• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
 
  • 3232755   vanadi  <Química inorgànica> vanadi
     
       
    • vanadi, n m
    • es vanadio, n m
    • en vanadium, n
    • sbl V

    <Química inorgànica>

    Element del grup 5, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 23 i massa atòmica 50,9415.

    Nota: Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del vanadi, dels quals dos són estables (50V i 51V).

    El vanadi es presenta com un metall blanc grisenc, brillant, dúctil i tou, que es pot treballar amb facilitat tant en fred com en calent, amb un punt de fusió de 1.915 ºC i un punt d'ebullició de 3.350 ºC.

    És un element escàs en l'escorça terrestre, encara que es pot trobar en nombrosos minerals, entre els quals cal destacar la patronita, la carnotita, la roscoelita i la vanadinita.

    S'obté generalment per l'oxidació dels minerals a vanadats i la posterior transformació d'aquests en òxid de vanadi (V2O5). Aquest òxid es redueix amb l'alumini i s'obté un metall d'un 90-95 % de puresa. L'ús de calci com a reductor, però, permet obtenir vanadi de fins a un 99 % de puresa. Poques vegades s'obté en forma pura, ja que un 80 % del metall obtingut es fa servir en forma de ferrovanadi.

    A temperatura ambient és estable en l'aire i a 600 ºC s'oxida ràpidament, amb la formació d'òxid de vanadi. No és atacat ni per l'aigua, ni per les solucions salines ni per les bases aquoses o els àcids no oxidants. És atacat pels àcids oxidants i les bases foses.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4 i +5.

    Els aliatges de vanadi són de gran interès, ja que confereixen molta resistència a l'oxidació en els acers i en milloren les propietats de resistència física i ductilitat. El vanadi també s'utilitza en la captura de neutrons i en la indústria dels colorants. L'òxid de vanadi es fa servir com a catalitzador.

       
  • 3232756   vapor d'aigua  <Química inorgànica> vapor d'aigua
     
       
    • vapor d'aigua, n m
    • es vapor de agua, n m
    • en water vapor, n
    • en water vapour, n

    <Química inorgànica>

    Aigua en estat gasós per sobre del seu punt d'ebullició, molt més reactiva que l'aigua líquida, que reacciona a temperatures elevades amb un gran nombre de metalls i amb el carboni.

       
  • 3233340   verd malaquita  <Química orgànica> verd malaquita
     
       
    • verd malaquita, n m
    • es verde malaquita, n m
    • en malachite green, n
    • for C23H25ClN2

    <Química orgànica>

    Colorant del trifenilmetà que s'obté per la condensació del benzaldehid amb la dietilanilina en presència d'àcid sulfúric concentrat, seguida de l'oxidació del trifenilmetà format i convertit a sulfat.

    Nota: El verd malaquita tenyeix directament la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní. S'usa també en la tinció de bacteris i com a antisèptic.

       
  • 3232757   verdet  <Química inorgànica> verdet
     
       
    • verdet, n m
    • es cardenillo, n m
    • es verdete, n m
    • en verdigris, n

    <Química inorgànica>

    Carbonat bàsic de coure, de color verd, que es forma a la superfície dels objectes de coure, de bronze o de llautó que estan en contacte amb l'aire.

    Nota: En llocs propers al mar el verdet pot contenir clorur bàsic de coure.

       
  • 3233341   vermell Congo  <Química orgànica> vermell Congo
     
       
    • vermell Congo, n m
    • es rojo Congo, n m
    • en Congo red, n
    • for C32H22N6Na2O6S 2

    <Química orgànica>

    Sal de sodi de l'àcid obtingut per copulació de la sal de diazoni de la benzidina amb l'àcid 4-aminonaftalensulfònic, utilitzada com a azocolorant.

    Nota: El vermell Congo presenta una coloració vermella en medi alcalí i és capaç de tenyir el cotó. És soluble en alcohol i poc soluble en aigua.

    Va ser el primer colorant sintètic emprat per a tenyir directament el cotó. Es fa servir també en la tinció biològica i té aplicacions en química analítica com a indicador acidobàsic, amb un interval de viratge de blau a vermell en l'interval de pH comprès entre 3,0 i 5,0.

       
  • 3233342   vinil  <Química orgànica> vinil
     
       
    • vinil, n m
    • etenil, n m sin. compl.
    • es etenilo, n m
    • es vinilo, n m
    • en ethenyl, n
    • en vinyl, n
    • for CH2=CH−

    <Química orgànica>

    Grup alquenil de cadena de 2 àtoms de carboni.

    Nota: La presència del vinil en una molècula li confereix una reactivitat elevada i una tendència a la polimerització.

    El clorur de vinil és el monòmer del polímer poli(clorur de vinil) i l'estirè és el monòmer del poliestirè (vegeu la imatge vinil 2). També és conegut el cianur de vinil de fibres com l'orló.

       
  • 3233343   vinilidè  <Química orgànica> vinilidè
     
       
    • vinilidè, n m
    • etenilidè, n m sin. compl.
    • es etenilideno, n m
    • es vinilideno, n m
    • en ethenylidene, n
    • en vinylidene, n
    • for H2C=C:

    <Química orgànica>

    Alquenilidè de cadena de 2 àtoms de carboni.

    Nota: La presència de vinilidè en una molècula li confereix una reactivitat elevada i una tendència a la polimerització, com es posa de manifest en el diclorur de vinilidè (H2C=CCl2) i en el difluorur de vinilidè (H2C=CF2).