• nacionalitat, n f
• es nacionalidad
• fr nationalité
• en citizenship
• en nationality

Condició jurídica d'una persona determinada per la seva subjecció a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.

Nota: L'atribució de la nacionalitat en el moment de néixer obeeix el ius sanguinis o el ius soli, segons la legislació de cada estat. La nacionalitat d'un estat també es pot obtenir amb posterioritat al naixement per mitjà de la naturalització.

• nacionalitat múltiple, n f
• es nacionalidad múltiple
• fr nationalité multiple
• en multiple nationality

Condició jurídica d'una persona que té la nacionalitat de dos o més estats.

• naturalització, n f
• es naturalización
• fr naturalisation
• en naturalisation

Adquisició de la nacionalitat d'un estat amb posterioritat al naixement per mitjà d'una declaració de voluntat de l'adquirent i una autorització de l'autoritat estatal.

• estranger | estrangera, n m, f
• no-nacional, n m, f sin. compl.
• es extranjero | extranjera
• es no nacional
• fr étranger | étrangère
• en alien
• en foreign national
• en foreigner
• en non-citizen
• en non-national

Persona que no té la nacionalitat d'un estat determinat.

Nota: En el context de la Unió Europea, es considera estrangera una persona que no té la nacionalitat d'un estat membre.