termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208682   Alpk√§se ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> Alpk√§se
     
       
    • bergk√§se [de], n m
    • es bergk√§se
    • fr bergk√§se
    • en Bergk√§se
    • de Alpkaese
    • de Alpk√§se
    • de Bergkaese
    • de Bergk√§se

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura cuita, madurat durant un període de tres a nou mesos, de textura elàstica, gust fort i aroma intensa, originari dels Alps.

       
  • 207943   Alquerque ÔĽŅ <Jocs> Alquerque
     
       
    • alquerc, n m
    • es alquerque
    • fr alquerque
    • it alquerque
    • en alquerque
    • de Alquerque

    <Jocs>

    Joc d'estratègia que es juga sobre un tauler en què hi ha marcades cinc línies paral·leles, les perpendiculars corresponents i algunes diagonals, i en què un jugador intenta matar les fitxes del contrari saltant-les.

       
  • 206612   Altschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Altschliff
     
       
    • talla mina antiga, n f
    • es talla mina antigua
    • fr taille de la vieille mine
    • it taglio a mina vecchia
    • en old mine cut
    • de Altschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla brillant de secció quadrangular i cares arrodonides, amb 8 facetes quadrangulars, 24 de triangulars i taula octagonal a la corona, i 8 facetes quadrangulars, 16 de triangulars i culet octagonal a la culata.

    Nota: La talla mina antiga és molt semblant a les talles Brasil i Lisboa i ha estat força utilitzada per al diamant.

       
  • 206736   Altschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Altschliff
     
       
    • talla antiga, n f
    • talla coix√≠, n f sin. compl.
    • es talla almohad√≥n
    • es talla antigua
    • fr taille ancienne
    • fr taille coussin
    • it taglio antico
    • it taglio cuscino
    • en cushion cut
    • en old cut
    • de Altschliff
    • de Kissenschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Variant de la talla mina antiga de secció rectangular i amb els costats arrodonits, amb 24 facetes triangulars, 8 de quadrangulars i taula octagonal a la corona, i 24 facetes trapezoidals a la culata.

    Nota: La talla antiga va ser molt popular als segles XVIII i XIX i es va utilitzar especialment en les gemmes de color.

    Nota: La denominació talla coixí prové de la forma, que recorda un coixí.

       
  • 399003   am Geld ÔĽŅ <Economia > Finances > Mercats financers> am Geld
     
       
    • just a diner, adj
    • es a dinero
    • es at the money
    • es en dinero
    • es en el dinero
    • fr √† la monnaie
    • fr √† parit√©
    • fr au cours
    • en at the money
    • de am Geld

    <Economia > Finances > Mercats financers>

    Dit del producte derivat que no té valor intrínsec per al comprador perquè el preu d'exercici coincideix amb el preu de mercat de l'actiu subjacent.

       
  • 3922112   Amarant ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Amarant
     
       
    • amarant, n m
    • es amaranto, n m
    • es nazareno, n m
    • fr acajou de Cayenne, n m
    • fr amarante, n m
    • fr bois porpre, n m
    • fr bois violet, n m
    • pt guarabu, n m
    • pt ipe roxo, n m
    • pt jatobazinho, n m
    • pt pau roxo, n m
    • pt roxinho, n m
    • en amaranth, n
    • en purpleheart, n
    • en violetwood, n
    • de Amarant, n m
    • de Violetholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amarant:

    S'aprova la denominaci√≥ amarant (del llat√≠ amarantus, i aquest del grec am√°rantos 'immarcescible') pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, explicable sem√†nticament pel color vermell√≥s rosat d'aquesta fusta, semblant al color de la flor de l'amarant;(1)

    ·ja es documenta en fonts catalanes i és també la denominació més coneguda internacionalment;

    ·concorda amb les formes fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1) Cal tenir present, de fet, que amarant ja es documenta en diverses fonts referit a un color vermell rosat o purpuri, i que al mateix diccionari normatiu t√© una accepci√≥ relacionada amb aquest color ("Mat√®ria colorant purp√ļria sint√®tica").

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 206273   Amatrix ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Amatrix
     
       
    • am√†trix, n m
    • es amatriz
    • fr amatrice
    • fr amatrix
    • it amatrix
    • en amatrice
    • en amatrix
    • de Amatrix

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Barreja de variscita amb calcedònia o quars.

    Nota: La barreja dona com a resultat una substància més dura que els seus components.

    Nota: Denominació procedent de l'anglès amatrix, reducció del sintagma American matrix.

    Formes desestimades
    amatriu, n f

       
  • 305941   Amazakoue ÔĽŅ <Bot√†nica> Amazakoue
     
       
    • ovengkol, n m
    • es ovengkol
    • fr amazakou√©
    • fr ovengkol
    • en ovengkol
    • de Amazakoue
    • nc Guibourtia ehie

    <Botànica>

    Arbre de la fam√≠lia de les cesalpini√†cies, originari de l'√Äfrica, que fa fins a 40 m d'al√ß√†ria, de fulles paripinnades prove√Įdes d'est√≠pules, flors dorsiventrals amb prefloraci√≥ carinal a la corol¬∑la i estams generalment lliures, i amb els fruits en forma de llegum.

       
  • 3568152   Amazonashokko ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Amazonashokko
     
       
    • hoco becgr√≤s, n m
    • es pauj√≠ tuberoso, n m
    • fr hocco tubercul√©, n m
    • en razor-billed curassow, n
    • de Amazonashokko, n m
    • nc Mitu tuberosum
    • nc Mitu tuberosa alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Mitu

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme hoco becgròs:

    Es descarta la forma hoco tuberós, que també s'ha valorat (faria referència a la protuberància que té aquest ocell al bec), perquè l'adjectiu tuberós -osa és poc productiu en la formació de noms d'ocells i els especialistes han mostrat preferència per la forma aprovada, referida, en general, a les dimensions considerables del bec.

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 3922148   americanische Roteiche ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> americanische Roteiche
     
       
    • roure roig americ√†, n m
    • roure roig, n m pl sin. compl.
    • es roble americano, n m
    • es roble rojo, n m
    • es roble rojo americano, n m
    • es roble rojo del Norte, n m
    • es roble rojo del Sur, n m
    • fr ch√™ne rouge, n f
    • fr ch√™ne rouge d'Am√©rique, n m
    • en American red oak, n
    • en Northern red oak, n
    • en red oak, n
    • de americanische Roteiche, n f
    • de Roteiche, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, principalment de l'espècie Quercus rubra, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre rosat i vermell pàl·lid o marró clar, i l'albeca entre gris clar i vermell pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americ√† (com a forma principal) i roure roig (com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del g√®nere Quercus i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prov√© fonamentalment de l'esp√®cie rubra, que √©s d'origen americ√† i de color vermell√≥s;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americ√†, que t√© √ļs i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majorit√†riament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisi√≥, perqu√®, segons els especialistes, tamb√© seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]