Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 3434307   reagrupament familiar  reagrupament familiar
     
       
    • reagrupament familiar, n m
    • es reagrupación familiar, n f
    • es reunificación familiar, n f
    • fr regroupement familial, n m
    • fr réunion familiale, n f
    • en family reunification, n
    • en family reunion, n

    Procés pel qual els membres d'una família que s'han separat a causa d'una migració tornen a conviure legalment en un país diferent del país d'origen.

       
  • 3434308   reassentament  reassentament
     
       
    • reassentament, n m
    • es reasentamiento, n m
    • fr réinstallation, n f
    • en resettlement, n

    Desplaçament d'un refugiat de l'estat on ha sol·licitat asil a un altre estat que accepta concedir-li autorització de residència.

    Nota: En el context de la Unió Europea, es considera reassentament el trasllat d'una persona que necessita protecció internacional des d'un tercer país cap a un estat membre on pugui residir amb l'estatus de refugiat o amb un estatus que li proporcioni els mateixos drets.

       
  • 3434309   refugiat | refugiada  refugiat | refugiada
     
       
    • refugiat | refugiada, n m, f
    • es refugiado | refugiada, n m, f
    • fr réfugié | réfugiée, n m, f
    • en refugee, n

    Persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d'ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d'un conflicte armat o d'una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o humà.

    Nota: 1. La Convenció de Ginebra de 1951 atorga la condició de refugiat a les persones perseguides per motius d'ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques i pertinença a un determinat grup social.

    Nota: 2. Una persona no reconeguda com a refugiada segons la definició de la Convenció de Ginebra de 1951 i la del Protocol de Nova York de 1967 però que no pot o no vol tornar al seu país d'origen per raons vàlides, és un refugiat de facto.

       
  • 3434310   refugiat de facto | refugiada de facto  refugiat de facto | refugiada de facto
     
       
    • refugiat de facto | refugiada de facto, n m, f
    • es refugiado de facto | refugiada de facto, n m, f
    • es refugiado de hecho | refugiada de hecho, n m, f
    • fr réfugié de facto | réfugiée de facto, n m, f
    • fr réfugié de fait | réfugiée de fait, n m, f
    • en de facto refugee, n

    Refugiat que no pot obtenir l'estatus de refugiat pel fet que la seva situació no s'ajusta als criteris establerts en els tractats internacionals i que no pot o no vol tornar al país d'origen per raons vàlides.

    Nota: Per exemple, una persona pot no obtenir l'estatus de refugiat perquè no se la reconeix com a tal d'acord amb la definició que en fan la Convenció de Ginebra de 1951 o el Protocol de Nova York de 1967.

       
  • 3434311   refugiat en òrbita | refugiada en òrbita  refugiat en òrbita | refugiada en òrbita
     
       
    • refugiat en òrbita | refugiada en òrbita, n m, f
    • es refugiado en órbita | refugiada en órbita, n m, f
    • es refugiado itinerante | refugiada itinerante, n m, f
    • fr réfugié en orbite | réfugiée en orbite, n m, f
    • en refugee in orbit, n

    Refugiat que ha de desplaçar-se d'un país a un altre a la recerca d'asil perquè no troba cap estat disposat a concedir-li'n o a tramitar-li'n la sol·licitud.

       
  • 3434312   refugiat en trànsit | refugiada en trànsit  refugiat en trànsit | refugiada en trànsit
     
       
    • refugiat en trànsit | refugiada en trànsit, n m, f
    • es refugiado en tránsito | refugiada en tránsito, n m, f
    • fr réfugié en transit | réfugiée en transit, n m, f
    • en refugee in transit, n

    Refugiat admès temporalment en el territori d'un estat sota la condició que es reassentarà en un altre estat.

       
  • 3434313   refugiat in situ | refugiada in situ  refugiat in situ | refugiada in situ
     
       
    • refugiat in situ | refugiada in situ, n m, f
    • es refugiado a posteriori | refugiada a posteriori, n m, f
    • es refugiado en el sitio | refugiada en el sitio, n m, f
    • es refugiado in situ | refugiada in situ, n m, f
    • es refugiado sobrevenido | refugiada sobrevenida, n m, f
    • es refugiado sur place | refugiada sur place, n m, f
    • fr réfugié sur place | réfugiée sur place, n m, f
    • en refugee sur place, n

    Migrant que adquireix l'estatus de refugiat en el país de destinació per circumstàncies ocorregudes en el seu país d'origen després d'haver-ne marxat, les quals posarien en perill la seva seguretat si hi tornés.

    Nota: La condició de refugiat in situ es pot adquirir, per exemple, a causa d'un conflicte armat o d'un cop d'estat en el país d'origen del migrant.

       
  • 3434314   regularització  regularització
     
       
    • regularització, n f
    • es regularización, n f
    • fr légalisation, n f
    • fr régularisation, n f
    • en legalisation, n
    • en regularisation, n

    Procés pel qual un estat permet que un migrant en situació irregular obtingui l'autorització de residència.

       
  • 3434315   repatriació  repatriació
     
       
    • repatriació, n f
    • es repatriación, n f
    • fr rapatriement, n m
    • en repatriation, n

    Acció d'un estat de fer tornar al seu país d'origen una persona que n'ha emigrat.

    Nota: 1. La repatriació la duu a terme, generalment, l'estat del qual és nacional el migrant. De vegades, però, l'agent de la repatriació també pot ser el govern del país on és el migrant.

    Nota: 2. En el cas dels apàtrides, la persona es fa tornar al seu país de residència habitual.

       
  • 3434316   residència  residència
     
       
    • residència, n f
    • es residencia, n f
    • fr résidence, n f
    • en residence, n

    Permanència, més o menys continuada, d'una persona en un lloc determinat per a viure-hi.