termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
 
  • 3701485   peritatge extrajudicial ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> peritatge extrajudicial
     
       
    • peritatge extrajudicial, n m
    • es peritaje, n m
    • es peritaje extrajudicial, n m
    • en expert assessment, n
    • en expert determination, n
    • en expert fact-finding, n
    • en neutral fact finding, n var. ling.

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia emet un informe amb valoracions i conclusions sobre el cas després d'examinar els fets i escoltar les parts.

    Nota: 1. L'informe de l'expert d'un peritatge extrajudicial pot ser vinculant o no, segons hagin convingut les parts.

    Nota: 2. La denominació anglesa expert determination designa, específicament, el peritatge extrajudicial de caràcter vinculant, i la denominació expert assessment, el peritatge extrajudicial de caràcter no vinculant.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peritatge extrajudicial:

    S'aprova la denominaci√≥ peritatge extrajudicial pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli peritatge s'adequa perfectament al concepte, tenint en compte les definicions de peritatge i perit del diccionari normatiu (peritatge √©s "Exercici de perit o expert" i "Dictamen, judici pericial", i perit o expert √©s "Persona que, essent versada en la coneixen√ßa d'una cosa, est√† encarregada de decidir en cas de litigi sobre aquesta"), i el modificador extrajudicial, tamb√© normatiu, indica que es tracta d'un procediment "Que es fa [...] fora de la via judicial";

    ·ja es documenta en alguns textos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma peritatge, sense determinatiu, perquè es considera poc precisa, tenint en compte que també en l'àmbit judicial es recorre sovint al peritatge per disposar de dictàmens experts que serveixin de prova en els judicis.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]

       
  • 3701486   peritatge extrajudicial conjunt ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> peritatge extrajudicial conjunt
     
       
    • peritatge extrajudicial conjunt , n m
    • es joint fact-finding, n m
    • fr recherce conjointe des faits, n f
    • en joint fact-finding, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Peritatge extrajudicial en què intervenen diversos experts aportats per les parts, els quals emeten un informe conjunt.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peritatge extrajudicial conjunt:

    S'aprova la denominaci√≥ peritatge extrajudicial conjunt pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre la forma peritatge extrajudicial (aprovada pel Consell Supervisor en la reuni√≥ precedent per a designar un procediment de resoluci√≥ alternativa de conflictes en qu√® un expert imparcial emet un informe amb valoracions i conclusions sobre el cas objecte de controv√®rsia) i el modificador conjunt, en refer√®ncia al fet que els experts que examinen el cas han estat aportats per les dues parts.

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes que s'han valorat per√≤ que s'han descartat, perqu√® els especialistes les consideren, en general, menys adequades o menys precises sem√†nticament, s√≥n: conciliaci√≥ parit√†ria, coperitatge, determinaci√≥ conjunta dels fets, peritatge conjunt i peritatge en com√ļ.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]

       
  • 3701487   posar-se en la pell de l'altre ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> posar-se en la pell de l'altre
     
       
    • posar-se en la pell de l'altre , v intr pron
    • es ponerse en el lugar del otro, v intr pron
    • es ponerse en la piel del otro, v intr pron
    • es ponerse en los zapatos del otro, v intr pron
    • fr mettre dans la peau de l'autre, se, v intr pron
    • it mettersi nei panni dell'altro, v intr pron
    • en put in someone's shoes, to, v intr
    • en walk a mile in someone's shoes, to, v intr

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Imaginar-se, una de les parts, que es troba en la situació de l'altra, amb l'objectiu de sortir de la pròpia percepció i entendre els sentiments, els pensaments i la percepció de l'altre, i, en general, de potenciar l'empatia.

    Nota: 1. Per a fer que una de les parts es posi en la pell de l'altra, el mediador sol recórrer a la formulació de preguntes circulars.

    Nota: 2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació posar-se a la pell de l'altre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme posar-se en la pell de l'altre:

    S'aprova la denominaci√≥ posar-se en la pell de l'altre pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa al calc de l'anglès *posar-se (en) les sabates de l'altre (de l'anglès to put in someone's shoes, expressió popularitzada pel mediador canadenc Aldo Morrone, que en els seus seminaris feia posar a l'alumne, literalment, les sabates d'una altra persona), que no té en català el sentit de l'expressió anglesa;

    ·és una forma ja utilitzada amb normalitat en la llengua general amb aquest sentit i es documenta en obres lexicogràfiques catalanes; (1)

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques s'utilitza la forma an√†loga;

    ¬∑t√© el consens dels especialistes, que consideren innecess√†ria l'acceptaci√≥ del calc, malgrat que t√© un cert √ļs en l'√†mbit.

    Entre posar-se en la pell de l'altre i posar-se a la pell de l'altre, s'opta per donar prioritat a la forma amb la preposició en, perquè té més abast territorial. Es resol, malgrat tot, d'acord amb el criteri (2) habitual del Consell Supervisor, de fer constar en nota la validesa també, segons els parlars, de la forma amb la preposició a.

    (1) Es recull, per exemple, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana, dins l'entrada pell: "En combinació amb verbs com ficar-se, posar-se o estar es refereix a la situació d'una persona. ficar-se dins la ~, posar-se a la ~, estar en la ~." (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>

    (2) Vegeu l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 467.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 3701488   pr√†ctica restaurativa ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> pr√†ctica restaurativa
     
       
    • pr√†ctica restaurativa , n f
    • es pr√°ctica restaurativa, n f
    • fr pratique r√©paratrice, n f
    • fr pratique restaurative, n f
    • en restorative practice, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Pràctica pròpia de la justícia restaurativa que s'aplica en la prevenció, la detecció, la gestió o la resolució de situacions de conflicte o de problemes d'àmbit i tipologia diversos.

    Nota: 1. Són tipus de pràctiques restauratives el cercle restauratiu i la reunió restaurativa.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades just√≠cia restaurativa (amb el sin√≤nim complementari just√≠cia reparadora), pr√†ctica restaurativa, cercle restauratiu, proc√©s restauratiu i acord restauratiu, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influ√®ncia de l'angl√®s (en angl√®s l'√ļnica forma utilitzada √©s restorative),

    ¬∑pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, tenint en compte el sentit amb qu√® apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, per√≤ tamb√© en pol√≠tica i en dret) √©s "Tornar a posar (alg√ļ o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta l'adjectiu an√†leg, sovint en conviv√®ncia amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ¬∑√©s la forma recollida al diccionari normatiu per a fer refer√®ncia a aquest concepte i posa l'√®mfasi en la compensaci√≥ o la desaparici√≥ del dany causat (reparador -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar √©s, dins l'√†mbit del dret, "Fer desapar√®ixer o compensar (el dany causat per alg√ļ o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injust√≠cia. Reparar un oblit. Reparar una p√®rdua. Reparar l'honor of√®s. Reparar el temps perdut");

    ¬∑t√© √ļs, per b√© que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagm√†tiques, per√≤, m√©s noves, es descarta de fer-hi constar com a sin√≤nims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisi√≥ es pren d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc √ļs i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinon√≠mia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien tamb√© solucions possibles i ling√ľ√≠sticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 3701489   pregunta suscitadora ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> pregunta suscitadora
     
       
    • pregunta suscitadora, n f
    • es pregunta elitiva, n f
    • es pregunta inspiradora, n f
    • en elicitive question, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Pregunta oberta que permet expressar lliurement pensaments i opinions i, alhora, convida a reflexionar sobre elements importants relacionats amb el conflicte.

    Nota: 1. Les preguntes suscitadores es formulen especialment en el marc d'una estratègia suscitadora.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes estratègia suscitadora i pregunta suscitadora:

    S'aprova la denominaci√≥ estrat√®gia suscitadora, juntament amb la forma sem√†nticament relacionada pregunta suscitadora, pels motius seg√ľents:

    ·són alternatives catalanes als calcs de l'anglès estratègia elicitiva i pregunta elicitiva, respectivament, creats a partir del verb llatí elicere (amb el significat de 'treure de, fer sortir'), que ha donat en anglès to elicit (i els derivats elicitable, elicitation i elicitor) però que no ha passat, en canvi, al català; (1)

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i transparents, constru√Įdes a partir dels nuclis substantius estrat√®gia i pregunta, respectivament, i l'adjectiu suscitador, derivat del verb suscitar (del llat√≠ suscitare 'aixecar, reanimar, fer sorgir'), que vol dir "Fer n√©ixer (una cosa), promoure-la", segons el diccionari normatiu, molt pr√≤xim en forma i significat a l'angl√®s to elicit;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, amb el vistiplau dels especialistes, s√≥n les seg√ľents:

    ¬∑estrat√®gia elitiva i pregunta elitiva: s√≥n formes ling√ľ√≠sticament inadequades, calcs de les corresponents formes en castell√† (estrategia elitiva i pregunta elitiva), en qu√®, probablement per error, s'utilitza l'adjectiu elitivo, en comptes de elicitivo (del llat√≠ elicere), com a traducci√≥ de l'angl√®s elicitive;

    ¬∑estrat√®gia elicitiva i pregunta elicitiva: s√≥n calcs de l'angl√®s que, malgrat que podrien justificar-se des del punt de vista ling√ľ√≠stic (a partir del verb llat√≠ elicere), no tenen √ļs i s√≥n poc transparents, tenint en compte que ni l'adjectiu elicitiu ni el verb elicitar tenen √ļs en catal√†;

    ·estratègia apoderadora i pregunta apoderadora: aquestes formes han estat descartades pels especialistes, que consideren que no són prou adequades des del punt de vista semàntic, ja que les preguntes suscitadores, i l'estratègia que s'hi basa, no apoderen la persona, sinó que simplement la conviden a reflexionar i a expressar-se lliurement;

    ·estratègia evocadora i pregunta evocadora: aquestes formes no es consideren del tot adequades semànticament, ja que evocar és només "Portar (alguna cosa) a la memòria, a la imaginació", sense que, necessàriament, hi hagi expressió enfora;

    ·estratègia inspiradora i pregunta inspiradora: aquestes formes, proposades inicialment pels especialistes, tampoc remeten d'una manera prou precisa al concepte, ja que inspirar, segons la definició normativa, és "exercir una influència estimuladora sobre l'intel·lecte" (remet, doncs, a un component espiritual o interior), però no 'promoure enfora', que és un aspecte fonamental d'aquest concepte que sí que recull, en canvi, l'adjectiu suscitador -a.

    (1) En catal√†, tamb√© tenen √ļs les formes estrat√®gia elitiva i pregunta elitiva, calcs inadequats de l'angl√®s influ√Įts per les formes castellanes estrategia elitiva i pregunta elitiva, respectivament, difoses pel mediador i diplom√†tic Sergi Farr√©.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 3701490   preservaci√≥ de la imatge ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> preservaci√≥ de la imatge
     
       
    • preservaci√≥ de la imatge, n f
    • es preservaci√≥n de la imagen, n f
    • es salvaguarda de la imagen, n f
    • en face saving, n
    • en saving face, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Protecci√≥ que fa un mediador de l'estima, la imatge p√ļblica, el reconeixement social, la reputaci√≥ i l'autoestima de les parts en conflicte evitant les situacions inc√≤modes o compromeses.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme preservació de la imatge:

    S'aprova la denominaci√≥ preservaci√≥ de la imatge pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana a les denominacions angleses face saving i saving face, relativament esteses en aquest àmbit;

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats del sector;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes, s√≥n les seg√ľents:

    ¬∑preservaci√≥ de la reputaci√≥: els especialistes s'han mostrat m√©s partidaris de preservaci√≥ de la imatge, perqu√® √©s una forma que t√© m√©s √ļs i perqu√® creuen que el concepte d'imatge √©s m√©s ampli i tamb√© inclou la reputaci√≥, √©s a dir, l'opini√≥ en qu√® es t√© alg√ļ o alguna cosa;

    ¬∑guardament de les aparences, salvament de les aparences: s√≥n formes ling√ľ√≠sticament artificioses (a difer√®ncia dels verbs corresponents, guardar les aparences i salvar les aparences) i sem√†nticament menys escaients que la denominaci√≥ aprovada, ja que el substantiu aparen√ßa ("All√≤ que no √©s sin√≥ aparent, que sembla i no √©s", segons el diccionari normatiu) aporta un sentit negatiu que no t√© necess√†riament el concepte original.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]

       
  • 3701491   proc√©s restauratiu ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> proc√©s restauratiu
     
       
    • proc√©s restauratiu, n m
    • es proceso restaurativo, n m
    • fr processus restauratif, n m
    • en restorative process, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Proc√©s propi de la just√≠cia restaurativa en qu√® la v√≠ctima, l'infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats per un delicte participen conjuntament i d'una manera activa, amb l'ajuda d'un facilitador, en la resoluci√≥ de les q√ľestions derivades del fet delictiu.

    Nota: 1. Un procés restauratiu dona lloc a un acord restauratiu.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades just√≠cia restaurativa (amb el sin√≤nim complementari just√≠cia reparadora), pr√†ctica restaurativa, cercle restauratiu, proc√©s restauratiu i acord restauratiu, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influ√®ncia de l'angl√®s (en angl√®s l'√ļnica forma utilitzada √©s restorative),

    ¬∑pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, tenint en compte el sentit amb qu√® apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, per√≤ tamb√© en pol√≠tica i en dret) √©s "Tornar a posar (alg√ļ o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta l'adjectiu an√†leg, sovint en conviv√®ncia amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ¬∑√©s la forma recollida al diccionari normatiu per a fer refer√®ncia a aquest concepte i posa l'√®mfasi en la compensaci√≥ o la desaparici√≥ del dany causat (reparador -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar √©s, dins l'√†mbit del dret, "Fer desapar√®ixer o compensar (el dany causat per alg√ļ o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injust√≠cia. Reparar un oblit. Reparar una p√®rdua. Reparar l'honor of√®s. Reparar el temps perdut");

    ¬∑t√© √ļs, per b√© que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagm√†tiques, per√≤, m√©s noves, es descarta de fer-hi constar com a sin√≤nims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisi√≥ es pren d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc √ļs i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinon√≠mia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien tamb√© solucions possibles i ling√ľ√≠sticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 3701492   pujar al terrat ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> pujar al terrat
     
       
    • pujar al terrat, v intr
    • es salir al balc√≥n, v intr
    • fr monter au balcon, v intr
    • fr sortir le nez du guidon, v intr
    • it andare al balcone, v intr
    • en go to the balcony, to, v intr

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Distanciar-se del conflicte per a avaluar-lo amb més tranquil·litat i objectivitat, a fi d'obtenir una nova perspectiva que ajudi a resoldre'l d'una manera constructiva i satisfactòria per a totes les parts implicades.

    Nota: 1. La forma anglesa go to the balcony (literalment, "pujar al galliner (d'un teatre)"), que ha originat les denominacions en les altres lleng√ľes, va ser encunyada pel negociador i mediador nord-americ√† William Ury.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pujar al terrat:

    S'aprova la denominaci√≥ pujar al terrat pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa al calc lèxic de l'anglès sortir al balcó, que no remet en català al sentit de l'expressió anglesa (sortir al balcó és, en realitat, un fals amic de to go to the balcony, que estrictament es traduiria per anar al galliner (d'un teatre) o pujar al galliner (d'un teatre));

    ¬∑per b√© que no √©s una forma recollida en els diccionaris generals, √©s ling√ľ√≠sticament adequada i s'ajusta prou b√© al concepte, aix√≤ √©s, a la idea de distanciar-se d'un afer per poder-lo abordar amb una nova perspectiva;

    ·conserva també un cert paral·lelisme amb la denominació anglesa, basada en la idea de pujar a la part alta d'un recinte (el galliner d'un teatre, en el cas de l'anglès, i el terrat d'un edifici, en l'expressió catalana) per poder agafar distància de la situació;

    ·semànticament, pujar al terrat també suggereix la idea de sortir a airejar-se, que és del tot pertinent en aquest cas;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma sortir al balcó, fals amic de go to the balcony, proposada inicialment pels experts com a designació en català, perquè es considera que no recull el nucli de significat del terme i, per tant, que és una forma poc transparent (podria remetre, potser, a la idea d'airejar-se, però en cap cas a la idea de prendre distància de la situació).

    El calc sem√†ntic estricte de la forma anglesa, pujar al galliner, s'ha desestimat perqu√® galliner √©s un substantiu polis√®mic, que podria generar ambig√ľitat.

    Tamb√© s'ha descartat l'alternativa pujar a la graderia (o a la grada) perqu√®, encara que √©s una denominaci√≥ plenament paral¬∑lela a la forma original (suggereix la idea de distanciar-se de la situaci√≥ per observar-la des de lluny, com l'angl√®s), no t√© el suport dels especialistes, que consideren que podria fer pensar, err√≤niament, en una acci√≥ que es desvincula de l'√†mbit privat i es trasllada al p√ļblic.

    Altres formes que s'han tingut en compte per√≤ que tamb√© s'han descartat per inadequaci√≥ o per imprecisi√≥ han estat, entre d'altres, les seg√ľents: airejar el conflicte, sortir a airejar-se, escampar la boira, prendre l'aire.

    També s'han valorat les formes mirar-s'ho de lluny i prendre distància, que podrien considerar-se adequades, però s'ha preferit optar per una solució figurada o metafòrica, més pròxima a l'anglesa.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]