termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
 
  • 3701461   acord restauratiu ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> acord restauratiu
     
       
    • acord restauratiu, n m
    • es acuerdo restaurativo, n m
    • fr acord restauratif, n m
    • it accordo riparativo, n m
    • en restorative agreement, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Acord a què arriben la víctima d'una acció penal, l'infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats pel fet delictiu després de participar en un procés restauratiu.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades just√≠cia restaurativa (amb el sin√≤nim complementari just√≠cia reparadora), pr√†ctica restaurativa, cercle restauratiu, proc√©s restauratiu i acord restauratiu, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influ√®ncia de l'angl√®s (en angl√®s l'√ļnica forma utilitzada √©s restorative),

    ¬∑pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, tenint en compte el sentit amb qu√® apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, per√≤ tamb√© en pol√≠tica i en dret) √©s "Tornar a posar (alg√ļ o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta l'adjectiu an√†leg, sovint en conviv√®ncia amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ¬∑√©s la forma recollida al diccionari normatiu per a fer refer√®ncia a aquest concepte i posa l'√®mfasi en la compensaci√≥ o la desaparici√≥ del dany causat (reparador -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar √©s, dins l'√†mbit del dret, "Fer desapar√®ixer o compensar (el dany causat per alg√ļ o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injust√≠cia. Reparar un oblit. Reparar una p√®rdua. Reparar l'honor of√®s. Reparar el temps perdut");

    ¬∑t√© √ļs, per b√© que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagm√†tiques, per√≤, m√©s noves, es descarta de fer-hi constar com a sin√≤nims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisi√≥ es pren d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc √ļs i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinon√≠mia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien tamb√© solucions possibles i ling√ľ√≠sticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 3701462   adjudicaci√≥ ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> adjudicaci√≥
     
       
    • adjudicaci√≥, n f
    • es adjudicaci√≥n, n f
    • es adjudication, n f
    • fr adjudication, n f
    • en adjudication, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Procediment de resoluci√≥ alternativa de conflictes, pactat sovint com a soluci√≥ pr√®via a un arbitratge, en qu√® un tercer imparcial i expert en la mat√®ria objecte de controv√®rsia, despr√©s d'examinar i analitzar els fets, estableix les responsabilitats de cadascuna de les parts i les conseq√ľ√®ncies que han d'assumir, les quals s√≥n de compliment obligatori en l'√†mbit contractual.

    Nota: 1. L'adjudicació es fa servir fonamentalment en el sector de la construcció, però és aplicable a qualsevol àmbit mercantil.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme adjudicació:

    S'aprova la denominaci√≥ adjudicaci√≥, calc de l'angl√®s adjudication, pels motius seg√ľents:

    ¬∑encara que √©s una forma d'influ√®ncia anglesa, (1) √©s tamb√© ling√ľ√≠sticament explicable en catal√†: es basa en el fet que un tercer assigna a les parts all√≤ que cadascuna ha d'assumir (el verb adjudicar t√©, entre d'altres, el sentit seg√ľent: "Assignar per dret, per m√®rit, conferir", segons el diccionari normatiu);

    ¬∑√©s l'√ļnica forma documentada per a denominar aquest procediment, que √©s especialment conegut al Regne Unit;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que adjudicaci√≥ se sol associar en catal√† amb un altre sentit (2), es considera que els contextos d'√ļs permetran distingir els conceptes sense gaires problemes.

    Es descarten les formes assignaci√≥, atorgament, atribuci√≥, decisi√≥ (experta), dictamen (expert), pronunciament (expert) o resoluci√≥ (experta), entre d'altres, perqu√® no s'utilitzen amb aquest sentit i s'allunyen dels usos en les altres lleng√ľes.

    Finalment, la forma prearbitratge, que tamb√© s'ha valorat, s'ha descartat perqu√®, a banda que se separa dels usos en les altres lleng√ľes, es creu que pot ser una denominaci√≥ equ√≠voca, que s'associ√Į amb un procediment provisional o no vinculant.

    (1) El substantiu anglès adjudication és un derivat del verb to adjudicate [on], que significa, segons el diccionari Collins, "make an official judgment or decision about (a dispute or a problem)", és a dir, 'prendre una decisió', 'resoldre', 'dictaminar'.
    (2) Concretament, amb 'l'acció o l'efecte d'assignar (a algun dels concursants o postors d'un concurs, un encant o una subhasta) un treball, un càrrec, la cosa en venda, etc.'

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]

       
  • 1767128   ADR ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> ADR
     
       
    • resoluci√≥ alternativa de conflictes, n f
    • ADR, n f sigla
    • es resoluci√≥n alternativa de conflictos, n f
    • es resoluci√≥n alternativa de disputas, n f
    • es resoluci√≥n alternativa de litigios, n f
    • es ADR, n f sigla
    • fr mode alternatif de r√®glement des conflits, n m
    • fr mode substitutif de r√©solution des diff√©rends, n m
    • fr r√®glement alternatif de conflits, n m
    • fr ADR, n m sigla
    • fr MARC, n m sigla
    • fr MSRD, n m sigla
    • en alternative dispute resolution, n
    • en ADR, n sigla

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Resolució de conflictes sense intervenció judicial.

    Nota: 1. Els procediments de resolució alternativa de conflictes més habituals són l'arbitratge, la conciliació i la mediació.

    Nota: 2. La sigla ADR correspon a la denominació anglesa alternative dispute resolution. Per extensió, aquesta sigla també s'utilitza sovint, tant en masculí com en femení, amb el sentit de 'procediment de resolució alternativa de conflictes' (per exemple, "L'arbitratge és un ADR" o "Les ADR més habituals són l'arbitratge, la conciliació i la mediació").

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme resolució alternativa de conflictes (sigla ADR):

    S'aprova la forma resoluci√≥ alternativa de conflictes, calc de l'angl√®s alternative dispute resolution, juntament amb la sigla anglesa ADR, i es reconsidera, doncs, la decisi√≥ presa en la reuni√≥ del Consell Supervisor n√ļm. 538, del 15 de desembre de 2011, en qu√® es va fixar la forma resoluci√≥ de conflictes extrajudicial i la sigla REC, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la forma resolució de conflictes extrajudicial, aprovada inicialment pel Consell Supervisor,

    ·és semànticament imprecisa i, per tant, equívoca, ja que els procediments de resolució de conflictes que inclou aquesta etiqueta (la mediació, l'arbitratge, etc.), encara que tenen lloc sense la intervenció d'un jutge, poden produir-se en el marc de processos judicials, de manera que no és exacte qualificar-los de procediments extrajudicials.(1)

    Pel que fa a la nova proposta, resolució alternativa de conflictes,

    ·és una denominació adequada i s'identifica perfectament amb el concepte;

    ·és la forma més utilitzada en els textos d'especialitat i entre els experts;

    ¬∑segueix el paral¬∑lelisme de les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que han sol·licitat explícitament la reconsideració del cas.

    Pel que fa a les sigles,

    ¬∑la sigla aprovada inicialment pel Consell Supervisor (RCE) no t√© cap √ļs;

    ¬∑la sigla utilitzada habitualment en qualsevol context per a designar aquest concepte (i, per extensi√≥, per a fer refer√®ncia a qualsevol procediment de resoluci√≥ alternativa de conflictes), tant en catal√† com, majorit√†riament, en la resta de lleng√ľes, √©s ADR, corresponent a la denominaci√≥ anglesa;

    ¬∑ADR √©s una sigla molt consolidada, amb un √ļs similar, o fins i tot superior, al de la denominaci√≥ desenvolupada.

    Entre resoluci√≥ alternativa de conflictes i resoluci√≥ de conflictes alternativa, s'opta per resoluci√≥ alternativa de conflictes, malgrat que aquesta forma trenca el sintagma resoluci√≥ de conflictes, que √©s la denominaci√≥ del concepte superordinat corresponent i, per tant, el descriptor de la definici√≥, per motius d'√ļs, perqu√® la forma consolidada, tal com mostren la majoria de textos especialitzats i, en general, la cerca a internet, √©s resoluci√≥ alternativa de conflictes (la forma resoluci√≥ de conflictes alternativa se sol utilitzar sobretot en contextos explicatius del tipus "resoluci√≥ de conflictes alternativa a la via judicial", per√≤ no com a denominaci√≥ global del concepte). Tamb√© en altres lleng√ľes rom√†niques se segueix majorit√†riament aquesta estructura.

    (1) Contextos com ara el seg√ľent, en qu√® s'ha substitu√Įt la forma resoluci√≥ alternativa de conflictes per la forma normalitzada inicialment resoluci√≥ de conflictes extrajudicial, permeten veure que l'√ļs d'aquesta forma no √©s prou escaient:

    "S'ha dut a terme en diversos jutjats un projecte sobre la implantació de la mediació intrajudicial en matèria civil, per a potenciar la *resolució de conflictes extrajudicial."

    En canvi, s'entén sense problemes amb la forma resolució alternativa de conflictes:

    "S'ha dut a terme en diversos jutjats un projecte sobre la implantació de la mediació intrajudicial en matèria civil, per a potenciar la resolució alternativa de conflictes."

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]

       
  • 3701463   aproximaci√≥ judicial ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> aproximaci√≥ judicial
     
       
    • aproximaci√≥ judicial , n f
    • es alquiler de juez, n m
    • es judicial appraisal, n m
    • es rent a judge, n m
    • es valoraci√≥n judicial, n f
    • it noleggio di un giudice, n m
    • en judicial appraisal, n
    • en rent a judge, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Procediment de resoluci√≥ alternativa de conflictes en qu√® un jutge jubilat designat per les parts emet un dictamen sobre el cas objecte de controv√®rsia, despr√©s d'examinar els fets i analitzar els arguments de cadascuna, amb la finalitat de donar a con√®ixer la sent√®ncia m√©s probable si la q√ľesti√≥ arrib√©s als tribunals.

    Nota: 1. En l'aproximació judicial les parts acorden, prèviament, la forma, l'extensió i el caràcter vinculant o no del dictamen.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aproximació judicial:

    S'aprova la denominaci√≥ aproximaci√≥ judicial pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, basada en el fet que en aquest procediment el jutge emet una resoluci√≥ aproximada, no vinculant, sobre els fets (i el nucli aproximaci√≥ respon b√© a aquesta idea, tenint en compte que significa "Avaluaci√≥, apreciaci√≥, que s'acosta a la correcta", segons el diccionari normatiu);

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    La forma valoració extrajudicial, que també s'ha valorat, s'ha desestimat en favor de la forma aprovada, que alguns experts consideren més precisa (perquè la valoració del jutge en aquest cas és només aproximativa).

    Les formes dictamen judicial i valoració judicial, que també s'han tingut en compte, són semànticament inadequades, perquè la intervenció del jutge en aquest cas no es fa en un context judicial.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]

       
  • 3701464   arbitratge mediaci√≥ ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> arbitratge mediaci√≥
     
       
    • arbitratge mediaci√≥, n m
    • arb-med, n m sin. compl.
    • es arb-med, n m
    • es arbitraje y mediaci√≥n, n m
    • es arbitraje-mediaci√≥n, n m
    • es arbmed, n m
    • fr arb-med, n m
    • fr arbitrage-m√©diation, n m
    • it arb-med, n m
    • it arbitrato-mediazione, n m
    • en arb-med, n
    • en arbitration/mediation, n
    • en arbitration-mediation, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a un arbitratge i després a una mediació, de manera que el resultat de l'arbitratge només es dona a conèixer i adquireix validesa si no s'arriba a un acord a través de la mediació.

    Nota: 1. L'arbitratge mediació va ser creat amb la voluntat d'evitar els problemes de parcialitat i manca de neutralitat que pot generar la mediació arbitratge quan és un mateix professional qui duu a terme la mediació i l'arbitratge.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes arbitratge mediació (sin. compl. arb-med) i mediació arbitratge (sin. compl. med-arb):

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades arbitratge mediaci√≥, juntament amb el sin√≤nim complementari arb-med, i mediaci√≥ arbitratge, juntament amb el sin√≤nim complementari med-arb, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a arbitratge mediació i a mediació arbitratge, probablement calcs de l'anglès,

    ¬∑s√≥n formes descriptives ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes per dos substantius coordinats referits als dos processos que conformen aquests procediments de resoluci√≥ de conflictes: un arbitratge i una mediaci√≥, per aquest ordre, en el cas de arbitratge mediaci√≥, i una mediaci√≥ i un arbitratge, per aquest ordre, en el cas de mediaci√≥ arbitratge;

    ¬∑formalment s√≥n denominacions an√†logues a altres denominacions catalanes ja normatives, com ara caf√® concert, esmorzar dinar o goma escuma, constitu√Įdes tamb√© per dos substantius coordinats;

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen designacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a arb-med i med-arb,

    ¬∑s√≥n manlleus de l'angl√®s constru√Įts per reducci√≥ de les formes desenvolupades corresponents;

    ¬∑ling√ľ√≠sticament, com a manlleus, conserven el guionet d'origen, el qual, a m√©s, facilita la lectura, perqu√® ajuda a identificar els dos formants del compost i permet la pron√ļncia t√≤nica de tots dos;

    ·són les formes utilitzades habitualment entre els especialistes i en textos d'especialitat per a designar els conceptes;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten les formes paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes arbitratge-mediació i mediació-arbitratge, amb guionet entre els formants, perquè la normativa estableix que aquest tipus de formacions s'escriuen amb els components separats, sense cap element d'unió.

    Es descarten les formes arbitratge i mediaci√≥ i mediaci√≥ i arbitratge, i tamb√© arbitratge amb mediaci√≥ i mediaci√≥ amb arbitratge, que tamb√© s'han valorat, perqu√® no tenen √ļs i perqu√® terminol√≤gicament resulten denominacions menys travades que les formes aprovades. Les formes arbitratge amb mediaci√≥ i mediaci√≥ amb arbitratge tenen tamb√© l'inconvenient que no posen els dos processos (l'arbitratge i la mediaci√≥) al mateix nivell, sin√≥ que els fan dependre l'un de l'altre.

    Pel que fa a la categoria lèxica, les solucions adoptades responen als usos documentats i referits pels especialistes.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]

       
  • 3701465   avaluaci√≥ experta preliminar ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> avaluaci√≥ experta preliminar
     
       
    • avaluaci√≥ experta preliminar , n f
    • es evaluaci√≥n neutral inicial, n f
    • es evaluaci√≥n neutral preliminar, n f
    • es evaluaci√≥n neutral previa, n f
    • fr √©valuation pr√©liminaire neutre, n f
    • it valutazione preliminare, n f
    • en early neutral evaluation, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Procediment de resoluci√≥ alternativa de conflictes en qu√® un tercer imparcial i expert en la mat√®ria objecte de controv√®rsia emet una valoraci√≥ no vinculant del cas, despr√©s d'analitzar els fets, les proves i la legislaci√≥, amb suggeriments per a resoldre'l i amb una anticipaci√≥ de la sent√®ncia m√©s probable si la q√ľesti√≥ arrib√©s als tribunals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avaluació experta preliminar:

    S'aprova la denominaci√≥ avaluaci√≥ experta preliminar, calc aproximat de l'angl√®s early neutral evaluation, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda pel sintagma avaluaci√≥ experta (perqu√® √©s una avaluaci√≥ feta per un especialista en la mat√®ria objecte de controv√®rsia) i el modificador preliminar, perqu√® s'avan√ßa a una resoluci√≥ dels tribunals, en cas que el conflicte hi arrib√©s (preliminar √©s, segons el diccionari normatiu, "Que precedeix i prepara l'objecte principal");

    ¬∑segueix el paral¬∑lelisme d'altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre avaluació experta preliminar i avaluació experta prèvia, s'ha preferit la primera forma, perquè l'adjectiu preliminar es considera més formal i, per tant, més ajustat al context.

    Es descarta la forma avaluació experta inicial, que també s'ha valorat, perquè pot resultar equívoca i associar-se amb una avaluació interna del procés.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]