• xix kebab, n m
• kebab, n m sin. compl.
• es kebab
• es shish kebab
• fr chiche-kébab
• fr kébab
• en kebab
• en shish kebab

Broqueta feta amb trossos de carn, generalment de be, intercalats amb verdures, marinada i preparada a l'estil de la cuina de la Mediterrània oriental.

• kebe, n f
• es kebbe
• es kibba
• fr kebbe
• fr kibbeh
• en kebbe
• en kibba
• en kibbeh

Mandonguilla, generalment de forma ovalada, elaborada amb una pasta de búrgul i carn capolada de xai condimentada amb espècies, ceba i pinyons, que es menja fregida, crua o bé cuita al forn, típica del Pròxim Orient.

Nota: Kebe és l'adaptació catalana de la denominació àrab corresponent al dialecte sirolibanès. L'adaptació corresponent a la denominació de l'àrab clàssic seria kiba (a partir de la transcripció kibba).

• kefta, n f
• es kafta
• es kefta
• fr kafta
• fr kefta
• en kofta

Pilota feta de carn picada, formatge o verdures, condimentada amb espècies, típica del Pròxim Orient i de l'Índia.

Nota: La denominació kefta (i menys freqüentment kafta) correspon a la pronúncia àrab més coneguda, pròpia de l'àrea sirolibanesa. La transcripció a partir de l'àrab clàssic seria kufta. Les variants kufta i kofta són més habituals en persa, hindi, urdú o turc i en els països occidentals amb més influència d'aquestes cultures.