termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
 
  • 3710929   pare de dia ÔĽŅ <Sociologia > Serveis socials> pare de dia
     
       
    • pare de dia, n m
    • es asistente maternal, n m
    • es padre de d√≠a, n m
    • fr assistant maternel, n m
    • fr papa de jour, n m
    • en childminder, n
    • en chil minder, n var. ling.
    • de Tagesvater, n m

    <Sociologia > Serveis socials>

    Home que fa de mare de dia.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:

    S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades metaf√≤ricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi s√≥n);

    ·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);

    ·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;

    ¬∑en altres lleng√ľes (per exemple, en el franc√®s de Su√Įssa o en castell√†) s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominaci√≥ gen√®rica del concepte, √©s a dir, com a denominaci√≥ que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisi√≥ que se separa de la metodologia terminogr√†fica habitual, perqu√® es considera √ļtil disposar d'una designaci√≥ gen√®rica i es creu que el femen√≠ -que √©s actualment la forma m√©s utilitzada, at√®s que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professi√≥ s√≥n dones- pot complir sense problemes aquesta funci√≥.

    Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).

    Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.


    Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

    -assistent maternal (paral¬∑lela al franc√®s assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen √ļs;

    -mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: √©s una forma massa llarga, que no t√© √ļs i que, a m√©s, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professi√≥ poc qualificada, mentre que les mares de dia s√≥n professionals de l'educaci√≥ infantil;

    -mainadera professional: √©s una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a m√©s, sense √ļs;

    -acompanyant de llar de crian√ßa; educador de llar de crian√ßa | educadora de llar de crian√ßa: no tenen √ļs.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

       
  • 3710930   picot escapulat de Guatemala ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> picot escapulat de Guatemala
     
       
    • picot escapulat de Guatemala, n m
    • es carpintero escapulario guatemalteco, n m
    • fr pic du Guatemala, n m
    • en Guatemalan flicker, n
    • de Guatemalagoldspecht, n m
    • nc Colaptes mexicanoides
    • nc Colaptes auratus mexicanoides alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Piciformes > Pícids > Colaptes

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes picot escapulat oriental, picot escapulat occidental i picot escapulat de Guatemala:

    S'aproven les denominacions picot escapulat oriental, picot escapulat occidental i picot escapulat de Guatemala pels motius seg√ľents:

    ·el nom genèric, picot escapulat, és una denominació creada sobre la forma normativa picot, utilitzada per a designar diverses espècies de la família dels pícids, i l'adjectiu escapulat -ada, no recollit en les obres lexicogràfiques, però ben format sobre la base nominal escapulari i motivat per l'extensa taca que aquests ocells tenen al pit, que recorda un escapulari;

    ·escapulat -ada és una forma anàloga a altres adjectiu com ara ocel·lat, barrat, tacat o pigallat, i s'utilitza, per exemple, en l'àmbit esportiu, per a fer referència als equips, jugadors o tècnics que duen a la samarreta un motiu que recorda un escapulari (conjunt escapulat, samarreta escapulada, plantilla escapulada, etc.);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta, com a nom genèric, la forma picot escapular perquè l'adjectiu escapular fa referència a l'espatlla o l'escàpula i resultaria, doncs, menys adient des del punt de vista semàntic. La forma picot d'escapulari seria adequada, però es considera preferible picot escapulat perquè és una solució més sintètica.

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]

       
  • 3710931   picot escapulat occidental ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> picot escapulat occidental
     
       
    • picot escapulat occidental, n m
    • es carpintero escapulario rojizo, n m
    • fr pic ros√©, n m
    • en red-shafted flicker, n
    • de Westgoldspecht, n m
    • nc Colaptes cafer
    • nc Colaptes auratus cafer alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Piciformes > Pícids > Colaptes

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes picot escapulat oriental, picot escapulat occidental i picot escapulat de Guatemala:

    S'aproven les denominacions picot escapulat oriental, picot escapulat occidental i picot escapulat de Guatemala pels motius seg√ľents:

    ·el nom genèric, picot escapulat, és una denominació creada sobre la forma normativa picot, utilitzada per a designar diverses espècies de la família dels pícids, i l'adjectiu escapulat -ada, no recollit en les obres lexicogràfiques, però ben format sobre la base nominal escapulari i motivat per l'extensa taca que aquests ocells tenen al pit, que recorda un escapulari;

    ·escapulat -ada és una forma anàloga a altres adjectiu com ara ocel·lat, barrat, tacat o pigallat, i s'utilitza, per exemple, en l'àmbit esportiu, per a fer referència als equips, jugadors o tècnics que duen a la samarreta un motiu que recorda un escapulari (conjunt escapulat, samarreta escapulada, plantilla escapulada, etc.);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta, com a nom genèric, la forma picot escapular perquè l'adjectiu escapular fa referència a l'espatlla o l'escàpula i resultaria, doncs, menys adient des del punt de vista semàntic. La forma picot d'escapulari seria adequada, però es considera preferible picot escapulat perquè és una solució més sintètica.

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]

       
  • 3710932   picot escapulat oriental ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> picot escapulat oriental
     
       
    • picot escapulat oriental, n m
    • es carpintero escapulario dorado, n m
    • fr pic dor√©, n m
    • en yellow-shafted flicker, n
    • de Ostgoldspecht, n m
    • nc Colaptes auratus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Piciformes > Pícids > Colaptes

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes picot escapulat oriental, picot escapulat occidental i picot escapulat de Guatemala:

    S'aproven les denominacions picot escapulat oriental, picot escapulat occidental i picot escapulat de Guatemala pels motius seg√ľents:

    ·el nom genèric, picot escapulat, és una denominació creada sobre la forma normativa picot, utilitzada per a designar diverses espècies de la família dels pícids, i l'adjectiu escapulat -ada, no recollit en les obres lexicogràfiques, però ben format sobre la base nominal escapulari i motivat per l'extensa taca que aquests ocells tenen al pit, que recorda un escapulari;

    ·escapulat -ada és una forma anàloga a altres adjectiu com ara ocel·lat, barrat, tacat o pigallat, i s'utilitza, per exemple, en l'àmbit esportiu, per a fer referència als equips, jugadors o tècnics que duen a la samarreta un motiu que recorda un escapulari (conjunt escapulat, samarreta escapulada, plantilla escapulada, etc.);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta, com a nom genèric, la forma picot escapular perquè l'adjectiu escapular fa referència a l'espatlla o l'escàpula i resultaria, doncs, menys adient des del punt de vista semàntic. La forma picot d'escapulari seria adequada, però es considera preferible picot escapulat perquè és una solució més sintètica.

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]

       
  • 3710933   polla akul ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> polla akul
     
       
    • polla akul, n f
    • es gallineta akul, n f
    • fr marouette akool, n f
    • en brown crake, n
    • de Braunbauch-Kielralle, n f
    • nc Zapornia akool
    • nc Amaurornis akool alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gru√Įformes > R√†l¬∑lids > Zapornia

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme polla akul:

    S'aprova la denominaci√≥ polla akul pels motius seg√ľents:

    Pel que fa al nucli, polla,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu per a designar diverses espècies de la família dels ràl·lids;

    Quant a akul,

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ catalana de la forma del nom cient√≠fic akool, d'origen desconegut (potser, segons algunes obres, de la mitologia hind√ļ), per√≤ probablement llatinitzada a trav√©s de l'angl√®s, fet que justifica el pas de oo en u;

    ¬∑la simplificaci√≥ de oo en u facilita la pron√ļncia sense allunyar-se excessivament del nom cient√≠fic;

    ·en castellà s'utilitza també aquesta forma;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]

       
  • 3710934   ptilinop ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> ptilinop
     
       
    • ptilinop, n m
    • es tilopo, n m
    • fr ptilope, n m
    • en fruit-dove, n
    • de Fruchttaube, n f

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les esp√®cies d'ocells dels g√®neres Ptilinopus, Chrysoena, Ramphiculus, Drepanoptila i Megaloprepia, de la fam√≠lia dels col√ļmbids, de l'ordre des columbiformes, frug√≠vors i molt acolorits, que viuen en boscos del sud-est asi√†tic i Oceania.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ptilinop:

    ¬∑√©s la catalanitzaci√≥ de la denominaci√≥ cient√≠fica Ptilinopus (del grec pt√≠lon 'ploma' i po√Ľs pod√≥s 'peu'), que s'utilitza en catal√† com a nom gen√®ric de les esp√®cies dels g√®neres Ptilinopus, Chrysoena, Ramphiculus, Drepanoptila i Megaloprepia, de la fam√≠lia dels col√ļmbids, de l'ordre des columbiformes;(1)

    ·el grup consonàntic pt inicial respon al criteri habitual de mantenir els grups inicials pn, ps i pt d'origen culte en l'adaptació al català, tal com s'ha fet en formes normatives, com ara pteridals, pterigoides, pteròpodes o ptilosi;

    ¬∑en altres lleng√ľes (castell√† i franc√®s) s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova com a mascul√≠, d'acord amb el g√®nere del nom cient√≠fic. i de la resta de lleng√ľes.

    (1)Els g√®neres Ptilinopus, Chrysoena, Ramphiculus, Drepanoptila i Megaloprepia s'englobaven, inicialment, en un √ļnic g√®nere: Ptlinopus. En la nomenclatura vernacular, ptilinop s'ha mantingut com a nom gen√®ric de totes les esp√®cies d'aquests g√®neres. Igualment s'ha fet, per exemple, en angl√®s (en qu√® s'ha mantingut fruit-dove) o en alemany (en qu√® s'ha mantingut Fruchttaube).

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]

       
  • 3710935   ptilinop jambu ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> ptilinop jambu
     
       
    • ptilinop jambu, n m
    • es tilopo jamb√ļ, n m
    • fr ptilope jambou, n m
    • en jambu fruit-dove, n
    • de Jambufruchttaube, n f
    • nc Ramphiculus jambu
    • nc Ptilinopus jambu alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Columbiformes > Col√ļmbids > Ramphiculus

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ptilinop jambu:

    S'aprova la denominaci√≥ ptilinop jambu pels motius seg√ľents:

    Pel que fa al nucli, ptilinop,

    ¬∑√©s la catalanitzaci√≥ de la denominaci√≥ cient√≠fica Ptilinopus (del grec pt√≠lon 'ploma' i po√Ľs pod√≥s 'peu'), que s'utilitza en catal√† com a nom gen√®ric de les esp√®cies dels g√®neres Ptilinopus, Chrysoena, Ramphiculus, Drepanoptila i Megaloprepia, de la fam√≠lia dels col√ļmbids, de l'ordre des columbiformes;(1)

    ·el grup consonàntic pt inicial respon al criteri habitual de mantenir els grups inicials pn, ps i pt d'origen culte en l'adaptació al català, tal com s'ha fet en formes normatives, com ara pteridals, pterigoides, pteròpodes o ptilosi;

    ¬∑en altres lleng√ľes (castell√† i franc√®s) s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova com a mascul√≠, d'acord amb el g√®nere del nom cient√≠fic. i de la resta de lleng√ľes.

    Quant a jambu,

    ·és el manlleu de la denominació originària, del malai punai jambu, emparentat amb el sànscrit jambu, que fa referència a una planta amb una coloració similar a la d'aquest ocell;(2)

    ¬∑√©s una forma present tamb√© en el nom cient√≠fic i, amb lleugeres variants, en altres lleng√ľes;

    ¬∑respon a la pron√ļncia aproximada que, segons les fonts consultades, es fa d'aquest mot en la llengua origin√†ria (['dÕ° íambu]);(3)

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1)Els g√®neres Ptilinopus, Chrysoena, Ramphiculus, Drepanoptila i Megaloprepia s'englobaven, inicialment, en un √ļnic g√®nere: Ptlinopus. En la nomenclatura vernacular, ptilinop s'ha mantingut com a nom gen√®ric de totes les esp√®cies d'aquests g√®neres. Igualment s'ha fet, per exemple, en angl√®s (en qu√® s'ha mantingut fruit-dove) o en alemany (en qu√® s'ha mantingut Fruchttaube).

    (2)Aquesta planta ja es recull en català a la Biosfera amb els noms de jambu o pomarosa (Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2017. <<http://www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>> [Consulta: 19 gener 2017]

    (3)Es un mot pla, perqu√® en els bis√≠l¬∑labs malais l'accent cau a la pen√ļltima s√≠l¬∑laba si √©s tancada (acabada en consonant).

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]