• febre groga, n f
• colesi americana, n f sin. compl.
• ocròpira, n f sin. compl.
• tifus groc, n m sin. compl.
• tifus icteroide, n m sin. compl.
• tifus tropical, n m sin. compl.
• vòmit negre, n m sin. compl.
• es fiebre amarilla, n f
• fr fièvre jaune, n f
• en yelow feber, n

Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.

Nota: La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.

• dispnea, n f
• ofec, n m sin. compl.
• tapament, n m sin. compl.
• es disnea, n f
• fr dyspnée, n f
• en dyspnea, n

Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l'esforç per a respirar.

Nota: Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.