termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 4052767   agressi√≥ profil√†ctica ÔĽŅ <Antropologia > Sexualitat. Erotisme> agressi√≥ profil√†ctica
     
       
    • agressi√≥ profil√†ctica, n f
    • es stealthing, n m
    • fr retrait furtif du pr√©servatif, n m
    • fr stealthing, n m
    • en non-consensual condom removal, n
    • en stealthing, n

    <Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

    Agressió sexual consistent a treure's el preservatiu durant la penetració, o just abans, sense el consentiment de l'altra persona.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agressió profilàctica:

    S'aprova la denominaci√≥ agressi√≥ profil√†ctica pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa al manlleu anglès stealthing (del substantiu stealth, que designa un moviment o una acció subreptícia);

    ¬∑√©s una forma explicativa del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta el manlleu stealthing perqu√® es considera innecessari, tot i que t√© un cert √ļs.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]

       
  • 4051897   alimentaci√≥ complement√†ria ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Alimentaci√≥ infantil> alimentaci√≥ complement√†ria
     
       
    • alimentaci√≥ complement√†ria, n f
    • es alimentaci√≥n complementaria, n f
    • fr alimentation compl√©mentaire, n f
    • fr alimentation d'appoint, n f
    • fr r√©gime additionel, n m
    • en additional feeding, n
    • en complementary feeding, n
    • en weaning, n
    • de Beikost, n f
    • de Zukost, n f

    <Alimentació > Alimentació infantil>

    Alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet materna o la llet adaptada, que se sol iniciar després dels sis primers mesos d'alletament exclusiu.

    Nota: 1. L'equivalent anglès weaning fa referència, específicament, al procés d'acostumar l'infant a altres aliments a més de la llet materna o la llet adaptada, i els equivalents alemanys Beikost i Zukost es refereixen als aliments que es proporcionen a l'infant en aquest tipus d'alimentació.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes alimentació complementària i alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta):

    S'aproven les denominacions alimentaci√≥ complement√†ria a demanda i alimentaci√≥ complement√†ria a requesta, com a sin√≤nimes, juntament amb la forma sem√†nticament relacionada alimentaci√≥ complement√†ria, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació de base, alimentació complementària,

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i descriptiva del concepte;

    ·s'utilitza amb normalitat entre els especialistes i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques o, fins i tot, lexicogràfiques;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga.

    Quant a alimentació complementària a demanda,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès baby-led weaning, el qual està força estès entre els especialistes, però, alhora, és poc transparent per als parlants en general; (1)

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre la base alimentaci√≥ complement√†ria, d'√ļs habitual per a designar l'alimentaci√≥ que s'ofereix al lactant addicionalment a la llet de la mare (o a la llet maternitzada), amb afegiment del modificador a demanda, tamb√© molt habitual en aquest √†mbit, especialment en l'expressi√≥ alletament a demanda, que es refereix a l'alletament adaptat a les necessitats de l'infant (especialment pel que fa a quantitat i a temps);

    ·és una denominació precisa i s'identifica sense cap problema amb el concepte;

    ·és una de les formes més utilitzades en català, a més del manlleu, i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    La forma alimentació complementària a requesta, al seu torn,

    ¬∑√©s una variant geoling√ľ√≠stica de alimentaci√≥ complement√†ria a demanda, m√©s natural en determinades zones del domini ling√ľ√≠stic.

    Es descarta el manlleu perqu√® es considera poc entenedor i innecessari, malgrat que es documenta for√ßa en catal√† i en altres lleng√ľes rom√†niques.

    La forma alimentació complementària a demanda i autoregulada, proposada per alguns especialistes, s'ha descartat perquè es considera innecessàriament explicativa i llarga. També s'ha descartat, però pel motiu contrari, la forma alimentació a demanda, que no és prou precisa, ja que podria aplicar-se a l'alimentació en general, no tan sols a l'alimentació complementària, pròpia del lactant.

    D'altra banda, entre alimentació complementària a demanda i alimentació complementària autoregulada s'ha preferit la primera, tenint en compte la popularitat de la forma a demanda dins d'aquest àmbit per a designar conceptes afins.

    Altres formes que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han descartat en favor de alimentaci√≥ complement√†ria a demanda, han estat alimentaci√≥ complement√†ria lliure, alimentaci√≥ complement√†ria regulada pel nad√≥, alimentaci√≥ autoregulada pel nad√≥, alimentaci√≥ dirigida pel nad√≥ i alimentaci√≥ dirigida per l'infant. Aquestes formes, en general, tenen menys √ļs que la forma aprovada.

    (1) La forma anglesa weaning prové del verb to wean, que significa, específicament, 'acostumar un infant o un animal a prendre altres aliments a més de la llet materna'. Concretament, segons el diccionari Merriam-Webster, "to accustom (a young child or animal) to take food otherwise than by nursing", o, segons el diccionari Collins, "to cause (a child or young animal) to become accustomed gradually to food other than its mother's milk". L'expressió completa, baby-led weaning, prové, segons diverses fonts, del títol d'un llibre anglès sobre aquest tipus d'alimentació: RAPLEY, Gill; MURKETT, Tracey. Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food. London: Vermilion, 2008. ISBN 978-0-0919-2380-8

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]

       
  • 4051899   alimentaci√≥ complement√†ria a requesta ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Alimentaci√≥ infantil> alimentaci√≥ complement√†ria a requesta
     
       
    • alimentaci√≥ complement√†ria a demanda, n f
    • alimentaci√≥ complement√†ria a requesta, n f
    • es alimentaci√≥n complementaria a demanda, n f
    • es alimentaci√≥n complementaria autorregulada, n f
    • es alimentaci√≥n complementaria dirigida por el beb√©, n f
    • es alimentaci√≥n complementaria regulada por el beb√©, n f
    • fr alimentation autonome du b√©b√©, n f
    • fr diversification alimentaire autonome, n f
    • fr sevrage au gr√© du nourrisson, n m
    • en baby-led weaning, n
    • en BLW, n sigla

    <Alimentació > Alimentació infantil>

    M√®tode d'introducci√≥ de l'alimentaci√≥ complement√†ria consistent a oferir a l'infant aliments sense triturar, adequats a la seva edat i preparats d'acord amb les seves habilitats motores i de degluci√≥, i a deixar que tri√Į els que vol menjar i si se'ls menja amb els dits o amb coberts.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes alimentació complementària i alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta):

    S'aproven les denominacions alimentaci√≥ complement√†ria a demanda i alimentaci√≥ complement√†ria a requesta, com a sin√≤nimes, juntament amb la forma sem√†nticament relacionada alimentaci√≥ complement√†ria, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació de base, alimentació complementària,

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i descriptiva del concepte;

    ·s'utilitza amb normalitat entre els especialistes i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques o, fins i tot, lexicogràfiques;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga.

    Quant a alimentació complementària a demanda,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès baby-led weaning, el qual està força estès entre els especialistes, però, alhora, és poc transparent per als parlants en general; (1)

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre la base alimentaci√≥ complement√†ria, d'√ļs habitual per a designar l'alimentaci√≥ que s'ofereix al lactant addicionalment a la llet de la mare (o a la llet maternitzada), amb afegiment del modificador a demanda, tamb√© molt habitual en aquest √†mbit, especialment en l'expressi√≥ alletament a demanda, que es refereix a l'alletament adaptat a les necessitats de l'infant (especialment pel que fa a quantitat i a temps);

    ·és una denominació precisa i s'identifica sense cap problema amb el concepte;

    ·és una de les formes més utilitzades en català, a més del manlleu, i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    La forma alimentació complementària a requesta, al seu torn,

    ¬∑√©s una variant geoling√ľ√≠stica de alimentaci√≥ complement√†ria a demanda, m√©s natural en determinades zones del domini ling√ľ√≠stic.

    Es descarta el manlleu perqu√® es considera poc entenedor i innecessari, malgrat que es documenta for√ßa en catal√† i en altres lleng√ľes rom√†niques.

    La forma alimentació complementària a demanda i autoregulada, proposada per alguns especialistes, s'ha descartat perquè es considera innecessàriament explicativa i llarga. També s'ha descartat, però pel motiu contrari, la forma alimentació a demanda, que no és prou precisa, ja que podria aplicar-se a l'alimentació en general, no tan sols a l'alimentació complementària, pròpia del lactant.

    D'altra banda, entre alimentació complementària a demanda i alimentació complementària autoregulada s'ha preferit la primera, tenint en compte la popularitat de la forma a demanda dins d'aquest àmbit per a designar conceptes afins.

    Altres formes que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han descartat en favor de alimentaci√≥ complement√†ria a demanda, han estat alimentaci√≥ complement√†ria lliure, alimentaci√≥ complement√†ria regulada pel nad√≥, alimentaci√≥ autoregulada pel nad√≥, alimentaci√≥ dirigida pel nad√≥ i alimentaci√≥ dirigida per l'infant. Aquestes formes, en general, tenen menys √ļs que la forma aprovada.

    (1) La forma anglesa weaning prové del verb to wean, que significa, específicament, 'acostumar un infant o un animal a prendre altres aliments a més de la llet materna'. Concretament, segons el diccionari Merriam-Webster, "to accustom (a young child or animal) to take food otherwise than by nursing", o, segons el diccionari Collins, "to cause (a child or young animal) to become accustomed gradually to food other than its mother's milk". L'expressió completa, baby-led weaning, prové, segons diverses fonts, del títol d'un llibre anglès sobre aquest tipus d'alimentació: RAPLEY, Gill; MURKETT, Tracey. Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food. London: Vermilion, 2008. ISBN 978-0-0919-2380-8

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]

       
  • 4052768   anarquia relacional ÔĽŅ <Antropologia > Sexualitat. Erotisme> anarquia relacional
     
       
    • anarquia relacional, n f
    • AR, n f sigla
    • es anarqu√≠a relacional, n f
    • es anarquismo relacional, n m
    • es AR, n m/f sigla
    • fr anarchie relationnelle, n f
    • en relationship anarchy, n
    • en RA, n sigla

    <Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

    Pràctica consistent a establir relacions afectives o sexuals sense categoritzar-les ni sotmetre-les a jerarquies o regles preestablertes, excepte que siguin consentides per tots els membres que en formen part.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anarquia relacional (sigla AR):

    S'aprova la denominaci√≥ anarquia relacional, juntament amb la sigla AR, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa al sintagma anarquia relacional,

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el nucli anarquia ('desordre o abs√®ncia d'autoritat', per extensi√≥ del sentit recte de l'√†mbit de la pol√≠tica) i l'adjectiu relacional ('relatiu a la relaci√≥ o a una relaci√≥');

    ·és una forma força estesa i es documenta en nombroses fonts especialitzades;

    ·té el vistiplau dels especialistes;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen formes an√†logues.

    Pel que fa a la sigla AR,

    ·és una sigla adequada, corresponent al sintagma anarquia relacional;

    ¬∑t√© for√ßa √ļs i es documenta en nombroses fonts;

    ·els especialistes hi donen el vistiplau.

    Entre anarquisme relacional i anarquia relacional, s'opta per la forma anarquia relacional perqu√® es considera ling√ľ√≠sticament preferible, ja que anarquia √©s, simplement, l'abs√®ncia de govern, mentre que anarquisme se sol relacionar amb una teoria pol√≠tica.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]

       
  • 4052769   antisexe ÔĽŅ <Antropologia > Sexualitat. Erotisme> antisexe
     
       
    • antisexe, adj
    • es antisexo, adj
    • es antisexual, adj
    • es sexonegativo -va, adj
    • fr antisexe, adj
    • fr sexe-n√©gatif -ive, adj
    • en sex-negative, adj

    <Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

    Que té o que promou una actitud repressora, negativa o intolerant envers el sexe i la sexualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme antisexe:

    S'aprova la denominaci√≥ antisexe pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana als calcs de l'anglès sexnegatiu -iva o sexenegatiu -iva;

    ¬∑√©s una forma que ja t√© √ļs i es documenta en nombrosos contextos especialitzats amb aquest sentit;

    ·té el vistiplau dels especialistes;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© s'utilitza la forma an√†loga.

    Es descarta el calc sexenegatiu -iva perqu√® no t√© gaire √ļs. Els especialistes asseguren, a m√©s, que antisexe ja s'utilitza amb el mateix sentit que l'angl√®s sexnegative, malgrat que, d'entrada, pugui suggerir nom√©s el sentit d''en contra del sexe' (a partir del prefix d'origen grec anti-, que vol dir 'a contra de') o la idea de castedat. Cal dir, de fet, que en catal√† el nucli nominal de la majoria de compostos del tipus nom + adjectiu designa una part del cos (colltort, camacurt, ullblau, etc.), de manera que *sexenegatiu -iva seria tamb√© una forma dubtosa pel que fa a l'adequaci√≥ ling√ľ√≠stica.

    Finalment, la forma sexonegatiu -iva (com electronegatiu -iva o seronegatiu -iva) tampoc no t√© gaire √ļs.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]

       
  • 4052770   asseguda a la cara ÔĽŅ <Antropologia > Sexualitat. Erotisme> asseguda a la cara
     
       
    • asseguda a la cara, n f
    • es facesitting, n m
    • es sentarse en la cara, n m
    • fr facesitting, n m
    • en facesitting, n

    <Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

    Pràctica sexual en què un dels membres de la parella s'asseu, frega o acosta repetidament la zona genital sobre la cara de l'altre.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme asseguda a la cara:

    S'aprova la denominaci√≥ asseguda a la cara, calc de l'angl√®s facesitting, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès facesitting, que té una certa difusió en català;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, que descriu amb precisi√≥ el concepte;

    ·els especialistes hi donen el vistiplau.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]

       
  • 4053823   assistent personal de compres | assistenta personal de compres ÔĽŅ <Economia > Comer√ß> assistent personal de compres | assistenta personal de compres
     
       
    • assistent personal de compres | assistenta personal de compres, n m, f
    • es asistente de compras personales | asistenta de compras personales, n m, f
    • es asistente personal de compras | asistenta personal de compras, n m, f
    • fr assistant d'achats personnels | assistante d'achats personnels, n m, f
    • fr commis aux commandes personnelles, n m
    • fr commis aux commandes personnelles | commise aux commades personnelles, n m, f
    • en personal shopper, n

    <Economia > Comerç>

    Persona que, com a empleat d'una botiga o com a professional independent, ofereix un servei d'assessorament en la tria d'objectes personals i altres productes, ja sigui roba, regals d'aniversari, regals d'empresa, etc., o s'encarrega de comprar-los directament per a alg√ļ altre.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme assistent personal de compres | assistenta personal de compres:

    S'aprova la denominaci√≥ assistent personal de compres | assistenta personal de compres, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès personal shopper, que està força estès;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ descriptiva, que s'identifica sense dificultats amb el concepte, i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·ja ha tingut difusió com a alternativa a l'anglicisme i es documenta en fonts catalanes;

    ·té el vistiplau dels especialistes;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions similars.

    Es descarta la forma assistent de compres perqu√® no √©s prou precisa, ja que obvia la idea que es tracta d'alg√ļ que ofereix consell personalitzat als seus clients.

    La forma assistent de compres personals tampoc és prou adequada, perquè les compres no són sempre personals (personal significa "que concerneix una persona o a un mateix"), sinó que qui és personal és l'assistent.

    El calc de l'angl√®s comprador personal, finalment, s'ha descartat perqu√® remet a una persona que va a comprar per alg√ļ altre, mentre que l'assistent personal de compres no necess√†riament compra els productes; de vegades, simplement, assessora en la tria.

    [Acta 641, 3 d'octubre de 2018]

       
  • 3922190   atac BlackNurse ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telem√†tica > Ciberseguretat> atac BlackNurse
     
       
    • atac BlackNurse, n m
    • es ataque BlackNurse, n m
    • fr attaque BlackNurse, n f
    • en BlackNurse attack, n

    <Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

    Atac d'inundació ICMP en què els paquets que s'envien saturen els tallafocs i els encaminadors.

    Nota: 1. La forma BlackNurse de la denominació prové, segons diverses fonts, del nom del nom en anglès de les professions de les dues persones que van idear aquest atac, un ferrer (blacksmith) i un infermer (nurse).

    Nota: 2. Els paquets de dades ICMP que s'envien en l'atac BlackNurse són del tipus "destinació inaccessible", que habitualment informen sobre l'accessibilitat de determinats components a la xarxa, sobre problemes d'encaminament o sobre el bloqueig que exerceixen els tallafocs.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme atac BlackNurse:

    S'aprova la denominaci√≥ atac BlackNurse, de l'angl√®s BlackNurse attack (forma creada, segons diverses fonts, a partir del nom de les professions de les dues persones que van idear aquest atac, un ferrer (blacksmith) i un infermer (nurse)), pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s l'√ļnica forma documentada en catal√† per a fer refer√®ncia a aquest concepte, que √©s molt especialitzat;

    ·no s'han trobat alternatives que siguin alhora prou sintètiques i prou precises per a designar aquest tipus d'atac;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes atac ICMP, atac d'inundació ICMP i atac de saturació ICMP perquè no són prou precises, ja que hi ha altres atacs que poden encabir-se sota aquestes mateixes etiquetes.

    [Acta 632, 14 de febrer de 2018]

       
  • 3922191   atac d'interfer√®ncia ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telem√†tica > Ciberseguretat> atac d'interfer√®ncia
     
       
    • atac d'interfer√®ncia, n m
    • es interferencia intencionada, n f
    • fr brouillage, n m
    • fr brouillage intentionnel, n m
    • en jamming attack, n

    <Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

    Atac de denegació de servei en què es provoquen interferències en el servidor o la xarxa per a saturar-los.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme atac d'interferència:

    S'aprova la denominaci√≥ atac d'interfer√®ncia pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana a l'anglicisme jamming attack (de jamming, que en llengua general és un embossament o una obstrucció, i en electrònica es refereix a l'acció de fer incomprensible un senyal mitjançant interferències);

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i descriptiva del concepte;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten alternatives similars al manlleu;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes interferència intencionada i atac per soroll perquè es considera que la forma aprovada s'identifica més fàcilment amb aquest tipus d'atac.

    [Acta 632, 14 de febrer de 2018]

       
  • 3922192   atac d'inundaci√≥ ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telem√†tica > Ciberseguretat> atac d'inundaci√≥
     
       
    • atac d'inundaci√≥, n m
    • es ataque de inundaci√≥n, n m
    • fr attaque d'inondation, n f
    • en flood attack, n
    • en flooding attack, n

    <Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

    Atac de denegació de servei que consisteix a enviar una gran quantitat de dades a un servidor o a un sistema informàtic amb l'objectiu de saturar-lo.

    Nota: 1. √Čs un atac d'inundaci√≥ l'atac d'inundaci√≥ ICMP.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme atac d'inundació:

    S'aprova la denominaci√≥ atac d'inundaci√≥, calc de l'angl√®s flooding attack, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, explicable a partir del sentit figurat del substantiu inundaci√≥, referit en aquest cas a la gran quantitat de dades que s'envien, que desborden (inunden) el sistema;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 632, 14 de febrer de 2018]