termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
 
  • 3932154   bancha ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> bancha
     
       
    • bantxa, n m
    • te de tres anys, n m sin. compl.
    • es bancha, n m
    • fr bancha, n m
    • fr th√© de trois ans, n m
    • it bancha, n m
    • en bancha, n
    • en bancha tea, n
    • de Bancha, n m
    • ja Áē™ŤĆ∂, n
    • ja bancha, n

    <Alimentació > Begudes>

    Te verd japon√®s procedent de fulles madurades i assecades d'una manera natural durant tres anys, que produeix una infusi√≥ amb un contingut de te√Įna molt baix i amb una forta aroma de palla.

    Nota: 1. El bantxa prové de les collites tardanes (entre finals d'estiu i hivern) i es considera el te japonès de menys qualitat.

    Nota: 2. La denominació bantxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és bancha. Significa, literalment, 'te ordinari'.

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bancha:

    Per coher√®ncia amb la resta de formes japoneses que acaben amb la mateixa s√≠l¬∑laba (cha, corresponent al car√†cter japon√®s ŤĆ∂, que significa 'te'), es descarta l'adaptaci√≥ banxa, encara que seria m√©s conforme amb la fon√®tica catalana (com planxa, clenxa, trinxa, conxa o punxa), i es mant√© el car√†cter africat de la consonant de la segona s√≠l¬∑laba.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

    Nota: 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptaci√≥ tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ¬∑la proximitat de l'√†mbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogr√†fic propi, a fi de facilitar la pron√ļncia als parlants;

    ¬∑les formes adaptades ja tenen un cert √ļs en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no √©s un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptaci√≥, ja que els factors que influeixen en l'adaptaci√≥ o no d'un determinat manlleu s√≥n diversos (grau d'introducci√≥ del manlleu, documentaci√≥ de la forma adaptada, √†mbit d'especialitat del terme i tend√®ncies de l'√†mbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, √ļs en altres lleng√ľes, etc.) i no necess√†riament s√≥n els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pr√≤pia s√≥n, en principi, preferibles, perqu√® eviten les irregularitats i faciliten la pron√ļncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al g√®nere gramatical, inexistent en japon√®s, s'opta pel mascul√≠, at√®s que el referent (te) √©s mascul√≠ i que les altres lleng√ľes de g√®nere han fet aquesta elecci√≥.

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions seg√ľents: bantxa (com a denominaci√≥ principal) i te de tres anys (com a sin√≤nim complementari); guemaitxa (com a denominaci√≥ principal) i te d'arr√≤s torrat (com a sin√≤nim complementari); hojitxa (com a denominaci√≥ principal) i te verd torrat (com a sin√≤nim complementari); kukitxa (com a denominaci√≥ principal) i te de branquillons (com a sin√≤nim complementari); matxa (com a denominaci√≥ principal) i te japon√®s en pols (com a sin√≤nim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions √ļniques (perqu√® no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sint√®tica i inequ√≠voca aquest tipus de te i de beguda).

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

       
  • 3929998   beb√© medicamento ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina de la reproducci√≥> beb√© medicamento
     
       
    • germ√† seleccionat gen√®ticament | germana seleccionada gen√®ticament, n m, f
    • germ√† donant | germana donant, n m, f sin. compl.
    • es beb√© medicamento, n m
    • es hermano salvador | hermana salvadora, n m, f
    • es hermano seleccionado gen√©ticamente | hermana seleccionada gen√©ticamente, n m, f
    • fr enfant donneur | enfant donneuse, n m, f
    • fr enfant sauveur | enfant sauveuse, n m, f
    • fr enfant-m√©dicament, n m
    • en saviour baby, n
    • en saviour child, n
    • en saviour sibling, n

    <Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>

    Infant concebut a partir d'un embrió obtingut per fecundació in vitro i seleccionat entre diversos embrions mitjançant diagnòstic genètic preimplantacional, amb l'objectiu que sigui histocompatible amb un germà que presenta una malaltia greu i pugui fer-li de donant de cèl·lules o teixits.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme germà seleccionat genèticament | germana seleccionada genèticament (sin. compl. germà donant | germana donant):

    S'aproven les denominacions germ√† seleccionat gen√®ticament (com a forma principal) i germ√† donant (com a sin√≤nim complementari), pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a germà seleccionat genèticament,

    ·és una denominació descriptiva del concepte;

    ·es documenta força, especialment en textos periodístics;

    ·en castellà s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·té el suport de la majoria dels experts consultats.


    Pel que fa a germà donant,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ sint√®tica que, si b√© no descriu amb precisi√≥ el concepte, es creu que pot ser √ļtil en certs contextos, especialment divulgatius, al costat de la denominaci√≥ germ√† seleccionat gen√®ticament;

    ·es documenta la denominació francesa paral·lela en fonts terminològiques de referència.

    Es descarta la denominaci√≥ germ√† donant seleccionat gen√®ticament, que seria la denominaci√≥ m√©s precisa, per la llargada i perqu√® no se n'ha documentat cap √ļs, ni en catal√† ni tampoc (la forma paral¬∑lela) en altres lleng√ľes.

    Tamb√© es bandeja la forma m√©s redu√Įda donant seleccionat gen√®ticament, tot i que t√© el suport d'alguns experts, perqu√®, d'acord amb altres especialistes, no √©s una denominaci√≥ prou adequada sem√†nticament, ja que podria designar qualsevol donant escollit per les seves caracter√≠stiques gen√®tiques.

    Finalment, es desestima la denominació nadó medicament, que probablement és la forma més estesa per a designar el concepte, i també germà salvador i nadó de doble esperança, perquè són denominacions massa connotades. Els especialistes consideren que són formes inadequades i les rebutgen completament.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]

       
  • 3932155   Bimi ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Verdures. Llegums> Bimi
     
       
    • brocolet, n m
    • es Bimi, n m
    • fr Asparation, n m
    • fr Bimi, n m
    • fr broccoletti, n m
    • fr Broccolini, n m
    • fr brocolette, n m
    • fr brocoli nain, n m
    • fr minibrocoli, n m
    • it broccoletto, n m
    • en Asparation, n
    • en baby broccoli, n
    • en Bimi, n
    • en broccolette, n
    • en broccoletti, n
    • en Broccolini, n
    • en Italian sprouting broccoli, n
    • en Sweet baby broccoli, n
    • en Tenderstem, n
    • en tenderstem broccoli, n
    • nc Brassica oleracea italica x alboglabra

    <Alimentació > Verdures. Llegums>

    Hortalissa de la família de les crucíferes derivada de l'encreuament natural entre el bròcoli tradicional europeu (Brassica oleracea var. italica) i el xinès (Brassica oleracea var. alboglabra), que presenta uns troncs llargs, prims i tendres rematats per espigalls grocs, molt apreciada en gastronomia pel seu gust dolç i suau amb notes d'espàrrec.

    Nota: 1. El brocolet es cultiva sobretot al Regne Unit, els Estats Units, Kenya i Espanya.

    Nota: 2. Aquesta hortalissa es coneix actualment a casa nostra amb el nom comercial Bimi. Les formes Asparation, Broccolini, Sweet baby broccoli i Tenderstem són també noms comercials del mateix producte.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brocolet:

    S'aprova la denominaci√≥ brocolet -forma neol√≤gica creada per afegiment del sufix de diminutiu -et al segment brocol-, truncaci√≥ de br√≤coli (1)-, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa genèrica, creada des del català, a la denominació comercial Bimi, que és la forma amb què es coneix actualment aquesta hortalissa a casa nostra;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, que cont√© els trets sem√†ntics de br√≤coli i de petitesa, propis del concepte, per√≤ que no remet tan sols a un br√≤coli petit (aix√≤ seria brocolinet), sin√≥ a un producte diferent, de manera que pot resultar una soluci√≥ del tot distintiva;

    ¬∑mant√© una certa analogia formal i sem√†ntica amb les denominacions gen√®riques utilitzades en altres lleng√ľes (brocolette, minibrocoli, broccoletto, baby broccoli, etc.);

    ·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    Les formes brocolinet, minibròquil i bròquil nan, que també s'han valorat, s'han descartat en favor de brocolet, que es considera una solució millor. Brocolinet i minibròquil només remeten a un bròquil petit, mentre que brocolet, pel tipus de formació que presenta (fragment brocol-, de brocoli, +
    sufix -et) pot associar-se més fàcilment a un producte diferent. Brocolinet, a més, pot resultar una denominació infantívola, i minibròquil és una solució estranya en horticultura, ja que no és habitual trobar noms d'hortalisses formats per prefixació. Finalment, bròquil nan, paral·lela al francès broccoli nain, és una forma més llarga que brocolet i s'ha preferit optar per la solució més sintètica.

    També s'ha desestimat bròcoli de caluix tendre, que és una forma excessivament llarga.

    (1) La forma br√≤coli (manlleu adaptat de l'itali√† broccoli, plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot') va ser aprovada pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 511 per a designar l'hortalissa Brassica oleracea var. italica.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

       
  • 3932168   bŇćcha ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> bŇćcha
     
       
    • kukitxa, n m
    • te de branquillons, n m sin. compl.
    • es bŇćcha, n m
    • es kukicha, n m
    • es t√© de invierno, n m
    • es t√© en rama, n m
    • es t√© kukicha, n m
    • fr bocha, n m
    • fr kukicha, n m
    • fr th√© de brindilles, n m
    • en bŇćcha, n
    • en kukicha, n
    • en twig tea, n
    • ja ŤĆéŤĆ∂, n
    • ja kukicha, n

    <Alimentació > Begudes>

    Barreja de branquillons, tiges, pec√≠ols i, en menys quantitat, fulles de te verd japon√®s, generalment sentxa, que produeix una infusi√≥ amb un contingut en te√Įna molt baix, cremosa, suau i amb un gust relativament dol√ß de nous.

    Nota: 1. La denominació kukitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és kukicha. Significa, literalment, 'te de tiges'.

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme kukitxa:

    Es descarta la forma botxa (adaptaci√≥ de la forma japonesa bŇćcha, literalment 'te de branca') perqu√® la forma m√©s usada internacionalment √©s kukicha i, per tant, es prefereix partir d'aquesta forma.

    La forma te d'hivern, anàloga al castellà te de invierno (en al·lusió a la recol·lecció tardana d'aquest te), s'ha descartat perquè no és prou distintiva (el bantxa, per exemple, també és un te de recol·lecció tardana). A més, no es documenta en català.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptaci√≥ tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ¬∑la proximitat de l'√†mbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogr√†fic propi, a fi de facilitar la pron√ļncia als parlants;

    ¬∑les formes adaptades ja tenen un cert √ļs en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no √©s un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptaci√≥, ja que els factors que influeixen en l'adaptaci√≥ o no d'un determinat manlleu s√≥n diversos (grau d'introducci√≥ del manlleu, documentaci√≥ de la forma adaptada, √†mbit d'especialitat del terme i tend√®ncies de l'√†mbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, √ļs en altres lleng√ľes, etc.) i no necess√†riament s√≥n els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pr√≤pia s√≥n, en principi, preferibles, perqu√® eviten les irregularitats i faciliten la pron√ļncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al g√®nere gramatical, inexistent en japon√®s, s'opta pel mascul√≠, at√®s que el referent (te) √©s mascul√≠ i que les altres lleng√ľes de g√®nere han fet aquesta elecci√≥.

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions seg√ľents: bantxa (com a denominaci√≥ principal) i te de tres anys (com a sin√≤nim complementari); guemaitxa (com a denominaci√≥ principal) i te d'arr√≤s torrat (com a sin√≤nim complementari); hojitxa (com a denominaci√≥ principal) i te verd torrat (com a sin√≤nim complementari); kukitxa (com a denominaci√≥ principal) i te de branquillons (com a sin√≤nim complementari); matxa (com a denominaci√≥ principal) i te japon√®s en pols (com a sin√≤nim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions √ļniques (perqu√® no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sint√®tica i inequ√≠voca aquest tipus de te i de beguda).

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]