termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
    ÔĽŅ
  •  
  • C
  • F
  • P
  •  
 
  • 3576167   parament ÔĽŅ <Medi ambient> , <Agricultura > Fitopatologia> parament
     
       
    • parament, n m
    • parament de trampes, n m sin. compl.
    • es colocaci√≥n de trampas, n f
    • es instalaci√≥n de trampas, n f
    • es trampeo, n m
    • fr installation de pi√®ges, n f
    • fr pi√©geage, n m
    • en placing of traps, n
    • en trapping, n

    <Medi ambient> , <Agricultura > Fitopatologia>

    Tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control.

    Nota: 1. El parament pot servir per a capturar individus d'una determinada espècie animal o bé, segons el cas, per a recollir-ne els ous.

    Nota: 2. En el parament es poden instal·lar paranys de manera massiva, amb l'objectiu de reduir el nombre d'individus d'una determinada població que es considera que ha assolit la condició de plaga.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parament (sin. compl. parament de trampes):

    S'aprova la denominaci√≥ parament i el sin√≤nim complementari parament de trampes pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a parament,

    ¬∑√©s un substantiu ling√ľ√≠sticament adequat, derivat del verb parar, que significa, segons el diccionari normatiu, "Posar (alguna cosa) en disposici√≥ de funcionar, de servir a un fi. Parar la ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar casa, pis", i que, segons el DCVB(1), s'utilitza tamb√© com a verb absolut amb el sentit espec√≠fic "Parar una trampa, llosa, ratera o altre enginy per a ca√ßar", el qual s'adequa perfectament al concepte;

    ·és una designació sintètica, que es considera que pot competir amb èxit amb el calc del castellà *trampeig, força estès entre els especialistes però poc adequat en català;

    ·té el suport d'especialistes del sector.


    Quant a parament de trampes,

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, transparent i ling√ľ√≠sticament adequada, creada sobre el nucli parament, derivat de parar ("Posar (alguna cosa) en disposici√≥ de funcionar, de servir a un fi. Parar la ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar casa, pis", segons el diccionari normatiu), referit a l'acci√≥ en qu√® es basa aquesta t√®cnica, i el sintagma de trampes, que delimita el tipus de dispositiu que es para;

    ·pot ser una bona solució en contextos en què la denominació principal aprovada (parament) resulti poc precisa;

    ¬∑segueix el paral¬∑lelisme de les denominacions sintagm√†tiques utilitzades en altres lleng√ľes (colocaci√≥n de trampas i instalaci√≥n de trampas, en castell√†; installation de pi√®ges, en franc√®s; placing of traps, en angl√®s);

    ·té el suport d'especialistes del sector.


    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, s√≥n les seg√ľents:

    ¬∑trampeig: malgrat que √©s una forma utilitzada i la preferida pels especialistes, es considera un calc del castell√† poc adequat en catal√†, tenint en compte que el verb trampejar, del qual deriva, no t√© el sentit de 'col¬∑locar trampes' (significat per al qual s'utilitza parar), sin√≥ de 'fer trampes', i que els verbs transitius en -ejar s√≥n poc freq√ľents en catal√† i habitualment tenen un √ļs imperfectiu o d'iteraci√≥ inexistent en aquest cas;(2)

    ¬∑trapping, tr√†ping: es considera innecess√†ria l'acceptaci√≥ del manlleu angl√®s (trapping o, adaptat, tr√†ping) perqu√® t√© molt poc √ļs en catal√†;

    ¬∑trampatge, entrampament: tot i que des del punt de vista ling√ľ√≠stic aquestes formes podrien considerar-se adequades, s'ha preferit donar prioritat a parament, tenint en compte que ni trampatge ni entrampament tenen √ļs, i que parament √©s una designaci√≥ m√©s genu√Įna, emparentada amb parany, que √©s una forma molt viva entre els especialistes per a designar els dispositius utilitzats en aquesta t√®cnica;

    ¬∑paranyatge, paranyament, emparanyament, emparanyatge: s√≥n formes neol√≤giques ling√ľ√≠sticament possibles, per√≤ for√ßades i sense √ļs ni suport entre els especialistes;

    ¬∑instal¬∑laci√≥ de paranys, col¬∑locaci√≥ de paranys, instal¬∑laci√≥ de trampes, col¬∑locaci√≥ de trampes: tot i que aquestes formes s√≥n descriptives i adequades, i es poden utilitzar sense problema, s'ha preferit donar prioritat, com en altres lleng√ľes, a una forma m√©s sint√®tica (parament), a partir de la qual, alhora, es pot crear una denominaci√≥ m√©s descriptiva (parament de trampes).

    Pel que fa, espec√≠ficament, a l'√ļs de trampa (en parament de trampes), el Consell Supervisor fa notar que, malgrat que el diccionari normatiu associa aquest substantiu especialment amb les excavacions camuflades destinades a la ca√ßa ("Parany per a ca√ßar, especialment el que consisteix en una excavaci√≥ coberta amb una fusta o altra cosa, que s'enfonsa en posar-s'hi al damunt l'animal"), que sembla que √©s el sentit originari d'aquesta denominaci√≥, altres obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques mostren que trampa ha esdevingut tamb√© un sin√≤nim de parany, que √©s una forma que se sol associar m√©s aviat amb un objecte per a ca√ßar ("Instrument dre√ßat per ca√ßar o agafar animals") o, en general, amb un artifici per a enganyar ("Artifici dre√ßat contra alg√ļ, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo. Posar un parany"). Aix√≠, per exemple, l'article trampa del Diccionari descriptiu de la llengua catalana(3) separa clarament una primera accepci√≥ en qu√® es defineix com a "excavaci√≥" d'una segona en qu√® es defineix com a "artefacte", que el mateix diccionari diu que √©s un "objecte fabricat per l'home"; i l'article parany remet a aquesta segona accepci√≥ de trampa seguint els criteris de freq√ľ√®ncia d'√ļs a l'hora d'establir la denominaci√≥ principal d'una s√®rie sinon√≠mica. Aquest fet i tamb√©, especialment, la poca adequaci√≥ de la forma parament de paranys, que, a banda de poc euf√≤nica, podria resultar redundant (cal tenir present que parany √©s, justament, un derivat de parar), justifiquen, doncs, l'√ļs de trampa en aquest context denominatiu.


    (1) ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<http://dcvb.iecat.net/>>

    (2) Aquest substantiu es documenta, amb aquest sentit espec√≠fic, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en l√≠nia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>), per√≤, malgrat tot, els textos hist√≤rics mostren que t√© un √ļs molt residual (veg. Institut d'Estudis Catalans. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana [en l√≠nia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://ctilc.iec.cat/>>)

    (3) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

    [Acta 620, 21 d'abril de 2017]

       
  • 3576168   parament fotogr√†fic ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Arts > Fotografia> parament fotogr√†fic
     
       
    • parament fotogr√†fic, n m
    • fotoparament, n m sin. compl.
    • es colocaci√≥n de fototrampas, n f
    • es colocaci√≥n de trampas fotogr√°ficas, n f
    • es fototrampeo, n m
    • es instalaci√≥n de fototrampas, n f
    • es instalaci√≥n de trampas fotogr√°ficas, n f
    • es trampeo fotogr√°fico, n m
    • fr installation de pi√®ges photographiques, n f
    • fr pi√®geage photographique, n m
    • en photo trapping, n
    • en phototrapping, n

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Arts > Fotografia>

    Tècnica emprada en l'estudi de la fauna consistent a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment.

    Nota: 1. El parament fotogràfic també s'utilitza de vegades per a fer el seguiment del bestiar i per a rastrejar peces de caça.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parament fotogràfic (sin. compl. fotoparament):

    S'aprova la denominaci√≥ parament fotogr√†fic i el sin√≤nim complementari fotoparament pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes dues s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades sobre el nucli parament, derivat del verb parar ("Posar (alguna cosa) en disposici√≥ de funcionar, de servir a un fi. Parar la ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar casa, pis", segons el diccionari normatiu, per√≤ tamb√©, amb √ļs absolut, "Parar una trampa, llosa, ratera o altre enginy per a ca√ßar"(1), que s'adequa for√ßa b√© al concepte), i els modificadors relacionats amb la fotografia fotogr√†fic (adjectiu) i foto- (prefixoide), respectivament, que precisen el tipus de parament;

    ·el nucli parament ja designa també, segons la decisió del Consell Supervisor recollida en aquesta mateixa acta, la "tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control", que és un concepte clarament relacionat;

    ·es creu que són designacions que poden competir amb èxit amb el calc del castellà *fototrampeig, força estès entre els especialistes però amb un nucli trampeig que es considera poc adequat en català per a aquest sentit;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.


    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, s√≥n les seg√ľents:

    ¬∑fototrampeig / trampeig fotogr√†fic: malgrat que s√≥n utilitzades i les preferides pels especialistes (especialment, fototrampeig), es consideren calcs del castell√† poc adequats en catal√†, tenint en compte que el verb trampejar, del qual deriven, no t√© el sentit de 'col¬∑locar trampes', sin√≥ de 'fer trampes', i que els verbs transitius en -ejar s√≥n poc freq√ľents en catal√† i habitualment tenen un √ļs imperfectiu o d'iteraci√≥ inexistent en aquest cas;

    ¬∑fototr√†ping (adaptaci√≥ de l'angl√®s phototrapping): es considera innecess√†ria l'acceptaci√≥ del manlleu angl√®s perqu√® no t√© √ļs en catal√†, ni amb la forma original ni adaptat;

    ¬∑fototrampatge / trampatge fotogr√†fic, fotoentrampament / entrampament fotogr√†fic: aquestes designacions no tenen gens d'√ļs i, tot i que des del punt de vista ling√ľ√≠stic podrien considerar-se adequades, s'ha preferit donar prioritat a solucions amb el nucli parament, que √©s una forma m√©s genu√Įna i emparentada amb el substantiu parany, molt viu entre els especialistes per a designar els dispositius utilitzats en aquesta t√®cnica;

    ¬∑fotoparanyatge / paranyatge fotogr√†fic, fotoparanyament / paranyament fotogr√†fic, fotoemparanyament / emparanyament fotogr√†fic, fotoemparanyatge / emparanyatge fotogr√†fic: s√≥n formes neol√≤giques constru√Įdes sobre el nucli parany, ling√ľ√≠sticament possibles, per√≤ for√ßades i sense √ļs ni suport entre els especialistes;

    ·fotomostratge / fotomostreig: aquestes formes, suggerides per algun especialista, no es consideren del tot precises, ja que remeten a l'acció de recollir mostres fotogràfiques(2), que és una activitat que també es podria fer, per exemple, amb una càmera convencional, mentre que l'essència del concepte que es vol designar aquí és la col·locació de paranys fotogràfics, que permeten obtenir dades sobre la fauna sense presència humana;

    ¬∑fotorastreig: aquesta forma, proposada per algun especialista, tampoc no es considera del tot precisa, ja que remet a l'acci√≥ de seguir el rastre d'alg√ļ o d'alguna cosa per mitj√† de la fotografia(3), que √©s una acci√≥ que tamb√© es podria fer, per exemple, seguint els animals amb una c√†mera convencional, mentre que l'ess√®ncia del concepte que es vol designar aqu√≠ √©s la col¬∑locaci√≥, en un lloc concret, de paranys fotogr√†fics, que permeten obtenir dades sobre la fauna sense pres√®ncia humana;

    ¬∑instal¬∑laci√≥ de paranys fotogr√†fics, col¬∑locaci√≥ de paranys fotogr√†fics: tot i que aquestes formes s√≥n descriptives i adequades, i es poden utilitzar sense problema, s'ha preferit donar prioritat, com en altres lleng√ľes, a formes m√©s sint√®tiques.


    (1) ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<http://dcvb.iecat.net/>>

    (2) Segons el diccionari normatiu, mostratge (o, complementàriament, mostreig) és "Acció d'escollir mostres representatives per a un estudi estadístic, per a una anàlisi de qualitat, etc."

    (3) Segons el diccionari normatiu, rastreig √©s "Acci√≥ de rastrejar", i rastrejar, "Seguir el rastre (d'alg√ļ o d'alguna cosa)".


    [Acta 620, 21 d'abril de 2017]

       
  • 3576169   parany crom√†tic ÔĽŅ <Medi ambient> , <Agricultura > Fitopatologia> parany crom√†tic
     
       
    • parany crom√†tic, n m
    • es trampa crom√°tica, n f
    • es trampa cromotr√≥pica, n f
    • es trampa de color, n f
    • fr pi√®ge chromatique, n m
    • fr pi√®ge chromotropique, n m
    • fr plaque chromatique, n f
    • it trappola cromatica, n f
    • it trappola cromotropica, n f
    • en chromatic trap, n
    • en chromotropic trap, n
    • en colour trap, n

    <Medi ambient> , <Agricultura > Fitopatologia>

    Parany recobert de pintura fluorescent que atreu els insectes i altres animals sensibles al color de la pintura i els captura mitjançant un mètode físic, generalment una substància adhesiva o un líquid tòxic.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parany cromàtic:

    S'aprova la denominaci√≥ parany crom√†tic pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada, formada pel nucli parany ("Instrument dre√ßat per ca√ßar o agafar animals", segons el diccionari normatiu) i el modificador adjectiu crom√†tic ("Relatiu o pertanyent al color o als colors"), referit al fet que aquest tipus de paranys tenen el color com a element d'atracci√≥;

    ·s'identifica sense problema, de manera inequívoca, amb el concepte;

    ¬∑ja t√© √ļs i es documenta en textos especialitzats;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen designacions an√†logues;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, s√≥n les seg√ľents:

    ·trampa cromàtica: el Consell Supervisor fa notar que aquesta denominació podria considerar-se també adequada, per tal com trampa -forma especialment identificada amb les excavacions camuflades destinades a la caça- ha esdevingut, per extensió, un sinònim de parany, tal com mostren ja diverses obres lexicogràfiques i terminològiques en català; malgrat tot, es prefereix la forma amb el nucli parany, que és també ben viu entre els especialistes i s'identifica de manera més específica i inequívoca amb un objecte per a caçar;

    ·parany cromotròpic: tot i que també seria una forma adequada (l'adjectiu cromotròpic prové de la forma prefixada d'origen grec cromo-, relativa al color, i el substantiu tropisme, que es defineix al diccionari normatiu com "Tendència innata d'un organisme a reaccionar d'una manera definida als estímuls externs"), es considera innecessari recórrer a una forma tan culta, tenint en compte que trampa cromàtica també s'identifica sense problema amb el concepte (resulta, fins i tot, més transparent) i té el vistiplau dels especialistes;

    ¬∑parany de color: t√© poc √ļs i els especialistes s'han mostrat m√©s favorables a parany crom√†tic;

    ¬∑cromoparany: no t√© √ļs i els especialistes s'hi han mostrat poc favorables.

    [Acta 620, 21 d'abril de 2017]

       
  • 3576170   parany fotogr√†fic ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Arts > Fotografia> parany fotogr√†fic
     
       
    • parany fotogr√†fic, n m
    • c√†mera parany, n f sin. compl.
    • fotoparany, n m sin. compl.
    • es c√°mara de rastreo, n f
    • es c√°mara trampa, n f
    • fr cam√©ra pi√®ge, n f
    • fr photopi√®ge, n m
    • fr pi√®ge photographique, n m
    • pt armadilha fotogr√°fica, n f
    • en camera trap, n
    • en photo trap, n
    • en phototrap, n
    • en trail camera, n
    • de Kamerafalle, n f

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Arts > Fotografia>

    Dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d'il·luminació i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

    Nota: 1: El sistema de detecció del parany fotogràfic pot ser un feix de raigs infrarojos que l'animal interromp en passar, un disparador camuflat o un sensor de moviment o de temperatura. El sistema d'il·luminació se sol utilitzar poc, per no destorbar el comportament normal dels animals; és més habitual fer servir càmeres sensibles a la llum infraroja per a poder obtenir les imatges nocturnes.

    Nota: 2. La denominació càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes, en què la font d'alimentació, el sistema de detecció i el sistema d'il·luminació s'integren amb la càmera fotogràfica, en una mateixa estructura.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parany fotogràfic (sin. compl. càmera parany; fotoparany):

    S'aprova la denominaci√≥ parany fotogr√†fic i els sin√≤nims complementaris fotoparany i c√†mera parany pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a parany fotogràfic i fotoparany,

    ¬∑totes dues s√≥n formes descriptives i ling√ľ√≠sticament adequades, creades sobre el nucli normatiu parany ("Instrument dre√ßat per ca√ßar o agafar animals" o, en general, "Artifici dre√ßat contra alg√ļ, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo"), aplicat per extensi√≥ de significat a aquest tipus de dispositius que permeten captar imatges sobre la fauna sense pres√®ncia humana, i els modificadors relacionats amb la fotografia fotogr√†fic (adjectiu) i foto- (prefixoide), respectivament, que precisen el tipus de parany;

    ¬∑ja tenen √ļs, sobretot parany fotogr√†fic;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions similars;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Quant a càmera parany, forma especialment adient en els casos en què el dispositiu que es col·loca és compacte,

    ¬∑√©s tamb√© una forma ling√ľ√≠sticament adequada, formada per aposici√≥ dels substantius c√†mera (reducci√≥ de c√†mera fotogr√†fica), que fa de nucli del compost, i parany ("Instrument dre√ßat per ca√ßar o agafar animals" o, en general, "Artifici dre√ßat contra alg√ļ, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo", segons el diccionari normatiu), utilitzat per extensi√≥ de significat;

    ¬∑ja t√© un cert √ļs;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, s√≥n les seg√ľents:

    ·trampa fotogràfica / càmera trampa / fototrampa: el Consell Supervisor fa notar que aquestes denominacions podrien considerar-se també adequades (com a variants, respectivament, de parany fotogràfic, càmera parany i fotoparany), per tal com trampa -forma especialment identificada amb les excavacions camuflades destinades a la caça- ha esdevingut, per extensió, un sinònim de parany, tal com mostren ja diverses obres lexicogràfiques i terminològiques en català; malgrat tot, es prefereixen les formes amb el nucli parany, que és també ben viu entre els especialistes i s'identifica de manera més específica i inequívoca amb un objecte;

    ·càmera de mostratge / càmera de mostreig: aquestes formes, suggerides per algun especialista, no es consideren del tot precises, ja que podrien associar-se amb una càmera convencional utilitzada per a obtenir mostres sobre la fauna (mostratge o, complementàriament, mostreig, és "Acció d'escollir mostres representatives per a un estudi estadístic, per a una anàlisi de qualitat, etc.", segons el diccionari normatiu);

    ¬∑c√†mera de rastreig / c√†mera rastrejadora: aquestes formes s√≥n calcs de l'angl√®s trail c√†mera i tenen un cert √ļs, per√≤ no es consideren del tot precises, perqu√® es creu que podrien associar-se amb una c√†mera convencional utilitzada en el seguiment dels animals (rastreig √©s "Acci√≥ de rastrejar", i rastrejar, "Seguir el rastre (d'alg√ļ o d'alguna cosa)", segons el diccionari normatiu).


    [Acta 620, 21 d'abril de 2017]