Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 3988713   helmint  helmint
     
       
    • helmint, n m
    • cuc, n m sin. compl.
    • verm, n m sin. compl.
    • es gusano, n m
    • es helminto, n m
    • es verme, n m
    • fr helminthe, n m
    • fr ver, n m
    • en helminth, n
    • en worm, n

    Paràsit pluricel·lular no microscòpic, invertebrat, amb el cos tou, cilíndric, llarg i prim, generalment contràctil i sovint segmentat, que pot pertànyer a molt diversos grups taxonòmics.

    Nota: La denominació helmint prové del grec helmins -inthos 'cuc'.

       
  • 3988787   hematospília  hematospília
     
       
    • petèquia, n f
    • hematospília, n f sin. compl.
    • es petequia, n f
    • fr pétéchie, n f
    • en petechia, n

    Extravasació sanguínia puntiforme, de menys de 3 mm de diàmetre, de color vermell brillant inicialment i de color vermellós fosc després, que apareix a la pell o a les mucoses, i que no desapareix per la pressió del dit.

    Nota: La denominació hematospília està formada a partir de hemato- i del grec spílos 'taca'.

       
  • 3988714   hemocultiu  hemocultiu
     
       
    • hemocultiu, n m
    • es hemocultivo, n m
    • fr hémoculture, n m
    • en blood culture, n
    • en hemoculture, n

    Procediment diagnòstic que consisteix a sembrar una petita quantitat de sang del malalt en un medi de cultiu adequat i observar l'aparició de colònies bacterianes, que seran identificades directament o per resembra, hemocultura.

       
  • 3988715   hepatitis  hepatitis
     
       
    • hepatitis, n f
    • es hepatitis, n f
    • fr hépatite, n f
    • en hepatitis, n

    Inflamació del fetge, gairebé sempre produïda per virus específics, tot i que també pot ser produïda per altres infeccions, per substàncies tòxiques o per malalties autoimmunitàries.

    Nota: L'hepatitis pot produir-se per ingestió de substàncies tòxiques com ara l'alcohol, les drogues, els fàrmacs o les toxines de fongs verinosos.

    Les lesions que provoca la malaltia, sigui quin sigui l'agent causal, són les mateixes: degeneració i necrosi cel·lular, infiltració dels espais porta per limfòcits i macròfags i fenòmens de regeneració cel·lular amb hepatòcits binucleats i en mitosi.

       
  • 3988716   hepatitis vírica  hepatitis vírica
     
       
    • hepatitis vírica, n f
    • es hepatitis vírica, n f
    • fr hépatite virale, n f
    • en viral hepatitis, n

    Hepatitis produïda pels virus de l'hepatitis A, B, C, no A no B i, possiblement, E.

       
  • 3988690   hidatidosi  hidatidosi
     
       
    • equinococcosi, n f
    • hidatidosi, n f sin. compl.
    • es equinococosis, n f
    • es hidatidosis, n f
    • fr échinococcose, n f
    • fr hydatidose, n f
    • en echinococcosis, n
    • en hydatidosis, n

    Parasitosi que afecta els éssers humans, causada pel desenvolupament d'Echinococcus granulosus, que produeix lesions quístiques de creixement lent i asimptomàtiques fins que es produeix el trencament del quist, moment en el qual apareixen els símptomes, relacionats amb el lloc on s'ha desenvolupat aquest quist.

    Nota: La forma de transmissió de l'equinococcosi és la ingestió dels ous o les larves del paràsit, que són absorbits a l'intestí i amb la sang venosa arriben al fetge o al pulmó, on comença la formació i el creixement del quist hidatídic. Les localitzacions més freqüents dels quistos són els pulmons, el fetge o la melsa.

       
  • 3988717   hifa  hifa
     
       
    • hifa, n f
    • es hifa, n f
    • fr hyphe, n f
    • en hypha, n

    Filament més o menys ramificat i microscòpic que, en gran nombre, constitueix el miceli de la majoria dels fongs.

    Nota: La denominació hifa prové del grec hyphé 'teixit, xarxa, teranyina'.

       
  • 3988718   higiene  higiene
     
       
    • higiene, n f
    • profilàctica, n f sin. compl.
    • es higiene, n f
    • es profiláctica, n f
    • fr hygiène, n f
    • en hygiene, n
    • en public health, n

    Ciència que estudia les condicions i els factors personals o ambientals que influeixen en la salut física i mental, amb la voluntat de prevenir l'aparició i la difusió de malalties, i prescriu les normes que se'n dedueixen per a conservar millors condicions de vida tant individuals com poblacionals.

    Nota: La denominació higiene prové del grec hygieinós 'sa'.

       
  • 3988719   higiene de mans  higiene de mans
     
       
    • higiene de mans, n f
    • rentada de mans, n f sin. compl.
    • rentat de mans, n m sin. compl.
    • es higiene de manos, n f
    • es lavado de manos, n m
    • fr hygiène des mains, n f
    • en hand hygiene, n

    Conjunt de normes, tècniques i hàbits de per evitar les infeccions, atès que està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes.

    Nota: En el cas dels professionals sanitaris, la higiene de mans s'hauria de fer sempre les mans abans i després de tocar un pacient, abans de realitzar una tècnica que requereixi asèpsia, després del risc d'exposició a fluids corporals d'un pacient i després de tenir contacte amb l'entorn del pacient.

       
  • 3988720   hipotèrmia  hipotèrmia
     
       
    • hipotèrmia, n f
    • es hipotermia, n f
    • fr hypotérmie, n f
    • en hypothermia, n

    Disminució de la temperatura del cos, globalment o d'una part, per sota de la temperatura normal.