Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3688734   macabeu  <Varietat blanca> macabeu
     
       
    • macabeu, n m
    • es macabeo, n m
    • es viura, n m
    • fr macabeu, n m
    • en Maccabeo, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, vigorós, resistent a les gelades i a la secada.
    2. Raïm blanc produït pel cep macabeu, gros, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics, de color groc daurat i amb la pell prima.
    3. Vi elaborat amb raïm macabeu, lleuger, mitjanament àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma lleugerament afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava.

    Nota: En català també es documenta la forma macameu (nom masculí), variant lingüística de macabeu.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa macabeu (del nom bíblic dels germans Macabeus, potser per associació del temps de maduració del raïm amb el santoral) (1) pels motius següents:

    ·és una forma àmpliament coneguda i documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    La forma macameu és una variant lingüística de macabeu, explicable per una assimilació nasal en un context bilabial (m-c-b > m-c-m).

    Es descarta el sinònim viura, forma documentada a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) al costat de macabeu, perquè els especialistes asseguren que és una forma utilitzada en castellà, especialment a La Rioja, i que no té ús en català.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

       
  • 3688735   malbec  <Varietat negra> malbec
     
       
    • malbec, n m
    • es malbec, n m
    • fr côt, n m
    • fr malbec, n m
    • en Malbec, n

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de les regions franceses de la vall del Loira i Càors, sensible a les gelades i al míldiu.
    2. Raïm negre produït pel cep malbec, mitjà i amb els grans esfèrics i amb la pell fina.
    3. Vi elaborat amb raïm malbec, de color porpra, ric en tanins i amb una aroma afruitada.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació malbec, manlleu de l'occità o del francès d'origen incert, potser del cognom Malbeck, pels motius següents:

    ·és la forma més estesa en català per a designar aquesta varietat, d'acord amb les obres terminològiques i especialitzades del sector i d'acord també amb els especialistes;

    ·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la sinonímia amb la forma francesa côt (potser d'origen occità), i, igualment, amb cot (adaptació de côt ja recollida en algunes obres catalanes) perquè es considera innecessària, tenint en compte que la forma més internacional i la més estesa en català és malbec.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688736   malvasia aromàtica  <Varietat blanca> malvasia aromàtica
     
       
    • malvasia de Sitges, n m/f
    • malvasia aromàtica, n m/f sin. compl.
    • malvasia de Banyalbufar, n m/f sin. compl.
    • es malvasía aromática, n f
    • es malvasía de Sitges, n f
    • it malvasia di Lippari, n f
    • pt malvasia candida, n f

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a les regions de Sitges i Banyalbufar, resistent a la secada.
    2. Raïm del cep malvasia de Sitges, blanc, mitjà, cilíndric i amb els grans petits i esfèrics.
    3. Vi dolç elaborat amb raïm malvasia de Sitges, molt àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma intensa de flors.

    Nota: 1. La forma malvasia de Sitges és la denominació més utilitzada a Catalunya; malvasia aromàtica és una forma de consens dins el sector, i malvasia de Banyalbufar és la denominació habitual a Mallorca.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa malvasia de Sitges i s'aproven com a sinònims complementaris les formes malvasia aromàtica i malvasia de Banyalbufar, pels motius següents:

    ·malvasia de Sitges i malvasia aromàtica són les denominacions recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·el nucli malvasia (alteració romànica del nom de la ciutat grega de Monembasia, al Peloponès, d'on provenia aquest raïm) ja es recull al diccionari normatiu referit, genèricament, a un tipus de vinya importada d'Orient, i al raïm i al vi corresponents;

    ·malvasia de Sitges és la forma d'ús habitual a Catalunya i està molt arrelada; es recull com a exemple dins el diccionari normatiu;

    ·malvasia aromàtica és, segons els especialistes, una denominació de consens, creada com a alternativa a la generalització de formes considerades locals, i és una forma avalada per l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;

    ·malvasia de Banyalbufar, al seu torn, és la denominació habitual a Mallorca, d'on també és característic aquest cep;

    ·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688736   malvasia de Banyalbufar  <Varietat blanca> malvasia de Banyalbufar
     
       
    • malvasia de Sitges, n m/f
    • malvasia aromàtica, n m/f sin. compl.
    • malvasia de Banyalbufar, n m/f sin. compl.
    • es malvasía aromática, n f
    • es malvasía de Sitges, n f
    • it malvasia di Lippari, n f
    • pt malvasia candida, n f

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a les regions de Sitges i Banyalbufar, resistent a la secada.
    2. Raïm del cep malvasia de Sitges, blanc, mitjà, cilíndric i amb els grans petits i esfèrics.
    3. Vi dolç elaborat amb raïm malvasia de Sitges, molt àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma intensa de flors.

    Nota: 1. La forma malvasia de Sitges és la denominació més utilitzada a Catalunya; malvasia aromàtica és una forma de consens dins el sector, i malvasia de Banyalbufar és la denominació habitual a Mallorca.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa malvasia de Sitges i s'aproven com a sinònims complementaris les formes malvasia aromàtica i malvasia de Banyalbufar, pels motius següents:

    ·malvasia de Sitges i malvasia aromàtica són les denominacions recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·el nucli malvasia (alteració romànica del nom de la ciutat grega de Monembasia, al Peloponès, d'on provenia aquest raïm) ja es recull al diccionari normatiu referit, genèricament, a un tipus de vinya importada d'Orient, i al raïm i al vi corresponents;

    ·malvasia de Sitges és la forma d'ús habitual a Catalunya i està molt arrelada; es recull com a exemple dins el diccionari normatiu;

    ·malvasia aromàtica és, segons els especialistes, una denominació de consens, creada com a alternativa a la generalització de formes considerades locals, i és una forma avalada per l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;

    ·malvasia de Banyalbufar, al seu torn, és la denominació habitual a Mallorca, d'on també és característic aquest cep;

    ·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688736   malvasia de Sitges  <Varietat blanca> malvasia de Sitges
     
       
    • malvasia de Sitges, n m/f
    • malvasia aromàtica, n m/f sin. compl.
    • malvasia de Banyalbufar, n m/f sin. compl.
    • es malvasía aromática, n f
    • es malvasía de Sitges, n f
    • it malvasia di Lippari, n f
    • pt malvasia candida, n f

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a les regions de Sitges i Banyalbufar, resistent a la secada.
    2. Raïm del cep malvasia de Sitges, blanc, mitjà, cilíndric i amb els grans petits i esfèrics.
    3. Vi dolç elaborat amb raïm malvasia de Sitges, molt àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma intensa de flors.

    Nota: 1. La forma malvasia de Sitges és la denominació més utilitzada a Catalunya; malvasia aromàtica és una forma de consens dins el sector, i malvasia de Banyalbufar és la denominació habitual a Mallorca.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa malvasia de Sitges i s'aproven com a sinònims complementaris les formes malvasia aromàtica i malvasia de Banyalbufar, pels motius següents:

    ·malvasia de Sitges i malvasia aromàtica són les denominacions recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·el nucli malvasia (alteració romànica del nom de la ciutat grega de Monembasia, al Peloponès, d'on provenia aquest raïm) ja es recull al diccionari normatiu referit, genèricament, a un tipus de vinya importada d'Orient, i al raïm i al vi corresponents;

    ·malvasia de Sitges és la forma d'ús habitual a Catalunya i està molt arrelada; es recull com a exemple dins el diccionari normatiu;

    ·malvasia aromàtica és, segons els especialistes, una denominació de consens, creada com a alternativa a la generalització de formes considerades locals, i és una forma avalada per l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;

    ·malvasia de Banyalbufar, al seu torn, és la denominació habitual a Mallorca, d'on també és característic aquest cep;

    ·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688737   mandó  <Varietat negra> mandó
     
       
    • mandó, n m
    • garró, n m sin. compl.
    • es garró, n m
    • es mandó, n m

    <Varietat negra>

    1. Cep conreat tradicionalment al País Valencià, de producció mitjana.
    2. Raïm negre produït pel cep mandó, mitjà, compacte, troncocònic i sensible a l'oïdi, amb els grans petits i esfèrics.
    3. Vi elaborat amb raïm mandó, dolç, amb un grau alcohòlic baix i una aroma característica de fruita.

    Nota: 1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació mandó (potser del topònim occità Bandòu, segons Favà) (1) i el sinònim complementari garró (potser alteració de borró, gemma d'una planta, segons el mateix Favà, seguint Coromines) pels motius següents:

    ·totes dues formes s'utilitzen per a designar aquesta varietat, segons asseguren els especialistes consultats, malgrat que poques fonts les inclouen com a sinònimes;

    ·garró és l'única denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat; (2)

    ·mandó és, en canvi, segons els experts, la forma més estesa al territori. (3)

    Es descarta la forma garrut, documentada en algunes obres com a sinònim de garró, perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra varietat (garrut és sinònim, concretament, de monestrell). El fet que sovint hi hagi confusió entre el garrut i el garró fa recomanable, segons els experts i l'Associació Vinícola Catalana, donar prioritat en aquest cas a mandó (que és, a més, la forma més estesa) i recollir garró com a sinònim complementari.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8). Coromines, en canvi, remet a una alteració fonètica de abundor i abundós, en referència al fet que el mandó és un cep molt productiu durant els primers anys.

    (2) La llista recull, concretament, garro, sense accent, forma clarament errònia, segons els experts.

    (3) Els autors de la Guia dels vins de Catalunya comenten que, comercialment, tant al País Valencià com a Catalunya es parla sempre de mandó i que només en el cas dels cellers Torres i d'algun altre celler de la Conca de Barberà es fa servir garró (i només en el cas de cupatges), per la qual cosa es podria considerar que garró és un sinònim local a la zona de la Conca de Barberà, que es on es localitza també el celler Torres.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688753   marseguera  <Varietat blanca> marseguera
     
       
    • sumoll blanc, n m
    • marseguera, n m/f sin. compl.
    • es merseguera, n f
    • es sumoll blanco, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de la península Ibèrica, poc vigorós.
    2. Raïm blanc produït pel cep sumoll blanc, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans petits i esfèrics.
    3. Vi elaborat amb raïm sumoll blanc, lleuger i de color pàl·lid.

    Nota: 1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.

    Nota: 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688738   marselan  <Varietat negra> marselan
     
       
    • marselan, n m
    • es marselán, n m
    • fr marselan, n m
    • en Marselan, n

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de França, resultat de l'encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, resistent a la secada.

    2. Raïm negre produït pel cep marselan, amb els grans mitjans, allargats i de color negre violaci.

    3. Vi elaborat amb raïm marselan, amb cos, de color fosc i tons porpra, ric en tanins, perfumat i amb una aroma afruitada, d'espècies i de cacau.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació marselan, manlleu del francès d'origen toponímic (segurament de Marseillan, forma francesa de Marcilhan, municipi d'Occitània d'on és originari aquest cep), pels motius següents:

    ·és l'única forma documentada, tant en català com en altres llengües, per a designar aquesta varietat, que, segons diverses fonts, va ser creada i batejada a França per investigadors de l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA) i de l'Escola Nacional Superior d'Agronomia de Montpeller (ENSAM);

    ·es documenta en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i en fonts especialitzades del sector;

    ·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense problema en el sistema gràfic i fonètic del català;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3688739   merlot  <Varietat negra> merlot
     
       
    • merlot, n m
    • es merlot, n m
    • fr merlot, n m
    • oc merlòt, n m
    • en Merlot, n m

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, força productiu.
    2. Raïm negre produït pel cep merlot, de maduració primerenca, mitjà, allargat, poc compacte i amb els grans petits, de color fosc blavós i amb la pell gruixuda.
    3. Vi elaborat amb raïm merlot, fi, corpulent, ric en tanins, de color robí intens, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma de confitura i pebre verd, que se sol utilitzar per a fer cupatges.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa merlot, manlleu d'origen occità (probablement, diminutiu de merla), pels motius següents:

    ·és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688740   monestrell  <Varietat negra> monestrell
     
       
    • monestrell, n m
    • garrut, n m sin. compl.
    • es monastrell, n m
    • es monestrell, n m
    • es mourvedre, n m
    • fr mourvèdre, n m

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de l'Empordà, conreat tradicionalment també al País Valencià, ben adaptat als climes secs i amb tendència a corbar els sarments.
    2. Raïm negre produït pel cep monestrell, de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda.
    3. Vi elaborat amb raïm monestrell, intens, ric en tanins, de gust dolcenc i de color fosc, que se sol utilitzar per a cupatges.

    Nota: 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monestrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s'aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d'aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres) pels motius següents: (1)

    ·monestrell és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques; (2)

    ·garrut és també una forma coneguda, i es recull en nombroses fonts terminològiques i especialitzades del sector; els especialistes confirmen que és un sinònim, menys estès, de monestrell;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels experts.

    La forma mataró, d'origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut i per això s'opta per recollir-la només en una nota.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    (2) La llista recull, concretament, la variant monastrell.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]