<Ètica i legislació>
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o a dur a terme una activitat determinada perquè la considera injusta o inacceptable, i fa prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva o l'autoritat competent.
Nota: Per exemple, objecció de consciència pel que fa a l'avortament.
<Fonaments>
Mètode de recopilació de dades per a la valoració d'una persona atesa que consisteix en un ús sistemàtic de la vista, l'oïda i l'olfacte per a reunir informació sobre aquesta persona, la seva família i altres persones properes, i l'entorn, i sobre les interaccions entre aquestes tres variables.
<Ètica i legislació>
Prolongació, per tots els mitjans mèdics, de la vida d'un malalt en fase terminal o en estat d'inconsciència irreversible.
Nota: 1. Els mitjans mèdics utilitzats poden ser ordinaris o proporcionats quan produeixen algun tipus de benefici terapèutic al malalt, o extraordinaris o desproporcionats quan el benefici és nul.
Nota: 2. La forma obstinació terapèutica pren com a referència l'actuació dels professionals de la salut, mentre que la forma distanàsia pren com a referència la mort.