Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
 
  • 3688719   samsó  <Varietat negra> samsó
     
       
    • carinyena, n m/f
    • samsó, n m
    • es cariñena, n f
    • es mazuela, n f
    • es mazuelo, n m
    • es samsó, n m
    • fr carignan, n m

    <Varietat negra>

    1. Cep conreat tradicionalment a Aragó i a Catalunya, vigorós, productiu i resistent.
    2. Raïm negre produït pel cep carinyena, de maduració tardana, gros, compacte i cilíndric, i amb els grans esfèrics, de color morat i amb la pell gruixuda i aspra.
    3. Vi elaborat amb raïm carinyena, amb cos, àcid, de color intens, molt olorós, i ric en tanins i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a cupatges amb garnatxa negra.

    Nota: 1. Algunes fonts apunten que la carinyena i el samsó podrien ser varietats no del tot idèntiques. Aquesta qüestió es troba encara (2016) en procés de debat entre els professionals.

    Nota: 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes caranyana, caranyena i carinyana (totes tres noms masculins o femenins), variants de carinyena, i cinsó i sansó (totes dues noms masculins), variants de samsó.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carinyena (sin. samsó):

    Es ratifica la denominació normativa carinyena (forma d'origen toponímic, del municipi aragonès de Carinyena) i s'aprova com a sinònim la forma samsó (manlleu adaptat del francès cinsaut, i aquest potser de l'occità cinc sòus, literalment cinc sous, 'de poc valor, 'de poca qualitat'), pels motius següents:

    ·carinyena és la denominació catalana tradicional d'aquesta varietat i és una forma àmpliament coneguda;

    ·samsó és una designació estesa més recentment, segons els especialistes, però, malgrat tot, és una forma amb tradició també en català;

    ·totes dues denominacions tenen el vistiplau dels especialistes.

    Seguint la tradició i d'acord amb la recomanació de la majoria d'experts, s'opta per recollir carinyena i samsó com a denominacions sinònimes, malgrat que en algunes fonts s'apunta que podrien ser varietats no del tot idèntiques i deixant de banda, també, els aspectes extralingüístics sobre les zones vitivinícoles d'aplicació d'aquestes dues denominacions.

    S'opta per donar preferència a la forma samsó sobre les variants sansó i cinsó (també documentades i recollides en nota a la fitxa), perquè samsó és la forma documentada en fonts oficials, es recull també en nombroses obres terminològiques i especialitzades del sector, i s'ha constatat que té força ús.

    Es descarta la forma mazuela, recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya com a sinònim de carinyena, perquè és un castellanisme innecessari, que no té ús en català.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688751   sauvignon [fr]  <Varietat blanca> sauvignon [fr]
     
       
    • sauvignon blanc [sauvignon: fr], n m
    • sauvignon [fr], n m sin. compl.
    • es sauvignon, n m
    • es sauvignon blanc, n m
    • fr sauvignon blanc, n m
    • en Sauvignon, n
    • en Sauvignon Blanc, n
    • de Muskat Sylvaner, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a la regió francesa de la vall del Loira, resistent al fred.
    2. Raïm blanc produït pel cep sauvignon blanc, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics i verdosos.
    3. Vi elaborat amb raïm sauvignon blanc, fresc, molt àcid, amb un grau alcohòlic mitjà o alt i una aroma herbàcia.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació sauvignon blanc i el sinònim complementari sauvignon (manlleu del francès d'origen incert) pels motius següents:

    ·sauvignon blanc és la forma documentada en les obres terminològiques i en els textos especialitzats per a designar aquesta varietat; també és l'única forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·és documenta també en altres llengües;

    ·la variant reduïda sauvignon també es recull en algunes fonts per a fer referència específicament a aquesta varietat; els especialistes confirmen que, per bé que sauvignon blanc és una denominació preferible, perquè és més precisa, sauvignon també s'utilitza per defecte per a designar aquesta varietat blanca i es mostren partidaris de recollir-la com a sinònim complementari.

    Es descarta el sinònim d'origen francès fumé blanc (o blanc fumé), documentat també en algunes fonts, perquè no té ús en català (sembla que és la denominació del sauvignon blanc als Estats Units i a Austràlia).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688751   sauvignon blanc [sauvignon: fr]  <Varietat blanca> sauvignon blanc [sauvignon: fr]
     
       
    • sauvignon blanc [sauvignon: fr], n m
    • sauvignon [fr], n m sin. compl.
    • es sauvignon, n m
    • es sauvignon blanc, n m
    • fr sauvignon blanc, n m
    • en Sauvignon, n
    • en Sauvignon Blanc, n
    • de Muskat Sylvaner, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep conreat tradicionalment a la regió francesa de la vall del Loira, resistent al fred.
    2. Raïm blanc produït pel cep sauvignon blanc, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics i verdosos.
    3. Vi elaborat amb raïm sauvignon blanc, fresc, molt àcid, amb un grau alcohòlic mitjà o alt i una aroma herbàcia.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació sauvignon blanc i el sinònim complementari sauvignon (manlleu del francès d'origen incert) pels motius següents:

    ·sauvignon blanc és la forma documentada en les obres terminològiques i en els textos especialitzats per a designar aquesta varietat; també és l'única forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·és documenta també en altres llengües;

    ·la variant reduïda sauvignon també es recull en algunes fonts per a fer referència específicament a aquesta varietat; els especialistes confirmen que, per bé que sauvignon blanc és una denominació preferible, perquè és més precisa, sauvignon també s'utilitza per defecte per a designar aquesta varietat blanca i es mostren partidaris de recollir-la com a sinònim complementari.

    Es descarta el sinònim d'origen francès fumé blanc (o blanc fumé), documentat també en algunes fonts, perquè no té ús en català (sembla que és la denominació del sauvignon blanc als Estats Units i a Austràlia).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688755   sirà  <Varietat negra> sirà
     
       
    • syrah, n m
    • sirà, n m sin. compl.
    • es syrah, n m
    • fr syrah, n m
    • en Shiraz, n
    • en Syrah, n

    <Varietat negra>

    1. Cep conreat tradicionalment a la regió francesa de la vall del Roine, resistent i poc productiu, que s'adapta bé a qualsevol zona.
    2. Raïm negre produït pel cep syrah, negre, mitjà, cilíndric, compacte i amb els grans petits, ovoides i generalment amb la pell aspra.
    3. Vi elaborat amb raïm syrah, opulent, amb cos, de color fosc i amb una aroma característica de fruita i espècies.

    Nota: Criteris aplicats:

    D'acord amb la petició dels especialistes, es revisa la decisió sobre el terme sirà, estudiat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 488, i s'aprova la denominació syrah (manlleu del francès d'origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de Shīrāz, o bé de la ciutat siciliana de Siracusa) com a sinònim principal de sirà, forma aprovada inicialment com a designació única, pels motius següents:

    ·syrah és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat i la utilitzada habitualment dins el sector, segons els especialistes;

    ·és una designació internacional, àmpliament utilitzada també en les altres llengües;

    ·tot i que a l'acta núm. 488 el Consell Supervisor va aprovar per al català únicament la forma sirà (adaptació de syrah), també va resoldre d'especificar en una nota que la denominació més estesa internacionalment és syrah, atesa l'àmplia difusió i l'ampli suport que té entre els enòlegs;

    ·els especialistes argumenten que el manteniment del manlleu és una solució coherent amb el nom d'altres ceps d'origen forà, en què també s'ha mantingut la denominació original, sense adaptar (cabernet sauvignon, pinot noir, riesling, etc.);

    ·sirà, d'altra banda, també es documenta en alguns diccionaris del sector, ha tingut difusió i hi ha cellers que ja utilitzen aquesta forma en l'etiquetatge; els mateixos especialistes creuen que és una solució que permet evitar els dubtes que genera sovint l'escriptura de syrah, i es mostren partidaris de mantenir-la com a sinònim complementari de syrah.

    Es descarta la forma shiraz perquè és la denominació utilitzada habitualment en anglès per a designar aquesta varietat i no té ús en català.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688752   subirat parent  <Varietat blanca> subirat parent
     
       
    • subirat parent, n m
    • es alarije, n m
    • es malvasía riojana, n f
    • es subirat parent, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de Grècia, poc productiu.
    2. Raïm blanc produït pel cep subirat parent, menut i amb els grans grossos, tendres, ovoides, molt dolços i aromàtics.
    3. Vi elaborat amb raïm subirat parent, fi, dolç, licorós, olorós i amb un grau alcohòlic alt, que se sol prendre amb les postres.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació subirat parent (potser de Subirats, municipi vitícola del Penedès) (1) pels motius següents:

    ·és la forma recollida en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat en català, juntament amb la forma castellana alarije;

    ·és també una forma documentada en obres terminològiques i en altres textos especialitzats del sector;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es desestima el sinònim malvasia, malgrat que algunes fonts recullen aquesta forma referida a aquesta varietat, perquè malvasia és, segons els especialistes, un genèric que inclou sis varietats diferents i, per tant, resultaria inadequat i imprecís considerar-lo sinònim de subirat parent.

    Es descarta igualment la forma d'origen castellà alarije, perquè no té ús en català i es considera innecessària.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688754   sumoll  <Varietat negra> sumoll
     
       
    • sumoll negre, n m
    • sumoll, n m sin. compl.
    • es sumoll, n m
    • es sumoll tinto, n m
    • es vijariego negro, n m

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de Catalunya, resistent a la secada.
    2. Raïm negre produït pel cep sumoll negre, amb els grans petits o grossos, segons el fenotip, i el·líptics.
    3. Vi elaborat amb raïm sumoll negre, lleuger, de color fosc pàl·lid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca de fruita vermella, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i vins negres joves.

    Nota: 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi (negre) i xumoi (negre) (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll (negre).

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació sumoll negre com a sinònim principal de la denominació normativa sumoll (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) (1) pels motius següents:

    ·sumoll negre és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenta a bastament en altres textos especialitzats de l'àmbit;

    ·la forma sumoll, encara que es documenta com a genèric referit a una varietat blanca o negra, es recull al diccionari normatiu aplicat específicament a una varietat negra;

    ·els especialistes confirmen que sumoll és la forma d'ús habitual per a fer referència a aquesta varietat, malgrat que en l'àmbit especialitzat, per precisió, es tendeix a utilitzar sumoll negre, que és una denominació inequívoca; precisen, de tota manera, que el sumoll blanc és una varietat poc conreada i de característiques molt diferents al sumoll negre;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de Coromines.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688753   sumoll blanc  <Varietat blanca> sumoll blanc
     
       
    • sumoll blanc, n m
    • marseguera, n m/f sin. compl.
    • es merseguera, n f
    • es sumoll blanco, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de la península Ibèrica, poc vigorós.
    2. Raïm blanc produït pel cep sumoll blanc, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans petits i esfèrics.
    3. Vi elaborat amb raïm sumoll blanc, lleuger i de color pàl·lid.

    Nota: 1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.

    Nota: 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688754   sumoll negre  <Varietat negra> sumoll negre
     
       
    • sumoll negre, n m
    • sumoll, n m sin. compl.
    • es sumoll, n m
    • es sumoll tinto, n m
    • es vijariego negro, n m

    <Varietat negra>

    1. Cep originari de Catalunya, resistent a la secada.
    2. Raïm negre produït pel cep sumoll negre, amb els grans petits o grossos, segons el fenotip, i el·líptics.
    3. Vi elaborat amb raïm sumoll negre, lleuger, de color fosc pàl·lid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca de fruita vermella, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i vins negres joves.

    Nota: 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi (negre) i xumoi (negre) (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll (negre).

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació sumoll negre com a sinònim principal de la denominació normativa sumoll (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) (1) pels motius següents:

    ·sumoll negre és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenta a bastament en altres textos especialitzats de l'àmbit;

    ·la forma sumoll, encara que es documenta com a genèric referit a una varietat blanca o negra, es recull al diccionari normatiu aplicat específicament a una varietat negra;

    ·els especialistes confirmen que sumoll és la forma d'ús habitual per a fer referència a aquesta varietat, malgrat que en l'àmbit especialitzat, per precisió, es tendeix a utilitzar sumoll negre, que és una denominació inequívoca; precisen, de tota manera, que el sumoll blanc és una varietat poc conreada i de característiques molt diferents al sumoll negre;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de Coromines.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3688755   syrah  <Varietat negra> syrah
     
       
    • syrah, n m
    • sirà, n m sin. compl.
    • es syrah, n m
    • fr syrah, n m
    • en Shiraz, n
    • en Syrah, n

    <Varietat negra>

    1. Cep conreat tradicionalment a la regió francesa de la vall del Roine, resistent i poc productiu, que s'adapta bé a qualsevol zona.
    2. Raïm negre produït pel cep syrah, negre, mitjà, cilíndric, compacte i amb els grans petits, ovoides i generalment amb la pell aspra.
    3. Vi elaborat amb raïm syrah, opulent, amb cos, de color fosc i amb una aroma característica de fruita i espècies.

    Nota: Criteris aplicats:

    D'acord amb la petició dels especialistes, es revisa la decisió sobre el terme sirà, estudiat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 488, i s'aprova la denominació syrah (manlleu del francès d'origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de Shīrāz, o bé de la ciutat siciliana de Siracusa) com a sinònim principal de sirà, forma aprovada inicialment com a designació única, pels motius següents:

    ·syrah és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat i la utilitzada habitualment dins el sector, segons els especialistes;

    ·és una designació internacional, àmpliament utilitzada també en les altres llengües;

    ·tot i que a l'acta núm. 488 el Consell Supervisor va aprovar per al català únicament la forma sirà (adaptació de syrah), també va resoldre d'especificar en una nota que la denominació més estesa internacionalment és syrah, atesa l'àmplia difusió i l'ampli suport que té entre els enòlegs;

    ·els especialistes argumenten que el manteniment del manlleu és una solució coherent amb el nom d'altres ceps d'origen forà, en què també s'ha mantingut la denominació original, sense adaptar (cabernet sauvignon, pinot noir, riesling, etc.);

    ·sirà, d'altra banda, també es documenta en alguns diccionaris del sector, ha tingut difusió i hi ha cellers que ja utilitzen aquesta forma en l'etiquetatge; els mateixos especialistes creuen que és una solució que permet evitar els dubtes que genera sovint l'escriptura de syrah, i es mostren partidaris de mantenir-la com a sinònim complementari de syrah.

    Es descarta la forma shiraz perquè és la denominació utilitzada habitualment en anglès per a designar aquesta varietat i no té ús en català.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]