Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 3988681   tapament  tapament
     
       
    • dispnea, n f
    • ofec, n m sin. compl.
    • tapament, n m sin. compl.
    • es disnea, n f
    • fr dyspnée, n f
    • en dyspnea, n

    Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l'esforç per a respirar.

    Nota: Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

    La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.

       
  • 3988831   taquicàrdia  taquicàrdia
     
       
    • taquicàrdia, n f
    • picnocàrdia, n f sin. compl.
    • policàrdia, n f sin. compl.
    • sincropèxia, n f sin. compl.
    • taquisistòlia, n f sin. compl.
    • es taquicardia, n f
    • fr tachycardie, n f
    • en tachycardia, n

    Augment de la freqüència cardíaca per sobre les 100 contraccions per minut, que no altera la regularitat del ritme cardíac.

       
  • 3988831   taquisistòlia  taquisistòlia
     
       
    • taquicàrdia, n f
    • picnocàrdia, n f sin. compl.
    • policàrdia, n f sin. compl.
    • sincropèxia, n f sin. compl.
    • taquisistòlia, n f sin. compl.
    • es taquicardia, n f
    • fr tachycardie, n f
    • en tachycardia, n

    Augment de la freqüència cardíaca per sobre les 100 contraccions per minut, que no altera la regularitat del ritme cardíac.

       
  • 3988842   taràxia  taràxia
     
       
    • trastorn, n m
    • taràxia, n f sin. compl.
    • es trastorno, n m
    • fr complainte, n f
    • fr trouble, n f
    • en complaint, n
    • en disorder, n
    • en disturbance, n

    Qualsevol alteració en sentit morbós.

    Nota: La denominació taràxia prové del grec táraxis 'trastorn'.

       
  • 3988767   teixit mieloide  teixit mieloide
     
       
    • medul·la òssia, n f
    • moll, n m sin. compl.
    • moll de l'os, n m sin. compl.
    • teixit mieloide, n m sin. compl.
    • es médula ósea, n f
    • es tuétano, n m
    • fr moelle osseuse, n f
    • en bone marrow, n
    • en medulla ossium, n

    Òrgan limfoide primari en forma de teixit tou, localitzat a l'interior de les cavitats òssies, que conté cèl·lules hematopoètiques en diferents etapes de maduració, que esdevindran eritròcits, leucòcits i plaquetes funcionals.

    Nota: En els mamífers, tots els limfòcits s'originen en les cèl·lules mare de la medul·la òssia, però, mentre que els limfòcits B completen en aquest teixit tota la seva maduració, els limfòcits T l'abandonen en un estadi immadur i completen el seu desenvolupament en el tim.

       
  • 3988832   teràpia biològica  teràpia biològica
     
       
    • teràpia biològica, n f
    • es terapia biológica, n f
    • fr thérapie biologique, n f
    • en biological therapy, n

    Tractament que utilitza substàncies elaborades per organismes vius per a tractar malalties.

    Nota: Algunes teràpies biològiques estimulen o inhibeixen el sistema immunitari per a ajudar el cos a combatre el càncer, les infeccions i altres malalties, mentre que d'altres ataquen cèl·lules canceroses específiques i en poden impedir el creixement o destruir-les. També poden reduir alguns efectes secundaris de determinats tractaments de càncer. Les substàncies emprades poden tenir un origen natural, o bé es poden produir en un laboratori.

    Per exemple, són teràpies biològiques la immunoteràpia, la teràpia gènica i certes teràpies dirigides.

       
  • 3988807   tercera malaltia  tercera malaltia
     
       
    • rubèola, n f
    • rosa, n f sin. compl.
    • rosada, n f sin. compl.
    • rosèola epidèmica, n f sin. compl.
    • tercera malaltia, n f sin. compl.
    • xarampió alemany, n m sin. compl.
    • xarampió bord, n m sin. compl.
    • es alfombrilla, n f
    • es rubéola, n f
    • fr rubéole, n f
    • en German measles, n
    • en rubella, n

    Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.

    Nota: La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.

    En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.

    En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.

    Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.

    La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.

       
  • 3988833   tètan  tètan
     
       
    • tètanus, n m
    • tètan, n m sin. compl.
    • es tétanos, n m
    • fr tétanos, n m
    • en tetanus, n

    Malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per diversos efectes sobre el sistema nerviós, que van des d'espasmes i contraccions musculars violentes fins a rigidesa i inestabilitat del sistema nerviós autònom.

    Nota: La porta d'entrada per a la infecció sol ésser una ferida, on el bacil del tètanus produeix tetanolisina, d'acció antifagocítica, i tetanospasmina, de propietats neurotòxiques. Aquesta darrera arriba a través dels axons fins les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal i produeix una resposta exagerada als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics, amb trisme, opistòton, emprostòton i mioclònies doloroses. La incubació és de 4 a 20 dies i el pronòstic és molt greu.

    La denominació tètan prové del llatí tetanus, que prové del grec tétanos, que prové de teínein 'estendre'.

       
  • 3988833   tètanus  tètanus
     
       
    • tètanus, n m
    • tètan, n m sin. compl.
    • es tétanos, n m
    • fr tétanos, n m
    • en tetanus, n

    Malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per diversos efectes sobre el sistema nerviós, que van des d'espasmes i contraccions musculars violentes fins a rigidesa i inestabilitat del sistema nerviós autònom.

    Nota: La porta d'entrada per a la infecció sol ésser una ferida, on el bacil del tètanus produeix tetanolisina, d'acció antifagocítica, i tetanospasmina, de propietats neurotòxiques. Aquesta darrera arriba a través dels axons fins les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal i produeix una resposta exagerada als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics, amb trisme, opistòton, emprostòton i mioclònies doloroses. La incubació és de 4 a 20 dies i el pronòstic és molt greu.

    La denominació tètan prové del llatí tetanus, que prové del grec tétanos, que prové de teínein 'estendre'.

       
  • 3988705   tífia  tífia
     
       
    • febre tifoide, n f
    • enteropíria, n f sin. compl.
    • febre intestinal, n f sin. compl.
    • tífia, n f sin. compl.
    • tifobacil·losi, n f sin. compl.
    • tifus abdominal, n m sin. compl.
    • es fiebre tifoidea, n f
    • fr fièvre typhoïde, n f
    • en typhoid fever, n

    Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.

    Nota: La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.

    Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.