<Enginyeria de la construcció>
Biga que serveix de suport a altres bigues.
En el cas d'una jàssera que sosté un sostre de biguetes, és possible emprar jàsseres despenjades o inverses, de cantell més gran que el sostre i tals que emergeixen, respectivament, pel parament inferior o superior del sostre, o bé jàsseres planes, de cantell igual al del sostre.
Tot i que les jàsseres planes són atractives des del punt de vista arquitectònic, presenten inconvenients significatius des del punt de vista estructural, pel seu cantell limitat, com ara la tendència a experimentar fallades fràgils en cas d'accions extraordinàries, a més de requerir quanties elevades de reforç.
<Enginyeria de la construcció>
Màquina que té un o més braços mecànics sobre els quals hi ha unes perforadores, com una lliscadora, un martell, un barnillatge o una boca de percussió, mitjançant les quals es fan els forats que posteriorment es carregaran d'explosius i que serviran per a l'avançament del túnel per voladura.
El jumbo s'utilitza per a l'obertura de túnels a la roca.
<Enginyeria de la construcció>
Pla que separa dues parts d'una mateixa construcció, especialment en el cas d'un pont, d'un edifici o d'obres de tipus lineal, per a independitzar-ne els moviments o les deformacions.
Se'n distingeixen els tipus següents: junt de construcció, quan s'ha format per a permetre la interrupció momentània del procés constructiu; junt de contracció, si es preveu per a permetre la lliure retracció inicial del formigó; junt de dilatació, quan té com a objecte l'absorció dels moviments de dilatació o d'escurçament induïts per les variacions de temperatura, i junt d'assentament, quan es disposa per a permetre l'assentament lliure de les parts o les estructures en contacte.
Els junts de caràcter defininiu (de dilatació o d'assentament) sovint es tracten amb algun material estanc o bé amb algun dispositiu especial d'acabat per a evitar els inconvenients que la interrupció material pugui causar sobre la utilització de l'element o de estructura afectat.
<Enginyeria hidràulica> , <Enginyeria de la construcció>
Dispositiu introduït al llarg d'una connexió, especialment en el cas de parts d'obres hidràuliques o de fonaments, per a proporcionar estanquitat durant el pas de l'aigua.
Generalment consta d'una banda de neoprè o d'un material similar que queda parcialment embeguda a les dues parts en contacte.