Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • |
  • Català
  • 3339923   funció apel·lativa  funció apel·lativa
     
       
    • funció conativa, n f
    • funció apel·lativa, n m sin. compl.

    Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en el receptor per fer-li fer o dir alguna cosa o bé per modificar el seu pensament o els seus sentiments.

       
  • 3339870   funció comunicativa  funció comunicativa
     
       
    • funció comunicativa, n f

    Cadascuna de les propietats funcionals del llenguatge inherents a la construcció i la interpretació d'un missatge que permeten satisfer les necessitats i els propòsits comunicatius del parlant.

    Nota: Són funcions comunicatives bàsiques la funció referencial, la funció metalingüística, la funció psíquica, la funció conativa, la funció interlocutiva, la funció poeticoretòrica i la funció factiva.

       
  • 3339923   funció conativa  funció conativa
     
       
    • funció conativa, n f
    • funció apel·lativa, n m sin. compl.

    Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en el receptor per fer-li fer o dir alguna cosa o bé per modificar el seu pensament o els seus sentiments.

       
  • 3339920   funció denotativa  funció denotativa
     
       
    • funció referencial, n f
    • funció denotativa, n f sin. compl.

    Funció comunicativa del llenguatge que acompleix les facultats de referir-se als objectes del món i de fer-los conèixer.

    Nota: En la funció referencial es considera que els objectes del món són tota mena d'entitats, com ara persones, animals coses, fenòmens, accions, fets, experiències o estats.

       
  • 3339922   funció emotiva  funció emotiva
     
       
    • funció psíquica, n f
    • funció emotiva, n f sin. compl.

    Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de projectar verbalment l'emotivitat i l'activitat raonadora de l'emissor.

       
  • 3339926   funció factiva  funció factiva
     
       
    • funció factiva, n f

    Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en l'evolució del món, mitjançant una interacció amb el context que converteix en un fet l'acció representada pel verb en cas de donar-se uns determinats requisits.

    Nota: Són exemples de la funció factiva els enunciats amb què es dona validesa a un casament, un divorci o una sentència judicial i també els enunciats que amb què s'inaugura o es clausura un curs universitari o una exposició.

       
  • 3339924   funció interlocutiva  funció interlocutiva
     
       
    • funció interlocutiva, n f

    Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'activar la relació entre els interlocutors per mitjà d'una referència a l'acte de comunicació en curs o bé a altres aspectes de la realitat, amb un valor metacomunicatiu o fàtic.

       
  • 3339921   funció metacomunicativa  funció metacomunicativa
     
       
    • funció metalingüística, n f
    • funció metacomunicativa, n f sin. compl.

    Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de referir-se a la llengua mateixa o els seus elements o bé al text o una part del text, en tant que objectes del món.

       
  • 3339921   funció metalingüística  funció metalingüística
     
       
    • funció metalingüística, n f
    • funció metacomunicativa, n f sin. compl.

    Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de referir-se a la llengua mateixa o els seus elements o bé al text o una part del text, en tant que objectes del món.

       
  • 3339925   funció poètica  funció poètica
     
       
    • funció poeticoretòrica, n f
    • funció poètica, n f sin. compl.

    Funció comunicativa del llenguatge que acompleix les facultats de prioritzar els valors estètics de la forma lingüística o del contingut i de potenciar l'eficàcia del missatge.