Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3688718   cabernet  <Varietat negra> cabernet
     
       
    • cabernet sauvignon [sauvignon: fr], n m
    • cabernet, n m sin. compl.
    • es cabernet sauvignon, n m
    • fr cabernet sauvignon, n m
    • oc cabernet sauvignon, n m
    • en Cabernet Sauvignon, n

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, resultat de l'encreuament de cabernet franc i sauvignon blanc, vigorós i productiu.
    2. Raïm negre produït pel cep cabernet sauvignon, mitjà, irregular i amb els grans petits, esfèrics i amb moltes llavors de gust amarg.
    3. Vi elaborat amb raïm cabernet sauvignon, de color intens, ric en tanins, amb un grau alcohòlic alt i una aroma intensa de fruita, que és idoni per a envellir i se sol utilitzar per a cupatges.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació cabernet sauvignon, manlleu del francès, com a sinònim principal de la denominació normativa cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap') pels motius següents:

    ·la forma cabernet sauvignon es documenta a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple cabernet se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és cabernet sauvignon, tenint en compte que també hi ha el cabernet franc;

    ·els especialistes admeten, de tota manera, cabernet com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, al cabernet sauvignon.

    ·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet sauvignon es manté en tots els països en què es cultiva aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688717   cabernet franc  <Varietat negra> cabernet franc
     
       
    • cabernet franc, n m
    • es cabernet franc, n m
    • fr cabernet franc, n m
    • oc cabernet franc, n m
    • en Cabernet Franc, n

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, vigorós.
    2. Raïm negre produït pel cep cabernet franc, amb els grans mitjans o petits, compactes i allargats.
    3. Vi elaborat amb raïm cabernet franc, amb cos i color, que se sol utilitzar per a cupatges.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació cabernet franc, manlleu del francès, pels motius següents:

    ·és una forma documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·la primera unitat del sintagma, cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, d'origen desconegut, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap'), ja es recull al diccionari normatiu (si bé referida al cabernet sauvignon);

    ·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet franc es manté en tots els països que cultiven aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten, efectivament, denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688718   cabernet sauvignon [sauvignon: fr]  <Varietat negra> cabernet sauvignon [sauvignon: fr]
     
       
    • cabernet sauvignon [sauvignon: fr], n m
    • cabernet, n m sin. compl.
    • es cabernet sauvignon, n m
    • fr cabernet sauvignon, n m
    • oc cabernet sauvignon, n m
    • en Cabernet Sauvignon, n

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, resultat de l'encreuament de cabernet franc i sauvignon blanc, vigorós i productiu.
    2. Raïm negre produït pel cep cabernet sauvignon, mitjà, irregular i amb els grans petits, esfèrics i amb moltes llavors de gust amarg.
    3. Vi elaborat amb raïm cabernet sauvignon, de color intens, ric en tanins, amb un grau alcohòlic alt i una aroma intensa de fruita, que és idoni per a envellir i se sol utilitzar per a cupatges.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació cabernet sauvignon, manlleu del francès, com a sinònim principal de la denominació normativa cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap') pels motius següents:

    ·la forma cabernet sauvignon es documenta a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple cabernet se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és cabernet sauvignon, tenint en compte que també hi ha el cabernet franc;

    ·els especialistes admeten, de tota manera, cabernet com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, al cabernet sauvignon.

    ·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet sauvignon es manté en tots els països en què es cultiva aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688719   carinyena  <Varietat negra> carinyena
     
       
    • carinyena, n m/f
    • samsó, n m
    • es cariñena, n f
    • es mazuela, n f
    • es mazuelo, n m
    • es samsó, n m
    • fr carignan, n m

    <Varietat negra>

    1. Cep conreat tradicionalment a Aragó i a Catalunya, vigorós, productiu i resistent.
    2. Raïm negre produït pel cep carinyena, de maduració tardana, gros, compacte i cilíndric, i amb els grans esfèrics, de color morat i amb la pell gruixuda i aspra.
    3. Vi elaborat amb raïm carinyena, amb cos, àcid, de color intens, molt olorós, i ric en tanins i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a cupatges amb garnatxa negra.

    Nota: 1. Algunes fonts apunten que la carinyena i el samsó podrien ser varietats no del tot idèntiques. Aquesta qüestió es troba encara (2016) en procés de debat entre els professionals.

    Nota: 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes caranyana, caranyena i carinyana (totes tres noms masculins o femenins), variants de carinyena, i cinsó i sansó (totes dues noms masculins), variants de samsó.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carinyena (sin. samsó):

    Es ratifica la denominació normativa carinyena (forma d'origen toponímic, del municipi aragonès de Carinyena) i s'aprova com a sinònim la forma samsó (manlleu adaptat del francès cinsaut, i aquest potser de l'occità cinc sòus, literalment cinc sous, 'de poc valor, 'de poca qualitat'), pels motius següents:

    ·carinyena és la denominació catalana tradicional d'aquesta varietat i és una forma àmpliament coneguda;

    ·samsó és una designació estesa més recentment, segons els especialistes, però, malgrat tot, és una forma amb tradició també en català;

    ·totes dues denominacions tenen el vistiplau dels especialistes.

    Seguint la tradició i d'acord amb la recomanació de la majoria d'experts, s'opta per recollir carinyena i samsó com a denominacions sinònimes, malgrat que en algunes fonts s'apunta que podrien ser varietats no del tot idèntiques i deixant de banda, també, els aspectes extralingüístics sobre les zones vitivinícoles d'aplicació d'aquestes dues denominacions.

    S'opta per donar preferència a la forma samsó sobre les variants sansó i cinsó (també documentades i recollides en nota a la fitxa), perquè samsó és la forma documentada en fonts oficials, es recull també en nombroses obres terminològiques i especialitzades del sector, i s'ha constatat que té força ús.

    Es descarta la forma mazuela, recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya com a sinònim de carinyena, perquè és un castellanisme innecessari, que no té ús en català.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688764   cartoixà  <Varietat blanca> cartoixà
     
       
    • xarel·lo, n m
    • cartoixà, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel·lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.
    2. Raïm blanc produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura.
    3. Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga criança.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

       
  • 3688765   cartoixà marí  <Varietat negra> cartoixà marí
     
       
    • xarel·lo vermell, n m
    • cartoixà marí, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel·lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Varietat negra>

    1. Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    2. Raïm negre produït pel cep xarel·lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda.

    3. Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació xarel·lo vermell i els sinònims complementaris cartoixà marí i pansa rosada pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ·són formes lingüísticament adequades, constituïdes, respectivament, pels nuclis xarel·lo (forma ja normativa(1) procedent de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'Itàlia xarel·lo), cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa (del llatí (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandĕre 'estendre', especialment els raïms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del raïm), marí (de motivació desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinonímia entre totes tres formes és coherent amb la sinonímia entre xarel·lo, cartoixà i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reunió núm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel·lo vermell és el resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    Es descarta la forma xarel·lo rosat, malgrat que és lingüísticament adequada i és la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè té molt poc ús, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentació especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica només en aquest àmbit als vins, però no al raïm de color vermellós, com és aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona raïm blanc de tast dolç. 1 2 m. Raïm de cep xarel·lo. 1 3 m. Vi elaborat amb raïm xarel·lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3688720   chardonnay [fr]  <Varietat blanca> chardonnay [fr]
     
       
    • chardonnay [fr], n m
    • es chardonnay, n m
    • fr chardonnay, n m
    • en Chardonnay, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de la regió francesa de la Borgonya, vigorós.
    2. Raïm blanc produït pel cep chardonnay, de maduració primerenca, menut i amb els grans petits, esfèrics, de color groc i amb la pell fina, que dona el vi chardonnay.
    3. Vi elaborat amb raïm chardonnay.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa chardonnay, manlleu del francès d'origen toponímic, pels motius següents:

    ·és una forma àmpliament coneguda i documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu chardonnay es manté en tots els països en què es cultiva aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688721   chenin [fr]  <Varietat blanca> chenin [fr]
     
       
    • chenin [fr], n m
    • chenin blanc n m [chenin: fr], n m sin. compl.
    • es agudelo, n m
    • es chenin blanc, n m
    • fr chenin, n m
    • en Chenin, n
    • en Chenin Blanc, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de la regió francesa de la Turena, vigorós.
    2. Raïm blanc produït pel cep chenin, de maduració tardana, mitjà i compacte.
    3. Vi elaborat amb raïm chenin.

    Nota: 1. La denominació chenin se sol pronunciar en català xenín.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació chenin, manlleu del francès (probablement de Mont Chenin, nom d'una mansió de la regió francesa de la Turena, d'on és originari aquest cep), i el sinònim complementari chenin blanc pels motius següents:

    ·són formes utilitzades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), juntament amb la variant procedent del castellà agudelo;

    ·són formes ja documentades també en obres lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades per a fer referència a aquesta varietat en català;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que en aquest cas es mostren partidaris, excepcionalment, de donar prioritat a la forma chenin sobre chenin blanc, atès que chenin és la forma utilitzada normalment i s'associa de manera inequívoca amb la varietat blanca, que és l'única que es conrea actualment a Catalunya. (1)

    Es descarta l'adaptació xenín, malgrat que hi ha tendència a pronunciar [ʃə'nin], perquè els especialistes s'hi han mostrat completament contraris, tenint en compte la internacionalitat del manlleu original.

    Es descarta la forma d'origen castellà agudelo, malgrat que es recull a la llista oficial de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè té poc ús en català i no es documenta en obres del sector.


    (1) La varietat negra (chenin noir o, més habitualment, pineau d'Aunis en francès) és pròpia de la Vall del Loira i no es conrea a Catalunya.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688721   chenin blanc n m [chenin: fr]  <Varietat blanca> chenin blanc n m [chenin: fr]
     
       
    • chenin [fr], n m
    • chenin blanc n m [chenin: fr], n m sin. compl.
    • es agudelo, n m
    • es chenin blanc, n m
    • fr chenin, n m
    • en Chenin, n
    • en Chenin Blanc, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de la regió francesa de la Turena, vigorós.
    2. Raïm blanc produït pel cep chenin, de maduració tardana, mitjà i compacte.
    3. Vi elaborat amb raïm chenin.

    Nota: 1. La denominació chenin se sol pronunciar en català xenín.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació chenin, manlleu del francès (probablement de Mont Chenin, nom d'una mansió de la regió francesa de la Turena, d'on és originari aquest cep), i el sinònim complementari chenin blanc pels motius següents:

    ·són formes utilitzades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), juntament amb la variant procedent del castellà agudelo;

    ·són formes ja documentades també en obres lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades per a fer referència a aquesta varietat en català;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que en aquest cas es mostren partidaris, excepcionalment, de donar prioritat a la forma chenin sobre chenin blanc, atès que chenin és la forma utilitzada normalment i s'associa de manera inequívoca amb la varietat blanca, que és l'única que es conrea actualment a Catalunya. (1)

    Es descarta l'adaptació xenín, malgrat que hi ha tendència a pronunciar [ʃə'nin], perquè els especialistes s'hi han mostrat completament contraris, tenint en compte la internacionalitat del manlleu original.

    Es descarta la forma d'origen castellà agudelo, malgrat que es recull a la llista oficial de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè té poc ús en català i no es documenta en obres del sector.


    (1) La varietat negra (chenin noir o, més habitualment, pineau d'Aunis en francès) és pròpia de la Vall del Loira i no es conrea a Catalunya.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688722   CRITERI Gènere gramatical  <Criteris generals> CRITERI Gènere gramatical
     
       
    • CRITERI Gènere gramatical

    <Criteris generals>

    La majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.

    l'albarinyo
    el boval
    el merlot
    el petit verdot
    el trepat

    Presenten vacil·lació, però, els casos de denominacions acabades en -a àtona:

    -Quan es tracta de denominacions formades per una sola paraula acabada en -a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, independentment que s'apliqui a vinyes, raïms o vins. (1)

    el carinyena - la carinyena
    el garnatxa - la garnatxa
    el malvasia - la malvasia

    Els motius d'aquesta recomanació són els següents:

    1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.

    2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.

    3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.


    -Quan es tracta de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení. En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.

    el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]

    (1) Aquesta decisió no coincideix amb el criteri adoptat per a aquests casos en el diccionari normatiu, en què els substantius carinyena, malvasia i parellada, per exemple, es recullen com a femenins quan fan referència a la vinya i com a masculins quan fan referència al raïm i al vi. La recerca duta a terme ha mostrat, però, que aquesta distribució, per bé que és coherent i deu respondre a una certa tendència, no es correspon del tot amb l'ús, en què el masculí i el femení s'utilitzen de manera diferent segons els parlants i segons les obres. Atès que no hi ha motius lingüístics concloents per a donar preferència a un gènere o un altre en aquests substantius segons el sentit amb què s'utilitzin, el Consell Supervisor es mostra partidari de recollir la dualitat observada i, per tant, d'assignar-hi el doble gènere.