termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1534014   Aktionsraum ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> Aktionsraum
     
       
    • espai vital, n m
    • es √°rea de campeo
    • es dominio vital
    • es espacio vital
    • fr domaine vital
    • it area familiare
    • it area vitale
    • it dominio vitale
    • it home range
    • it spazio vitale
    • en home range
    • de Aktionsraum

    <Ciències de la vida > Ecologia>

    Àrea on un individu o grup d'individus adults desenvolupen les activitats pròpies del seu cicle de vida.

    Nota: L'espai vital d'un individu varia segons les seves necessitats, els recursos de què disposa o l'estació de l'any, i pot coincidir parcialment amb el d'altres individus de la mateixa espècie.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme espai vital:

    S'aprova el terme espai vital pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu de l'anglès home range;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, ling√ľ√≠sticament adequada i transparent;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten designacions an√†logues;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Es descarta la forma √†rea de campeig, malgrat que t√© for√ßa √ļs entre els especialistes, perqu√® √©s un calc del castell√† (√°rea de campeo) poc motivat sem√†nticament en catal√† i, per tant, poc consistent des del punt de vista ling√ľ√≠stic: en catal√†, campeig √©s un derivat del verb campejar, que nom√©s significa, segons el diccionari normatiu, "Estar al camp. L'aviram que campeja √©s m√©s sabor√≥s que el que es cria tancat", mentre que el concepte de espai vital √©s aplicable tamb√© a animals que no viuen al camp (per exemple, a peixos o amfibis).

    La forma domini vital, que també s'ha valorat, s'ha desestimat perquè no té el suport dels especialistes, que consideren que el nucli domini s'associa en aquest àmbit a la idea de dominar ("Tenir la supremacia, la preponderància", segons el diccionari normatiu) i, per tant, al concepte de territori, que en ecologia es refereix a la zona de l'espai vital que un individu defensa activament contra altres individus de la mateixa espècie.

    També s'han valorat les formes àrea d'influència, espai d'activitat i espai de vida, però s'han descartat perquè tenen menys suport entre els especialistes i, en general, perquè es consideren semànticament equívoques.

       
  • 1534011   Akupressur ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ter√†pies alternatives> Akupressur
     
       
    • digitopressi√≥, n f
    • digitopuntura, n f
    • es acupresi√≥n
    • es digitopresi√≥n
    • es digitopuntura
    • fr acupression
    • fr digipuncture
    • fr digitopression
    • fr digitopuncture
    • it digitopressione
    • en acupressure
    • de Akupressur

    <Ciències de la salut > Teràpies alternatives>

    Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.

    Nota: Eventualment, la digitopressió també es pot fer amb els artells, els punys, els palmells o els colzes.

    Nota: Segons alguns especialistes, digitopressió i digitopuntura no són termes exactament sinònims: consideren que digitopressió és un terme més genèric i que digitopuntura denomina la digitopressió en què els punts que s'estimulen són, específicament, els mateixos que s'estimulen en l'acupuntura. Altres especialistes, en canvi, consideren que aquesta distinció és innecessària, perquè els punts que s'estimulen en la digitopressió ja coincideixen habitualment amb els punts d'acupuntura.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació del terme digitopressió (sin. digitopuntura):

    S'aproven les formes digitopressi√≥ i digitopuntura, com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes dues formes tenen √ļs referides a aquest concepte;

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic: digitopressi√≥, d'una banda, √©s una forma creada sobre nucli substantiu d'origen llat√≠ pressi√≥ ("Acci√≥ d'una for√ßa que prem o empeny el cos a qu√® s'aplica") i la forma prefixada tamb√© d'origen llat√≠ digito-, que significa 'dit'; digitopuntura, d'altra banda, s'ha creat sobre la base del terme relacionat acupuntura (del llat√≠ acus 'agulla' i punctura 'perforaci√≥', de punctum 'punt'), substituint acu- per digito-, at√®s que en aquest cas l'estimulaci√≥ dels punts no es fa amb agulles sin√≥ amb els dits;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes del sector.

    Es descarta el calc de l'angl√®s acupressi√≥ (creat sobre el model de acupuntura, substituint puntura 'perforaci√≥' per pressi√≥), perqu√® remet a un altre concepte (acupressi√≥ significa, estrictament, segons els formants amb qu√® s'ha creat, 'pressi√≥ feta amb agulles', no 'pressi√≥ en els punts d'acupuntura') i pot resultar, per tant, una forma confusion√†ria, ja que en aquesta t√®cnica no es fa √ļs d'agulles.

    La forma digitopuntura, aprovada pel Consell Supervisor, si b√© pot resultar tamb√© estranya des del punt de vista sem√†ntic (estrictament remet al concepte de 'perforaci√≥' feta amb els dits'), es considera menys equ√≠voca que acupressi√≥ i t√© l'avantatge que mant√© el lligam amb el concepte de acupuntura, q√ľesti√≥ que alguns especialistes consideren important.

    Es desestimen les formes digitipressi√≥ i digitipuntura (aquesta darrera recollida en algunes obres terminol√≤giques catalanes) perqu√® tenen menys √ļs que les formes aprovades i perqu√® en aquest cas les formes amb la vocal d'enlla√ß o entre els formants es consideren ling√ľ√≠sticament justificades, tenint en compte que els segons formants d'aquestes denominacions no s√≥n estrictament formes sufixades del llat√≠, sin√≥ mots independents de la llengua. Pel que fa a la vocal d'enlla√ß entre formants, la font Formaci√≥ de termes amb elements cultes(1) recull el seg√ľent: "Presenten vocal d'enlla√ß i les formes prefixades anteposades a formes sufixades pr√≤pies del llat√≠ comen√ßades en consonant (-cia, -vor, etc.). Ex.: herbicida, centr√≠fug, veloc√≠pede, caducifoli [...]", mentre que "Davant de tots els altres segons formants comen√ßats en consonant, la vocal d'enlla√ß que presenta el primer element √©s o. Ex.: heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, [...] psicof√†rmac, [...] biogeoqu√≠mic". Angiopressi√≥, filopressi√≥ o vitropressi√≥, formes habituals de l'√†mbit m√®dic, serien designacions paral¬∑leles a digitopressi√≥; cardiopuntura, craniopuntura, electropuntura, laringopuntura o vasopuntura s√≥n paral¬∑leles a digitopuntura.

    Cal tenir en compte, de fet, que la forma prefixada digiti- només es troba actualment en formes consolidades com digitígrad o digitiforme, de documentació antiga i creades clarament sobre formes sufixades del llatí (-grad i -forme).

    (1)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. CONSELL SUPERVISOR. Formaci√≥ de termes amb elements cultes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 18 p. (Criteris Ling√ľ√≠stics per a la Terminologia; 2).

       
  • 295553   Alan-Batu ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Alan-Batu
     
       
    • √†lan, n m
    • es alan-batu
    • fr alan-batu
    • en alan
    • de Alan-Batu

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'àlan (Shorea albida, família de les dipterocarpàcies), pesant, semidura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen de color vermell fosc, l'albeca d'un color entre vermell grogós i gris clar o marró, i vetes brillants i molt marcades, emprada en construcció naval i en la realització de paviments i obres hidràuliques.

    Nota: Segons algunes fonts, en àmbits comercials es distingeix entre les formes àlan batu, que es refereix a la fusta d'àlan més pesant, i àlan bunga, que fa referència a la fusta més lleugera.

       
  • 481314   Albarello ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> , <Arts > Cer√†mica> Albarello
     
       
    • albarel, n m
    • es albarelo
    • fr albarelle
    • fr albarello
    • it albarello
    • it alberello
    • en albarello
    • de Albarello

    <Ciències de la salut > Farmacologia> , <Arts > Ceràmica>

    Pot cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, destinat a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida.

    Nota: Els albarels, originaris de l'Orient Mitj√†, foren introdu√Įts a Europa durant l'edat mitjana (segles xii i xiii) a trav√©s d'It√†lia i Al-Andalus. Van ser especialment utilitzats durant els segles xvi i xvii, per b√© que es van continuar fent servir en segles posteriors.

       
  • 204526   algerischer Sandl√§ufer ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> algerischer Sandl√§ufer
     
       
    • sargantana cuallarga, n f
    • sargantaner gros, n m
    • es lagartija colilarga
    • fr algire
    • fr l√©zard des sables
    • en large psammodromus
    • de algerischer Sandl√§ufer
    • nc Psammodromus algirus

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cos de secció cilíndrica recobert d'escates imbricades dorsalment carenades, el cap cònic, sense collaret, la cua rígida i molt llarga, i el dors bru o verd oliva, amb dues línies dorsolaterals groguenques.

       
  • 206278   Allanit ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Allanit
     
       
    • al¬∑lanita, n f
    • ortita, n f sin. compl.
    • es alanita
    • es ortita
    • fr allanite
    • fr orthite
    • it allanite
    • it ortite
    • en allanite
    • en orthite
    • de Allanit
    • de Orthit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Silicat hidratat de calci, cesi, alumini i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat.

    Nota: L'al¬∑lanita √©s de color marr√≥ i t√© llu√Įssor met√†l¬∑lica. Les gemmes fetes amb aquest mineral s√≥n molt atractives.

    Nota: La denominació al·lanita és dedicada al mineralogista escocès T. Allan (1777-1833). Ortita prové del mot grec orthós 'recte', en referència als cristalls prismàtics d'aquest mineral.

       
  • 206707   Almandin ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Almandin
     
       
    • almandina, n f
    • es almandino
    • fr almandin
    • it almandino
    • en almandine
    • de Almandin

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Silicat de ferro i alumini, mineral que cristal¬∑litza en el sistema c√ļbic, que pertany al grup dels granats i que estructuralment √©s un nesosilicat.

    Nota: L'almandina és de color vermell violaci, presenta un espectre d'absorció típic i és molt utilitzada en joieria.

    Nota: La denominació almandina prové del topònim Alabanda, antiga regió de l'Àsia Menor. Alguns autors han utilitzat inadequadament la denominació candita per a designar aquest mineral. Antigament s'havia fet servir també la denominació carboncle.

    Formes desestimades
    candita, n f
    carboncle, n m

       
  • 208425   Alpendistel ÔĽŅ <Bot√†nica> Alpendistel
     
       
    • panical alp√≠, n m
    • es eringio alpino
    • fr chardon bleu
    • fr panicaut des Alpes
    • it calcatreppola alpina
    • it regina delle Alpi
    • en alpine sea holly
    • en blue star
    • de Alpendistel
    • de Alpenmannstreu
    • nc Eryngium alpinum

    <Botànica>

    Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes, de fulles de vores dentades i espinoses, amb inflorescències ametistes agrupades en un o tres capítols grans envoltats de bràctees espinoses, pròpia de zones alpines.

       
  • 208425   Alpenmannstreu ÔĽŅ <Bot√†nica> Alpenmannstreu
     
       
    • panical alp√≠, n m
    • es eringio alpino
    • fr chardon bleu
    • fr panicaut des Alpes
    • it calcatreppola alpina
    • it regina delle Alpi
    • en alpine sea holly
    • en blue star
    • de Alpendistel
    • de Alpenmannstreu
    • nc Eryngium alpinum

    <Botànica>

    Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes, de fulles de vores dentades i espinoses, amb inflorescències ametistes agrupades en un o tres capítols grans envoltats de bràctees espinoses, pròpia de zones alpines.

       
  • 208682   Alpkaese ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> Alpkaese
     
       
    • bergk√§se [de], n m
    • es bergk√§se
    • fr bergk√§se
    • en Bergk√§se
    • de Alpkaese
    • de Alpk√§se
    • de Bergkaese
    • de Bergk√§se

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura cuita, madurat durant un període de tres a nou mesos, de textura elàstica, gust fort i aroma intensa, originari dels Alps.