Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 3988653   bacteri  bacteri
     
       
    • bacteri, n m
    • es bacteria, n f
    • fr bactérie, n f
    • en bacterium, n

    Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, que es multiplica per divisió binària i que majoritàriament participa en la regulació dels cicles de matèria i energia del món vivent, si bé també pot ser patogen i provocar malalties a altres organismes animals o vegetals.

    Nota: La cèl·lula bacteriana està formada per un citoplasma granulós, mancat de vacúols, mitocondris i plastidis i abundant en ribosomes, envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors. Els bacteris no tenen un veritable nucli cel·lular, però disposen de DNA acumulat generalment en una àrea de la cèl·lula.

    Poden presentar una forma esfèrica (cocs) o cilíndrica (bacils). Els cocs que formen parelles són anomenats diplococs; els que formen cadenes, estreptococs; els que formen munts com raïms, estafilococs, i els que es presenten en formes tetraèdriques o cúbiques, sarcines. Els bacils, si són molt curts, són anomenats coccobacils; si són afilats pels extrems, fusiformes; si tenen filaments llargs, filamentosos; si són corbats, vibrions, i si prenen forma de tirabuixó, espirils.

    En un medi adequat, es multipliquen exponencialment. Cada bacteri dona lloc a un clon pur de cèl·lules iguals, però freqüentment sorgeixen mutacions que en modifiquen la virulència o la resistència als antibiòtics. Per a multiplicar-se i realitzar funcions metabòliques, necessiten un medi aquós amb presència d'ions inorgànics i d'oligoelements. Quan les condicions no són favorables, molts adquireixen formes de resistència o espores.

       
  • 3988654   bacterièmia  bacterièmia
     
       
    • bacterièmia, n f
    • es bacteriemia, n f
    • fr bactériémie, n f
    • en bacteremia, n

    Presència de bacteris a la sang.

       
  • 3988655   bacteriosi  bacteriosi
     
       
    • bacteriosi, n f
    • malaltia bacteriana, n f
    • es bacteriosis, n f
    • es enfermedad bacteriana, n f
    • fr bactériose, n f
    • fr maladie bactérienne, n f
    • en bacterial disease, n
    • en bacteriosis, n

    Malaltia infecciosa causada per bacteris.

       
  • 3988656   bacterioteràpia fecal  bacterioteràpia fecal
     
       
    • bacterioteràpia fecal, n f
    • infusió probiòtica humana, n f
    • transfusió fecal, n f
    • trasplantament fecal, n m
    • es bacterioterapia fecal, n f
    • fr bactériothérapie fécale, n f
    • en fecal bacteriotherapy, n

    Tractament mèdic per a pacients amb determinats problemes digestius que implica la restauració de l'homeòstasi del còlon mitjançant la reintroducció de flora bacteriana normal a partir de femta obtinguda d'un donant sa.

       
  • 3988657   blennorràgia  blennorràgia
     
       
    • blennorràgia, n f
    • catarro uretral, n m sin. compl.
    • catarro veneri, n m sin. compl.
    • es blenorragia, n f
    • fr blennorrhée, n f
    • en blennorrhagia, n

    Malaltia infecciosa provocada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae, generalment transmesa per contacte sexual i localitzada a l'aparell genital.

    Nota: La blennorràgia es manifesta en l'home, després d'un període d'incubació de 2 a 10 dies, amb una uretritis amb secreció primer serosa i després mucopurulenta; la micció és dolorosa. El procés es pot estendre a la pròstata, a les vesícules seminals i a l'epidídim.

    En la dona, la blennorràgia és molt menys aparatosa que en l'home i molt sovint passa totalment desapercebuda. Els punts més freqüentment afectats són la uretra i el coll uterí. La uretritis, després d'una incubació igual a la de l'home, es manifesta per disúria i per una secreció purulenta escassa, i gairebé sempre es complica amb símptomes d'irritació del coll vesical (pol·laciúria, tenesme). La localització al coll uterí, la més típica, dona lloc a una cervicitis que, pel fet de passar desapercebuda, constitueix un important focus de disseminació de la malaltia. El procés es pot estendre fins a la trompa de Fal·lopi i pot provocar-ne l'obliteració i, com a conseqüència, esterilitat. D'altres possibles localitzacions en les dones són la vulvar, l'anorectal, i fins la conjuntival i l'articular.

    Hi ha formes atenuades de blennorràgia, produïdes per gèrmens atacats mitjançant una antibioteràpia insuficient o inoportuna. Impròpiament, s'ha utilitzat el terme gonorrea per a referir-se a la gonoblennorrea, la forma crònica de la uretritis gonocòccica.

       
  • 3988658   bronquitis  bronquitis
     
       
    • bronquitis, n f
    • es bronquitis, n f
    • fr bronchite, n f
    • en bronchitis, n

    Inflamació de la mucosa bronquial, amb tos, expectoració, sense febre i sovint amb símptomes d'afectació del tracte respiratori superior.

       
  • 3988659   brot epidèmic  brot epidèmic
     
       
    • brot epidèmic, n m
    • es brote epidémico, n m
    • fr poussée épidémique, n f
    • en epidemic outbreak, n

    Increment significatiu en un període de temps curt i determinat del nombre de persones d'una població afectades per una malaltia, produïda per un únic agent etiològic o una soca microbiana.

       
  • 3988660   brucel·losi  brucel·losi
     
       
    • brucel·losi, n f
    • febre de Malta, n f sin. compl.
    • es brucelosis, n f
    • fr brucellose, n f
    • en brucellosis, n

    Malaltia infecciosa zoonòtica causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja, com ara les vaques, les cabres i els porcs, i que causa en les persones una simptomatologia diversa caracteritzada per quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.

    Nota: Hi ha diverses espècies del gènere Brucella, específiques, però no exclusives de l'hoste, com B. mellitensis (bestiar cabrú), B. abortus (bestiar boví i inclusivament cabrú, oví, equí i porcí), B. suis (bestiar porcí), B. ovis (bestiar oví) o B. canis (gossos). Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l'espècie humana, mentre que B. canis l'afecta excepcionalment i B. ovis no l'afecta.

       
  • 3988789   buba  buba
     
       
    • pian, n m
    • buba, n f sin. compl.
    • frambèsia, n f sin. compl.
    • polipapil·loma, n m sin. compl.
    • rúpia, n f sin. compl.
    • es buba, n f
    • es bubas, n f pl
    • es frambesia, n f
    • es frambesia tropical, n f
    • es pian, n m
    • fr framboise, n f
    • fr pian, n m
    • en pian
    • en yaws

    Treponematosi no venèria produïda perTreponema pertenue, transmesa per contacte directe, endèmica de diversos països tropicals, que afecta principalment els infants i s'encomana per contacte directe de la pell amb lesions exsudatives.

    Nota: El pian és propi de regions tropicals d'Amèrica central, Àfrica equatorial, Índia, Sri Lanka, Malàisia, el nord d'Austràlia, les Filipines i el sud del Pacífic.

    El pian es caracteritza per tres etapes clíniques, similars a les de la sífilis. La fase inicial consisteix en l'aparició, després d'un període d'incubació de 3-6 setmanes, d'un protopianoma, associat gairebé sempre amb adenopaties regionals i que es guareix espontàniament deixant una cicatriu atròfica. La fase secundària es produeix al cap de 3-12 mesos de l'inici de la infecció i es caracteritza per una erupció de pianomes, semblants al protopianoma, però habitualment més petits, distribuïts simètricament per la cara, prop dels orificis naturals, i les extremitats. Abans o després del desenvolupament dels pianomes pot aparèixer una queratodèrmia plantar molt dolorosa, al principi seca i secundàriament exsudativa i vegetant, que provoca una forma de carcinoma molt peculiar en els infants afectats. La fase terciària, no sempre present, es caracteritza per l'aparició de lesions molt diverses: piànides, gomes subcutànies ulcerades, queratodèrmia palmoplantar, lesions osteoarticulars (osteïtis i periostitis gomoses dels ossos llargs), rinofaringitis gangosa i gundú (mutilacions centrofacials), i nodes juxtaarticulars (genolls, colzes, turmells i canells). No hi ha alteracions del sistema nerviós central, a diferència del que passa a la sífilis.

    El tractament habitual es basa en l'administració d'una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o en un tractament de penicil·lina, pastilles d'eritromicina o tetraciclina. Aquest tractament és molt efectiu, però difícil d'administrar, ja que les poblacions afectades acostumen a residir en llocs remots o de difícil accés a la medicina. A més, la conservació de la penicil·lina i el seu tractament en injectables complica molt els aspectes logístics de la lluita contra la malaltia. El 2012, Oriol Mitjà, metge infectòleg del centre mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea, va descobrir i demostrar l'eficàcia de l'administració d'una dosi oral única d'azitromicina per a eliminar la malaltia a la setmana de la seva administració.

    La denominació pian prové del francès pian; frambèsia prové del francès framboise 'gerd', i rúpia prové del grec rhýpos 'brutícia''.

    Les denominacions botó d'Amboina, granuloma tropical, malaltia de Breda, papil·loma tropical, timiasi i timiosi, que s'empraven antigament com a sinònims de pian, actualment es consideren obsoletes.