termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 314271   Agieren ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> Agieren
     
       
    • actuaci√≥, n f
    • es actuaci√≥n
    • fr acting out
    • fr agissement
    • it acting out
    • en acting out
    • de Agieren

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Expressió de sentiments i conflictes emocionals inconscients per mitjà d'accions, sovint impulsives i agressives.

       
  • 990125   Agility ÔĽŅ <Esports> Agility
     
       
    • agilitat canina, n f
    • es agilidad canina
    • es agility
    • fr agilit√©
    • fr agilit√© canine
    • fr agility
    • it agilit√† canina
    • it agility
    • it dog agility
    • pt agility
    • en agility
    • en canine agility
    • en dog agility
    • de Agility

    <Esports>

    Disciplina esportiva en qu√® un gos, condu√Įt pel seu guia, ha de superar un circuit d'obstacles segons l'ordre marcat pel jutge de la competici√≥.

    Nota: 1. El circuit d'agilitat canina té una longitud entre 100 i 200 metres i un màxim de 20 obstacles.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agilitat canina:

    S'aprova el terme agilitat canina pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès agility, molt estès per a designar aquesta disciplina esportiva de gossos;

    ·és el calc de la designació anglesa (amb l'afegiment del modificador canina, també present de vegades en anglès) i és alhora molt proper formalment a l'anglès, la qual cosa el fa especialment transparent als aficionats a la disciplina;

    ·és també una forma motivada semànticament, ja que en aquesta disciplina es valora especialment l'agilitat de l'animal, que és essencial per poder recórrer el circuit d'obstacles de manera favorable i obtenir una bona puntuació;

    ·és una solució ja utilitzada en contextos catalans;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha documentat el calc de l'angl√®s, encara que el manlleu tamb√© t√© √ļs.

    Es descarta l'acceptació del manlleu (agility), malgrat que és la solució preferida pels especialistes, perquè es considera que la proposta catalana pot substituir-lo sense problema.

       
  • 208486   Agyrie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Neurologia> Agyrie
     
       
    • lissencef√†lia, n f
    • ag√≠ria, n f sin. compl.
    • es agiria
    • es lisencefalia
    • fr agyrie
    • fr lissenc√©phalie
    • en agyria
    • en lissencephalia
    • en lissencephaly
    • de Agyrie
    • de Agyrismus
    • de Lissenzephalie

    <Ciències de la salut > Neurologia>

    Absència de circumvolucions cerebrals, característica dels mamífers no placentaris, que en l'ésser humà pot representar l'estadi final d'un procés d'esclerosi cerebral o ser una malformació congènita.

       
  • 208486   Agyrismus ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Neurologia> Agyrismus
     
       
    • lissencef√†lia, n f
    • ag√≠ria, n f sin. compl.
    • es agiria
    • es lisencefalia
    • fr agyrie
    • fr lissenc√©phalie
    • en agyria
    • en lissencephalia
    • en lissencephaly
    • de Agyrie
    • de Agyrismus
    • de Lissenzephalie

    <Ciències de la salut > Neurologia>

    Absència de circumvolucions cerebrals, característica dels mamífers no placentaris, que en l'ésser humà pot representar l'estadi final d'un procés d'esclerosi cerebral o ser una malformació congènita.

       
  • 635776   Air Hockey ÔĽŅ <Esports> Air Hockey
     
       
    • hoquei d'aire, n m
    • hoquei de taula, n m
    • es hockey de aire
    • es hockey de mesa
    • fr air hockey
    • fr hockey d'air
    • fr hockey pneumatique
    • fr hockey sur coussin d'air
    • it air hockey
    • en air hockey
    • en power jet hockey
    • en table hockey
    • de Air Hockey

    <Esports>

    Esport inspirat en l'hoquei sobre gel que es practica al voltant d'una taula d'aire, i que consisteix a intentar fer entrar a la porteria contrària un disc que es colpeja amb una maça i que es desplaça a gran velocitat per la superfície de la taula gràcies al coixí d'aire que s'hi crea.

    Nota: La denominació hoquei de taula es redueix sovint a hoquei taula.

       
  • 635805   Air-Hockey-Tisch ÔĽŅ <Esports> Air-Hockey-Tisch
     
       
    • taula d'aire, n f
    • es mesa de air hockey
    • es mesa de aire
    • es mesa de hockey aire
    • fr table d'air hockey
    • fr table d'hockey d'air
    • fr table de hockey sur coussin d'air
    • it tavolo da air hockey
    • en air-hockey table
    • de Air-Hockey-Tisch

    <Esports>

    Taula de forma rectangular, que imita una pista d'hoquei sobre gel, utilitzada en la pr√†ctica de l'hoquei d'aire, amb una superf√≠cie llisa prove√Įda de petites sortides d'aire i d'un marc amb una ranura al centre de cadascun dels costats curts que fa la funci√≥ de porteria.

       
  • 220682   Airport Art ÔĽŅ <Art> Airport Art
     
       
    • art tur√≠stic, n m
    • es arte de aeropuerto
    • es arte tur√≠stico
    • fr art d'a√©roport
    • en airport art
    • en tourist art
    • de Airport Art

    <Art>

    Forma d'art contemporània especialment destinada al mercat turístic, que es basa en la reproducció de peces antigues o en la producció de peces noves que imiten el tipisme de l'art popular.

       
  • 295552   Ako ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Ako
     
       
    • ako, n m
    • es ako
    • fr ako
    • en antiaris
    • de Ako

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica i l'Àsia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Antiaris, de la família de les moràcies, lleugera, tova, amb el duramen de color blanc grogós, l'albeca no diferenciada, vetes de color coure i una olor característica que desapareix un cop seca.

    Nota: L'ako s'obté principalment de les espècies africanes Antiaris africana i Antiaris weltwitschii, i de l'espècie asiàtica Antiaris toxicaria. Segons algunes fonts, les variants africana i weltwitschii són subespècies de l'espècie Antiaris toxicaria.

       
  • 1534014   Aktionsraum ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> Aktionsraum
     
       
    • espai vital, n m
    • es √°rea de campeo
    • es dominio vital
    • es espacio vital
    • fr domaine vital
    • it area familiare
    • it area vitale
    • it dominio vitale
    • it home range
    • it spazio vitale
    • en home range
    • de Aktionsraum

    <Ciències de la vida > Ecologia>

    Àrea on un individu o grup d'individus adults desenvolupen les activitats pròpies del seu cicle de vida.

    Nota: L'espai vital d'un individu varia segons les seves necessitats, els recursos de què disposa o l'estació de l'any, i pot coincidir parcialment amb el d'altres individus de la mateixa espècie.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme espai vital:

    S'aprova el terme espai vital pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu de l'anglès home range;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, ling√ľ√≠sticament adequada i transparent;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten designacions an√†logues;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Es descarta la forma √†rea de campeig, malgrat que t√© for√ßa √ļs entre els especialistes, perqu√® √©s un calc del castell√† (√°rea de campeo) poc motivat sem√†nticament en catal√† i, per tant, poc consistent des del punt de vista ling√ľ√≠stic: en catal√†, campeig √©s un derivat del verb campejar, que nom√©s significa, segons el diccionari normatiu, "Estar al camp. L'aviram que campeja √©s m√©s sabor√≥s que el que es cria tancat", mentre que el concepte de espai vital √©s aplicable tamb√© a animals que no viuen al camp (per exemple, a peixos o amfibis).

    La forma domini vital, que també s'ha valorat, s'ha desestimat perquè no té el suport dels especialistes, que consideren que el nucli domini s'associa en aquest àmbit a la idea de dominar ("Tenir la supremacia, la preponderància", segons el diccionari normatiu) i, per tant, al concepte de territori, que en ecologia es refereix a la zona de l'espai vital que un individu defensa activament contra altres individus de la mateixa espècie.

    També s'han valorat les formes àrea d'influència, espai d'activitat i espai de vida, però s'han descartat perquè tenen menys suport entre els especialistes i, en general, perquè es consideren semànticament equívoques.

       
  • 1534011   Akupressur ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ter√†pies alternatives> Akupressur
     
       
    • digitopressi√≥, n f
    • digitopuntura, n f
    • es acupresi√≥n
    • es digitopresi√≥n
    • es digitopuntura
    • fr acupression
    • fr digipuncture
    • fr digitopression
    • fr digitopuncture
    • it digitopressione
    • en acupressure
    • de Akupressur

    <Ciències de la salut > Teràpies alternatives>

    Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.

    Nota: Eventualment, la digitopressió també es pot fer amb els artells, els punys, els palmells o els colzes.

    Nota: Segons alguns especialistes, digitopressió i digitopuntura no són termes exactament sinònims: consideren que digitopressió és un terme més genèric i que digitopuntura denomina la digitopressió en què els punts que s'estimulen són, específicament, els mateixos que s'estimulen en l'acupuntura. Altres especialistes, en canvi, consideren que aquesta distinció és innecessària, perquè els punts que s'estimulen en la digitopressió ja coincideixen habitualment amb els punts d'acupuntura.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació del terme digitopressió (sin. digitopuntura):

    S'aproven les formes digitopressi√≥ i digitopuntura, com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes dues formes tenen √ļs referides a aquest concepte;

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic: digitopressi√≥, d'una banda, √©s una forma creada sobre nucli substantiu d'origen llat√≠ pressi√≥ ("Acci√≥ d'una for√ßa que prem o empeny el cos a qu√® s'aplica") i la forma prefixada tamb√© d'origen llat√≠ digito-, que significa 'dit'; digitopuntura, d'altra banda, s'ha creat sobre la base del terme relacionat acupuntura (del llat√≠ acus 'agulla' i punctura 'perforaci√≥', de punctum 'punt'), substituint acu- per digito-, at√®s que en aquest cas l'estimulaci√≥ dels punts no es fa amb agulles sin√≥ amb els dits;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes del sector.

    Es descarta el calc de l'angl√®s acupressi√≥ (creat sobre el model de acupuntura, substituint puntura 'perforaci√≥' per pressi√≥), perqu√® remet a un altre concepte (acupressi√≥ significa, estrictament, segons els formants amb qu√® s'ha creat, 'pressi√≥ feta amb agulles', no 'pressi√≥ en els punts d'acupuntura') i pot resultar, per tant, una forma confusion√†ria, ja que en aquesta t√®cnica no es fa √ļs d'agulles.

    La forma digitopuntura, aprovada pel Consell Supervisor, si b√© pot resultar tamb√© estranya des del punt de vista sem√†ntic (estrictament remet al concepte de 'perforaci√≥' feta amb els dits'), es considera menys equ√≠voca que acupressi√≥ i t√© l'avantatge que mant√© el lligam amb el concepte de acupuntura, q√ľesti√≥ que alguns especialistes consideren important.

    Es desestimen les formes digitipressi√≥ i digitipuntura (aquesta darrera recollida en algunes obres terminol√≤giques catalanes) perqu√® tenen menys √ļs que les formes aprovades i perqu√® en aquest cas les formes amb la vocal d'enlla√ß o entre els formants es consideren ling√ľ√≠sticament justificades, tenint en compte que els segons formants d'aquestes denominacions no s√≥n estrictament formes sufixades del llat√≠, sin√≥ mots independents de la llengua. Pel que fa a la vocal d'enlla√ß entre formants, la font Formaci√≥ de termes amb elements cultes(1) recull el seg√ľent: "Presenten vocal d'enlla√ß i les formes prefixades anteposades a formes sufixades pr√≤pies del llat√≠ comen√ßades en consonant (-cia, -vor, etc.). Ex.: herbicida, centr√≠fug, veloc√≠pede, caducifoli [...]", mentre que "Davant de tots els altres segons formants comen√ßats en consonant, la vocal d'enlla√ß que presenta el primer element √©s o. Ex.: heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, [...] psicof√†rmac, [...] biogeoqu√≠mic". Angiopressi√≥, filopressi√≥ o vitropressi√≥, formes habituals de l'√†mbit m√®dic, serien designacions paral¬∑leles a digitopressi√≥; cardiopuntura, craniopuntura, electropuntura, laringopuntura o vasopuntura s√≥n paral¬∑leles a digitopuntura.

    Cal tenir en compte, de fet, que la forma prefixada digiti- només es troba actualment en formes consolidades com digitígrad o digitiforme, de documentació antiga i creades clarament sobre formes sufixades del llatí (-grad i -forme).

    (1)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. CONSELL SUPERVISOR. Formaci√≥ de termes amb elements cultes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 18 p. (Criteris Ling√ľ√≠stics per a la Terminologia; 2).