<Transport > Transport marÃtim>
Estai de proa que se subjecta al pal a l'altura de les creuetes altes, utilitzat en algunes embarcacions per a evitar inclinacions laterals del pal.
<Lleure > Turisme>
Gestió administrativa d'un establiment d'allotjament que no implica un tracte directe amb el client, com ara la comptabilitat, la facturació o el control de nòmines.
<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>
Eliminació en què es determinen i se suprimeixen les cares d'un objecte grà fic que no són visibles perquè queden a la part de darrere de l'objecte.
<Jocs>
Joc d'atzar i estratègia que es juga sobre un tauler amb vint-i-quatre caselles generalment triangulars i allargades, en què cadascun dels dos jugadors que hi participen intenta avançar, mitjançant la tirada de dos daus, les seves quinze fitxes, que se situen inicialment en unes caselles determinades, cap al final del tauler, mentre intenta evitar que el contrari ho pugui fer amb les seves.
<Alimentació > Farina i derivats. Productes de pastisseria>
Panet d'origen jueu de forma anular, que es prepara bullint breument la massa abans de coure-la al forn i que es caracteritza per una coberta lleugerament cruixent i un interior dens.
<Ciències de la vida > Botà nica>
Arbre de la famÃlia de les palmes originari del nord-est del Brasil, amb el tronc que fa fins a 20 m i amb fulles pinnaticompostes de les quals s'extreu una fibra flexible i resistent que s'utilitza en cistelleria i en la fabricació de cordes, escombres i raspalls.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>
Fusta procedent del sud-est asià tic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la famÃlia de les dipterocarpà cies, pesant o molt pesant, dura, amb el duramen d'un color entre groc i marró grisós, l'albeca d'un color entre groc pà l·lid i gris clar, i una olor suau que recorda el moscatell.
Nota: El balau groc s'obté dels arbres de les seccions Shorea i Neohopea del gènere Shorea, inclosa l'espècie Shorea laevis. És el balau més comú.
<Ciències de la vida > Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la famÃlia dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, robust, amb el cap curt i ample, el musell agut, el coll gruixut, les escates fines i llises, la cua gruixuda i el dors gris o negre.
Nota: La sargantana balear és una espècie endèmica de Mallorca i Menorca que sobreviu als illots pròxims a aquestes dues illes i a Cabrera
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
Varietat de diamant que es presenta en agregats esfèrics formats per un gran nombre de petits cristalls, utilitzada habitualment en aplicacions industrials.
Nota: La denominació és deguda a la forma d'aquesta varietat de diamant, que recorda la d'una bala.
Formes desestimades
balas, n m
ballas, n m
<Gastronomia > Carn>
Plat originari de la cuina francesa consistent en una peça de carn o de peix desossada, enrotllada i generalment farcida, que, un cop cuita, se sol servir tallada a rodanxes, freda o calenta.