Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • |
  • Català
 
  • 3339888   us de la llengua  us de la llengua
     
       
    • us de la llengua, n m

    Actuació lingüística segons l'amplitud de l'àmbit de difusió del missatge i segons el caràcter públic o privat del rol de l'emissor i el receptor.

    Nota: 1. Els usos de la llengua són l'ús privat, l'ús publicoprivat i l'ús públic.

    Nota: 2. Tot i que aquesta forma ha d'anar amb accent (ús de la llengua), raons tècniques de visualització en els nostres diccionaris en línia obliguen a escriure-la sense accent.

       
  • 3339927   ús privat  ús privat
     
       
    • ús privat, n m

    Ús de la llengua en què es transmet personalment un missatge d'interès privat o públic destinat a un sol individu o a un grup familiar o amical, amb la voluntat explícita o implícita que no transcendeixi l'àmbit dels interlocutors o bé deixant a la responsabilitat del receptor la difusió posterior de la informació.

    Nota: Es considera que pertany a l'ús privat la difusió de tota informació dintre d'un grup familiar o amical, encara que es faci per mitjà d'una forma de comunicació impersonal pròpia de l'ús públic (participacions de casament, batejos, avisos, etc.).

       
  • 3339929   ús públic  ús públic
     
       
    • ús públic, n m

    Ús de la llengua en què es difon públicament un missatge a través d'un mitjà de comunicació o bé cara a cara.

    Nota: Són usos públics la difusió d'informació a la societat en general (premsa, ràdio, televisió); la difusió d'informació amb la voluntat que arribi a tot el col·lectiu afectat (avisos, bans, fullets informatius, etc.) o que transcendeixi a la societat en general (cartes als diaris, esqueles, etc.), i la difusió d'informació destinada a un col·lectiu afectat o interessat (classes, conferències, mítings, judicis públics).

       
  • 3339928   ús publicoprivat  ús publicoprivat
     
       
    • ús publicoprivat, n m

    Ús de la llengua en què es difon privadament un missatge que afecta de manera directa els interlocutors, siguin individus o grups limitats, amb la intervenció d'una institució o una entitat pública com a interlocutora o com a avaladora.

    Nota: Són usos publicoprivats la relació d'una institució pública amb una altra (convenis, acords polítics, etc.); la difusió d'informació a persones particulars d'acord amb una relació administrativa existent (denegació d'una sol·licitud, concessió d'un ajut, etc.), encara que es faci de manera particular (cartes, circulars, convocatòries, certificats, invitacions institucionals, etc.); la transmissió formal d'informació d'un particular a una institució pública (denúncies judicials, instàncies, recursos, exàmens oficials, declaració d'impostos, etc.); l'emplenament d'una enquesta d'una institució pública a càrrec d'un particular, que sap que la seva informació es farà pública de manera anònima, i la comunicació entre particulars o entitats privades avalada per una institució o una entitat oficial (contractes de compravenda, testaments, informes mèdics, etc.).