termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3451728   Bubble Tea ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> Bubble Tea
     
       
    • te amb perles, n m
    • es boba, n m
    • es t√© de burbujas, n m
    • es t√© de perlas, n m
    • fr boba, n m
    • fr th√© aux bulles, n m
    • fr th√© aux perles, n m
    • pt ch√° de bolhas, n m
    • pt ch√° perolado, n m
    • en black pearl tea, n
    • en boba, n
    • en bubble tea, n
    • en pearl milk tea, n
    • en pearl tea, n
    • en tapioca tea, n
    • de Boba, n m
    • de Bubble Tea, n m
    • zh ÁŹćÁŹ†Ś•∂ŤĆ∂, n
    • zh zhńďnzhŇę n«éich√°

    <Alimentació > Begudes>

    Beguda originària de Taiwan consistent en una barreja de te i llet a la qual s'afegeixen boletes de tapioca, que es pren amb una canya gruixuda.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme te amb perles:

    S'aprova la denominaci√≥ te amb perles, calc de l'angl√®s pearl tea (segurament, al seu torn, del xin√®s zhńďnzhŇę n«éich√°, que significa 'te amb llet amb perles', de zhńďnzhŇę 'perles' i n«éich√° 'te amb llet'), pels motius seg√ľents:

    ·és una forma descriptiva del concepte, creada sobre el nucli te, referent a l'ingredient de base de la beguda, i el complement amb perles, referent a les boletes de tapioca que s'hi afegeixen, les quals s'equiparen a perles;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues.

    Entre te de perles i te amb perles, s'ha preferit te amb perles perquè es considera una solució més inequívoca: te de perles suggereix que l'ingredient essencial del te són les perles, mentre que en te amb perles les perles són clarament un ingredient addicional, tal com és en aquest cas; es podria equiparar, per exemple, al doblet gelat de xocolata (l'ingredient de base del gelat és la xocolata) i gelat amb xocolata (la xocolata és un ingredient addicional del gelat).

    Es descarten les formes te de bombolles i te amb bombolles (calcs de bubble tea, forma més estesa en anglès, motivada per l'analogia entre les boletes de tapioca i les bombolles) perquè es consideren solucions semànticament confusionàries, que difícilment s'entendrien sense tenir en compte la forma anglesa (te de bombolles o te amb bombolles remet, en primera instància, a un te que fa bombolles).

    També s'ha desestimat la forma boba (d'origen incert, si bé és possible que sigui una adaptació xinesa de l'anglès bubble, segons algunes fonts), força estesa internacionalment, perquè es considera innecessària, ja que es creu que la forma aprovada (te amb perles) pot remetre sense dificultats al concepte.

    Altres formes que s'han valorat però que s'han descartat en favor de la forma aprovada són:

    -te perlat (es considera més inequívoca la forma te amb perles);

    -te de tapioca (pot semblar, equivocadament, que la base del te és la tapioca);

    -te amb tapioca (s'allunya de les solucions en la resta de lleng√ľes, en qu√® sempre apareix la refer√®ncia a la forma de perla, de bombolla o de bola de la tapioca);

    -zhenzhu naicha, manlleu del xin√®s (no t√© gens d'√ļs en les lleng√ľes occidentals).

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]

       
  • 3710916   Bubukuckuck ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Bubukuckuck
     
       
    • malcoha de Raffles, n m
    • es malcoha de Raffles, n m
    • fr malcoha de Raffles, n m
    • en Raffles's malkoha, n
    • de Bubukuckuck, n m
    • nc Rhinortha chlorophaea
    • nc Phaenicophaeus chlorophaeus alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Cuculiformes > Cuc√ļlids > Rhinortha

    Nota: El nom específic de Raffles fa referència al naturalista anglès Thomas Stamford Raffles (1781-1826).

       
  • 990158   Buchenrasling ÔĽŅ <Bot√†nica> Buchenrasling
     
       
    • g√≠rgola de faig japonesa, n f
    • es seta del haya
    • es shimeji
    • fr champignon du h√™tre
    • fr pleurote tachet√©
    • fr pleurote tessel√©
    • fr shimeji
    • pt shimeji
    • en beech mushroom
    • en shimeji
    • de Buchenrasling
    • nc Hypsizygus tessellatus

    <Botànica>

    Bolet carnós comestible de la família de les tricolomatàcies, originari de l'est de l'Àsia, amb el barret estès, lleugerament convex, humit i de color bru ocraci o blanquinós, amb la superfície que suporta l'himeni de color crema amb làmines adnades i sinuades intercalades amb lamel·les, i amb la cama llarga, central o excèntrica, sovint flexuosa i fibril·losa a la base, el qual creix en flotes, especialment a la soca dels faigs.

    Nota: La gírgola de faig japonesa és un bolet típic de la cuina del Japó, utilitzat sobretot per a fer sopes i tempura.

    Nota: La forma shimeji, documentada en algunes lleng√ľes, √©s un manlleu del japon√®s; correspon a la forma transcrita segons el sistema de romanitzaci√≥ Hepburn.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gírgola de faig japonesa:

    S'aprova el terme g√≠rgola de faig japonesa pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu del japonès shimeji (literalment, 'terra mullada');

    ·és una forma descriptiva del concepte, motivada semànticament i força precisa: el nucli gírgola respon al fet que és una espècie pertanyent a la mateixa família que les gírgoles (tricolomatàcies) i que, igual que les gírgoles, és un bolet de soca, és a dir, que creix sobre fusta (en aquest cas, especialment a la soca dels faigs); quant a l'adjectiu japonesa respon al fet que és especialment coneguda al Japó;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta el manlleu shimeji (transcripció del japonès segons el sistema de romanització Hepburn), encara que és molt conegut, perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.

    La forma bolet de faig japonès, que també s'ha tingut en compte com a alternativa, s'ha descartat perquè gírgola de faig japonesa és una designació més precisa (el nucli gírgola aporta més informació sobre el tipus de bolet); bolet de faig japonès, a més, és una forma ambigua, ja que l'adjectiu japonès tant podria fer referència a bolet com a faig.

       
  • 204872   B√ľhnenbildner ÔĽŅ <Arts > Teatre> B√ľhnenbildner
     
       
    • escen√≤graf | escen√≤grafa, n m, f
    • es escen√≥grafo
    • fr d√©corateur
    • fr metteur en sc√®ne
    • it decoratore
    • de B√ľhnenbildner

    <Arts > Teatre>

    Persona especialitzada en treballs d'escenografia.

       
  • 218762   Bulgur ÔĽŅ <Alimentaci√≥> Bulgur
     
       
    • b√ļrgul, n m
    • es bulgur
    • es burghul
    • fr boulghour
    • fr burgul
    • it bulgur
    • it burghul
    • en bulgur
    • de Bulgur

    <Alimentació>

    Blat precuinat al vapor, assecat, parcialment decorticat i triturat, molt utilitzat en la cuina del Pròxim Orient.

    Nota: Forma procedent de l'àrab. L'adaptació a partir del turc és bulgur.

       
  • 481341   Bump-Mapping ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Bump-Mapping
     
       
    • mapatge de relleu, n m
    • es bump mapping
    • fr placage de relief
    • fr placage de rugosit√©
    • en bump mapping
    • de Bump-Mapping
    • de Reliefzuordnung

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Tècnica d'il·luminació consistent a aplicar un mapa de textura d'aspecte irregular sobre un objecte gràfic en 3D a fi de simular un efecte de rugositat.

       
  • 208988   Bunker ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> Bunker
     
       
    • b√ļnquer, n m
    • obstacle d'arena, n m
    • es b√ļnker
    • es obst√°culo de arena
    • fr bunker
    • fr fosse de sable
    • en bunker
    • en sand trap
    • de Bunker

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Obstacle situat en el recorregut d'un camp de golf consistent en una cavitat natural o artificial coberta d'arena.

       
  • 3063737   Bunkern ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria petroqu√≠mica> Bunkern
     
       
    • prove√Įment de combustible, n m
    • es aprovisionamiento de combustible, n m
    • es bunkering, n m
    • es b√ļnquering, n m
    • es repostaje, n m
    • es transbordo de combustible, n m
    • es transvase de combustible, n m
    • fr mazoutage, n m
    • fr soutage, n m
    • it approvvigionamento in combustibile, n m
    • it bunkeraggio, n m
    • pt abastecimento de combust√≠vel, n m
    • en bunkering, n
    • de Bunkern, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria petroqu√≠mica>

    Operació consistent a fornir de combustible un vaixell.

    Nota: 1. El prove√Įment de combustible es fa sovint al mar, per mitj√† d'una gavarra de prove√Įment.

    Nota: 2. En lleng√ľes diferents de l'angl√®s s'utilitza de vegades la designaci√≥ anglesa bunkering referida restrictivament al prove√Įment de combustible al mar, si b√© en angl√®s t√© un sentit m√©s gen√®ric.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ dels termes prove√Įment de combustible, vaixell de prove√Įment i gavarra de prove√Įment :

    S'aproven els termes prove√Įment de combustible, vaixell de prove√Įment i gavarra de prove√Įment pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a prove√Įment de combustible,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès bunkering (de bunker, 'tanc de combustible'), utilitzat sovint per a designar aquest concepte;

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, que s'identifica sense dificultats amb aquesta operaci√≥;

    ¬∑en l'√†mbit dels esports de motor ja es difon des de fa temps la denominaci√≥ paral¬∑lela prove√Įment de carburant per a fer refer√®ncia a l'operaci√≥ an√†loga d'omplir de carburant el dip√≤sit d'un autom√≤bil en el transcurs d'una cursa;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Quant a vaixell de prove√Įment i gavarra de prove√Įment,

    ¬∑s√≥n tamb√© designacions descriptives i ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑gavarra de prove√Įment, concretament, √©s una forma ja utilitzada amb aquest sentit, per especificaci√≥ del terme normatiu gavarra, que designa, en general, una "Embarcaci√≥ robusta de bordes paral¬∑leles i caps m√≠nimament afuats destinada al transport de c√†rrega, especialment en els rius navegables";

    ¬∑segueixen el paral¬∑lelisme del terme relacionat prove√Įment de combustible;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.


    Com a alternatives a bunkering s'han valorat també altres denominacions que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -el manlleu bunkering (o l'adaptaci√≥ b√ļnquering), malgrat que t√© for√ßa √ļs: s'ha descartat perqu√® es considera innecessari;

    -abastament de combustible, aprovisionament de combustible i subministrament de combustible: s√≥n tamb√© formes adequades, tant sem√†nticament com formalment; s'ha preferit, per√≤, el nucli prove√Įment perqu√® ja s'utilitza en altres √†mbits (en esports de motor, per exemple) amb un sentit af√≠; tamb√© s'ha tingut present que proveir admet un √ļs reflexiu que no admeten ni abastar ni subministrar i que aquest fet permet utilitzar de manera m√©s flexible el verb i, de retruc, el substantiu postverbal relacionat: proveir pot utilitzar-se amb el sentit de 'fornir de combustible' (com abastar i subministrar), per√≤ tamb√© (proveir-se) amb el sentit de 'adquirir o obtenir combustible';

    -prove√Įment (de combustible) al mar i prove√Įment de vaixell a vaixell: s'han descartat perqu√® s√≥n denominacions que no s'adeq√ľen al concepte; la forma bunkering sovint s'utilitza en lleng√ľes que no s√≥n l'angl√®s, sobretot en √†mbits period√≠stics, amb el sentit restrictiu de 'prove√Įment de combustible al mar' (que es fa d'un vaixell a un altre), probablement perqu√® aquest √©s el prove√Įment m√©s conegut i sobretot el m√©s controvertit, pels riscos de contaminaci√≥ que pot comportar; en realitat, per√≤, bunkering es refereix al prove√Įment de combustible en general, i aix√≠ ho confirmen els especialistes consultats.

    Pel que fa a vaixell de prove√Įment, tamb√© s'han tingut en compte, entre d'altres, les alternatives seg√ľents, finalment descartades:

    -benzinera flotant, gasolinera flotant, estació de servei flotant, vaixell benzinera, vaixell gasolinera: es considera que són denominacions que poden funcionar en contextos periodístics, de divulgació o poc especialitzats; no s'han considerat prou adients, però, com a designacions estàndard o de l'àmbit especialitzat;

    - vaixell tanc: és una designació motivada però imprecisa, ja que un vaixell tanc pot emmagatzemar diferents líquids, a banda de combustible

    [Acta 574, 8 de maig de 2014]

       
  • 1880640   Buntheit ÔĽŅ <F√≠sica > √íptica> Buntheit
     
       
    • croma, n m
    • es croma
    • fr chroma
    • fr chromie
    • pt croma
    • en chroma
    • de Buntheit

    <Física > Òptica>

    Atribut de la percepció visual corresponent al grau de saturació d'un color en relació amb la lluminositat d'un blanc il·luminat de manera similar.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme croma:

    S'aprova el terme croma, calc de l'angl√®s chroma, a partir del grec khr√īma 'color', pels motius seg√ľents:

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes per a designar el concepte;

    ·es documenta ja en algunes obres terminològiques i en nombroses obres especialitzades;

    ¬∑el substantiu croma es recull en alguns diccionaris catalans de la llengua general com a sin√≤nim, en l'√†mbit de la m√ļsica, de coma ("Interval de fracci√≥ de to")(1) i, per tant, √©s una forma que s'integra sense problema dins el sistema ling√ľ√≠stic;

    ·encara que etimològicament croma remet al concepte ampli de 'color' i podria semblar, doncs, que és una denominació poc precisa, dins l'àmbit de l'òptica, i específicament en colorimetria i altres disciplines afins, és una forma que s'associa inequívocament al grau de saturació relativa d'un color, segons els experts consultats;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitza la mateixa forma;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta la forma intensitat crom√†tica perqu√® no √©s prou precisa, ja que tant podria referir-se a la lluminositat d'un color (√©s a dir, a la brillantor o la proporci√≥ de llum que emet una superf√≠cie) com a la saturaci√≥ (√©s a dir, a la puresa o proporci√≥ de color crom√†ticament pur). La majoria d'especialistes descarten, de fet, aquesta proposta i asseguren que, en tot cas, t√© un √ļs molt redu√Įt referida al concepte plantejat.

    També s'ha valorat la forma saturació, però s'ha desestimat perquè ja designa un altre concepte molt proper, concretament, segons les fonts especialitzades, l''atribut de la percepció visual corresponent al grau de saturació d'un color respecte de la pròpia lluminositat'; saturació, doncs, fa referència a un atribut absolut, mentre que croma és un atribut relatiu.

    Finalment, la forma puresa també s'ha descartat perquè fa referència a un altre concepte: segons els especialistes, la puresa és la magnitud que quantifica el croma d'un color.

    (1)Vegeu Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.diccionari.cat>

    [Acta 540, 26 de gener de 2012]

       
  • 3710917   Buntschnabelkuckuck ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Buntschnabelkuckuck
     
       
    • malcoha de Sulawesi, n m
    • es malcoha de C√©lebes, n m
    • fr malcoha √† bec peint, n m
    • en yellow-billed malkoha, n
    • de Buntschnabelkuckuck, n m
    • nc Rhamphococcyx calyorhynchus
    • nc Phaenicophaeus calyorhynchus alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Cuculiformes > Cuc√ļlids > Rhamphococcyx

    Nota: El nom específic de Sulawesi fa referència a Sulawesi, illa d'Indonèsia d'on és endèmica aquesta espècie, abans anomenada Cèlebes.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme malcoha de Sulawesi:

    1)Es descarten les formes malcoha becpintat (anàloga a les denominacions en francès i en alemany) i malcoha becgroc (anàloga a la forma anglesa), perquè els especialistes creuen que no són prou distintives (hi ha altres malcohes que podrien rebre els mateixos qualificatius). Consideren, en canvi, que el tret més distintiu és el fet que és una espècie endèmica de Sulawesi.

    2)La forma Sulawesi √©s el nom oficial actual i genu√≠ d'aquesta illa d'Indon√®sia. Tamb√© es coneix amb la forma C√®lebes, que √©s la denominaci√≥ portuguesa colonial, probablement derivada de Sulawesi mateix. C√®lebes t√© l'inconvenient que √©s una forma plural, que remet, err√≤niament, a un arxip√®lag. L'angl√®s i l'alemany tendeixen actualment a utilitzar Sulawesi, que √©s tamb√©, en aquest cas, la forma preferida pels especialistes. Pot considerar-se un cas comparable amb el del top√≤nim Sri Lanka, que ja ha substitu√Įt pr√†cticament Ceilan.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]