiu.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Té nombroses aplicacions, totes derivades de la seva radioactivitat.

       
  • 3233302   radical  <Química orgànica> radical
     
       
    • substituent, n m
    • radical, n m sin. compl.
    • es radical, n m
    • es sustituyente, n m
    • en radical, n
    • en substituent, n
    • sbl R

    <Química orgànica>

    Àtom o conjunt d'àtoms que reemplacen molt sovint un hidrogen de la cadena principal d'un compost orgànic.

    Nota: Són exemples de substituents els alquils, els alquenils, els alquinils i molts grups funcionals.

    El nom que s'atribueix a un substituent sol ser diferent del que se li dona si és la funció principal. Per exemple, el grup hidroxil en l'àcid 3-hidroxipropanoic (HOCH2CH2COOH), el clor en el 2-clorobutanal (CH3CH2CHClCHO) (vegeu la imatge).

    La denominació radical no és recomanada per la IUPAC.

    Vegeu també ramificació.

       
  • 3233261   radical  <Química orgànica> radical
     
       
    • radical, n m
    • radical lliure, n m sin. compl.
    • es radical, n m
    • es radical libre, n m
    • en free radical, n
    • en radical, n

    <Química orgànica>

    Àtom o agrupació d'àtoms que es forma pel trencament homolític d'un enllaç covalent.

    Nota: Cada fragment format pel trencament homolític d'un enllaç covalent és elèctricament neutre, ja que conté un electró desaparellat, tot i que pot tractar-se de qualsevol fragment molecular, com el radical clor (Cl˙) o el resultant de trencar un peroxo (RO˙) (vegeu la imatge radical 1).

    En el cas de cadenes hidrocarbonades, es diferencia entre el radical primari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni primari; el radical secundari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni secundari, i el radical terciari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni terciari (vegeu la imatge radical 2).

    Pel que fa a l'estabilitat, els radicals terciaris són més estables que els radical secundaris, i els radicals secundaris, més que els radicals primaris. El radical metil (˙CH3) és més inestable que qualsevol altre radical primari.

    Els radicals poden actuar com a iniciadors de reaccions o com a intermedis de reacció en reaccions radicalàries. Són espècies d'existència transitòria que es formen per acció de la calor o d'energia lluminosa (hν) en processos com l'oxidació, la combustió, la fotòlisi i la polimerització.

    Els radicals formats en l'organisme tenen caràcter nociu per processos de degradació, als quals s'atribueix un efecte cancerigen.

    La IUPAC no recomana la denominació radical lliure.

       
  • 3233261   radical lliure  <Química orgànica> radical lliure
     
       
    • radical, n m
    • radical lliure, n m sin. compl.
    • es radical, n m
    • es radical libre, n m
    • en free radical, n
    • en radical, n

    <Química orgànica>

    Àtom o agrupació d'àtoms que es forma pel trencament homolític d'un enllaç covalent.

    Nota: Cada fragment format pel trencament homolític d'un enllaç covalent és elèctricament neutre, ja que conté un electró desaparellat, tot i que pot tractar-se de qualsevol fragment molecular, com el radical clor (Cl˙) o el resultant de trencar un peroxo (RO˙) (vegeu la imatge radical 1).

    En el cas de cadenes hidrocarbonades, es diferencia entre el radical primari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni primari; el radical secundari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni secundari, i el radical terciari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni terciari (vegeu la imatge radical 2).

    Pel que fa a l'estabilitat, els radicals terciaris són més estables que els radical secundaris, i els radicals secundaris, més que els radicals primaris. El radical metil (˙CH3) és més inestable que qualsevol altre radical primari.

    Els radicals poden actuar com a iniciadors de reaccions o com a intermedis de reacció en reaccions radicalàries. Són espècies d'existència transitòria que es formen per acció de la calor o d'energia lluminosa (hν) en processos com l'oxidació, la combustió, la fotòlisi i la polimerització.

    Els radicals formats en l'organisme tenen caràcter nociu per processos de degradació, als quals s'atribueix un efecte cancerigen.

    La IUPAC no recomana la denominació radical lliure.

       
  • 3233262   radical peroxi  <Química orgànica> radical peroxi
     
       
    • radical peroxi, n m
    • es radical peroxi, n m
    • en peroxy radical, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels radicals formats per la reacció d'un radical orgànic amb l'oxigen molecular, de fórmula general R−O−O˙.

    Nota: Els radicals peroxi intervenen en els processos d'autooxidació, responsables de l'envelliment d'una gran quantitat de materials.

    Els peròxids orgànics s'utilitzen com a iniciadors de reaccions radicalàries per la facilitat amb què formen radicals.

       
  • 3232711   radó  <Química inorgànica> radó
     
       
    • radó, n m
    • es radón, n m
    • en radon, n
    • sbl Rn

    <Química inorgànica>

    Element del grup 18, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 86 i massa atòmica 222.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del radó, tots ells inestables.

    El radó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -71 ºC i un punt d'ebullició de -62 ºC.

    S'obté a partir de la descomposició radioactiva del 226Ra i es presenta en forma de molècules monoatòmiques.

    La raresa i la inestabilitat que presenta en limiten el coneixement de la química i de les aplicacions, de manera que només s'utilitza en camps molt concrets, com ara la medicina nuclear per al tractament del càncer.

       
  • 3233263   ramificació  <Química orgànica> ramificació
     
       
    • ramificació, n f
    • es ramificación, n f
    • en ramification, n

    <Química orgànica>

    Cadena lateral que actua com a substituent.

    Nota: Per exemple, el metil és una ramificació del 2-metilpentà (vegeu la imatge).