Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 3988831   taquicardia  taquicardia
     
       
    • taquicàrdia, n f
    • picnocàrdia, n f sin. compl.
    • policàrdia, n f sin. compl.
    • sincropèxia, n f sin. compl.
    • taquisistòlia, n f sin. compl.
    • es taquicardia, n f
    • fr tachycardie, n f
    • en tachycardia, n

    Augment de la freqüència cardíaca per sobre les 100 contraccions per minut, que no altera la regularitat del ritme cardíac.

       
  • 3988843   temblor  temblor
     
       
    • tremolor, n m
    • tremor, n m sin. compl.
    • es temblor, n m
    • fr tremblement, n m
    • en tremor, n

    Sèrie de petites oscil·lacions uniformes i rítmiques que mouen involuntàriament un o més segments del cos.

    Nota: La tremolor és compatible amb els moviments voluntaris, per bé que en disminueix la precisió.

       
  • 3988832   terapia biológica  terapia biológica
     
       
    • teràpia biològica, n f
    • es terapia biológica, n f
    • fr thérapie biologique, n f
    • en biological therapy, n

    Tractament que utilitza substàncies elaborades per organismes vius per a tractar malalties.

    Nota: Algunes teràpies biològiques estimulen o inhibeixen el sistema immunitari per a ajudar el cos a combatre el càncer, les infeccions i altres malalties, mentre que d'altres ataquen cèl·lules canceroses específiques i en poden impedir el creixement o destruir-les. També poden reduir alguns efectes secundaris de determinats tractaments de càncer. Les substàncies emprades poden tenir un origen natural, o bé es poden produir en un laboratori.

    Per exemple, són teràpies biològiques la immunoteràpia, la teràpia gènica i certes teràpies dirigides.

       
  • 3988833   tétanos  tétanos
     
       
    • tètanus, n m
    • tètan, n m sin. compl.
    • es tétanos, n m
    • fr tétanos, n m
    • en tetanus, n

    Malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per diversos efectes sobre el sistema nerviós, que van des d'espasmes i contraccions musculars violentes fins a rigidesa i inestabilitat del sistema nerviós autònom.

    Nota: La porta d'entrada per a la infecció sol ésser una ferida, on el bacil del tètanus produeix tetanolisina, d'acció antifagocítica, i tetanospasmina, de propietats neurotòxiques. Aquesta darrera arriba a través dels axons fins les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal i produeix una resposta exagerada als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics, amb trisme, opistòton, emprostòton i mioclònies doloroses. La incubació és de 4 a 20 dies i el pronòstic és molt greu.

    La denominació tètan prové del llatí tetanus, que prové del grec tétanos, que prové de teínein 'estendre'.

       
  • 3988834   timo  timo
     
       
    • tim, n m
    • glàndula tímica, n f sin. compl.
    • timus, n m sin. compl.
    • es timo, n m
    • fr thymus, n m
    • en thymus, n

    Òrgan limfoide primari situat al mediastí en què té lloc la maduració dels limfòcits T.

    Nota: La denominació tim prové del grec thymos 'excrescència, exhalació, alè, tremp'.

       
  • 3988788   tiña del pie  tiña del pie
     
       
    • peu d'atleta, n m
    • tinya dels peus, n f
    • es pie de atleta, n m
    • es tiña del pie, n f
    • fr pied d'athlète, n m
    • fr teigne des pieds, n f
    • en athlete's foot, n
    • en ringworm of the foot, n
    • nc tinea pedis

    Micosi molt freqüent, causada pels fongs dermatòfitsTrichophyton rubrum, T. Mentagrophytes i Epidermophyton floccosum, caracteritzada per maceracions, descamació lleugera i fissures que es localitzen en els espais interdigitals i les plantes dels peus.

    Nota: En el peu d'atleta hi ha sovint hiperhidrosi, la qual cosa facilita la persistència dels fongs, que fan una mala olor persistent. És una afecció molt freqüent entre les persones usuàries de banys, piscines i dutxes públiques.

       
  • 3988791   tiña versicolor  tiña versicolor
     
       
    • pitiriasi versicolor, n f
    • malaltia d'Eichstedt, n f sin. compl.
    • síndrome d'Eichstedt, n f sin. compl.
    • tinya versicolor, n f sin. compl.
    • es pitiriasis versicolor, n f
    • es tiña versicolor, n f
    • fr pityriasis versicolor, n f
    • en pityriasis versicolor, n

    Micosi cutània superficial, causada per fongs del gènere Malassezia, que es caracteritza per taques groguenques o brunes en els individus de pell clara, o hipopigmentats en els de pell fosca, amb descamació i ocasionalment prurit.

    Nota: La pitiriasi versicolor es localitza preferentment en la regió esternal, les parts laterals del tòrax, l'esquena, l'abdomen, el pubis, els plecs submamaris, els engonals i les aixelles.

       
  • 3988632   tonsila  tonsila
     
       
    • amígdala, n f
    • tonsil·la, n f sin. compl.
    • es amígdala, n f
    • es tonsila, n f
    • fr amygdale, n f
    • fr tonsille, n f
    • en tonsil, n
    • en tonsilla, n

    Òrgan constituït per l'acumulació de teixit limfoide submucós situat en diferents parts del tub digestiu, especialment a la faringe.

    Nota: Les amígdales actuen com a primera línia de defensa enfront de l'exterior i protegeixen l'organisme de gèrmens que poden introduir-se per les cavitats nasal i oral. En funció de la posició que ocupen, es parla d'amígdales palatines o angines, situades a ambdós costats de la faringe, d'amígdales faríngies, adenoides, vegetacions o carnots, situades a prop de l'obertura posterior de la cavitat nasal, d'amígdales linguals, properes a la base de la llengua, i d'amígdales tubàriques, a l'extrem faringi de les trompes d'Eustaqui.

       
  • 3988835   tos  tos
     
       
    • tos, n f
    • es tos, n f
    • fr toux, n f
    • en cough, n

    Expulsió brusca, violenta i sorollosa de l'aire toràcic produïda per la irritació de les vies respiratòries o per un reflex nerviós originat en un altre òrgan.

       
  • 3988836   tos ferina  tos ferina
     
       
    • tos ferina, n f
    • distenta, n f sin. compl.
    • pertussis, n m sin. compl.
    • es coqueluche, n f
    • es pertussis, n m
    • es tos ferina, n f
    • fr coqueluche, n f
    • fr pertussis, n m
    • en pertussis, n
    • en whooping cough, n

    Malaltia infecciosa pròpia de la infància, molt contagiosa, causada per Bordetella pertussis, caracteritzada per un primer període catarral seguit d'un altre amb paroxismes de tos espasmòdica, acabats amb una inspiració forçada que sona com un gall i l'expulsió de moc molt viscós i, sovint, amb vòmits.

    Nota: El contagi de la tos ferina s'efectua gairebé sempre per inhalació de gotetes d'excreció expectorada per malalts. Durant el període catarral, que pot durar una o dues setmanes la tos ferina mostra una simptomatologia inespecífica. El període paroxismal pot estendre's de tres a quatre setmanes, durant les quals la freqüència dels paroxismes (que pot assolir els quaranta o cinquanta diaris) va minvant progressivament.

    La vacunació sistemàtica dels infants amb la vacuna antipertússica (que s'administra sovint combinada amb altres vacunes, com per exemple la vacuna DTPa) ha aconseguit que aquesta malaltia sigui avui dia menys freqüent del que era abans.

    La denominació pertussis està formada pel llatí per 'molt' i tussis 'tos'.