termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1244090   Ausgangsnote ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> Ausgangsnote
     
       
    • nota de cap, n f
    • nota de sortida, n f
    • es nota alta
    • es nota de cabeza
    • es nota de salida
    • fr note de t√™te
    • fr note de t√™te
    • it nota capitale
    • it nota di testa
    • pt nota de cabe√ßa
    • pt nota de sa√≠da
    • en head note
    • en top note
    • de Ausgangsnote
    • de Kopfnote

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Cadascuna de les notes que desprenen els components més volàtils d'un perfum, que es perceben en el moment que s'aplica i es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

       
  • 204200   ausgeschaltet ÔĽŅ <Inform√†tica> ausgeschaltet
     
       
    • fora de l√≠nia, adj
    • es fuera de l√≠nea
    • fr hors ligne
    • en off-line
    • en offline
    • de ausgeschaltet

    <Informàtica>

    Dit del recurs que no és controlat per cap ordinador ni per cap sistema informàtic i amb el qual, mentre dura aquesta situació, només es pot establir connexió operativa per mitjà de la intervenció humana.

       
  • 399148   Auslaufzone ÔĽŅ <Esports > Esports de motor> Auslaufzone
     
       
    • escapat√≤ria, n f
    • es escapatoria
    • es zona de escape
    • fr bac √† graviers
    • en run-off area
    • de Auslaufzone

    <Esports > Esports de motor>

    Àrea de seguretat situada a l'exterior de determinades zones de la pista d'un circuit, especialment en certs revolts, que serveix per a evitar un accident o esquivar un objecte o per a desaccelerar un vehicle en cas de sortida de pista per una errada de conducció, una avaria o una col·lisió.

       
  • 2754197   Aussehen und Handhabung ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> , <Inform√†tica > Internet> Aussehen und Handhabung
     
       
    • aspecte-i-sensaci√≥, n m
    • es aspecto y comportamiento, n m
    • es aspecto y funcionamiento, n m
    • es look and feel, n m
    • fr aspect et convivialit√©, n m
    • fr l'apparence et la convivialit√©, n f
    • fr l'aspect et la convivialit√©, n m
    • en look and feel, n
    • en look-and-feel, n
    • de Aussehen und Handhabung, n n
    • de Look-and-Feel, n n
    • de Look-and-feel, n n

    <Informàtica > Programari> , <Informàtica > Internet>

    Conjunt de característiques de tipus sensorial, especialment visuals, i de comportament d'una interfície d'usuari.

    Nota: Per exemple, es pot fer referència a l'aspecte-i-sensació d'una pàgina web, d'una aplicació de tractament de textos o d'un reproductor d'MP3.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aspecte- i-sensació :

    S'aprova el terme aspecte- i-sensaci√≥, calc de l'angl√®s look-and-feel, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu look-and-feel, que és la forma més coneguda internacionalment;

    ·és una forma semànticament motivada;

    ·ja es documenta en textos especialitzats amb referència a aquest concepte;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    El Consell Supervisor s'ha decantat per aspecte-i-sensaci√≥ i no per aspecte-i-comportament, que √©s la forma que s'havia dif√≥s fins ara des del Termcat, perqu√® considera que aspecte-i-sensaci√≥ √©s una forma m√©s fidel al significat del terme angl√®s de partida i, per tant, pot adequar-se millor a tots els contextos d'√ļs de la forma anglesa.

    Es descarta l'acceptaci√≥ del manlleu, encara que t√© √ļs, perqu√® es considera innecessari.

    Tamb√© s'han valorat, entre d'altres, les formes aspecte-i-funcionalitat, aspecte-i-experi√®ncia d'√ļs, aspecte-i-usabilitat, aspecte-i-interactivitat, aparen√ßa-i-sensaci√≥ i aspectes visuals i de comportament, per√≤ s'han desestimat perqu√® la forma aprovada es considera sem√†nticament m√©s precisa.

    S'aprova amb guionets entre els formants per donar més cohesió al terme i indicar que el concepte va més enllà de la mera fusió dels significats de aspecte i sensació. En aquest sentit, pot considerar-se un cas equiparable a compostos ja normatius del tipus cul-de-sac, entra-i-surt o vetesifils. En aquest cas, tal com passa a cul-de-sac o a entra-i-surt, l'escriptura soldada de tots els components, sense guionets, (*aspecteisensació) menaria a lectures errònies i, per tant, seria inadequada.

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 3568170   Australbuschhuhn ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Australbuschhuhn
     
       
    • tal√®gol cap-roig, n m
    • es tal√©galo cabecirrojo, n m
    • fr tal√©galle de Latham, n m
    • en Australian brush-turkey, n
    • de Australbuschhuhn, n m
    • nc Alectura lathami

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Alectura

       
  • 206262   Australite ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Australite
     
       
    • australita, n f
    • es australita
    • fr australite
    • it australit
    • en australite
    • de Australite

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat de tectita de color marró, verd o negre.

    Nota: La denominació australita prové del lloc de procedència, Austràlia.

       
  • 208124   auszubildender Koch ÔĽŅ <Gastronomia > Restauraci√≥> auszubildender Koch
     
       
    • aprenent de cuina | aprenenta de cuina, n m, f
    • es aprendiz de cocina
    • fr apprenti cuisinier
    • en apprentice cook
    • de auszubildender Koch
    • de Kochlehrling

    <Gastronomia > Restauració>

    Persona en període d'aprenentatge de les diverses feines que es duen a terme a la cuina d'un restaurant.

       
  • 208758   Authoring ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> Authoring
     
       
    • creaci√≥ personalitzada, n f
    • es authoring
    • es autoraje
    • fr auteurisation
    • fr cr√©ation
    • fr √©dition
    • it authoring
    • en authoring
    • de Authoring

    <Informàtica > Programari>

    Desenvolupament d'una aplicació amb l'ajuda d'un sistema d'autors.

       
  • 314328   Autocross ÔĽŅ <Esports > Esports de motor > Automobilisme> Autocross
     
       
    • autocr√≤s, n m
    • es autocross
    • fr autocross
    • it autocross
    • en autocross
    • de Autocross

    <Esports > Esports de motor > Automobilisme>

    Modalitat d'automobilisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terra.

    Nota: Als Estats Units d'Amèrica la denominació autocross (o Solo II) fa referència a una cursa contra rellotge sobre superfície asfaltada i amb el traçat marcat amb cons, segons l'Sports Car Club of America.

       
  • 208757   Autorensoftware ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> Autorensoftware
     
       
    • programari d'autors, n m
    • programari de creaci√≥, n m
    • es software de autor
    • fr logiciel auteur
    • fr logiciel d'auteur
    • fr logiciel d'√©dition
    • it software autore
    • it software di authoring
    • en author software
    • en authoring software
    • en authorware
    • de Autorensoftware

    <Informàtica > Programari>

    Programari informàtic desenvolupat amb un llenguatge d'autors, que permet crear aplicacions personalitzades, especialment educatives i multimèdia, sense necessitat de tenir coneixements de programació.