Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
 
  • 3688764   pansa blanca  <Varietat blanca> pansa blanca
     
       
    • xarel·lo, n m
    • cartoixà, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel·lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.
    2. Raïm blanc produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura.
    3. Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga criança.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

       
  • 3688765   pansa rosada  <Varietat negra> pansa rosada
     
       
    • xarel·lo vermell, n m
    • cartoixà marí, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel·lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Varietat negra>

    1. Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    2. Raïm negre produït pel cep xarel·lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda.

    3. Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació xarel·lo vermell i els sinònims complementaris cartoixà marí i pansa rosada pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ·són formes lingüísticament adequades, constituïdes, respectivament, pels nuclis xarel·lo (forma ja normativa(1) procedent de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'Itàlia xarel·lo), cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa (del llatí (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandĕre 'estendre', especialment els raïms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del raïm), marí (de motivació desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinonímia entre totes tres formes és coherent amb la sinonímia entre xarel·lo, cartoixà i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reunió núm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel·lo vermell és el resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    Es descarta la forma xarel·lo rosat, malgrat que és lingüísticament adequada i és la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè té molt poc ús, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentació especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica només en aquest àmbit als vins, però no al raïm de color vermellós, com és aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona raïm blanc de tast dolç. 1 2 m. Raïm de cep xarel·lo. 1 3 m. Vi elaborat amb raïm xarel·lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3688744   parellada  <Varietat blanca> parellada
     
       
    • parellada, n m/f
    • montònec, n m sin. compl.
    • montònega, n f sin. compl.
    • es montonec, n m
    • es montonega, n f
    • es parellada, n m/f
    • fr parellada, n m/f
    • en Parellada, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, molt productiu.
    2. Raïm blanc produït pel cep parellada, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos, esfèrics i de color verdós amb reflexos daurats i rosats.
    3. Vi elaborat amb raïm parellada, lleuger, poc àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma floral, que se sol utilitzar per a fer cava.

    Nota: 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.

    Nota: Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688745   pedro ximenes  <Varietat blanca> pedro ximenes
     
       
    • pedro ximenes, n m
    • es Pedro Jiménez, n m
    • es pedro ximénez, n m
    • es pedrojiménez, n m
    • fr pero ximenes, n m
    • en Pedro Ximenes, n
    • en Pedro Ximenez, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment al sud-est de la península Ibèrica, molt sensible a les malures.
    2. Raïm blanc produït pel cep pedro ximenes, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, molt llisos i translúcids.
    3. Vi dolç elaborat exclusivament amb raïm pedro ximenes, de color fosc, que se sol prendre amb les postres.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació pedro ximenes, manlleu adaptat del castellà pedro ximénez, d'origen antroponímic, (1) pels motius següents:

    ·és una denominació ja difosa en català per a fer referència a aquesta varietat;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres llengües, que també han tendit a adaptar la denominació originària;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la vacil·lació documentada entre pedro i pero en el primer component de la denominació, s'opta finalment per pedro (pedro ximenes) perquè és la forma més documentada en textos especialitzats, tant en català com en castellà.

    Es descarta la forma pedro ximénez, malgrat que és la denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè la forma adaptada ja ha tingut força difusió i té el vistiplau dels especialistes.


    (1) Segons la tradició, el nom d'aquesta varietat prové del nom propi alemany Peter Siemens, acompanyant de Carles V; aquest nom s'hauria adaptat al castellà en pedro ximénez, des d'on hauria passat al català (RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi)).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688746   petit verdot  <Varietat negra> petit verdot
     
       
    • petit verdot, n m
    • es petit verdot, n m
    • fr petit verdot, n m
    • oc petit verdòt, n m
    • en Petit Verdot, n

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, vigorós i amb els sarments llargs.
    2. Raïm negre produït pel cep petit verdot, de maduració tardana, menut i amb els grans petits.
    3. Vi elaborat amb raïm petit verdot, molt àcid, ric en tanins, de color intens, amb un grau alcohòlic alt i una aroma intensa.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació petit verdot, manlleu del francès (i aquest, potser, del provençal petit verdau o verdau, derivat de verd, per la maduració tardana del raïm), pels motius següents:

    ·és l'única forma que es documenta en els textos especialitzats en català per a designar aquesta varietat;

    ·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes consultats comenten que habitualment pronuncien petit verdot, fent sonar les oclusives finals, com si es tractés d'una forma catalana.

    Es descarta la forma verdala, que en algunes fonts es relaciona amb el petit verdot, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688747   picapoll  <Varietat blanca> picapoll
     
       
    • picapoll blanc, n m
    • picapoll, n m sin. compl.
    • es picapoll blanco, n m
    • fr picpoul blanc, n m
    • fr piquepoul blanc, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Bages, i a Occitània, poc productiu.
    2. Raïm blanc produït pel cep picapoll blanc, de maduració tardana, molt compacte i amb els grans molt petits, esfèrics, saborosos i amb la pell molt prima i tendra.
    3. Vi elaborat amb raïm picapoll blanc, lleuger, molt àcid, de color groc brillant, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma poc intensa de cítrics i flors.

    Nota: 1. En català també es documenta la forma picapolla (nom masculí o femení), variant lingüística de picapoll.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació picapoll blanc i el sinònim complementari picapoll (forma composta de picar i poll -'gall' en occità-, potser per l'aspecte picat que té sovint la pellofa d'aquest raïm, que és molt fina) (1) pels motius següents:

    ·picapoll blanc és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·picapoll, al seu torn, ja es recull al diccionari normatiu, si bé com a genèric, referit a un cep que dona raïm blanc o negre;

    ·el picapoll blanc, d'acord amb la informació recollida, és la varietat original, de la qual va derivar el picapoll negre; per aquest motiu, sovint s'usa la forma genèrica picapoll per a fer referència al picapoll blanc, mentre que la forma picapoll negre sol ser l'habitual per a anomenar la varietat negra d'aquest raïm, menys coneguda; els especialistes confirmen aquesta informació i es mostren partidaris de recollir picapoll com a sinònim complementari de picapoll blanc, que és la denominació més precisa i la més usada en l'àmbit especialitzat;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    La forma picapolla, documentada en algunes fonts, té poc ús i no es recull ni al diccionari normatiu ni a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA). Per aquests motius s'opta per recollir-la únicament en nota, com a variant lingüística de picapoll.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688747   picapoll blanc  <Varietat blanca> picapoll blanc
     
       
    • picapoll blanc, n m
    • picapoll, n m sin. compl.
    • es picapoll blanco, n m
    • fr picpoul blanc, n m
    • fr piquepoul blanc, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Bages, i a Occitània, poc productiu.
    2. Raïm blanc produït pel cep picapoll blanc, de maduració tardana, molt compacte i amb els grans molt petits, esfèrics, saborosos i amb la pell molt prima i tendra.
    3. Vi elaborat amb raïm picapoll blanc, lleuger, molt àcid, de color groc brillant, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma poc intensa de cítrics i flors.

    Nota: 1. En català també es documenta la forma picapolla (nom masculí o femení), variant lingüística de picapoll.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació picapoll blanc i el sinònim complementari picapoll (forma composta de picar i poll -'gall' en occità-, potser per l'aspecte picat que té sovint la pellofa d'aquest raïm, que és molt fina) (1) pels motius següents:

    ·picapoll blanc és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·picapoll, al seu torn, ja es recull al diccionari normatiu, si bé com a genèric, referit a un cep que dona raïm blanc o negre;

    ·el picapoll blanc, d'acord amb la informació recollida, és la varietat original, de la qual va derivar el picapoll negre; per aquest motiu, sovint s'usa la forma genèrica picapoll per a fer referència al picapoll blanc, mentre que la forma picapoll negre sol ser l'habitual per a anomenar la varietat negra d'aquest raïm, menys coneguda; els especialistes confirmen aquesta informació i es mostren partidaris de recollir picapoll com a sinònim complementari de picapoll blanc, que és la denominació més precisa i la més usada en l'àmbit especialitzat;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    La forma picapolla, documentada en algunes fonts, té poc ús i no es recull ni al diccionari normatiu ni a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA). Per aquests motius s'opta per recollir-la únicament en nota, com a variant lingüística de picapoll.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688748   picapoll negre  <Varietat negra> picapoll negre
     
       
    • picapoll negre, n m
    • es picapoll negro, n m
    • fr picpoul noir, n m
    • fr piquepoul noir, n m

    <Varietat negra>

    1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya i a Occitània, sensible a l'oïdi.
    2. Raïm negre produït pel cep picapoll negre, poc compacte i amb els grans petits, esfèrics, molt saborosos i amb la pell molt prima i tendra.
    3. Vi elaborat amb raïm picapoll negre, de color pàl·lid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma intensa.

    Nota: En català també es documenta la forma picapolla negra (nom masculí o femení), variant lingüística de picapoll negre.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació picapoll negre (picapoll és una forma composta de picar i poll -'gall' en occità-, potser per l'aspecte picat que té sovint la pellofa d'aquest raïm, que és molt fina) (1) pels motius següents:

    ·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·el nucli picapoll ja es documenta al diccionari normatiu com a genèric, referit a una varietat que dona raïm blanc o negre;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    Els especialistes corroboren que hi ha dues varietats diferents de picapoll: el picapoll blanc, que és la varietat més habitual i coneguda, i el picapoll negre.

    Es descarta la forma verdiell, recollida en algunes fonts com a sinònim de picapoll negre, perquè els especialistes asseguren que fa referència a una altra varietat.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

       
  • 3688749   pinot noir [fr]  <Varietat negra> pinot noir [fr]
     
       
    • pinot noir [fr], n m
    • es pinot noir, n m
    • fr pinot noir, n m
    • en Pinot Noir, n

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de la regió francesa de la Borgonya, poc vigorós.
    2. Raïm negre produït pel cep pinot noir, de maduració primerenca, menut i amb els grans lleugerament ovalats.
    3. Vi elaborat amb raïm pinot noir, amb poc cos o cos mitjà, de color pàl·lid i amb una aroma intensa i característica de fruita vermella.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació pinot noir, manlleu del francès (de pinot, derivat de pin 'pi', per la similitud del raïm d'aquesta varietat de cep amb una pinya, i noir 'negre', pel color), pels motius següents:

    ·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i es documenta també en altres textos especialitzats del sector;

    ·els especialistes corroboren l'ús exclusiu d'aquesta forma per a designar aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    Es descarta la forma pinot negre perquè no té ús, segons els especialistes, i perquè trencaria el paral·lelisme amb la resta de llengües, que utilitzen unànimement el manlleu.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]