Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • |
  • Català
  • 3347815   modalitat de l'oració  modalitat de l'oració
     
       
    • modalitat oracional, n f
    • modalitat de l'oració, n f sin. compl.

    Cadascuna de les formes gramaticals i melòdiques que adopta l'oració en cada intercanvi comunicatiu concret segons els propòsits de l'emissor i els condicionants del text i el context.

    Nota: Hi ha cinc modalitats oracionals prototípiques, que conformen la tipologia d'oracions: la modalitat declarativa, la modalitat desiderativa/exhortativa, la modalitat exclamativa, la modalitat imperativa i la modalitat interrogativa.

       
  • 3347816   modalitat declarativa  modalitat declarativa
     
       
    • modalitat declarativa, n f

    Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, referir-se al món per donar-lo a conèixer i, com a funció específica, la funció referencial.

    Nota: 1. La modalitat declarativa s'expressa en mode indicatiu i mode condicional.

    Nota: 2. En usos no característics, a més de la funció referencial, pot fer altres funcions, com ara:
    - funció conativa de dir (declarativa per a demanar informació)
    - funció conativa de fer i psíquica (declarativa per a donar ordres)
    - funció psíquica i conativa (declarativa per a exhortar o per a expressar desig)
    - funció psíquica i referencial (declarativa de defensa de l'enunciat)
    - funció interlocutiva (declarativa de constatació)
    - funció interlocutiva (declarativa per a regular la comunicació).

       
  • 3347843   modalitat desiderativa/exhortativa  modalitat desiderativa/exhortativa
     
       
    • modalitat desiderativa/exhortativa, n f

    Modalitat oracional prototípica que té, com a usos característics, intentar persuadir altri a realitzar una acció verbal o no verbal o, simplement, manifestar un desig de l'emissor i, com a funció específica, la funció conativa, la funció psíquica i la funció interlocutiva.

    Nota: La modalitat desiderativa/exhortativa s'expressa en mode condicional, mode subjuntiu, mode indicatiu (present o futur) i mode imperatiu.

       
  • 3347844   modalitat exclamativa  modalitat exclamativa
     
       
    • modalitat exclamativa, n f

    Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, manifestar les reaccions emocionals de l'emissor i, com a funcions específiques, la funció psíquica i la funció interlocutiva.

    Nota: La modalitat exclamativa s'expressa en mode indicatiu, mode subjuntiu i mode condicional, amb entonació emfàtica, intensitat articulatòria i canvis d'orde, que en l'escrit es plasmen amb elements gràfics.

       
  • 3347845   modalitat imperativa  modalitat imperativa
     
       
    • modalitat imperativa, n f

    Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, oferir o demanar béns i serveis i, com a funció específica, la funció conativa de fer.

    Nota: 1. La modalitat imperativa s'expressa en mode imperatiu i mode subjuntiu.

    Nota: 2. En usos no característics pot fer altres funcions, com ara:
    - funció psíquica (imperativa per a manifestar sentiments, intencions o queixa)
    - funció referencial, funció psíquica, funció interlocutiva, funció conativa de dir o pensar i de sentir (imperativa per a demanar i donar informació i per a assegurar la comunicació).

       
  • 3347846   modalitat interrogativa  modalitat interrogativa
     
       
    • modalitat interrogativa, n f

    Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, demanar informació i, com a funció específica, la funció conativa de dir.

    Nota: 1. La modalitat interrogativa s'expressa en mode indicatiu i mode condicional.

    Nota: 2. En usos no característics pot fer altres funcions, com ara:
    - funció referencial i funció interlocutiva (interrogativa per a donar informació)
    - funció conativa de fer (interrogativa per a manar o reptar)
    - funció conativa de fer, pensar o sentir (interrogativa per a exhortar)
    - funció psíquica (interrogativa amb valor exclamatiu)
    - funció interlocutiva (interrogativa per a establir o mantenir la comunicació).

       
  • 3347815   modalitat oracional  modalitat oracional
     
       
    • modalitat oracional, n f
    • modalitat de l'oració, n f sin. compl.

    Cadascuna de les formes gramaticals i melòdiques que adopta l'oració en cada intercanvi comunicatiu concret segons els propòsits de l'emissor i els condicionants del text i el context.

    Nota: Hi ha cinc modalitats oracionals prototípiques, que conformen la tipologia d'oracions: la modalitat declarativa, la modalitat desiderativa/exhortativa, la modalitat exclamativa, la modalitat imperativa i la modalitat interrogativa.

       
  • 3339876   modalització  modalització
     
       
    • modalització, n f

    Conjunt de marques que denoten el posicionament discursiu de l'emissor, la seva actitud envers el que diu i el seu domini de la llengua.

    Nota: 1. Són tipus de modalització la modalització intuïtiva, la modalització eclèctica i la modalització obligada.

    Nota: 2. També s'anomena modalització l'acció de l'emissor d'imprimir aquestes marques en l'enunciat.

       
  • 3339946   modalització  modalització
     
       
    • modalització, n f

    Fet d'imprimir en un enunciat, de manera deliberada o no, les marques que denoten el posicionament discursiu de l'emissor, la seva actitud envers el que diu i el seu domini de la llengua.

    Nota: També s'anomena modalització el conjunt de marques que l'emissor imprimeix en l'enunciat.

       
  • 3339903   modalització eclèctica  modalització eclèctica
     
       
    • modalització eclèctica, n f

    Modalització pròpia de l'intercanvi comunicatiu social que, per mitjà d'una selecció lingüística estratègica, posa de manifest l'adaptació de l'emissor als diferents rols socials que ha de desenvolupar en l'intercanvi en què participa, tenint en compte la complexitat d'interessos dels participants.