termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3932093   pan√ļrids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> pan√ļrids
     
       
    • pan√ļrids, n m pl
    • nc Panuridae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

       
  • 3930002   pare d'intenci√≥ | mare d'intenci√≥ ÔĽŅ <Dret> pare d'intenci√≥ | mare d'intenci√≥
     
       
    • pare d'intenci√≥ | mare d'intenci√≥, n m, f
    • es padre comitente | madre comitente, n m, f
    • es padre de intenci√≥n | madre de intenci√≥n, n m, f
    • fr parent d'intention, n m
    • fr parent intentionnel, n m
    • fr p√®re d'intention | m√®re d'intention, n m, f
    • en intended father [m] | intended mother [f], n
    • en intended parent, n

    <Dret>

    Persona que en un procés de gestació per substitució està previst que sigui el pare o la mare legal.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pare d'intenció | mare d'intenció:

    S'aprova la denominaci√≥ pare d'intenci√≥ | mare d'intenci√≥ pels motius seg√ľents.

    ·és la denominació més estesa i la que, en general, prefereixen els especialistes consultats;

    ·es documenta paral·lelament en castellà i en francès;

    ¬∑des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic, es pot considerar adequada en catal√† a partir del significat del substantiu intenci√≥ recollit al diccionari normatiu ("determinaci√≥ de la voluntat amb vista a un fi, a obrar en un cert sentit"), si b√© probablement √©s un calc de l'angl√®s que s'allunya sem√†nticament del sentit que t√© en la llengua d'origen (intended √©s, segons el diccionari Merriam-Webster Online "expected to be such in the future", √©s a dir, 'futur -a' o 'pretendent -a').

    Es descarta la denominació pare comitent | mare comitent, que s'ha documentat en alguns contextos en català i paral·lelament en castellà, creada a partir d'un terme jurídic (comitent és, segons el diccionari normatiu, la "Persona que confia a una altra la cura dels seus interessos") perquè és una denominació semànticament poc transparent i no té el suport dels experts.

    Les denominacions subrogador | subrogadora i pare subrogador | mare subrogadora, que s'han documentat en alguns contextos i tenen el suport d'alguns experts, es desestimen perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament inadequades per a designar aquest concepte, ja que, d'acord amb la definici√≥ de subrogar del diccionari normatiu, la persona que fa l'acci√≥ (√©s a dir, el subrogador) √©s qui assumeix els drets d'una altra persona, de tal manera que el subrogador o, pr√≤piament, la subrogadora, seria qui dur√† a terme la gestaci√≥ i no la persona que vol ser pare o mare a trav√©s de la gestaci√≥ per substituci√≥.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]

       
  • 3932094   passer√®l¬∑lids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> passer√®l¬∑lids
     
       
    • passer√®l¬∑lids, n m pl
    • nc Passerellidae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

       
  • 3932095   pel¬∑lorneids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> pel¬∑lorneids
     
       
    • pel¬∑lorneids, n m pl
    • nc Pellorneidae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

       
  • 3932096   platil√≤fids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> platil√≤fids
     
       
    • platil√≤fids, n m pl
    • nc Platylophidae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

       
  • 3932097   pnoep√≠gids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> pnoep√≠gids
     
       
    • pnoep√≠gids, n m pl
    • nc Pnoepygidae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

       
  • 3991501   poder dur ÔĽŅ <Pol√≠tica> poder dur
     
       
    • poder dur, n m
    • es poder duro, n m
    • fr hard power, n m
    • fr pouvoir de contraindre, n m
    • fr puissance forte, n f
    • en hard power, n

    <Política>

    Poder d'un actor internacional basat en la coerció.

    Nota: 1. El poder dur es fonamenta en l'√ļs de la for√ßa, l'amena√ßa de l'√ļs de la for√ßa, les sancions econ√≤miques o, secund√†riament, la denegaci√≥ d'incentius.

    Nota: 2. El concepte de poder dur va ser formulat pel politicòleg nord-americà Joseph Nye.

    Nota: 3. El poder dur s'oposa al poder suau.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes poder dur i poder suau:

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur ("Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura") i suau ("Que hi exerceix una acci√≥ d'una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau");

    ·són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l'anglès directament, i ja es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    El Consell Supervisor remarca que no s'han trobat alternatives pròpies viables que puguin substituir realment els calcs. S'han valorat també les formes poder fort i poder rígid (per a hard power) i poder tou i poder flexible (per a soft power), però s'han descartat en favor de les formes aprovades, que es consideren semànticament preferibles:

    -L'adjectiu fort, per exemple, ("1. Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. [...] Una voluntat forta. 2. Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un argument fort. Un fort motiu de greuge [...] 3. Que té poderosos mitjans. Un banc fort. Un exèrcit fort. Un fort adversari") no es considera del tot adient, ja que es pot exercir un poder fort sense necessitat de duresa o de força bruta, que és el que més aviat es transmet amb hard power. L'adjectiu rígid ("No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se"), al seu torn, transmet més aviat la idea d'intransigència, no de duresa.

    -D'altra banda, tou ("1. Que cedeix fàcilment a la pressió. 2. Que cedeix fàcilment, no gens ferm.") suggereix debilitat, més que no pas suavitat, i flexible ("Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies") suggereix capacitat d'adaptació, que no és tampoc el sentit que es transmet amb soft power.

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]

       
  • 3991502   poder suau ÔĽŅ <Pol√≠tica> poder suau
     
       
    • poder suau, n m
    • es poder blando, n m
    • es poder no coactivo, n m
    • fr pouvoir de convaincre, n m
    • fr puissance douce, n f
    • fr soft power, n m
    • en soft power, n

    <Política>

    Poder d'un actor internacional basat en la convicció, la seducció i la persuasió.

    Nota: 1. El poder suau es fonamenta en la influència de recursos intangibles, com ara la cultura, els valors o la ideologia, o, secundàriament, en la influència de recursos tangibles, com ara els diners.

    Nota: 2. El concepte de poder suau va ser formulat pel politicòleg nord-americà Joseph Nye.

    Nota: 3. El poder suau s'oposa al poder dur.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes poder dur i poder suau:

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur ("Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura") i suau ("Que hi exerceix una acci√≥ d'una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau");

    ·són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l'anglès directament, i ja es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    El Consell Supervisor remarca que no s'han trobat alternatives pròpies viables que puguin substituir realment els calcs. S'han valorat també les formes poder fort i poder rígid (per a hard power) i poder tou i poder flexible (per a soft power), però s'han descartat en favor de les formes aprovades, que es consideren semànticament preferibles:

    -L'adjectiu fort, per exemple, ("1. Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. [...] Una voluntat forta. 2. Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un argument fort. Un fort motiu de greuge [...] 3. Que té poderosos mitjans. Un banc fort. Un exèrcit fort. Un fort adversari") no es considera del tot adient, ja que es pot exercir un poder fort sense necessitat de duresa o de força bruta, que és el que més aviat es transmet amb hard power. L'adjectiu rígid ("No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se"), al seu torn, transmet més aviat la idea d'intransigència, no de duresa.

    -D'altra banda, tou ("1. Que cedeix fàcilment a la pressió. 2. Que cedeix fàcilment, no gens ferm.") suggereix debilitat, més que no pas suavitat, i flexible ("Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies") suggereix capacitat d'adaptació, que no és tampoc el sentit que es transmet amb soft power.

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]

       
  • 3929997   preembri√≥ ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina de la reproducci√≥> preembri√≥
     
       
    • embri√≥ preimplantacional, n m
    • preembri√≥, n m sin. compl.
    • es embri√≥n preimplantacional, n m
    • es embri√≥n preimplantatorio, n m
    • es preembri√≥n, n m
    • fr embryon pr√©implantatoire, n m
    • fr pr√©-embryon, n m
    • en pre-embryo, n
    • en preembryo, n
    • en preimplantation embryo, n

    <Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>

    Embri√≥ producte de la fecundaci√≥ natural o d'un proc√©s de reproducci√≥ assistida que encara no s'ha implantat a l'√ļter.

    Nota: 1. L'estadi d'embrió preimplantacional va des de la fecundació fins a sis dies després, si bé no es pot confirmar la implantació fins al catorzè dia de gestació.

    Nota: 2. La denominació preembrió és pròpia de l'àmbit jurídic i s'utilitza per a designar, específicament, l'embrió fruit d'un procés de fecundació in vitro des de la fecundació fins al catorzè dia de gestació.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme embrió preimplantacional (sin. compl. preembrió):

    S'aproven les denominacions embri√≥ preimplantacional (com a forma principal) i preembri√≥ (com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a embrió preimplantacional,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, formada pel substantiu embri√≥ i l'adjectiu preimplantacional, creat, al seu torn, pel prefix pre-, el nucli nominal implantaci√≥, i el sufix -al, amb el significat gen√®ric de 'relatiu a';

    ·és la denominació més utilitzada en català i la que prefereixen majoritàriament els especialistes de l'àmbit;

    ·es documenta paral·lelament en castellà;

    ·és una forma paral·lela a diagnòstic genètic preimplantacional, denominació aprovada pel Consell Supervisor per a designar un concepte relacionat.


    Pel que fa a preembrió,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament ben formada, a partir del prefix pre- i el substantiu embri√≥;

    ·es documenta en textos jurídics sobre reproducció assistida;

    ¬∑s'aprova com a sin√≤nim complementari perqu√® √©s una denominaci√≥ exclusiva de l'√†mbit jur√≠dic, que no t√© √ļs entre els experts en reproducci√≥ assistida.

    Es descarta la denominaci√≥ embri√≥ preimplantatori, documentada en algunes fonts, tant en catal√† com, paral¬∑lelament, en castell√† i en franc√®s, perqu√® no t√© tant d'√ļs com la denominaci√≥ aprovada i perqu√® els experts, en general, prefereixen embri√≥ preimplantacional. A m√©s, el sufix -ori t√© l'inconvenient que vehicula altres significats, a banda del significat gen√®ric de 'relatiu a'.

    Es desestima tamb√© la denominaci√≥ embri√≥ preimplantaci√≥ perqu√® no t√© √ļs en catal√† ni tampoc l'aval dels especialistes.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]

       
  • 3930003   preservaci√≥ ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> preservaci√≥
     
       
    • preservaci√≥, n f
    • es preservaci√≥n, n f
    • fr pr√©servation, n f
    • en preservation, n

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Estratègia de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat consistent a protegir-ne les condicions d'una manera integral, evitant qualsevol activitat que les afecti directament, amb la finalitat que les dinàmiques naturals que hi tenen lloc segueixin el seu curs.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes conservació i preservació:

    S'aproven les denominacions conservaci√≥ i preservaci√≥ per a designar dos conceptes diferents de l'√†mbit de la gesti√≥ ambiental (conservaci√≥ com a hiper√≤nim de preservaci√≥), pels motius seg√ľents:

    ·la distinció conceptual entre les denominacions conservació i preservació està clarament establerta en l'àmbit de la gestió ambiental, tal com s'ha documentat en diferents fonts i com confirmen els especialistes del sector;

    ¬∑√©s una distinci√≥ que es documenta paral¬∑lelament en altres lleng√ľes, com ara el castell√†, el franc√®s i l'angl√®s;

    ¬∑la difer√®ncia de significats entre conservaci√≥ i preservaci√≥ es pot considerar ling√ľ√≠sticament adequada a partir de les definicions del diccionari normatiu dels verbs conservar ("Tenir cura (d'una cosa) impedint que sigui alterada o destru√Įda") i preservar ("Protegir (alg√ļ o alguna cosa) d'un dany possible o probable, o de qualsevol fet no desitjat");

    ¬∑els especialistes de l'√†mbit, si b√© reconeixen que en alguns contextos de vegades es fa un √ļs indistint de les dues denominacions, s√≥n partidaris d'utilitzar-los amb el seu significat estricte i de fixar-ne formalment la distinci√≥.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]