Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 3988675   dengue  dengue
     
       
    • dengue, n m
    • es dengue, n m
    • fr dengue, n m
    • en dengue, n
    • en dengue fever, n

    Malaltia infecciosa vírica benigna transmesa pel mosquit Aedes aegypti, pròpia del tròpic i dels països mediterranis, caracteritzada per febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruent a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia.

    Nota: Existeix una forma hemorràgica del dengue que es presenta en infants i és de mortalitat elevada. Actualment es considera una malaltia emergent.

       
  • 3988676   desinfecció  desinfecció
     
       
    • desinfecció, n f
    • es desinfección, n f
    • fr désinfection, n f
    • en disinfection, n

    Conjunt d'accions dirigides a eliminar els microorganismes patògens presents en un objecte inanimat mitjançant mètodes físics o químics.

    Nota: Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats. Si bé certs agents físics (llum, aire, calor) poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics.

       
  • 3988677   desinfectar  desinfectar
     
       
    • desinfectar, v tr
    • es desinfectar, v tr
    • fr désinfecter, v tr
    • en disinfect, to, v tr

    Sotmetre algun objecte o ésser viu a la desinfecció.

       
  • 3988678   diagnosi  diagnosi
     
       
    • diagnòstic, n m
    • diagnosi, n f sin. compl.
    • es diagnosis, n f
    • es diagnóstico, n m
    • fr diagnose, n f
    • fr diagnostic, n m
    • en diagnosis, n
    • en diagnostic, n

    Determinació de la naturalesa de la malaltia o problema de salut d'un pacient per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.

       
  • 3988678   diagnòstic  diagnòstic
     
       
    • diagnòstic, n m
    • diagnosi, n f sin. compl.
    • es diagnosis, n f
    • es diagnóstico, n m
    • fr diagnose, n f
    • fr diagnostic, n m
    • en diagnosis, n
    • en diagnostic, n

    Determinació de la naturalesa de la malaltia o problema de salut d'un pacient per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.

       
  • 3988679   diarrea del viatger  diarrea del viatger
     
       
    • diarrea del viatger, n f
    • mal del viatger, n m sin. compl.
    • malaltia del viatger, n f sin. compl.
    • es diarrea del viajero, n f
    • es enfermedad del viajero, n f
    • es mal del viajero, n m
    • fr diarrhée du voyageur, n f
    • fr maladie du voyageur, n f
    • en travel-related illness, n
    • en travelers' diarrhea, n

    Enterocolitis aguda de causa infecciosa, produïda principalment per haver begut o menjat productes afectats per contaminació fecal, que cursa amb diarrea abundant, cansament, nàusees i marejos.

       
  • 3988680   diftèria  diftèria
     
       
    • diftèria, n f
    • es difteria, n f
    • fr diphthérie, n f
    • en diphtheria, n

    Malaltia infecciosa aguda, produïda pel bacteri Corynebacterium diphteriae, que afecta sobretot els infants d'un a cinc anys i es caracteritza per la formació de pseudomembranes molt adherents, a la gola i a les vies respiratòries i digestives superiors, que poden donar lloc a disfàgia i dispnea.

    Nota: Les principals complicacions són la miocarditis i les polineuritis, que inclouen la paràlisi del vel del paladar. En els casos més greus, per extensió a la laringe i la tràquea pot arribar a produir asfíxia

    La denominació diftèria prové del grec diphthera 'membrana'.

       
  • 3988817   disenteria bacil·lar  disenteria bacil·lar
     
       
    • shigel·losi, n f
    • disenteria bacil·lar, n f sin. compl.
    • es shigelosis, n f
    • fr shigellose, n f
    • en shigellosis, n

    Malaltia infecciosa provocada per gèrmens del gènere shigel·la, que es manifesta clínicament de forma variable, des d'infeccions asimptomàtiques, gastroenteritis inespecífiques, fins un quadre típic amb diarrees escasses i freqüents, acompanyades de moc, sang, pus i tenesme rectal.

    Nota: Les complicacions són la proctorràgia, l'enteropatia amb pèrdua de proteïnes, el megacòlon tòxic i la perforació intestinal. Pot haver-hi bacterièmia i sèpsia. Una complicació greu observada en infants és l'aparició d'una síndrome uremicohemolítica. L'afectació extraintestinal és rara: pneumònia, meningisme, queratoconjuntivitis, iridociclitis i artritis reactiva.

    La denominació metadisenteria es considera obsoleta.

       
  • 3988681   dispnea  dispnea
     
       
    • dispnea, n f
    • ofec, n m sin. compl.
    • tapament, n m sin. compl.
    • es disnea, n f
    • fr dyspnée, n f
    • en dyspnea, n

    Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l'esforç per a respirar.

    Nota: Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

    La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.

       
  • 3988836   distenta  distenta
     
       
    • tos ferina, n f
    • distenta, n f sin. compl.
    • pertussis, n m sin. compl.
    • es coqueluche, n f
    • es pertussis, n m
    • es tos ferina, n f
    • fr coqueluche, n f
    • fr pertussis, n m
    • en pertussis, n
    • en whooping cough, n

    Malaltia infecciosa pròpia de la infància, molt contagiosa, causada per Bordetella pertussis, caracteritzada per un primer període catarral seguit d'un altre amb paroxismes de tos espasmòdica, acabats amb una inspiració forçada que sona com un gall i l'expulsió de moc molt viscós i, sovint, amb vòmits.

    Nota: El contagi de la tos ferina s'efectua gairebé sempre per inhalació de gotetes d'excreció expectorada per malalts. Durant el període catarral, que pot durar una o dues setmanes la tos ferina mostra una simptomatologia inespecífica. El període paroxismal pot estendre's de tres a quatre setmanes, durant les quals la freqüència dels paroxismes (que pot assolir els quaranta o cinquanta diaris) va minvant progressivament.

    La vacunació sistemàtica dels infants amb la vacuna antipertússica (que s'administra sovint combinada amb altres vacunes, com per exemple la vacuna DTPa) ha aconseguit que aquesta malaltia sigui avui dia menys freqüent del que era abans.

    La denominació pertussis està formada pel llatí per 'molt' i tussis 'tos'.