• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 3232736   tal·li  <Química inorgànica> tal·li
     
       
    • tal·li, n m
    • es talio, n m
    • en thallium, n
    • sbl Tl

    <Química inorgànica>

    Element del grup 13, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 81 i massa atòmica 204,38.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops del tal·li, dels quals només dos són estables (203Tl i 205Tl).

    El tal·li es presenta com un metall de color blanc amb llustre metàl·lic, amb un punt de fusió de 304 ºC i un punt d'ebullició de 1.457 ºC.

    És molt menys abundant que l'alumini en l'escorça terrestre, on es troba en forma de traces en minerals de zinc i de plom, i s'obté com a subproducte en el seu tractament.

    Presenta els estats d'oxidació +1 i +3.

    Químicament es diferencia de la resta d'elements del seu grup per l'estabilitat més gran de l'estat d'oxidació +1, per la qual cosa en molts aspectes la seva química és més similar a la dels metalls alcalins.

    El fet que tant l'element com els seus compostos siguin extremament tòxics en limita l'ús.

       
  • 3232737   tàntal  <Química inorgànica> tàntal
     
       
    • tàntal, n m
    • es tántalo, n m
    • en tantalum, n
    • sbl Ta

    <Química inorgànica>

    Element del grup 5, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 73 i massa atòmica 180,9479.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del tàntal, dels quals dos són estables (180Ta i 181Ta).

    El tàntal es presenta com un metall gris blavós, molt dur, dúctil, amb un punt de fusió de 2.980 ºC i un punt d'ebullició de 5.534 ºC.

    És mitjanament abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment barrejat amb minerals de niobi.

    És poc reactiu i químicament molt similar al niobi.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4 i +5.

    S'utilitza principalment per a aliatges i en la indústria electrònica.

       
  • 3232738   taula de Mendeléiev  <Química inorgànica> taula de Mendeléiev
     
       
    • taula periòdica dels elements, n f
    • taula de Mendeléiev, n f sin. compl.
    • taula periòdica, n f sin. compl.
    • es tabla de Mendeléyev, n f
    • es tabla periódica, n f
    • es tabla periódica de los elementos, n f
    • en Mendeleev's table, n
    • en periodic table, n
    • en periodic table of the elements, n

    <Química inorgànica>

    Ordenació dels elements que mostra la periodicitat de les propietats d'aquests amb l'augment del nombre atòmic.

    Nota: La taula periòdica dels elements i la periodicitat que mostra es basen en la repetició de configuracions electròniques pels diversos àtoms a mesura que els nivells electrònics es van omplint segons el principi d'aufbau.

    Tal com es fa servir actualment, la taula periòdica dels elements està dividida en períodes, grups i blocs.

    Els períodes fan referència a les set files horitzontals: les files primera, segona i tercera formen els períodes curts; les files quarta, cinquena, sisena i setena són els períodes llargs. Cada període correspon al valor del nombre quàntic principal dels electrons de la capa més externa. En general, els elements del segon període presenten unes propietats una mica diferents de les de la resta de períodes.

    Els grups classifiquen els elements en diferents columnes, segons que tinguin la mateixa configuració electrònica en el darrer nivell energètic.

    Els blocs agrupen els elements segons el tipus d'orbital. Els elements del bloc s comprenen els grups 1 i 2; els elements del bloc d comprenen els grups del 3 al 12; els elements del bloc p comprenen els grups del 13 al 18, i els elements del bloc f no tenen les columnes numerades a causa de la gran similitud de propietats que presenten.

    La taula periòdica dels elements té el seu origen en la taula que va proposar el químic rus Dimitri Mendeléiev l'any 1871, la qual es fonamentava en el fet que les propietats de tipus químic dels elements són una funció periòdica de la magnitud del seu nombre atòmic. Això va permetre ordenar els elements per ordre creixent de nombre atòmic, amb els elements que presenten similituds en columnes verticals.

       
  • 3232738   taula periòdica  <Química inorgànica> taula periòdica
     
       
    • taula periòdica dels elements, n f
    • taula de Mendeléiev, n f sin. compl.
    • taula periòdica, n f sin. compl.
    • es tabla de Mendeléyev, n f
    • es tabla periódica, n f
    • es tabla periódica de los elementos, n f
    • en Mendeleev's table, n
    • en periodic table, n
    • en periodic table of the elements, n

    <Química inorgànica>

    Ordenació dels elements que mostra la periodicitat de les propietats d'aquests amb l'augment del nombre atòmic.

    Nota: La taula periòdica dels elements i la periodicitat que mostra es basen en la repetició de configuracions electròniques pels diversos àtoms a mesura que els nivells electrònics es van omplint segons el principi d'aufbau.

    Tal com es fa servir actualment, la taula periòdica dels elements està dividida en períodes, grups i blocs.

    Els períodes fan referència a les set files horitzontals: les files primera, segona i tercera formen els períodes curts; les files quarta, cinquena, sisena i setena són els períodes llargs. Cada període correspon al valor del nombre quàntic principal dels electrons de la capa més externa. En general, els elements del segon període presenten unes propietats una mica diferents de les de la resta de períodes.

    Els grups classifiquen els elements en diferents columnes, segons que tinguin la mateixa configuració electrònica en el darrer nivell energètic.

    Els blocs agrupen els elements segons el tipus d'orbital. Els elements del bloc s comprenen els grups 1 i 2; els elements del bloc d comprenen els grups del 3 al 12; els elements del bloc p comprenen els grups del 13 al 18, i els elements del bloc f no tenen les columnes numerades a causa de la gran similitud de propietats que presenten.

    La taula periòdica dels elements té el seu origen en la taula que va proposar el químic rus Dimitri Mendeléiev l'any 1871, la qual es fonamentava en el fet que les propietats de tipus químic dels elements són una funció periòdica de la magnitud del seu nombre atòmic. Això va permetre ordenar els elements per ordre creixent de nombre atòmic, amb els elements que presenten similituds en columnes verticals.

       
  • 3232738   taula periòdica dels elements  <Química inorgànica> taula periòdica dels elements
     
       
    • taula periòdica dels elements, n f
    • taula de Mendeléiev, n f sin. compl.
    • taula periòdica, n f sin. compl.
    • es tabla de Mendeléyev, n f
    • es tabla periódica, n f
    • es tabla periódica de los elementos, n f
    • en Mendeleev's table, n
    • en periodic table, n
    • en periodic table of the elements, n

    <Química inorgànica>

    Ordenació dels elements que mostra la periodicitat de les propietats d'aquests amb l'augment del nombre atòmic.

    Nota: La taula periòdica dels elements i la periodicitat que mostra es basen en la repetició de configuracions electròniques pels diversos àtoms a mesura que els nivells electrònics es van omplint segons el principi d'aufbau.

    Tal com es fa servir actualment, la taula periòdica dels elements està dividida en períodes, grups i blocs.

    Els períodes fan referència a les set files horitzontals: les files primera, segona i tercera formen els períodes curts; les files quarta, cinquena, sisena i setena són els períodes llargs. Cada període correspon al valor del nombre quàntic principal dels electrons de la capa més externa. En general, els elements del segon període presenten unes propietats una mica diferents de les de la resta de períodes.

    Els grups classifiquen els elements en diferents columnes, segons que tinguin la mateixa configuració electrònica en el darrer nivell energètic.

    Els blocs agrupen els elements segons el tipus d'orbital. Els elements del bloc s comprenen els grups 1 i 2; els elements del bloc d comprenen els grups del 3 al 12; els elements del bloc p comprenen els grups del 13 al 18, i els elements del bloc f no tenen les columnes numerades a causa de la gran similitud de propietats que presenten.

    La taula periòdica dels elements té el seu origen en la taula que va proposar el químic rus Dimitri Mendeléiev l'any 1871, la qual es fonamentava en el fet que les propietats de tipus químic dels elements són una funció periòdica de la magnitud del seu nombre atòmic. Això va permetre ordenar els elements per ordre creixent de nombre atòmic, amb els elements que presenten similituds en columnes verticals.

       
  • 3233312   tautòmer  <Química orgànica> tautòmer
     
       
    • tautòmer, n m
    • es tautómero, n m
    • en tautomer, n

    <Química orgànica>

    Cadascun dels isòmers estructurals d'un compost que difereixen entre si en la posició d'un hidrogen en α respecte d'un grup carbonil o respecte de l'àtom de carboni enllaçat a un grup imino i que estan en equilibri químic.

    Nota: Els tautòmers no són estructures ressonants.

    Vegeu també tautomeria cetoenòlica i tautomeria imina-enamina.

       
  • 3233313   tautomeria  <Química orgànica> tautomeria
     
       
    • tautomeria, n f
    • tautomerisme, n m sin. compl.
    • es tautomería, n f
    • es tautomerismo, n m
    • en tauromerism, n

    <Química orgànica>

    Isomeria dinàmica en la qual els tautòmers existeixen en equilibri i poden interconvertir-se mitjançant processos reversibles.

    Nota: La composició d'equilibri d'un sistema tautomèric és determinada, en cada temperatura, per la diferència d'energia lliure entre els tautòmers.

       
  • 3233314   tautomeria anell-cadena  <Química orgànica> tautomeria anell-cadena
     
       
    • tautomeria anell-cadena, n f
    • es tautomería anillo-cadena, n f
    • en ring-chain tautomerism, n

    <Química orgànica>

    Tautomeria entre un compost de cadena oberta i la forma cíclica corresponent.

    Nota: És un exemple de tautomeria anell-cadena l'equilibri que es dona en els sucres entre els γ-hidroxialdehids o els δ-hidroxialdehids i els hemiacetals cíclics de cinc o sis membres (vegeu la imatge).

       
  • 3233315   tautomeria cetoenòlica  <Química orgànica> tautomeria cetoenòlica
     
       
    • tautomeria cetoenòlica, n f
    • es tautomería ceto-enólica, n f
    • en keto-enol tautomerism, n

    <Química orgànica>

    Tautomeria que presenten els compostos carbonílics que contenen un enllaç doble carboni-oxigen i que tenen un o més hidrògens en posició α.

    Nota: En els compostos monocarbonílics senzills, com la cetona i l'acetaldehid, el tautòmer que conté l'enllaç doble carboni-oxigen és el que predomina i el que es considera forma cetònica (vegeu la imatge tautomeria cetoenòlica 1).

    De fet, la forma enòlica es inferior a l'1 % en l'acetona i no es pot detectar en el cas de l'acetaldehid. Aquesta estabilitat més gran de les formes cetòniques en els compostos monocarbonílics s'atribueix a la diferència de l'energia d'enllaç entre l'enllaç π carboni-oxigen (87 Kcal/mol) i l'enllaç π carboni-carboni (60 kcal/mol).

    Pel que fa als compostos β-dicarbonílics, que tenen dos grups carbonil separats per un carboni saturat, la quantitat de la forma enòlica en l'equilibri és molt superior (vegeu la imatge tautomeria cetoenòlica 2).

    En la transformació d'alguns compostos té un gran interès la formació de l'enol, ja que sovint hi és present en una baixa proporció, i es recorre a la catàlisi per a afavorir-lo.

       
  • 3233316   tautomeria imina-enamina  <Química orgànica> tautomeria imina-enamina
     
       
    • tautomeria imina-enamina, n f
    • es tautomería imina-enamina, n f
    • en imine-enamine tautomerism, n

    <Química orgànica>

    Tautomeria que presenten els compostos que contenen un enllaç doble carboni-nitrogen i que tenen un o més hidrògens en posició α.

    Nota: Tan sols en medi àcid pot arribar a predominar la forma que conté l'enllaç doble carboni-carboni.