Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 3988638   Ac  Ac
     
       
    • anticòs, n m
    • Ac, n m abrev.
    • es anticuerpo, n m
    • es Ac, n m abrev.
    • fr anticorps, n m
    • fr Ac, n m abrev.
    • en antibody, n
    • en Ab, n abrev.

    Proteïna glicosilada secretada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a un estímul antigènic, capaç d'unir-se de forma específica a l'antigen, i que té diverses funcions efectores, com ara la neutralització d'agents patògens, l'activació del complement o l'opsonització.

    Nota: Els anticossos són proteïnes plasmàtiques que s'anomenen col·lectivament immunoglobulines a causa de la seva activitat immunològica. Són γ-globulines i, en menor proporció, ß-globulines.

    Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet unir-se de forma específica a l'antigen corresponent.

       
  • 3988631   adenopatia  adenopatia
     
       
    • adenopatia, n f
    • limfadenopatia, n f
    • limfoadenopatia, n f
    • es adenopatía, n f
    • es linfadenopatía, n f
    • fr adénopathie, n f
    • fr lymphadénopathie, n f
    • en adenopathy, n
    • en lymphadenopathy, n

    Augment patològic de la mida d'un gangli limfàtic.

    Nota: Les causes de l'adenopatia són molt diverses: malalties infeccioses (víriques, bacterianes, fúngiques o parasitàries), malalties hematològiques (limfoma i leucèmia), malalties tumorals, malalties autoimmunitàries, malalties de causa desconeguda (sarcoïdosi o amiloïdosi) o fàrmacs, entre d'altres.

       
  • 3988640   Ag  Ag
     
       
    • antigen, n m
    • Ag, n m abrev.
    • es antígeno, n m
    • es Ag, n m abrev.
    • fr antigène, n m
    • fr Ag, n m abrev.
    • en antigen, n
    • en Ag, n abrev.

    Molècula capaç de produir una resposta immunitària en l'organisme.

    Nota: Clàssicament, es coneixia com a antigen qualsevol substància (exògena o endògena) reconeguda com a estranya per l'organisme, amb capacitat d'induir-hi una resposta immunitària i de reaccionar amb els productes d'aquesta resposta: això inclou tant els anticossos com els receptors de cèl·lules sensibilitzades.

    Actualment, se sap que només un tipus d'antígens, els immunògens, tenen la capacitat d'induir una resposta immunitària i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Els antígens tenen la capacitat d'unir-se a un anticòs o un BCR o d'iniciar els processos de processament i presentació antigènica als limfòcits T

    Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels hidrats de carboni. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids.

       
  • 3988739   agent immunosupressor  agent immunosupressor
     
       
    • immunosupressor, n m
    • agent immunosupressor, n m sin. compl.
    • immunodepressor, n m sin. compl.
    • es agente inmunosupresor, n m
    • es inmunodepresor, n m
    • es inmunosupresor, n m
    • fr agent immunosuppresseur, n m
    • fr immunodépresseur, n m
    • fr immunosuppresseur, n m
    • en immunodepressant, n
    • en immunosuppressant, n
    • en immunosuppressive agent, n

    Agent amb activitat supressora de la resposta immunitària.

       
  • 3988632   amígdala  amígdala
     
       
    • amígdala, n f
    • tonsil·la, n f sin. compl.
    • es amígdala, n f
    • es tonsila, n f
    • fr amygdale, n f
    • fr tonsille, n f
    • en tonsil, n
    • en tonsilla, n

    Òrgan constituït per l'acumulació de teixit limfoide submucós situat en diferents parts del tub digestiu, especialment a la faringe.

    Nota: Les amígdales actuen com a primera línia de defensa enfront de l'exterior i protegeixen l'organisme de gèrmens que poden introduir-se per les cavitats nasal i oral. En funció de la posició que ocupen, es parla d'amígdales palatines o angines, situades a ambdós costats de la faringe, d'amígdales faríngies, adenoides, vegetacions o carnots, situades a prop de l'obertura posterior de la cavitat nasal, d'amígdales linguals, properes a la base de la llengua, i d'amígdales tubàriques, a l'extrem faringi de les trompes d'Eustaqui.

       
  • 3988633   amputació  amputació
     
       
    • amputació, n f
    • es amputación, n f
    • fr amputation, n f
    • en amputation, n
    • en detachment, n

    Separació espontània, accidental o quirúrgica d'una extremitat, d'un tros d'una extremitat, d'un òrgan o d'una part qualsevol del cos.

    Nota: En la CIM-10-SCP només es pot codificar el procediment d'amputació si la intervenció consisteix a tallar totalment o parcialment les extremitats superiors o inferiors. En aquesta normativa la forma anglesa pertinent és detachment.

       
  • 3988634   analgèsic  analgèsic
     
       
    • analgèsic, n m
    • antiàlgic, n m sin. compl.
    • es analgésico, n m
    • es antiálgico, n m
    • fr analgésique, n m
    • fr antalgique, n m
    • en analgesic, n
    • en anodyne, n

    Fàrmac o agent que suprimeix el dolor.

    Nota: Dins dels analgèsics, es distingeixen els analgèsics menors i els analgèsics majors. Els analgèsics menors tenen una acció general sobre el sistema nerviós central que fa que, alhora que es calma el dolor, baixi la temperatura corporal; a més, també solen tenir efecte antiinflamatori. Els analgèsics majors, en molts casos derivats de la morfina, actuen sobre el centre del dolor del sistema nerviós central i són més potents, però tenen el desavantatge de produir habituació.

       
  • 3988635   anorèxia  anorèxia
     
       
    • anorèxia, n f
    • es anorexia, n f
    • fr anorexie, n f
    • en anorexia, n

    Manca o disminució de les ganes de menjar.

    Nota: L'anorèxia acompanya sovint diverses malalties digestives (hepatitis, càncer d'estómac, etc.) i extradigestives (insuficiència cardíaca congestiva, urèmia, insuficiència respiratòria, malaltia d'Addison, panhipopituïtarisme, infeccions agudes i cròniques o neoplàsies). També és un símptoma de certs trastorns psíquics, com l'ansietat i la depressió.

       
  • 3988634   antiàlgic  antiàlgic
     
       
    • analgèsic, n m
    • antiàlgic, n m sin. compl.
    • es analgésico, n m
    • es antiálgico, n m
    • fr analgésique, n m
    • fr antalgique, n m
    • en analgesic, n
    • en anodyne, n

    Fàrmac o agent que suprimeix el dolor.

    Nota: Dins dels analgèsics, es distingeixen els analgèsics menors i els analgèsics majors. Els analgèsics menors tenen una acció general sobre el sistema nerviós central que fa que, alhora que es calma el dolor, baixi la temperatura corporal; a més, també solen tenir efecte antiinflamatori. Els analgèsics majors, en molts casos derivats de la morfina, actuen sobre el centre del dolor del sistema nerviós central i són més potents, però tenen el desavantatge de produir habituació.

       
  • 3988636   antibacterià  antibacterià
     
       
    • antibacterià, n m
    • es antibacteriano, n m
    • fr antibactérien, n m
    • en antibacterial, n

    Fàrmac que inhibeix el creixement dels bacteris o els elimina sense lesionar pràcticament l'organisme infectat.

    Nota: Els antibacterians actuen interferint en els mecanismes fisiològics dels bacteris: inhibició de la síntesi de la paret cel·lular, lisi de la membrana cel·lular, inhibició de la síntesi proteica i inhibició de la síntesi dels àcids nucleics.

    Els antibiòtics són els antibacterians més emprats. En usos terminològics poc precisos, les denominacions antibacterià i antibiòtic es fan servir com a sinònimes.