• http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
 
  • 3232692   O  <Química inorgànica> O
     
       
    • oxigen, n m
    • es oxígeno, n m
    • en oxygen, n
    • sbl O

    <Química inorgànica>

    Element del grup 16, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 8 i massa atòmica 15,999.

    Nota: Es coneixen fins a quinze isòtops de l'oxigen, dels quals tres són estables (16O, 17O i 18O).

    L'oxigen es presenta com un gas incolor, inodor i insípid, amb un punt de fusió de -219 ºC i un punt d'ebullició de -183 ºC.

    Es troba a la natura en estat lliure i forma el 21 % de l'atmosfera terrestre.

    S'obté mitjançant destil·lació fraccionada de l'aire que prèviament ha estat liquat. També es pot obtenir a escala molt més petita per l'electròlisi de l'aigua.

    La forma estable de l'oxigen en condicions normals és l'oxigen molecular, format per molècules diatòmiques. En molt més petita proporció es troba una altra forma al·lotròpica de l'oxigen, l'ozó. Després del fluor, és l'element més electronegatiu. Té una reactivitat elevada i forma compostos binaris amb quasi tots els elements, amb els quals reacciona directament, i en molts casos violentament. Pot reaccionar també amb un gran nombre de compostos en reaccions d'oxidació. A temperatura ambient, la molècula d'oxigen és poc reactiva, però a temperatures més elevades reacciona directament amb la majoria d'elements i amb una gran varietat de compostos orgànics en reaccions de combustió.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació -2, encara que pot presentar estats d'oxidació majors en compostos com els peròxids (O22-) o els superòxids (O2-).

    S'utilitza principalment en la indústria de l'acer, sobretot per als convertidors Bessemer. Té molts altres usos industrials i sintètics, especialment allà on es requereix un oxidant que sigui com menys nociu millor per al medi ambient. Dels seus compostos, el més important és l'aigua, però també cal destacar els peròxids, especialment el peròxid d'hidrogen, de gran utilitat com a agent oxidant o antisèptic.

       
  • 3233204   o-  <Química orgànica> o-
     
       
    • orto-, pfx
    • es orto-, pfx
    • en ortho-, pfx
    • sbl o-, pfx

    <Química orgànica>

    Forma prefixada que es fa servir per a indicar que dos substituents en un anell de benzè es troben en les posicions relatives 1,2.

    Nota: Per exemple, l'o-metilfenol té un metil en la posició 2 respecte del grup hidroxil, el qual es considera el grup funcional principal, de manera que se li atribueix la posició 1 (vegeu la imatge). Un altre exemple és l'o-xilè, l'isòmer orto del xilè, en què els metils es troben en les posicions 1 i 2.

    Quan orto- no funciona com un prefix d'un compost sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu sense guionet i amb cursiva.

    La IUPAC recomana l'ús de la forma prefixada numèrica 1,2- en lloc de orto- i o-.

    Vegeu també meta- i para-.

       
  • 3232750   Og  <Química inorgànica> Og
     
       
    • oganessó, n m
    • es oganesón, n m
    • en oganesson, n
    • sbl Og

    <Química inorgànica>

    Element del grup 18, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 118 i massa atòmica 294.

    Nota: Tots els isòtops coneguts de l'oganessó són artificials i inestables.

       
  • 3232687   Os  <Química inorgànica> Os
     
       
    • osmi, n m
    • es osmio, n m
    • en osmium, n
    • sbl Os

    <Química inorgànica>

    Element del grup 8, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 76 i massa atòmica 190,23.

    Nota: Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops de l'osmi, dels quals set són estables (184Os, 186Os, 187Os, 188Os, 189Os, 190Os i 192Os).

    L'osmi es presenta com un metall de color blanc argentat, amb un punt de fusió d'aproximadament 3.050 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 5.030 ºC.

    És molt poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí.

    Químicament es comporta com el ruteni, si bé és més reactiu.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +4.

    Es fa servir sobretot en aliatges de gran duresa.