termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 635756   Ballottine ÔĽŅ <Gastronomia > Carn> Ballottine
     
       
    • balotina, n f
    • es ballottine
    • es balotina
    • fr ballotine
    • fr ballottine
    • en ballotine
    • en balotine
    • de Ballotine
    • de Ballottine

    <Gastronomia > Carn>

    Plat originari de la cuina francesa consistent en una peça de carn o de peix desossada, enrotllada i generalment farcida, que, un cop cuita, se sol servir tallada a rodanxes, freda o calenta.

       
  • 990171   Bambustange ÔĽŅ <Arts > Circ> Bambustange
     
       
    • perxa a√®ria, n f
    • bamb√ļ aeri, n m sin. compl.
    • es bamb√ļ a√©reo
    • es percha a√©rea
    • fr bambou
    • fr perche a√©rienne
    • it bamb√Ļ aereo
    • it pertica aerea
    • en aerial perch
    • en bamboo
    • de Bambustange

    <Arts > Circ>

    Aparell consistent en una barra cilíndrica vertical suspesa a l'aire, amb punts de recolzament i corretges de subjecció per a mans i peus, que sol tenir un moviment basculant.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominaci√≥ catalana acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris seg√ľents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominaci√≥ catalana acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (√ļnicament, com a punt de diverg√®ncia, planteja d'afegir en algun cas puntual una relaci√≥ de sinon√≠mia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris seg√ľents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions aprovades s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades en catal√† i transparents des d'un punt de vista sem√†ntic: al√ßada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil¬∑lant, portador -a, √†gil, etc.;

    ¬∑en alguns casos s√≥n alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres lleng√ľes: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrob√†tic o equilibris acrob√†tics (per port√©s acrob√†tics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ¬∑√ļnicament s'ha recorregut a la incorporaci√≥ de manlleus en termes ja molt implantats, en qu√® l'estrangerisme seria dif√≠cil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptaci√≥ ortogr√†fica (banquina, de l'itali√† banchina; polpiruet, del rus –Ņ–ĺ–Ľ–Ņ–ł—Ä—É—ć—ā, etc.); en un parell de casos, a m√©s, s'ha afegit al manlleu un sin√≤nim considerat m√©s transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptaci√≥ (es tracta, concretament, de cadireta com a sin√≤nim complementari de banquina, i de estrep com a sin√≤nim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]

       
  • 1534003   Bandana ÔĽŅ <Indument√†ria> Bandana
     
       
    • bandana, n f
    • es bandana
    • fr bandana
    • it bandana
    • it bandanna
    • pt bandana
    • en bandana
    • en bandanna
    • de Bandana

    <Indumentària>

    Mocador de cotó amb un estampat, generalment de caixmir, que s'acostuma a dur lligat al cap o al coll.

    Nota: La bandana, de 40 x 40 cm aproximadament, sol ser d'un color viu, amb l'estampat de caixmir de color blanc i negre.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bandana:

    S'aprova la forma bandana, probablement manlleu de l'hindi bandhana ('lligam, uni√≥'), pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s l'√ļnica forma que es documenta per a fer refer√®ncia a aquest concepte;

    ¬∑la denominaci√≥ bandana s'utilitza paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes analitzades, i es documenta tant en obres especialitzades com en diccionaris de llengua general en franc√®s, itali√†, angl√®s i portugu√®s;

    ·la majoria d'especialistes consultats confirmen que és una forma coneguda dins del sector i donen suport a la introducció del manlleu.

    Pel que fa al g√®nere, s'aprova en femen√≠ (en la llengua d'origen √©s un substantiu neutre) perqu√®, tot i que hi ha una certa vacil¬∑laci√≥, respon a l'√ļs habitual en catal√†, segurament per la terminaci√≥ en -a del mot.

    Es descarten formes com mocador de cap i mocador de coll perquè no descriuen amb precisió el concepte i podrien fer referència a altres tipus de mocadors.

       
  • 206445   Bandeisen ÔĽŅ <Construcci√≥ > Execuci√≥ de l'obra > Materials de construcci√≥> Bandeisen
     
       
    • fleix, n m
    • es fleje
    • fr feuillard
    • it moietta
    • en iron hoop
    • de Bandeisen

    <Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

    Producte d'acer laminat, de secció rectangular, de gruix inferior a 4 mm i d'amplària no superior a 200 mm.

       
  • 3194555   Bandsperre ÔĽŅ <Telecomunicacions> Bandsperre
     
       
    • filtre eliminabanda, n m
    • filtre de banda eliminada, n m sin. compl.
    • es filtro de banda eliminada, n f
    • es filtro de eliminaci√≥n de banda, n m
    • es filtro eliminabanda, n m
    • fr filtre √† √©limination de bande, n m
    • fr filtre √©liminateur de bande, n m
    • fr filtre coupe-bande, n m sin. compl.
    • en band-stop filter, n
    • en band-elimination filter, n sin. compl.
    • en band-rejection filter, n sin. compl.
    • de Bandsperre, n f
    • de Bandstopfilter, n m

    <Telecomunicacions>

    Filtre que rebutja selectivament un determinat marge de freq√ľ√®ncies, sense afectar les que estan per sobre o per sota d'aquest marge.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes filtre d'osca i filtre eliminabanda (sin. filtre de banda eliminada):

    S'aprova la denominaci√≥ filtre d'osca, calc de l'angl√®s notch filter, juntament amb les denominacions relacionades filtre eliminabanda (forma principal) i filtre de banda eliminada (sin√≤nim complementari), pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a filtre d'osca,

    ·és una alternativa catalana a la forma híbrida filtre notch, que és la més coneguda i utilitzada entre els especialistes;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada sem√†nticament: osca ("Buit en el tall d'un instrument" o "Tall que es fa en un bast√≥, en una barra de romana, etc., com a senyal", segons el diccionari normatiu), fa refer√®ncia, com l'angl√®s notch, a la forma de ve baixa que la banda de freq√ľ√®ncies atenuada pren en la representaci√≥ gr√†fica del marge de freq√ľ√®ncies que es deixa passar i el marge de freq√ľ√®ncies que es rebutja;

    ¬∑√©s una designaci√≥ precisa, que malgrat que no t√© gaire √ļs, pot identificar-se inequ√≠vocament amb el concepte;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga: filtro de muesca en castell√†, filtre √† sillon en franc√®s, Kerbfilter en alemany;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Quant a filtre eliminabanda,

    ·és una denominació semànticament motivada, descriptiva del concepte i transparent;

    ¬∑√©s formalment adequada (est√† constitu√Įda pel nucli filtre i el compost amb funci√≥ adjectival eliminabanda, del verb eliminar i el substantiu banda) i segueix l'analogia d'altres compostos ja normatius de tipus subordinant, com ara parallamps, arrencaqueixals, guardabarrera o guardabosc;

    ¬∑√©s paral¬∑lela a la denominaci√≥ filtre passabanda, molt consolidada ja entre els especialistes i recollida en nombroses fonts considerades de refer√®ncia per a designar un concepte relacionat: un filtre que deixa passar selectivament un determinat marge de freq√ľ√®ncies i elimina les que estan per sobre o per sota d'aquest marge;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten designacions formalment an√†logues: filtro eliminabanda en castell√†; filtre coupe-bande en franc√®s; band-stop filter i band-elimination filter en angl√®s;

    ·els especialistes hi donen el vistiplau.

    Finalment, pel que fa al sinònim complementari filtre de banda eliminada,

    ·és la forma catalana més estesa entre els especialistes, si bé semànticament és menys precisa i menys adequada que filtre eliminabanda, perquè no permet deduir el caràcter actiu d'aquest tipus de filtre;

    ·es documenta en obres terminològiques i en nombrosos contextos d'especialitat;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a designacions del filtre d'osca s'han valorat també les alternatives filtre de banda estreta, filtre de banda eliminada estreta, filtre de ranura, filtre de rebuig de banda estreta, etc., però s'han descartat perquè es creu que no tenen possibilitats d'implantació, ja sigui perquè són formes massa llargues o bé perquè no són prou precises.

    Finalment, com a designaci√≥ del filtre eliminabanda, es descarta la forma filtre bandaeliminada, tot i que t√© √ļs, segons els experts consultats, perqu√® les denominacions aprovades es consideren m√©s transparents i m√©s adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194555   Bandstopfilter ÔĽŅ <Telecomunicacions> Bandstopfilter
     
       
    • filtre eliminabanda, n m
    • filtre de banda eliminada, n m sin. compl.
    • es filtro de banda eliminada, n f
    • es filtro de eliminaci√≥n de banda, n m
    • es filtro eliminabanda, n m
    • fr filtre √† √©limination de bande, n m
    • fr filtre √©liminateur de bande, n m
    • fr filtre coupe-bande, n m sin. compl.
    • en band-stop filter, n
    • en band-elimination filter, n sin. compl.
    • en band-rejection filter, n sin. compl.
    • de Bandsperre, n f
    • de Bandstopfilter, n m

    <Telecomunicacions>

    Filtre que rebutja selectivament un determinat marge de freq√ľ√®ncies, sense afectar les que estan per sobre o per sota d'aquest marge.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes filtre d'osca i filtre eliminabanda (sin. filtre de banda eliminada):

    S'aprova la denominaci√≥ filtre d'osca, calc de l'angl√®s notch filter, juntament amb les denominacions relacionades filtre eliminabanda (forma principal) i filtre de banda eliminada (sin√≤nim complementari), pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a filtre d'osca,

    ·és una alternativa catalana a la forma híbrida filtre notch, que és la més coneguda i utilitzada entre els especialistes;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada sem√†nticament: osca ("Buit en el tall d'un instrument" o "Tall que es fa en un bast√≥, en una barra de romana, etc., com a senyal", segons el diccionari normatiu), fa refer√®ncia, com l'angl√®s notch, a la forma de ve baixa que la banda de freq√ľ√®ncies atenuada pren en la representaci√≥ gr√†fica del marge de freq√ľ√®ncies que es deixa passar i el marge de freq√ľ√®ncies que es rebutja;

    ¬∑√©s una designaci√≥ precisa, que malgrat que no t√© gaire √ļs, pot identificar-se inequ√≠vocament amb el concepte;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga: filtro de muesca en castell√†, filtre √† sillon en franc√®s, Kerbfilter en alemany;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Quant a filtre eliminabanda,

    ·és una denominació semànticament motivada, descriptiva del concepte i transparent;

    ¬∑√©s formalment adequada (est√† constitu√Įda pel nucli filtre i el compost amb funci√≥ adjectival eliminabanda, del verb eliminar i el substantiu banda) i segueix l'analogia d'altres compostos ja normatius de tipus subordinant, com ara parallamps, arrencaqueixals, guardabarrera o guardabosc;

    ¬∑√©s paral¬∑lela a la denominaci√≥ filtre passabanda, molt consolidada ja entre els especialistes i recollida en nombroses fonts considerades de refer√®ncia per a designar un concepte relacionat: un filtre que deixa passar selectivament un determinat marge de freq√ľ√®ncies i elimina les que estan per sobre o per sota d'aquest marge;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten designacions formalment an√†logues: filtro eliminabanda en castell√†; filtre coupe-bande en franc√®s; band-stop filter i band-elimination filter en angl√®s;

    ·els especialistes hi donen el vistiplau.

    Finalment, pel que fa al sinònim complementari filtre de banda eliminada,

    ·és la forma catalana més estesa entre els especialistes, si bé semànticament és menys precisa i menys adequada que filtre eliminabanda, perquè no permet deduir el caràcter actiu d'aquest tipus de filtre;

    ·es documenta en obres terminològiques i en nombrosos contextos d'especialitat;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a designacions del filtre d'osca s'han valorat també les alternatives filtre de banda estreta, filtre de banda eliminada estreta, filtre de ranura, filtre de rebuig de banda estreta, etc., però s'han descartat perquè es creu que no tenen possibilitats d'implantació, ja sigui perquè són formes massa llargues o bé perquè no són prou precises.

    Finalment, com a designaci√≥ del filtre eliminabanda, es descarta la forma filtre bandaeliminada, tot i que t√© √ļs, segons els experts consultats, perqu√® les denominacions aprovades es consideren m√©s transparents i m√©s adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3568146   Bankivahuhn ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Bankivahuhn
     
       
    • gall bankiva, n m
    • es gallo bankiva, n m
    • es gallo de Bankiva, n m
    • es pollo feral, n m
    • fr coq bankhiva, n m
    • fr coq bankiva, n m
    • fr coq sauvage, n m
    • en domestic fowl, n
    • en feral chicken, n
    • en junglefowl, n
    • en red junglefowl, n
    • en wild junglefowl, n
    • de Bankivahuhn, n m
    • de Haushuhn, n m
    • nc Gallus gallus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Gallus

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gall bankiva:

    S'aprova la denominaci√≥ gall bankiva per a fer refer√®ncia a l'esp√®cie Gallus gallus (de la fam√≠lia dels fasi√†nids, de l'ordre dels gal¬∑liformes), pr√≤pia de zones selv√†tiques de l'√ćndia, la Xina, Mal√†isia, les Filipines i Indon√®sia, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada: est√† formada pel nucli gall (del llat√≠ gallus), que tot i que al diccionari normatiu es recull referit espec√≠ficament a aquesta esp√®cie, actua tamb√© de nom gen√®ric d'altres esp√®cies emparentades (apareix, concretament, a gall de Sri Lanka (Gallus Lafayetii), gall gris (Gallus sonneratii) i gall de Java (Gallus varius)), i per l'espec√≠fic bankiva, alteraci√≥, segons algunes fonts, de bengkiwo, nom javan√®s d'aquesta esp√®cie;

    ·ja és documenta en diverses fonts terminològiques;

    ¬∑√©s an√†loga a les formes utilitzades en altres lleng√ľes;

    ·és la forma proposada pels especialistes consultats.


    Es descarta la forma gall salvatge perqu√® s'allunya de la soluci√≥ adoptada en la resta de lleng√ľes i, a m√©s, pot resultar equ√≠voca, ja que sovint s'associa amb l'esp√®cie Tetrao urogallus (el diccionari normatiu, de fet, fa aquesta associaci√≥ i recull gall salvatge com a sin√≤nim complementari de gall fer (Tetrao urogallus)).

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 206608   Barion-Dreieckschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Barion-Dreieckschliff
     
       
    • talla triangular Barion, n f
    • es talla tri√°ngulo Barion
    • fr taille triangle Barion
    • it taglio triangolo Barion
    • en Barion triangle cut
    • de Barion-Dreieckschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Variant de la talla triangle, amb 15 facetes trapezoidals i taula triangular a la corona, i 20 facetes triangulars a la culata.

    Nota: Amb aquesta talla, dissenyada el 1971, es guanya pes i llu√Įssor. El nombre de facetes descrit correspon a una talla ideal i, per tant, pot variar segons la mida de l'exemplar.

    Nota: Barion és un acrònim format amb el nom de pila del seu creador, Basil Watermeyer, i el de la seva dona, Marion.

       
  • 206594   Barion-Quadratschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Barion-Quadratschliff
     
       
    • talla quadrada Barion, n f
    • es talla cuadrada Barion
    • fr taille carr√©e Barion
    • it taglio quadrato Barion
    • en Barion square cut
    • de Barion-Quadratschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Variant de la talla maragda quadrada, amb 24 facetes trapezoidals i taula quadrangular a la corona, i 24 facetes triangulars a la culata.

    Nota: Amb aquesta talla, creada el 1971, es guanya pes i llu√Įssor.

    Nota: Barion és un acrònim format amb el nom de pila del seu creador, Basil Watermeyer, i el de la seva dona, Marion.

       
  • 206689   Barion-Smaragdschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Barion-Smaragdschliff
     
       
    • talla maragda Barion, n f
    • es talla esmeralda Barion
    • fr taille √©meraude Barion
    • it taglio smeraldo Barion
    • en Barion emerald cut
    • de Barion-Smaragdschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Variant de la talla maragda a la qual s'ha afegit un nombre variable de facetes a la culata.

    Nota: Amb la talla maragda Barion, creada el 1971, es guanya pes i llu√Įssor.

    Nota: Barion és un acrònim format amb el nom de pila del seu creador, Basil Watermeyer, i el de la seva dona, Marion.