• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
 
  • 3233245   [α]  <Química orgànica> [α]
     
       
    • poder rotatori òptic específic, n m
    • rotació específica, n f
    • es poder rotatorio óptico específico, n m
    • es rotación específica, n f
    • en specific optical rotatory power, n
    • en specific rotation, n
    • sbl [α]

    <Química orgànica>

    Constant que mesura la rotació del pla de la llum polaritzada que provoca una determinada molècula.

    Nota: L'angle de rotació òptica, α, que s'observa és el producte del poder rotatori òptic específic per la concentració en massa, γ, en el compartiment de la mostra i per la longitud del trajecte, l, segons α = [α]γl.

    La longitud d'ona emprada, λ, i la temperatura Celsius, θ, s'escriuen convencionalment com a subíndex i superíndex del poder rotatori òptic específic (vegeu la imatge).

    Únicament els compostos quirals manifesten poder rotatori òptic específic.

       
  • 3232509   Ac  <Química inorgànica> Ac
     
       
    • actini, n m
    • es actinio, n m
    • en actinium, n
    • sbl Ac

    <Química inorgànica>

    Element primer de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 89 i massa atòmica 227.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-sis isòtops de l'actini, tots ells inestables.

       
  • 3232530   Ag  <Química inorgànica> Ag
     
       
    • plata, n f
    • argent, n m sin. compl.
    • es plata, n f
    • en silver, n
    • sbl Ag

    <Química inorgànica>

    Element del grup 11, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 47 i massa atòmica 107,8662.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops de la plata, dels quals dos són estables (107Ag i 109Ag).

    La plata és dúctil i mal·leable i presenta una fractura estellosa i ganxuda i una exfoliació nul·la. Té lluïssor metàl·lica, presenta una duresa de 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc platejat. És de densitat molt alta, de 10,5-12 g/cm3, i té un punt de fusió de 961 ºC i un punt d'ebullició de 2.155 ºC. És opaca i el seu color habitual és el gris (blanc argent). Ara bé, com que s'oxida amb facilitat, adquireix un color negre ràpidament.

    Coneguda des de l'antiguitat, la plata és un metall noble que es forma per reducció dels sulfurs en la part baixa dels jaciments conjunts de plom, zinc i plata. De vegades, es troba també com a element primari en els filons hidrotermals de baixa temperatura associada a la calcita, o en els filons d'alta temperatura com a element associat al sulfur de níquel i al sulfur de cobalt i a la uraninita. Generalment es troba associada amb el coure. Habitualment es troba de manera dendrítica, filiforme.

    Cristal·litza en el sistema cúbic. Forma part de molts aliatges emprats en joieria i orfebreria. És un element poc reactiu. No és atacada per l'aire, ni humit ni sec. Només és atacada pels àcids oxidants.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +1.

    S'utilitza com a reactiu en els laboratoris d'anàlisis químiques. També és emprada en la indústria electrònica per la seva altíssima conductivitat. És imprescindible en la fabricació de pel·lícules i paper fotogràfic i durant segles es va fer servir com a metall d'encunyació.

       
  • 3232526   Al  <Química inorgànica> Al
     
       
    • alumini, n m
    • es aluminio, n m
    • en aluminium, n
    • sbl Al

    <Química inorgànica>

    Element del grup 13, del període 3 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 13 i massa atòmica 26,9815.

    Nota: Es coneixen fins a dinou isòtops de l'alumini, dels quals només un és estable, 27Al.

    Es presenta com un metall de color blanc argentat, dúctil i molt mal·leable, amb un punt de fusió de 660 ºC i un punt d'ebullició de 2 467 ºC.

    És el tercer dels elements i el primer dels metalls presents en l'escorça terrestre. Es troba en una gran varietat de minerals de composicions molt diferents.

    Per a la seva obtenció es fa servir principalment la bauxita, que es transforma en òxid d'alumini, el qual és sotmès a electròlisi dissolt en criolita fosa. D'aquí s'obté l'alumini que es deposa al càtode. Per a obtenir alumini d'alta puresa cal sotmetre'l a una segona electròlisi, Al2O3 • 3 H2O → Al2O3 + 3 H2O i Al2O3 (Na3AlF6) + 3 C (elèctrode) → 2 Al + 3 CO.

    Químicament, l'alumini és un element molt reactiu. No reacciona amb l'aire sec, però s'oxida ràpidament amb l'aire humit i en contacte amb l'aigua, per bé que de seguida queda protegit per una capa d'òxid contínua, que és insoluble en aigua i impermeable. A temperatura alta, l'alumini crema violentament en oxigen i reacciona amb els halògens i el nitrogen. És atacat pels àcids, a excepció de l'àcid nítric, amb més o menys rapidesa, segons la natura de l'àcid i la temperatura. El seu fort caràcter electropositiu fa que sigui molt reductor i que redueixi un gran nombre d'òxids metàl·lics i l'aigua. El seu comportament àcid-base és amfòter.

    Presenta l'estat d'oxidació +3.

    És el segon metall en importància econòmica en el món després de l'acer. Els seus usos són molt variats. Així, en la metal·lúrgia es valora el fet que sigui un metall de baixa densitat i elevada resistència a la corrosió, sobretot si està anoditzat. També el fet que sigui fàcil d'emmotllar (alumini-silici, alumini-coure) i de forjar (alumini-magnesi) fa que es faci servir per a obtenir materials resistents i lleugers, tant d'alumini pur com en una gran varietat d'aliatges. Gràcies a això, és el segon metall en importància pel que fa al consum, després de l'acer. També es fa servir com a reactiu en la indústria, principalment per a la reducció d'altres metalls.

       
  • 3232527   Am  <Química inorgànica> Am
     
       
    • americi, n m
    • es americio, n m
    • en americium, n m
    • sbl Am

    <Química inorgànica>

    Element setè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 95 i massa atòmica 243.

    Nota: Es coneixen fins a dinou isòtops de l'americi, tots inestables i artificials.

    Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1170 ºC i un punt d'ebullició de 2600 ºC.

    Es coneix poc la química de l'americi i els seus usos es limiten a la recerca científica.

       
  • 3232866   Ar  <Química orgànica> Ar
     
       
    • grup aril, n m
    • aril, n m sin. compl.
    • es grupo arilo, n m
    • en aryl group, n
    • sbl Ar

    <Química orgànica>

    Cadascun dels substituents o radicals orgànics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.

    Nota: El grup aril derivat del benzè és el fenil. Els altres grups aril derivats d'hidrocarburs aromàtics monocíclics es consideren fenils substituïts.

       
  • 3232531   Ar  <Química inorgànica> Ar
     
       
    • argó, n m
    • es argón, n m
    • en argon, n
    • sbl Ar

    <Química inorgànica>

    Element del grup 18, del període 3 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 18 i massa atòmica 39,948.

    Nota: Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops de l'argó, dels quals tres són estables (36Ar, 38Ar i 40Ar).

    L'argó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -189 ºC i un punt d'ebullició de -186 ºC.

    Només es troba a l'atmosfera, amb una abundància molt baixa, de 0,93%.

    S'obté per destil·lació fraccionada de l'aire liquat en forma de molècules monoatòmiques.

    La seva reactivitat és nul·la i no se'n coneixen compostos.

    Es fa servir en tubs de descàrrega, on diverses mescles de gasos nobles poden donar diversos colors. També es fa servir per a obtenir una atmosfera absolutament inerta i no reactiva en tots aquells casos en què el nitrogen resulta massa reactiu.

       
  • 3232532   As  <Química inorgànica> As
     
       
    • arsènic, n m
    • arseni, n m sin. compl.
    • es arsénico, n m
    • en arsenic, n
    • sbl As

    <Química inorgànica>

    Element del grup 15, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 33 i massa atòmica 74,9216.

    Nota: Es coneixen fins a trenta isòtops de l'arsènic, un d'ells estable (75As).

    És poc abundant en l'escorça terrestre, però s'hi troba dispers en molts minerals. Es presenta com un sòlid que té diverses formes al·lotròpiques, cadascuna amb propietats diferents, entre les quals destaquen l'arsènic gris, l'arsènic groc i l'arsènic negre, que difereixen en les estructures cristal·lines. L'arsènic gris és l'única forma estable.

    S'obté industrialment a partir dels seus minerals de ferro.

    L'arsènic és moderadament reactiu i té característiques pròpies dels semimetalls.

    Presenta principalment els estats d'oxidació -3, +3 i +5.

    Es fa servir sobretot en aliatges, en electrònica i com a component d'herbicides. L'ús de l'arsènic en medicina i veterinària s'està abandonant a causa de l'elevada toxicitat d'alguns dels compostos d'aquest element.

       
  • 3232533   At  <Química inorgànica> At
     
       
    • àstat, n m
    • es astato, n m
    • es ástato, n m
    • en astatine, n
    • sbl At

    <Química inorgànica>

    Element del grup 17, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 85 i massa atòmica 210.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-un isòtops de l'àstat, tots ells inestables.

    L'àstat és el més rar dels elements que es troben naturalment a la Terra. A causa d'aquesta escassetat, es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

       
  • 3232685   Au  <Química inorgànica> Au
     
       
    • or, n m
    • es oro, n m
    • en gold, n
    • sbl Au

    <Química inorgànica>

    Element del grup 11, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 79 i massa atòmica 196,9666.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops de l'or, dels quals només un és estable (197Au).

    L'or es presenta com un metall groc, i és el més dúctil i mal·leable, per la qual cosa es pot treballar en forma de làmines. Té un punt de fusió de 1.064 ºC i un punt d'ebullició de 2.808 ºC.

    És poc abundant, però es troba en estat natiu a la natura. Els dipòsits més grans d'or es troben a Witwatersrand (República de Sud-àfrica), Mother Lode (Califòrnia, EUA), Yukon (Alaska, EUA), Porcupine (Canadà) i Rússia. A Espanya no tenen importància, per bé que a Rodalquilar i a Madroñal (Almeria) s'han explotat alguns filons.

    Malgrat això, per a la seva obtenció cal separar-lo de la resta de minerals, la qual cosa es fa per amalgamació amb mercuri o per complexació amb cianur de potassi.

    Químicament és un dels metalls més estables. No reacciona amb l'oxigen a cap temperatura i no és atacat per cap àcid. Només és atacat per mescles d'àcid nítric i d'àcid clorhídric o per solucions de cianur de potassi en presència d'oxigen.

    Presenta els estats d'oxidació +1 i +3.

    Es fa servir industrialment allà on cal un metall inalterable, com ara en ortodòncia, en electrònica o en indústria aeroespacial, per bé que el seu ús principal és encara el de patró econòmic mundial.

    Cristal·litza en el sistema cúbic, i normalment es troba en forma de grans disseminats o agregats dendrítics. Les masses irregulars i arrodonides d'or s'anomenen palletes. Es troba en petites quantitats en filons hidrotermals, sovint associat a quars, i en dipòsits al·luvials, on, a causa de la seva densitat, se separa dels altres minerals durant la meteorització i el transport per a concentrar-se en els sediments fluvials o similars, que poden ser solts, no consolidats o consolidats. Sovint els grans molt petits d'or són transportats pels rius a grans distàncies. Per recuperar-los s'efectua un rentat que consisteix a separar de les graves i arenes fluvials els minerals de més pes, entre els quals es troba l'or. Rarament es troba en forma de cristalls, però, si es dona aquest cas, els cristalls tenen forma octaèdrica, de vegades cúbica o rombododecaèdrica.

    Té una lluïssor metàl·lica i una duresa de 2,5-3, i deixa una ratlla groga. Presenta una densitat molt alta, de 15,5-19,3 g/cm3, una exfoliació ganxuda i una fractura nul·la. És opac, excepte en làmines molt primes. És de color groc, si bé és més clar quan es presenta en aliatge amb plata.

    L'or es coneix des de l'antiguitat.

    Vegeu també aigua règia.