Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
 
  • 3688721   agudelo  <Varietat blanca> agudelo
     
       
    • chenin [fr], n m
    • chenin blanc n m [chenin: fr], n m sin. compl.
    • es agudelo, n m
    • es chenin blanc, n m
    • fr chenin, n m
    • en Chenin, n
    • en Chenin Blanc, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de la regió francesa de la Turena, vigorós.
    2. Raïm blanc produït pel cep chenin, de maduració tardana, mitjà i compacte.
    3. Vi elaborat amb raïm chenin.

    Nota: 1. La denominació chenin se sol pronunciar en català xenín.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació chenin, manlleu del francès (probablement de Mont Chenin, nom d'una mansió de la regió francesa de la Turena, d'on és originari aquest cep), i el sinònim complementari chenin blanc pels motius següents:

    ·són formes utilitzades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), juntament amb la variant procedent del castellà agudelo;

    ·són formes ja documentades també en obres lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades per a fer referència a aquesta varietat en català;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que en aquest cas es mostren partidaris, excepcionalment, de donar prioritat a la forma chenin sobre chenin blanc, atès que chenin és la forma utilitzada normalment i s'associa de manera inequívoca amb la varietat blanca, que és l'única que es conrea actualment a Catalunya. (1)

    Es descarta l'adaptació xenín, malgrat que hi ha tendència a pronunciar [ʃə'nin], perquè els especialistes s'hi han mostrat completament contraris, tenint en compte la internacionalitat del manlleu original.

    Es descarta la forma d'origen castellà agudelo, malgrat que es recull a la llista oficial de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè té poc ús en català i no es documenta en obres del sector.


    (1) La varietat negra (chenin noir o, més habitualment, pineau d'Aunis en francès) és pròpia de la Vall del Loira i no es conrea a Catalunya.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688714   airén  <Varietat blanca> airén
     
       
    • airén, n m
    • es airén, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de la Manxa, mitjanament vigorós i productiu.
    2. Raïm blanc produït pel cep airén, de maduració primerenca, menut, esponjat i amb els grans mitjans i molt dolços, que s'utilitza preferentment per a fer destil·lats.
    3.Vi elaborat amb raïm airén, poc àcid i amb un grau alcohòlic alt.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació airén, manlleu del castellà (variant de lairén, de l'hispanoàrab lairani, d'origen incert, segurament d'un nom de lloc) (1), pels motius següents:

    ·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA (2)) per a anomenar aquesta varietat;

    ·és una forma també recollida ja en obres terminològiques catalanes, com a variant valenciana (del Camp de Túria) d'origen castellà; (3)

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Entre airén (segons la pronúncia habitual en català occidental) i airèn (segons la pronúncia habitual en català oriental), s'opta per airén d'acord amb la pronúncia valenciana d'origen.

    Es descarta la sinonímia amb giró i amb forcallat (o forcallada), recollida en alguns textos especialitzats, perquè els experts consultats asseguren que són varietats diferents.

    Els especialistes comenten que la varietat airén es fa servir bàsicament en l'elaboració de destil·lats i que en aquests moments no dona cap vi en les DO catalanes. Sí que dona vins, però, en altres DO, i per això s'ha considerat pertinent definir també airén com a vi.


    (1) COROMINES i VIGNEAUX, J.; PASCUAL, J.A. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Madrid: Gredos, 1984-1991. 6 v. (Biblioteca Románica Hispánica. Diccionarios; 7)

    (2) Reial decret 740/2015, de 31 de juliol, pel qual es regula el potencial de producció vitícola, i es modifica el Reial decret 1079/2014, de 19 de desembre, per a l'aplicació de les mesures del programa de suport 2014-2018 al sector vitivinícola.

    (3) Favà, per exemple, recull raïm d'airén o raïm d'airent (FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p.; 24 cm. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8)

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688752   alarije  <Varietat blanca> alarije
     
       
    • subirat parent, n m
    • es alarije, n m
    • es malvasía riojana, n f
    • es subirat parent, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de Grècia, poc productiu.
    2. Raïm blanc produït pel cep subirat parent, menut i amb els grans grossos, tendres, ovoides, molt dolços i aromàtics.
    3. Vi elaborat amb raïm subirat parent, fi, dolç, licorós, olorós i amb un grau alcohòlic alt, que se sol prendre amb les postres.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació subirat parent (potser de Subirats, municipi vitícola del Penedès) (1) pels motius següents:

    ·és la forma recollida en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat en català, juntament amb la forma castellana alarije;

    ·és també una forma documentada en obres terminològiques i en altres textos especialitzats del sector;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es desestima el sinònim malvasia, malgrat que algunes fonts recullen aquesta forma referida a aquesta varietat, perquè malvasia és, segons els especialistes, un genèric que inclou sis varietats diferents i, per tant, resultaria inadequat i imprecís considerar-lo sinònim de subirat parent.

    Es descarta igualment la forma d'origen castellà alarije, perquè no té ús en català i es considera innecessària.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688715   albariño  <Varietat blanca> albariño
     
       
    • albarinyo, n m
    • es albariño, n m
    • fr alvarinho, n m
    • gl albariño, n m
    • pt alvarinho, n m
    • en Albarino, n
    • en Albariño, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de Galícia, mitjanament vigorós.
    2. Raïm blanc produït pel cep albarinyo, de maduració primerenca i amb els grans petits i molt saborosos.
    3. Vi elaborat amb raïm albarinyo, àcid i amb una aroma característica d'albercoc i préssec.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació albarinyo, manlleu adaptat del gallec albariño (de albar 'blanc' + el sufix de diminutiu -iño) pels motius següents:

    ·la denominació gallega ja es troba adaptada al català en algunes fonts;

    ·difereix poc de la forma originària, que conté una grafia no catalana, i s'identifica sense dificultats amb el concepte;

    ·és un cep conreat a Catalunya des de fa uns anys, segons els especialistes, fet que pot justificar l'adaptació del nom;

    ·en altres llengües també s'utilitza la denominació manllevada;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688757   alcañón  <Varietat blanca> alcañón
     
       
    • trobat blanc, n m
    • es alcañón, n m
    • fr alcañón, n m
    • it torbato bianco, n m
    • en Alcañón, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de la comarca aragonesa de Somontano, conreat especialment a l'Alguer, de brotada tardana.

    2. Raïm blanc produït pel cep trobat blanc, de maduració tardana, mitjà, cònic i amb els grans mitjans, esfèrics i de color verd groguenc.

    3. Vi elaborat amb raïm trobat blanc, amb cos, poc àcid, de color groc palla pàl·lid amb tons verds i amb un grau alcohòlic alt.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació trobat blanc pels motius següents:

    ·és la denominació catalana amb què es coneix habitualment aquesta varietat;

    ·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli trobat (potser dissimilació de torbat, del llatí turbatus 'enterbolit', referent a una tonalitat intermèdia entre el vi blanc i el vi negre)(1), ja recollit en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes com a nom de cep,(2) i l'adjectiu blanc, referit al tipus de varietat segons el color (també existeix, segons les fonts consultades, una varietat de trobat negre);

    ·ja es documenta en obres especialitzades del sector;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la sinonímia amb malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no poden confirmar que designi la mateixa varietat.

    També es descarta la sinonímia amb macabeu, en aquest cas perquè els especialistes asseguren que es tracta d'una varietat diferent.

    Es descarta la forma d'origen castellà alcañón, malgrat que es recull en textos oficials en català (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè no s'ajusta a l'ortografia catalana i, a més, es innecessària, tenint en compte que ja existeix una denominació catalana d'aquest cep.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    (2) Es recull, per exemple, al Diccionari català-valencià-balear definit com "Nom d'una varietat de cep i de raïm de gra gros" (ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<http://dcvb.iecat.net/>>).

    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3688730   alicante bouschet  <Varietat negra> alicante bouschet
     
       
    • garnatxa tintorera, n m/f
    • tintorera, n m/f sin. compl.
    • es alicante bouschet, n m
    • es garnacha tintorera, n f
    • es negral, n m
    • fr alicante bouschet, n m
    • fr teinturier, n m
    • en Alicante Bouschet, n

    <Varietat negra>

    1. Cep resultat d'un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet.
    2. Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.
    3. Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

    Nota: 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.

    Nota: 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

    ·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

    Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]